L'ARBOÇ
CAMÍ DE LA COSTETA - LA PEDRERA
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris. Llevat d'error o omissió el punt més elevat del terme municipal de L'Arboç és situat al bosc que hi ha per sobre la Pedrera de l'empresa Clarianacal, S.A.
UBICACIÓ:
L'Arboç és un municipi de la comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona. El municipi està situat a la part oriental de la comarca i fa frontera amb la comarca de l'Alt Penedès (província de Barcelona).
Es creu que l'Arboç va néixer d'una localitat romana anomenada "Stabulo Novo" i que a partir d'aquell poble, situat al costat de la Via Augusta, va néixer l'Arboç. Es tenen referències de l'Arboç al 991, quan es parla de l'església de Sant Julià, i al 1064, quan en un document apareix la paraula "Arbucio", que vol dir Arboç en llatí. La història de l'Arboç ve marcada per la seva condició de vila reial (no sotmesa al senyor feudal), per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis.
Els llocs de més interès es poden situar en l'Església parroquial de Sant Julià (S.XVII), La Giralda (s. XIX), Palau Gener i Batet (s. XIX), L'Hospital de Sant Antoni Abat (s. XX), Museu de les Puntes de Coixí (s. XX).
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, caldrà agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona fins a enllaçar amb l'autopista AP-2 (E-90) i agafar la sortida 12-L'Albornar-La Bisbal del Penedès; a la sortida de l'autopista accedirem a una rotonda i a la carretera T-240; a la rotonda continuarem per la tercera sortida en direcció Llorenç del Penedès - L'Arboç; per la carretera T-240 i passats uns 5 Km arribarem a la població de Llorenç del Penedès i haurem d'arribar fins a una rotonda per enllaçar amb la carretera TP-2125 en direcció a Banyeres del Penedès - L'Arboç; continuarem per aquesta carretera i passat Llorenç del Penedès ens situarem en una rotonda i continuarem en direcció a L'Arboç per la carretera TP-2124; després de passar pel poble de Banyeres del Penedès a uns 2 km aproximadament entrarem a la vila de l'Arboç
Des de Tarragona, cal agafar l'autopista AP-7 en direcció a Barcelona, fins arribar a l'enllaç amb l'autopista AP-2 (E-90) i agafar la sortida 12-L'Albonar-La Bisbal del Penedès; a la sortida de l'autopista accedirem a una rotonda i a la carretera T-240; a partir d'aquest punt cal continuar les mateixes indicacions anteriorment descrites
També poden anar, tant des de Barcelona, com des de Tarragona, per la carretera N-340, que des de Barcelona ens portarà fins al poble de l'Arboç i des de Tarragona, haurem de passar prèviament pel Vendrell i més endavant arribarem a l'Arboç
L'Arboç també té estació de tren entre la línea de Barcelona a Sant Vicenç de Calders
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RECORREGUT: Ruta de senderisme circular
DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Fàcil
DISTÀNCIA DEL RECORREGUT: 7,21 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 3 minuts en total (1 hora i 30 minuts en moviment + 33 minuts aturat); 4,8 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: Portar aigua i menjar suficients; portar roba i calçat adequat, tant per a dies calorosos, com per a dies freds; protegir-se del sol (gorra, protector solar, etc...); abans d'iniciar la ruta s'ha de conèixer la predicció meteorològica del dia en que es fa la ruta (amb predicció meteorològica amb forts vents, pluges o forta calor, és millor no fer la ruta); sempre que sigui possible no fer la ruta en solitari i en tot cas sempre deixar dit a familiars i/o amics de la ruta que es té previst fer; seguir sempre la ruta marcada si hi ha marques que condicionen el recorregut (en aquest cas no hi ha marques a seguir); tenir en compte les hores de llum solar perquè no se'ns faci de nit per la qual cosa és preferible començar de bon matí quan la fresca del dia és més agradable; cal respectar en tot moment el medi natural; tota la brossa que puguem generar cal endur-se-la per a dipositar-la posteriorment on correspongui
DESTACATS: La Vila de l'Arboç, Creus de Pedra, Barraques de Pedra Seca
PUNT DE SORTIDA: A la plaça de Mossèn Gaietà Viaplana davant de l'Església Parroquial de Sant Julià
PUNT D'ARRIBADA: Al mateix punt de sortida
PUNT MÉS ALT: El Bosc que hi ha per sobre de la Pedrera de Clarianacal, S.A. (197 metres segons el ICGC)
PUNT MÉS BAIX: A la meitat del Camí Moliner, a la zona de l'Arrabassada
ITINERARI:
Situats a la plaça de Mossèn Gaietà Viaplana, davant de la façana de l'Església parroquial de Sant Julià, iniciarem la ruta.
