ARBRES SINGULARS
Arbres remarcables del Pla de Manlleu (Alt Camp) i Aiguaviva (Baix Penedès)
 |
| https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=594a91b767217f4b7453624bbea95d7e&3D=false |
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquest comentaris
L'origen d'aquesta ruta de senderisme va sorgir d'una manera totalment casual i sense pensar-ho, sense coneixement l'existència i ubicació dels diferents arbres que han arrelat en aquests indrets al llarg del temps. Mirant per Internet vaig veure una pàgina que parlava d'Arbres Singulars i d'un llibre escrit per en Jaume Marlès Magre i editat per l'Institut d'Estudis Vallencs. Vaig buscar informació d'en Jaume i després de trobar-ne referències en les xarxes socials vaig posar-me en contacte amb ell; la resposta va ser la seva total disponibilitat i informació en relació al seu treball i al llibre i vaig poder-lo adquirir a través de l'Institut d'Estudis Vallencs. El vaig llegir detingudament i vaig valorar la possibilitat de fer-ne rutes de senderisme que unissin, a ser possible, tots els arbres, així com una ruta per conèixer i descobrir masos i masies i recons de cada poble. Al ser jo fill de La Bisbal del Penedès, una vila ben a prop d'aquests pobles, amb decidí a conèixer aquests arbres singulars. En principi amb va costar trobar-ne algun, però amb l'ajuda d'algun pagès, d'altres veïns i del propi Jaume vaig trobar tots aquells arbres que em podien suposar fer una ruta de senderisme circular, que avui us convido a fer i descobrir, paratges ben propers i segurament desconeguts per molts.
Amb l'autorització d'en Jaume Marlès Magre us animo a adquirir aquest llibre que trobareu a l'Institut d'Estudis Vallencs, carrer Jaume Huguet, 1 de Valls (📞 977-600660).
UBICACIÓ:
El Pla de Manlleu és un poble dins del terme municipal d'Aiguamúrcia, dins de la comarca de l'Alt Camp. Està situat a l'extrem oriental del terme i a la riba dreta de la Riera de Marmellar i al nord-est de la Serra del Montmell. El pla de Manlleu es va formar amb famílies procedents del nucli, ara abandonat, de Selma.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, cal sortir per la Diagonal i continuar per l'autopista AP-2/E-90 i més endavant continuar per l'autopista AP-7/E-15/E-90; posteriorment cal continuar per l'autopista AP-2/E-90 en direcció a Lleida i agafar la primera sortida 12 La Bisbal del Penedès; en sortir de l'autopista cal continuar per la carretera T-240 en direcció a La Bisbal del Penedès; en arribar a la primera rotonda cal continuar per la primera sortida per la carretera TV-2401 en direcció a La Joncosa de Montmell; seguirem per la TV-2401 durant uns 7 km fins a arribar a una bifurcació i continuar per la dreta en direcció a Aiguaviva seguint per la TV-2401b; en arribar a la rotonda seguir per la dreta en direcció a Aiguaviva; per aquesta carretera haurem de pujar fins al Coll d'Arca i continuar fins a arribar a una bifurcació; continuar a la dreta en direcció a Aiguaviva per la carretera TV-2443; passat Aiguaviva arribarem a la carretera TP-2442 i seguir per l'esquerra en direcció al Pla de Manlleu, població que arribarem de seguida.
Des de Tarragona, cal agafar l'Autovia A-7 en direcció Altafulla i Barcelona i continuar per aquesta fins a enllaçar amb la carretera N-340; agafar la sortida en direcció a Ferran i La Nou de Gaià; en la rotonda cal continuar en direcció a la Riera de Gaià per la carretera T-202 i passat aquest poble seguir en direcció a La Nou de Gaià; passat aquest poble seguir fins arribar a Salomó i seguir per la carretera T-204; passat Salomó arribarem a una bifurcació i continuar per la dreta per la carretera TV-2042 en direcció a Masllorenç; passat Masllorenç cal creuar la carretera C-51 i seguir per la carretera TV-2401 en direcció a La Joncosa de Montmell; en arribar a quest poble el creuarem pel centre i seguirem fins a arribar a una rotonda i seguirem en direcció a Aiguaviva; per aquesta carretera haurem de pujar fins el Coll d'Arca i continuar fins a arribar a una bifurcació; a partir d'aquest punt cal seguir les indicacions anteriors.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme circular
DIFICULTAT DE LA RUTA: Fàcil. No te cap dificultat
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 14:10 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 4 hores i 37 minuts en total (3 hores i 2 minuts en moviment + 1 hora i 35 minuts aturat); 4,7 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: Abans de començar la ruta cal informar-se de la previsió meteorològica. És recomanable portar un mapa, una brúixola i també, si és possible, un GPS amb el track de la ruta, que ens facilitarà el recorregut. Protector solar, que ens posarem abans de començar la ruta i fer-ho varies vegades durant la ruta. Començar la ruta de bon matí, quan la fresca del dia és més agradable i sempre amb la claror del dia. Menjar i aigua en quantitat suficient. Respectar la flora i la fauna. Si es porten gossos, cal que vagin lligats. Cal emportar-se les deixalles per a dipositar-les on correspongui. No fer la ruta en solitari, si és possible
DESTACATS: Camins, masos i masies, ermita de Sant Miquel i un patrimoni d'arbres singulars i/o monumentals dins dels termes municipals d'Aiguamúrcia (El Pla de Manlleu) i de la Juncosa del Montmell (Aiguaviva)
PUNT DE SORTIDA: Av. Sant Cristòfol del Pla de Manlleu, davant d'un cartell informatiu de la zona de l'Alt Camp i a torcar del Pont de pedra que creua la Riera de Marmellar
PUNT D'ARRIBADA: Al mateix punt de sortidaPUNT MÉS ALT: Passada la Masia de Cal Fèsol i a l'alçada del Fondo de Cal Salió (629 metres)
PUNT MÉS BAIX: Arribant i deixant el Pi de la Quadre a tocar de la Riera de Marmellar (449 metres)
GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/arbres-singulars-del-pla-de-manlleu-i-aiguaviva-79334049ITINERARI:
Situats a la carretera TP-2442 o Avinguda de Sant Cristòfol, davant d'un panell informatiu de "El Pla de Manlleu - Alt Camp", iniciarem la ruta.
Iniciarem la ruta en direcció al poble, passant pel costat de l'Àrea Recreativa i font, deixant a la nostra esquena el Pont de Pedra sobre la Riera de Marmellar; passat un forn de pa i un bar, haurem de girar pel primer carrer a la nostra esquerra, carrer dels Horts.
Només entrar al carrer dels Horts ja veurem, al final del carrer i sota un marge i al peu de la Riera de Marmellar, un Freixé (Fraxinus angustifolia), conegut en aquest indret com a Freixé del carrer dels Horts; la dada curiosa d'aquest indret és que a tocar del Freixé hi ha un Roure de mida considerable i aparentment sembla que tot sigui un mateix arbre, sobretot en temps estival, dons al estar els dos arbres amb fulla pot semblar ser tot un, però cal parar atenció a la fulla de cada arbre per veure que realment són diferents.
Català: Freixé - Castellà: Fresno
 |
| Freixé carrer dels Horts (estiu) |
La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 6. pàgines interiors 24 i 25.
Deixarem el Freixé i continuarem pel carrer Montserrat , paral·lel a la Riera de Marmellar i en direcció a les afores del poble; al final del carrer asfaltat comença un camí de terra que ens portarà, de seguida, fins la pròpia Riera de Marmellar; en arribar-hi haurem de continuar per la nostra dreta, tot travessant la riera i continuant pel mateix camí de terra; després de poc més de 200 metres haurem de creuar, per dues vegades seguides, la riera; continuarem uns 200 metres més, sempre paral·lels a la Riera de Marmellar, fins arribar al Pi de la Quadre (Pinus pinea), que veurem majestuosament situat a l'esquerra del camí i al peu de la Riera de Marmellar.
Català: Pi - Castellà: Pino
 |
| Pi de la Quadre (hivern) |
 |
| Pi de la Quadre (estiu) |
La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 9. pàgines interiors 30 i 31.