 |
| Església de Sant Julià |
Per davant de l'església hi passa el carrer Major, que travessa part de la vila de l'Arboç; per iniciar la ruta haurem de continuar pel carrer Major en direcció a l'Avinguda de Jacint Verdaguer o antiga carretera TP-2124; en arribar-hi veurem davant nostre una creu de pedra, de tipus creu de terme, coneguda com Creu de la Badalota (s. XIX).
 |
| Creu de la Badalota |
En arribar a l'Avinguda de Jacint Verdaguer, girarem a la dreta i continuarem per aquesta avinguda un curt tram; seguirem pel segon carrer a la nostra dreta, carrer de la Muralla; per aquest carrer avançarem fins arribar al tercer carrer a la nostra esquerra, carrer de l'Aigua que ens portarà fins a la carretera N-340 o avinguda dels Herois de 1808.
 |
| Carrer de l'Aigua |
Haurem de creuar la carretera N-340 per un pas de vianants, just davant del local de la Policia Local; un cop haguem creuat la carretera haurem de continuar per la nostra esquerra fins arribar al primer carrer que veurem a la dreta.
 |
| Inici del Camí de la Costeta |
En arribar a aquest carrer veurem una senyal informativa en direcció al Camí de la Costeta, així dons en aquest punt comença el Camí de l'Arboç a la Costeta, que ens portarà a les afores del poble.
El camí de la Costeta es un camí força planer que transita, principalment, entre gran parades de vinya a banda i banda i alguna parada d'oliveres.
 |
| Camí de la Costeta |
El Camí de la Costeta ens portarà fins a una bifurcació on cal continuar en línea recta, deixant el camí que gira a l'esquerra, dons és l'entrada a una parada de ceps.
No gaire més endavant el camí ens portarà fins a una cruïlla, on veurem, a la dreta, un rètol informatiu que ens indicarà la direcció a seguir pel Camí de la Costeta.
 |
| Cruïlla al Camí de la Costeta |
Creuarem la cruïlla seguint pel camí de davant nostra, tal i com indica el rètol informatiu, deixant el camí que gira a dreta o esquerra, el Camí Moliner, que més endavant, tot i que en un altre tram, utilitzarem per tornar a l'Arboç.
El Camí de la Costeta és un camí rural, on majoritàriament passen vehicles agrícoles i que segons l'època de l'any està més o menys deteriorat, tot i que acostuma a presentar un terreny compacta i còmode per circular; sempre caldrà circular pel camí ben traçat i no deixar per altres camins que entren a terrenys de conreu.
El Camí de la Costeta ens portarà fins a una nova cruïlla on veurem, a l'esquerra del camí, un rètol informatiu en direcció a la Costeta.
En aquest punt deixarem de seguir el Camí de la Costeta i haurem de girar a la dreta, seguint un camí que comença una suau pujada en direcció a La Pedrera.
El camí que gira a l'esquerra ens portaria en direcció a La Costeta, una zona envoltada per una gran massa forestal de pi mediterrani.
Pel camí de la Pedrera haurem de fer uns 400 metres aproximadament, en suau pujada, fins arribar a l'alçada de l'empresa Clarianacal, S.A., on hi ha una tanta metàl·lica que barra el pas al seu interior; el camí passa pel costat d'aquesta tanca i va envoltant-la; arribarem a una bifurcació i haurem de continuar per la nostra dreta, tenint sempre l'edifici d'aquesta empresa a la nostra dreta.