Per continuar amb la ruta caldrà desfer el camí que ens portar fins aquí, per tant, cal retornar al poble del Pla de Manlleu; passarem, com anteriorment hem fet, per dues vegades seguides la Riera.
 |
| Primer pas per la Riera de Marmellar (anar i tornar) Segon pas per la Riera de Marmellar (anar i tornar) |
Passats uns 200 metres més endavant tornarem a creuar per darrera vegada la Riera i seguirem en direcció al poble.
 |
| Tercer pas per la Riera de Marmellar (anar i tornar) |
Entrarem novament al Pla de Manlleu pel carrer Montserrat i continuarem pel primer carrer a l'esquerra, carrer de Marmellar.
 |
| Carrer Montserrat i carrer de Marmellar al Pla de Manlleu |
Aquest carrer ens portarà fins a la carretera TP-2442 o avinguda de Sant Cristòfol i cal continuar per la nostra dreta en direcció al punt de sortida i al Pont de Pedra.
Passat el punt d'inici de la ruta cal continuar per la carretera T-244, tot travessant el Pont de Pedra sobre la Riera de Marmellar.
 |
| Pont de Pedra |
Per la carretera haurem d'anar en molt de compte dons no hi ha cap vorera per a vianants i hi circulen vehicles a motor; la carretera fa un tomb de dreta a esquerra i de seguida veurem un camí, a la nostra esquerra, pel que haurem de continuar, en lleugera baixada en direcció a la Riera de Marmellar.
Davant nostra i a poques passes ja veurem el Roure de la Palanca (Quercus faginea); aquest Roure està ubicat dins d'una àrea de lleure i a tocar de la Riera de Marmellar; en aquest punt també veurem una passarel·la metàl·lica, lligada al mateix arbre, i que ens ajudarà posteriorment a creuar sobre la Riera per a continuar la nostra ruta.
Català: Roure - Castellà: Roble
 |
| Roure de la Palanca (hivern) |
 |
| Roure de la Palanca (estiu) |
La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 11. pàgines interiors 34 i 35.
Deixarem el Roure de la Palanca i haurem d'agafar un camí que puja suaument en direcció a la carretera T-244, la qual caldrà travessar i continuar por un camí asfaltat que veurem davant mateix en direcció a les masies de Can Figueres i Cal Galofré; caldrà anar en compte dons no hi ha pas de vianants.
Seguint el camí asfaltat i un cop passades ambdues masies, veurem, a la dreta del camí i a tocar d'una parada de ceps, el Lledoner de Cal Galofré (Celtis australis), un arbre de grans dimensions.
Català: Lledoner - Castellà: Almez
 |
| Lledoner de Cal Galofré (hivern) |
 |
| Lledoner de Cal Galofré (estiu) |
La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 7. pàgines interiors 26 i 27.
Novament haurem de desfer el camí que ens ha portat fins aquí i caldrà tornar fins al Roure de la Palanca; al igual que anteriorment hem fet, cal travessar la carretera T-244, anant en compte dons no hi ha pas de vianants.
En travessar la carretera T-244 seguirem pel camí que baixa suaument en direcció al Roure de la Palanca i passat aquest haurem de travessar la Riera de Marmellar per la passarel·la metàl·lica que està subjecte per un cable a la soca del Roure.
En el cas de que una riuada, o un altre circumstància, s'hagi endut la passarel·la i per tant no tinguem pas per aquest punt, caldrà tornar al punt d'inici de la ruta i un cop allí continuar pel carrer de Selma; una mica més endavant ja retrobarem el camí marcat en el track del GPS que s'adjunta.
Un cop haguem travessat per la passarel·la continuarem per un corriol que gira a la nostra esquerra i que ens portarà fins al camí de Selma al Pla de Manlleu.
En arribar al Camí de Selma al Pla de Manlleu hi accedirem seguint per la nostra dreta i ens allunyarem del poble del Pla de Manlleu, que quedarà a la nostra esquena.
Pel Camí de Selma al Pla de Manlleu i que actualment està asfaltat, haurem de fer uns 450 metres fins arribar a un bifurcació, on veurem, al mig dels dos camins, un rètol informatiu; en aquest punt haurem de continuar pel Camí de la dreta en direcció a Selma.
Continuarem pel Camí de Selma al Pla de Malleu, però a partir d'ara deixarem el tram asfaltat i comença el camí de terra; a la dreta i indicat per un rètol informatiu, hi veurem el Mas de Cal Pelegrí.
Seguirem camí endavant fins que arribem a una nova bifurcació i en aquest punt haurem de deixar el Camí de Selma al Pla de Manlleu i continuar pel camí de la dreta en direcció al Mas de Can Domingo, indicat per un rètol informatiu que veurem en aquest punt.
En continuar cap a Can Domingo comença un tram d'asfalt, en lleugera pujada, que ens portarà en direcció al Mas i que veurem davant nostra; el camí és conegut com a Camí de Cal Domingo.
 |
| Can Domingo |
En arribar a l'alçada del Mas de Can Domingo, haurem de continuar pel camí terrós que gira a la nostra esquerra (a la dreta entraríem a la propietat privada del Mas de Can Domingo).
Un cop haguem girat a l'esquerra i unes passes més endavant ens situarem en una bifurcació, on haurem de continuar pel camí de la nostra esquerra; a la nostra esquerra quedarà una parada de ceps i a la dreta el bosc de Cal Domingo.
En continuar pel camí de l'esquerra i passats uns 40 metres, deixarem momentàniament aquest camí i ens haurem d'enfilar por una pujada, a la nostra dreta, i en direcció al bosc; aquest camí és irregular, pedregós i amb vegetació arrelada i tot degut a que és molt poc transitat.
Aquest camí de seguida fa una gir cap a la dreta i en el nostra cas quan haguem fet aproximadament uns 45 metres (just enmig del gir a la dreta), haurem de girar a l'esquerra i endinsar-nos cap a la zona boscosa; s'entreveu un corriol pel que continuarem (antigament era un camí de carros, dons és poden veure algunes roderes de carro dibuixades a la roca desgastada); per aquest corriol haurem de fer aproximadament uns 50 metres fins a veure la Savina de Cal Domingo (Juniperus phoenicea) i que destaca entre tots els pins que l'envolten.
Català: Savina - Castellà: Sabina
 |
| Savina de Cal Domingo (hivern) |
 |
| Savina de Cal Domingo (estiu) |
La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 12. pàgines interiors 36 i 37.
En deixar la Savina un cop més haurem desfer el camí i ens situarem novament al camí que hem deixat momentàniament enrere; ara caldrà continuar tot girant a la nostra dreta i deixant el Mas de Cal Domingo a la nostra esquena.
Poc més de 100 metres més endavant ens situarem davant d'una bifurcació i en aquest punt haurem de continuar pel camí que gira a la nostra esquerra i que inicia una suau baixada, tot envoltant una parada de ceps i que una mica més endavant passa pel mig de la zona boscosa.
En acabar-se el tram de baixada una mica més pronunciada, aquest fa un suau gir a l'esquerra, ja dins de la zona boscosa; quan el camí segueix un tram en línea recta, davant nostra, a l'esquerra del camí, ja veurem el imponent Pi de Cal Domingo (Pinus halepensis).
Català: Pi - Castellà : Pino
 |
| Pi de Cal Domingo (hivern) |
 |
| Pi de Cal Domingo (estiu) |
La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 8. pàgines interiors 28 i 29.
Deixarem el Pi enrere i de seguida arribarem a una bifurcació; a la nostra dreta veurem un rètol informatiu en direcció al Pla de Manlleu; continuarem tot girant a l'esquerra seguint la direcció del rètol informatiu.
En girar a l'esquerra i accedir al camí estarem retornant al Camí de Selma al Pla de Manlleu, però ara en direcció al poble del Pla de Manlleu.
Passats uns 180 metres més endavant ens situarem novament en la bifurcació per la que hem passat anteriorment en direcció al Mas de Cal Domingo i que ara deixarem a la nostra esquerra, per continuar pel camí en direcció al Pla de Manlleu.