El camí ens portarà fins a una carretera asfaltada, que haurem de travessar, per continuar pel camí de terra que hi ha davant mateix; aquesta carretera és l'entrada que utilitzen els camions per entrar i sortir de la Pedrera, per tant, tot i que no hi ha gaire trànsit, cal anar en compte en creuar-la.
Un cop creuada la carretera i continuar pel camí, aquest ascendeix molt suament i de forma gairebé inapreciable; si fem un cop d'ull davant nostra veurem les cases del poble de Clariana, situat dins del terme municipal de Castellet i La Gornal.
 |
| Clariana |
De seguida arribarem a una bifurcació i haurem de continuar pel camí que gira suaument a la dreta i que passa a tocar d'un petit bosc de pins, que queda a la nostra dreta.
Per aquest tram de camí veurem, de seguida, una tanca metàl·lica que barra el pas i protegeix de caure a la pedrera, que començarem a veure a la nostra dreta.
Al ser una pedrera d'extracció de calç, bona part dels camins del recorregut estan banyats per un polsim de color blanc, formant una extensa catifa blanquinosa que es diposita sobre qualsevol objecte, com ara, el terra, els arbres, les barraques, les cases....d'aquí que diferents col·lectius veïnals estan en peu de guerra contra aquests tipus de pedreres.
El camí ens portarà fins a la part més elevada del terme municipal de l'Arboç, al que arribarem de seguida, just passant per davant d'una barraca de pedra seca, situada a l'esquerra del camí.
 |
| Barraca de Pedra Seca |
És una barraca aèria aïllada, de planta quadrada i falsa cúpula, amb entrada de llinda plana i orientada al Sud; actualment presenta un considerable enderroc en una de les parets laterals i una més petita a la paret davantera.
Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/#
En deixar la barraca i continuar pel camí que envolta la pedrera, a uns pocs metres veurem una entrada en direcció al bosc; en aquest punt deixarem momentàniament al camí, per entrar al bosc, per la nostra esquerra.
Entrarem al bosc uns 40 metres, més o menys, seguint un corriol força ben traçat; dins d'aquest bosc està ubicat el punt més elevat del terme municipal de l'Arboç; gairebé en aquest punt està la frontera natural entre els termes municipals de l'Arboç i Castellet i La Gornal.
 |
| Bosc sobre la Pedrera |
Tot i que per dins del bosc el corriol està ben definit, més endavant aquest es perd una mica, per tant, el que farem es desfer el camí fins a situar-nos novament al camí de la Pedrera i continuarem girant a la nostra esquerra i seguint endavant, tenint un altre cop la Pedrera i la seva tanca a la nostra dreta.
 |
| Pedrera i al fons la vila de l'Arboç |
Més endavant i quan el camí començar a fer una suau baixada, arribarem a una bifurcació i haurem de continuar per la nostra dreta, seguint envoltant la Pedrera.
En deixar enrere aquesta bifurcació el camí tendeix a perdré alçada, i molt suaument començarem a baixar pel camí que continua envoltant la Pedrera. Davant nostra i al fons de tot veurem la silueta de la Serra del Montmell en tota la seva extensió.
Quan el camí arriba gairebé al final i es situa a unes passes d'una bifurcació, tenim l'opció de girar a la nostra esquerra i, per un corriol poc definit, anar a visitar una nova barraca de pedra seca, dins del bosc e l'Aguilar.
La barraca està a uns 50 metres del camí, a tocar d'un marge de pedres i actualment és fàcil arribar-hi i sense cap dificultat (amb el pas del temps és possible que tota aquesta zona s'embruti d'herbes i matolls que puguin dificultar arribar fins la barraca).
 |
| Barraca de Pedra Seca |
És una barraca Aèria adossada a un marge, de planta rectangular i amb falsa cúpula, amb entrada de llinda plana i orientada al Sud; actualment està en perfecte estat de conservació.