Seguirem pel camí i passats poc més de 100 metres deixarem el Camí de Selma al Pla de Manlleu i continuarem per un camí que veurem a la nostra dreta i que s'enfila suaument cap a les terres de Les Penjoles.
 |
| Camí de Selma al Pla de Manlleu Camí a Les Penjoles |
En arribar al cap damunt de la suau pujada, a la nostra dreta hi ha un camí o entrada a una peça de terra on hi ha una bonica Barraca de Pedra Seca en forma arrodonida; en al meu cas no vaig arribar-hi, per tant, no està marcat en el track del GPS que s'adjunta.
 |
| Barraca de Pedra Seca |
El camí per les terres de Les Penjoles inicia una suau baixada que ens portarà fins a una nova bifurcació; en aquest punt no hi ha cap senyal ni rètol informatiu; en arribar-hi haurem de continuar per la nostra esquerra, seguint ara el Camí de La Coma i que va transitant paral·lel al Torrent de la Coma, que quedarà a la nostra dreta.
Pel Camí de la Coma haurem de fer uns 330 metres fins a arribar a una bifurcació on veurem, a la dreta del camí, unes senyals o rètols informatius.
En aquest punt deixarem el Camí de la Coma (en direcció al Pla de Manlleu) i caldrà seguir pel camí que gira a la dreta en direcció a la Masia Piu; en continuar per aquest camí, en la primeres passes travessarem de forma inapreciable el Torrent de la Coma i el Torrent de les Deveses; el camí en direcció a la Masia Piu inicia una suau pujada, on a la nostra esquerra queda el Torrent de les Deveses, del que ens anirem allunyant conforme anem avançant.
 |
| Camí a la Masia Piu |
El camí ens portarà fins a un primer Mas que veurem al costat del camí i a la nostra esquerra, el Mas de Cal Pere Llarg; en arribar a aquest Mas i sense passar-lo, deixarem el camí i continuarem pel costat del Mas, envoltant-lo per la façana del darrera.
 |
| Cal Pere Llarg |
En envoltar el Mas ens podrem trobar un petit tram una mica brut d'herbes i matolls, però haurem de continuar endavant en direcció al Torrent del Milà (cal respectar el pas per aquest punt, dons estem a tocar del Mas i hem de ser prudents i respectuosos).
En deixar el Mas de Cal Pere Llarg continuarem per un bonic corriol en forma de túnel que de seguida ens portarà fins el Torrent del Milà.
En sortir d'aquest túnel format de forma natural ja veurem, davant nostre, el Roure de Cal Pere Llarg (Quercus faginea).
Català: Roure - Castellà: Roble
 |
| Roure Cal Pere Llarg La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 10. pàgines interiors 32 i 33. |
Al Roure de Cal Pere Llarg està situat en el Torrent del Milà; al costat d'aquest magnífic arbre veurem un pou o cisterna amb coberta feta d'obra i amb una porta de fusta cadenada.
 |
| Pou o Cisterna i Roure de Cal Pere Llarg |
Deixarem el Roure i el Torrent del Milà i continuarem per un corriol que de seguida surt de la zona arbrada i de vegetació i entra a una vinya dins de les terres de Cal Ponet, un Mas o vivenda que veurem una mica més endavant.
Al entrar a la vinya haurem de seguir pel marge dret d'aquesta, sempre amb la prudència de avançar per la part més allunyada de la vinya, per no fer petjades al terra treballat ni de ocasionar malestar a la vivenda de Cal Ponet.
 |
| Vinya de pas per Cal Ponet |
Al final de la vinya i ja casi arribant a la vivenda de Cal Ponet, veurem, a la dreta, un camí que s'enfila molt suaument i que va envoltant la zona de la vivenda; passats poc més de 65 metres deixarem el camí i accedirem a un tram cimentat, que és el tram d'entrada que utilitzen els propietaris del Mas o vivenda de Cal Ponet; uns metres més endavant hi ha una cadena que tanca el pas.
(Si aquesta ruta és realitzada per un grup nombrós és recomanable demanar permís de pas als propietaris de la vivenda de Cal Ponet).
Passada la tanca ens situarem davant d'una bifurcació i en aquest cas caldrà continuar per la nostra dreta i en direcció a l'ermita de Sant Miquel, que veurem uns metres més endavant.
Aquest camí el farem en doble sentit, inicialment en direcció a l'ermita i altres indrets i posteriorment per retornar al punt d'inici de la ruta, El Pla de Manlleu.
 |
| Ermita de Sant Miquel (s. XII) |
Passarem pel costat de l'ermita de Sant Miquel i continuarem endavant i passats uns 140 metres aproximadament ens situarem davant d'una bifurcació i haurem de continuar pel camí de la nostra dreta, en direcció al Mas de Cal Torró que trobarem més endavant.