Des de la barraca desfarem el camí i ens situarem novament en el camí a tocar de la Pedrera; continuant unes passes més endavant ens situarem en una bifurcació i haurem de continuar per la nostra esquerra, seguint ara un camí entre marges de pedra seca a banda i banda.
Passats uns 60 metres aproximadament arribarem a una nova bifurcació, on podem decidir continuar per qualsevol dels camins que continuant davant nostre; en el nostra cas optarem pel camí de la dreta, que nos és altre que el camí blanquinós que connecta amb la entrada i sortida de la pedrera, un camí ample per on podem circular alguns dels camions que van i venen de la pedrera.
El camí de l'esquerra és l'antic camí agrícola que utilitzaven els pagesos per arribar als seus camps de conreu. Ambdós camins, paral·lels l'un a l'altre, es retroben i s'ajunten uns metres més endavant.
En entrar en aquest camí ample i blanquinós haurem de continuar per la nostra esquerra, en suau descens, i que uns 300 metres més endavant ens portarà fins a una nova bifurcació.
 |
| Punt de trobada dels dos camins |
En arribar a la bifurcació haurem de girar a la dreta i seguir el Camí vell de la Gornal a Clariana, un camí asfaltat en la seva totalitat.
 |
| Camí vell de la Gornal a Clariana |
Seguint pel Camí vell de la Gornal a Clariana, passarem pel costat del Cementiri de La Gornal, que queda a la nostra esquerra; passat aquest punt, de seguida, arribarem a una bifurcació, on caldrà continuar en línea recta o per la nostra dreta, seguint per la carretera BV-2116.
 |
| Camí vell de la Gornal a Clariana i carretera BV-2116 |
Per la carretera no hi ha voral per a vianants, per tant, anirem en molt de compte, dons hi ha transit de vehicles; el tram que haurem de fer per aquesta carretera és d'uns 180 metres aproximadament, per tant, podem anar pel voral de la dreta, sempre en molta precaució (és aconsellable anar de cara dels vehicles que circulen en direcció contraria quan es tracta de circular per una carretera) i passarem a tocar de la senyal de transit que informa de que estem entrant al poble de La Gornal i seguidament arribarem a una bifurcació.
 |
| Bifurcació al Camí Moliner |
Abans d'entrar a les primeres cases de La Gornal (barri del Poblenou), cal girar a la dreta, deixant la carretera, i continuarem pel Camí Moliner en direcció a l'Arboç; al camí Moliner, actualment, està asfaltat en tot el seu recorregut fins a la Creu de Pedra que trobarem més endavant.
El Camí Moliner fins la Creu de Pedra té una llargada d'uns 1200 metres gairebé totalment rectes, per tant, en cap moment el deixarem o ens desviarem del camí asfaltat.
 |
| Camí Moliner i Creu de Pedra |
El Camí Moliner ens portarà fins a una Creu de Pedra, coneguda com a Creu del Camí de Clariana, dons està situada a una cruïlla de camins entre el Camí Moliner i el Camí de Clariana.
 |
| Creu del Camí de Clariana |
Es tracta d'una creu de terme, datada al segle XV i amb estic arquitectònic popular; la creu té una peanya troncocònica sobre un esglaonat format per dues plataformes circulars; la columna, de forma hexagonal, està coronada per una creu de pedra molt malmesa o deteriorada.
Wikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_del_cam%C3%AD_de_Clariana
En la cruïlla de la Creu de Pedra haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra, deixant en aquest punt el Camí de Moliner i seguint pel Camí de Clariana que ens portarà fins a la vila de l'Arboç.
 |
| Camí de Clariana |
En continuar pel Camí de Clariana, deixarem darrera nostra la Creu de Pedra o Creu del Camí de Clariana i davant nostre ja veurem les primeres cases de l'Arboç.
Pel Camí de Clariana en direcció a l'Arboç passarem per una primera vivenda "Can Teclo", situada a l'esquerra del camí; seguidament passarem pel costat del "Mas Soler", a la dreta del camí i finalment per la vivenda de "Cal Pinyol", que dona pas al carrer del Metge Miquel Pare i Ferran. Al final d'aquest carrer ens situarem davant de la carretera N-340 o avinguda del Herois de 1808 i que creuarem per un pas de vianants; en creuar la carretera continuarem pel carrer de la Roca, que veurem davant nostra; al final del carrer de la Roca, entrarem al carrer de la Muralla i en aquest girarem a la nostra esquerra per situar-nos davant de La Rambla; per la illeta central de La Rambla arribarem fins al carrer Major, que està situat a la nostra dreta.
 |
| La Rambla de l'Arboç |
Pel carrer Major passarem per davant de la Casa de la Vila, just on al carrer es transforma en plaça de la Vila.
 |
| Carrer Major i Plaça de la Vila |
Unes passes més endavant ens situarem novament a la plaça de Mossèn Gaietà Viaplana i davant de la façana principal de l'església de Sant Julià.
En aquesta plaça hi ha situada una Creu de Pedra que fou instal·lada a principal de l'any 1940 i està dedicada als arbocencs que varen perdre la vida en la guerra del Francès al 1808 i també pels difunts d'aquesta vila de la guerra Civil Espanyola entre l'any 1936-1939 (en cap cas és una Creu o monument als caiguts per la pàtria).
En arribar a aquesta plaça, davant de l'església de Sant Julià, donarem per acabada la ruta que ens ha dut fins a la zona de la Pedrera, punt més elevat del terme municipal de l'Arboç.
© Text i images propietat d'en Ferran Solé Sendra
Un dels llocs de més interès de la vila de l'Arboç és la seva Giralda i l'origen de la seva construcció en aquest indret:
Al voltant de l'origen de la construcció de la rèplica del minaret sevillà hi ha una simpàtica llegenda que és més de caire popular que no pas de la seva veritable història.
"La llegenda diu que un matrimoni d'emigrants sevillans i residents durant molts anys a la vila de l'Arboç, trobaren a faltar la visió de la Giralda ubicada a Sevilla. Després de molts anys de treball i esforç van recollir un bon capital i degut a que no podien retornar a la capital andalusa, per qüestions laborals, van pensar que si ells no podien anar fins a Sevilla a veure el monument, portarien una rèplica de la Giralda a l'Arboç i així ho van fer".
Però aquesta història és falsa. El veritable origen del motiu pel que hi ha una rèplica de la Giralda de Sevilla a l'Arboç és la següent: Aquest monument, amb més d'un segle d'antiguitat, va ser un homenatge que li van voler rendir, després d'un viatge per Andalusia en el seu aniversari de casament, d'en Joan Roquer i Marí i de Na Candelària Negravernis. El jove matrimoni va rebre l'any 1886 una important herència per part d'un oncle indià de Na Candelària Negravernis, que va fer fortuna a Amèrica. Això els va portar a invertir en diversos projectes culturals, entre els que destaquen el Teatre Romea de Barcelona o el Teatre Arbocenc, població de la que n'era originari En Joan Roquer, tot i que residien a Barcelona. La seva bona posició econòmica els portar a viatjar per Andalusia i gaudir de les construccions que van deixar els musulmans durant el temps en que van estar a el-Andalús. Després de diversos anys de viatges i negocis, el 1898 van decidir adquirir un terreny de considerables dimensions en el qual decidiren construir una rèplica de tots aquells llocs que els havien fascinat durant els seus viatges pel sud. Les obres es van perllongar fins a 1907 i inaugurada un any després, tot i que la torre de la Giralda fou acabada el 1902. En l'interior de la construcció també es pot trobar una rèplica del pati dels lleons de l'Alhambra de Granada i un saló cobert per una cúpula bizantina folrada amb 30 Kg de làmines de paper d'or, construïda a semblança del Saló d'Ambaixadors dels "Reales Alcázares de Sevilla".
 |
| Rèplica de la Giralda |