Per aquesta bifurcació tornarem a passar-hi quan fem el camí de tornada, venint del poble d'Aiguaviva (terme municipal de la Juncosa del Montmell - Baix Penedès).
Per aquest camí i passats uns 275 metres aproximadament arribarem a una bifurcació, davant del Mas de Cal Torró; seguirem pel camí de la nostra esquerra en direcció al Mas.
 |
| Cal Torró |
Per aquest camí passarem pel costat de l'entrada, barrada per una cadena, a Cal Torró i que deixarem enrere; a partir d'aquest punt comença una pujada continuada, amb algun tram una mica pronunciat (aquesta serà la pujada més pronunciada de tot el recorregut).
El camí entre Cal Torró i el Mas de Can Fesol és un tram que puja serpentejant pel mig d'una gran massa boscosa; haurem de recórrer aproximadament uns 650 metres fins arribar a l'entrada de Can Fesol.
 |
| Camí arriba a Can Fesol |
En arribar en Can Fesol ja veurem una impressionant i majestuosa alzina, l'Alzina de Can Fesol (Quercus ilex), un arbre que ocupa un gran espai al costat del Mas i que dona una gran ombra sota la seva gran copa.
Català: Alzina - Castellà: Encina
 |
| Alzina de Can Fesol (hivern) |
 |
| Alzina de Can Fesol (estiu) |
La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 3. pàgines interiors 18 i 19.
Per arrodonir la ruta de senderisme seguint una sèrie d'arbres i afegir a la llista del llibre "Arbres Singulars" ens arribarem a la veïna població d'Aiguaviva, dins del terme municipal de La Juncosa de Montmell (Baix Penedès), a veure el Freixé d'Aiguaviva.
Situats al Mas Can Fesol, continuarem pel camí que envolta la pròpia edificació i passa per l'antiga Era d'aquest Mas, que encara conserva la seva forma arrodonida.
 |
| Era de Can Fesol |
Deixarem Can Fesol al nostra darrera i continuarem pel camí que té alguns trams de pujada, però sense pronunciada ascensió.
Arribarem a una bifurcació i haurem de continuar en línea recta (o per la nostre ma esquerra); a partir de la sortida des del Mas de Can Fesol el camí sempre transita per una zona boscosa, coneguda com el Bosc de la Plana d'Aiguaviva.
Passada aquesta bifurcació el camí va envoltant el Turó de Can Fesol, que queda a la nostra dreta, tot i que no el podrem veure, dons la massa forestal ens ho impedeix; passats uns 340 metres aproximadament des de la darrera bifurcació el camí arriba a la part més elevada de la ruta i a partir d'aquest punt comença una llarga i, a vegades, pronunciada baixada.
 |
| Camí pel Bosc de la Plana d'Aiguaviva |
Quan el camí comença a fer baixada, haurem d'anar en compte en alguns trams, dons tenen terra i pedres soltes que ens poden fer relliscar.
 |
| Tram de baixada pel camí del Bosc de la Plana d'Aiguaviva |
En un punt determinat d'aquest tram de baixada travessarem la línea imaginaria que divideix els termes municipals d'Aiguamúrcia i de La Juncosa del Montmell i al mateix temps les comarques de l'Alt Camp i el Baix Penedès.
UTM: 31T - 374189 - 4579437
Ens quedarà encara un bon tram de baixada fins arribar al Camí d'Aiguaviva i que ens portarà, de seguida, al poble d'Aiguaviva.
Després d'un llarg tram de descens, i sense deixar en cap moment el camí principal, aquest arriba al final de la baixada i ens plantarem davant d'una bifurcació; a la dreta veurem un rètol informatiu en direcció a l'església d'Aiguaviva, per tant, el seguirem tot continuant per la nostra dreta i en direcció al poble d'Aiguaviva que ja veurem davant nostre.
 |
| Camí d'Aiguaviva |
 |
| Camí i poble d'Aiguaviva |
Entrarem al poble i l'haurem de travessar per continuar cap a les afores del poble, passant pel costat de la bassa gran.
Passada la bassa gran entrarem una zona arbrada on destaca, en primer lloc, la Font del Lleó, que veurem a la nostra dreta, i uns pocs metres més enllà està situat el Freixe d'Aiguaviva (Fraxinus angustifolia).
Català: Freixé - Castellà: Fresno
 |
| Freixé d'Aiguaviva (hivern) |
 |
| Freixé d'Aiguaviva (estiu) |
El Freixé d'Aiguaviva és un dels Freixes amb més envergadura de capçada de tota Catalunya i un dels més destacats respecte al perímetre del tronc.
Segons consta a la fitxa de la web:
Alçària total: 24,0 metres
Volt del canó: 5,32 metres
Capçada mitjana: 27,0 metres
 |
| Font del Lleó |
Deixarem el Freixé i desfarem el camí per tornar en direcció al poble d'Aiguaviva, tornant a passar pel costat de la Bassa Gran.
El nom d'Aiguaviva ve de l'existència de la Font Major i la Font del Lleó que omplen la bassa gran de l'antic molí fariner situat a la Casa Gran. El poble està situat a la plana d'Aiguaviva entre la Serra del Montmell, la Serra de la Torre de Milà i la Serra del Pi de Migdia, dins de la conca de la riera de Marmellar.
 |
| Camí d'Aiguaviva d'anada i tornada |
Deixarem enrere el poble d'Aiguaviva i arribarem a una bifurcació i haurem de continuar en línea recta, deixant el camí de la dreta on veurem les marques o senyals blanca i groga del PR-C-224 (La Bisbal del Penedès a Sant Magí de la Brufaganya).
Una mica més endavant ens situarem davant de la bifurcació per la que hem passat en sentit contrari; en aquest punt continuarem en línea recta en direcció al Mas de Cal Boques que veurem davant nostre.
 |
| Camí d'Aiguaviva en direcció al Mas de Cal Boques |
En arribar al Cal Boques, deixarem el Mas a la nostra dreta i continuarem per un corriol que acostuma a estar una mica brut d'herbes i matolls, però és un camí transitat i està ben traçat.
 |
| Diferents trams del corriol |
Per aquest corriol haurem de transitar uns 400 metres aproximadament, tenim a banda i banda, en la quasi totalitat del seu recorregut, camps de vinya; quan haguem fet uns 200 metres aproximadament, tornarem a travessar la línea imaginaria que divideix els termes municipals de La Juncosa del Montmell i d'Aiguamúrcia i al mateix temps les comarques del Baix Penedès i de l'Alt Camp. UTM: 31T - 374355 - 4579562
Al final del corriol ens trobarem una vinya i haurem d'envoltar-la per l'esquerra fins a trobar el camí que continua en direcció al Pla de Manlleu.
En envoltar la parada de ceps veurem un camí, més ben traçat, que gira a l'esquerra i continua entre vinyes; a l'esquerra veurem el Mas de Cal Mingo Saliu.
Una mica més endavant ens situarem en una bifurcació i en aquest punt caldrà continuar en línea recta; el camí de gira a l'esquerra és l'entrada en direcció al Mas de Cal Mingo Saliu.
Continuarem per aquest camí entre camps de vinya i boscos i passats poc més de 350 metres arribarem a una bifurcació; en aquest punt i en aquesta bifurcació retrobarem el camí pel que hem fet el camí d'anada en direcció a Can Fesol i Aiguaviva.
El camí ens farà passar novament per davant de l'ermita de Sant Miquel, ara situada a la nostra dreta i continuarem endavant en direcció al Pla de Manlleu.
Pocs metres més endavant arribarem a una bifurcació i haurem de continuar pel camí que gira a la dreta i comença la baixada final cap al Pla de Manlleu; el camí que gira a l'esquerra és pel que hem vingut anteriorment des del Roure de Cal Pere Llarg i de Cal Ponet.
El camí de terra s'acaba i comença el carrer de Sant Miquel, en un tram final cimentat i en suau baixada, que ens portarà fins a la carretera TP-2442 o avinguda de Sant Cristòfol al centre del Pla de Manlleu.
En entrar a l'avinguda de Sant Cristòfol girarem a l'esquerra per acabar la ruta davant del panell informatiu de "El Pla de Manlleu - Alt Camp".
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé i Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada