LA PANADELLA A CERVERA
Camí Català de Sant Jaume +
Camí Català per San Juan de la Peña
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
La Panadella és un nucli de població situat dins del terme municipal de Montmaneu, a la comarca de l'Anoia, dins de la província de Barcelona, dalt del coll de la Panadella. Aquest port divideix les conques dels rius Segre i Llobregat.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, sortir per l'avinguda Diagonal seguin la B-23 fins a connectar amb la A-2 en direcció a Lleida i Saragossa; més endavant en direcció a Igualada; haurem de deixar la A-2 en la sortida 532 La Panadella i continuar fins la N-IIa i l'àrea de servei de La Panadella.
Des de Tarragona, sortir per la plaça Imperial Tarraco per l'avinguda de Roma, N-340a fins una primera rotonda per seguir en direcció a la T-11; en arribar a la segona rotonda seguir en direcció a T-11; en arribar a una tercera rotonda continuar en direcció a la A-27 (totes direccions + Camp de Tarragona); seguir per la A-27 en direcció a Valls - Lleida; després de passar els tunels de Lilla, deixarem la A-27 i continuarem per la N-240 en direcció a Montblanc; deixarem la N-240 per continuar per la C-14 en direcció a Tàrrega; en arribar a la primera rotonda deixarem la C-14 per continuar per la C-241 per Pira, Serral i Santa Coloma de Queralt; passat Santa Coloma seguir per la L-221 fins a rotonda i continuar per la N-IIa a La Panadella
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Fàcil
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 15,46 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 3 hores i 22 minuts en total (2 hores i 47 minuts en moviment + 35 minuts aturat); 5,5 Km/h en moviment
POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: La Panadella-Montmaneu (Anoia - província de Barcelona); Pallerols-Talavera (Segarra - província de Lleida); Sant Antolí i Vilanova-Ribera d'Ondara (Segarra); Els Hostalets-Ribera d'Ondara (Segarra); Sant Pere dels Arquells-Ribera d'Ondara (Segarra); Cervera (Segarra)
PUNT DE SORTIDA: Estació de servei de La Panadella a la N-IIa al costat de l'ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge
PUNT D'ARRIBADA: Plaça Major de Cervera, davant de la Paeria
PUNT MÉS ALT: Un cop passada l'ermita de a Mare de Déu del Bon Viatge a La Panadella
PUNT MÉS BAIX: Pas sobre el riu d'Ondara abans d'entrar a la població de Cervera
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats a l'estació de servei de La Panadella, N-IIa, en direcció oest, ens dirigirem cap a l'ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge.
 |
| Estació de servei de La Panadella |
 |
| Ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge |
Entre l'estació de servei i l'ermita hi ha una gran esplanada destinada a l'aparcament de vehicles, majoritàriament de camions, per tant, en passar per aquí haurem d'anar en molt de compte amb el transit de vehicles.
Per la part del darrera de l'ermita hi ha el camí del Clot de l'Hort on veurem un rètol informatiu i el seguirem en direcció a Pallerols i Cervera.
 |
| Camí del Clot de l'Hort |
Una mica més endavant ens situarem en una bifurcació, on haurem de continuar pel camí de la nostra dreta, el propi camí del Clot de l'Hort; el camí que gira a l'esquerra va en direcció a alguns camps de cultiu.
El camí del Clot de l'Hort en constant, però suau baixada, ens portarà a passar per la zona del Pla de la Torre, caminant sempre entre camps destinats al cultiu de cereals; més endevant el camí passa a denominar-se Camí de Pallerols.
 |
| Camí de Pallerols |
Després d'un llarg i còmode tram de camí, aquest ens portarà fins a una bifurcació senyalitzada amb un rètol informatiu i amb marques grogues pintades del camí de Sant Jaume.
En aquesta bifurcació girarem a la dreta, seguint la marca del rètol informatiu en direcció a Pallerols i Cervera; en aquest punt deixarem el camí de terra i accedirem al camí asfaltat, carretera de Pallerols a Montfar.
Seguirem endavant per aquesta carretera i passats uns 150 metres aproximadament, la carretera gira a l'esquerra en direcció al poble de Pallerols que ja veurem davant nostre.
En girar a l'esquerra estarem passant per la línia imaginària que divideix el terme municipal de Montmaneu (província de Barcelona) que deixarem enrere per accedir al municipi de Talavera (província de Lleida); també passarem de la comarca de l'Anoia a la comarca de la Segarra.
 |
| Carretera de Pallerols a Montfar |
De seguida entrarem al poble de Pallerols on, abans d'entrar-hi, veurem un rètol informatiu, a l'esquerra de la carretera, en direcció a Sant Antolí i Vilanova i Cervera.
Entrarem al poble per la carretera de Montfar, que ens portarà en direcció al centre d'aquest petit nucli de població, situat al nord del terme municipal de Talavera i a la dreta de la vall del riu d'Ondara.
 |
| Pallerols |
Continuarem pel carrer de Sant Jaume, que travessa tot el poble; seguirem a l'esquerra pel carrer de Sant Isidre que ens portarà a la plaça de l'Església on resta ubicada l'església parroquial de Sant Jaume.
 |
| Església de Sant Jaume |
 |
| Campanar d'espadanya |
L'església de Sant Jaume dels Pallerols és, sens dubte, el monument
amb el qual s’identifica el poble, ja que és una de les esglésies de referència
del camí de pelegrinatge català a Sant Jaume de Galícia. D’aquesta església ja
es té constància l’any 1093, moment en què els senyors de Montlleó la cediren a
l’abadia de Montserrat. Originàriament era un edifici d’estil romànic d’una sola
nau coberta amb volta de canó i amb absis semicircular a l’est. Entre els
segles XIV i XV, davant la constant arribada de pelegrins, s’amplià amb la
construcció d’una segona nau d’estil gòtic adossada a la banda sud amb coberta
de volta estrellada. A més, també s’incorporà damunt de la façana oest un
extraordinari campanar de cadireta de quatre ulls amb dos pisos sobreposats. La vinculació amb
Sant Jaume és ben visible, fins al punt que hi podem trobar un parell d’imatges
del sant. La primera, que és exterior, s’ubica dins una fornícula damunt
l’antiga portalada gòtica. I la segona, interior, és una talla del segle XVIII
amb els atributs de pelegrí. Finalment, cal dir que els pelegrins poden
segellar la credencial en passar pel poble durant tot l’any, encara que la
major afluència es dona en primer dissabte d’octubre, en la trobada anual de
pelegrins del Camí de Sant Jaume.
Deixarem l'església i continuarem pel carrer Portella que ens portarà novament al carrer de Sant Jaume; en arribar a aquest girarem a l'esquerra i de seguida sortirem del poble de Pallerols. En deixar el poble comença la carretera LV-2032 que ens portarà, en uns 2 Km aproximadament, fins al poble veí de Sant Antolí i Vilanova.
 |
| Carretera LV-2032 |
Durant aquests 2 Km haurem de transitar pel voral esquerra de la carretera, anant en molta precaució, dons el voral és molt estret i no té zona de protecció per a vianants.
Passats aproximadament uns 500 metres creuarem la línia imaginària que divideix el terme municipal de Talavera, que deixarem enrere, per entrar al terme municipal de la Ribera d'Ondara.
Entrarem al poble de Sant Antolí i Vilanova i, a la dreta de la carretera, veurem un nou rètol informatiu en direcció a Els Hostalets i Cervera.
La carretera LV-2032 o carrer Raval del Pont travessa tot el nucli de població; ens situarem al voral dret de la carretera i passarem pel costat de l'edifici de la Casa de la Vila que dona pas a la plaça de l'Església, també coneguda com a Plaça del 1 d'Octubre; aquí veurem l'església de Santa Maria.
 |
| Església de Santa Maria |
Seguirem pel voral dret del carrer o carretera fins arribar a una petita rotonda, on a l'esquerra tornaven a veure un altre rètol informatiu i el seguirem en direcció a Els Hostalets i Cervera.
Passada la petita rotonda en direcció a Els Hostalets, creuarem pel pas de vianants per situar-nos a la vorera esquerra; continuarem per aquesta vorera que, de seguida, deixa la carretera i continua per una via de protecció a tocar de les cases, seguint el carrer del Raval; seguirem per aquest carrer que gira suaument a l'esquerra iniciant, ara, el carrer dels Amics.
Al final del carrer dels Amics veurem, a l'esquerra del carrer, l'Església de Sant Jordi del nucli dels Hostalets.
 |
| Església de Sant Jordi |
El nucli dels
Hostalets, a tocar de Sant Antolí i Vilanova, forma un carrer a banda i banda
de l’antic camí ral de Barcelona a Lleida. Var sorgir com a conseqüència de l’existència
de diversos hostals, al segles XV i XVI. A mitjan d’aquest segle, el baró Jordi
Joan d’Aimeric hi va fer construir una capella, que per això duu l’advocació de
sant Jordi. L’edifici actual, amb un notable campanar de torre, és fruit d’una
reconstrucció moderna.
Continuarem endavant i tot seguir el carrer arriba fins a la carretera L-203; a l'esquerra veurem un rètol informatiu en direcció a Sant Pere dels Arquells i Cervera.
 |
| Carretera L-203 |
Accedirem a la carretera L-203 seguint per la seva esquerra i caminant pel seu voral esquerra; haurem d'anar en molt de compte, dons la carretera no té voral de protecció per a vianants.
Passats uns 300 metres aproximadament per aquesta carretera, passarem un pont sobre el riu d'Ondara.
 |
| Carretera L-203 sobre el riu d'Ondara |
El riu d'Ondara és un riu de la conca de l'Ebre que passa per les comarques de la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell i el Segrià. D'acord amb les configuracions del terreny, l'aigua de la conca de l'Ondara s'ajunta al final del riu Corb, on després s'ajunta amb el Segre; però la construcció del Canal d'Urgell (1860) en va afectar el seu curs. Localment, és conegut com un riu contaminat i desagradable.
Al curs superior es diu barranc de Civit, que neix a prop de la confluència de la rasa del Comtet amb la rasa de Santa Fe, al límit del terme de Talavera (Segarra). En confluir amb la rasa del Sebastià, al nord-est de Civit, rep el nom de riu d'Ondara. Després passa per Montfar, Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Sant Pere dels Arquells, Vergós, Cervera, Fonolleres i la Mora. Entra a l'Urgell, després d'haver recorregut uns set quilòmetres per les terres del Talladell. A Tàrrega el riu s'eixampla i s'obre, i després s'endinsa pels termes de Vilagrassa i Anglesola, on es perd entre els regadius del canal d'Urgell.
Només passat el pont sobre del riu d'Ondara, haurem de girar a la dreta, deixant la carretera L-203; al inici del camí, a la seva dreta, veurem un rètol informatiu en direcció a Sant Pere dels Arquells i Cervera.
Seguirem per aquest camí, sempre paral·lel al riu d'Ondara, que quedarà a la nostra dreta, i passats uns 2 quilòmetres aproximadament entrarem al poble de Sant Pere dels Arquells pel carrer de Sant Pere.
 |
| Entrada a Sant Pere dels Arquells |
El carrer de Sant Pere ens portarà fins al carrer del Forn, a la dreta, i per aquest fins a la plaça de l'Església, davant de l'església de Sant Pere.
 |
| Església de Sant Pere |
L'any 1100, Ramon Guillem d'Òdena, senyor del castell de Rubinat, va fer donació de l'església de Sant Pere dels Arquells, documentada des de 1084, al monestir de l'Estany per tal que hi fundés un priorat. Aquest va desenvolupar-se fins al segle XIV mantenint una comunitat d'uns cinc canonges, dos beneficiats i alguns servents. Entrà en decadència a començament del segle XV i l'any 1595 va ser unit a Montserrat, situació que es va mantenir fins a la desamortització. L'església va ser refeta al segle XIV i reformada amb posterioritat. És un edifici de nau única, coberta amb volta d'aresta amb claus, capelles laterals i capçalera amb absis, del qual en surt, sorprenentment, el campanar d'espadanya. A la façana de migdia hi ha la porta, neoclàssica, refeta l'any 1867.
Desfarem el carrer del Forn per tornar al carrer de Sant Pere per continuar, per la dreta, en direcció al carrer del Pont, just en una cruïlla de camins.
 |
| Cruïlla a Sant Pere dels Arquells |
En aquesta cruïlla, on hi ha una font, veurem un rètol informatiu i algunes senyals grogues pintades en un pal metàl·lic de la llum i que ens orienten en 3 possibles direccions.
- Girar a l'esquerra en direcció a la sortida del poble i seguint el Camí de les Planes; també seguirem el GR-171 (marques blanca i vermella)
- Seguir pel camí del mig, en línia recta (indica en direcció motocròs)
- Seguir per la dreta, pel carrer del Pont, en direcció a la carretera N-II (no és aconsellable degut a que tot el recorregut és per la carretera asfaltada, molt transitada en direcció a Cervera)
Podrem triar entre l'opció 1 i 2, però en aquest cas seguirem la direcció de l'opció 1 (l'opció 2 la podreu veure en el següent enllaç:
En deixar la darrera casa del poble, veurem un rètol informatiu, a l'esquerra i en direcció a Cervera, a tocar del camí i al costat d'una vella casa mig en runes.
 |
| Camí de les Planes |
Passat el rètol informatiu comença un camí de terra en constant i llarga pujada de gairebé 1000 metres i que ens portarà fins a la zona coneguda com a Corral del Monjo.
Abans d'arribar a la zona del Corral del Monjo, a l'esquerra del Camí de les Planes, veurem un rètol informatiu en direcció a Cervera.
Uns metres més endavant arribarem al final de la pujada i ens trobarem en un curiós emplaçament, tant a la dreta del camí, on hi ha una torre, com a l'esquerra on hi han unes edificacions conegudes com a Corral del Monjo.
Estarem situats en una de les elevacions del Serrat de Montpaó des d'on podrem gaudir d'una vista de 360º sobre la vall del riu d'Ondara.
 |
| Corral del Monjo |
El Corral del Monjo és situat a l'esquerra del Camí de les Planes; es tracta d'unes curioses construccions que segons he trobat per la xarxa, foren iniciades per uns caçadors per a fer-hi les seves reunions o trobades.
A la dreta del Camí de les Planes i situat dalt un petit pujol hi ha una petita torre de guaita (no n'he trobar referències).
 |
| Torre de Guaita |
Des de la part superior de la torre es poden veure molt bones vistes en direcció a qualsevol punt cardinal del territori.
 |
| Est - Nord Oest - Sud |
Deixarem aquesta zona i continuarem, ara, pel Camí ral de Cervera a Rubinat, un camí de terra que comença a baixar de forma molt suau i continuada en direcció a la vall del riu d'Ondara, ja a tocar de la població de Cervera.
Aproximadament uns 100 metres més endavant, el camí arriba a una bifurcació on hi ha un rètol informatiu; seguirem pel camí que gira a l'esquerra en direcció a Cervera.
 |
| Camí ral de Cervera a Rubinat |
Més endavant el Camí de les Planes ens portarà a una nova bifurcació on, al centre de la bifurcació, hi ha un rètol informatiu.
Continuarem pel camí que gira suaument a la dreta en direcció a Cervera; inicialment el camí baixa de forma més pronunciada; en aquest punt deixarem enrere el Camí de les Planes i comença el Camí de l'Oratori.
Aproximadament passats uns 1500 metres des de l'inici del Camí de l'Oratori ens situarem a la línia imaginària de divisió de termes municipals; deixarem enrere el terme municipal de la Ribera d'Ondara per accedir al terme municipal de Cervera.
Seguirem per aquest camí que té sempre una tendència a descendir suaument; passarem entre camps de sembrats a banda i banda.
 |
| Carrer de l'Oratori |
Passarem per una bifurcació on veurem un rètol informatiu en direcció a Cervera; seguirem en línia recta.
El Camí de l'Oratori ens portarà a passar pel costat de l'oratori de la Mare de Déu del Pilar que queda a l'esquerra del camí; des del camí no ho veurem; just passat per aquest punt el camí es bifurca i no veurem cap senyal; ens aquest cas haurem de continuar pel camí que gira a la dreta.
Una mica més endavant passarem pel costat d'un rètol informatiu situat a la dreta del camí; davant nostra i situat sobre un turó descansa la ciutat vella de Cervera.
 |
| Cervera |
El camí ens portarà a passar novament per un pont sobre el riu d'Ondara, abans d'entrar al nucli de Cervera.
Entrarem a Cervera pel carrer dels Horts, on veurem un darrer rètol informatiu, en aquest cas en direcció a Tàrrega; també anirem veient algunes fletxes grogues pintades al llarg del carrer dels Horts.
 |
| Carrer dels Horts |
El carrer dels Horts ens portarà a una bifurcació de carrers on haurem de continuar pel carrer que gira suaument a l'esquerra, carrer de la Costa de Sant Francesc d'Assis; en l'inici d'aquest carrer hi ha una fletxa groga pintada en el pal de fusta del servei d'electricitat.
 |
| Carrer de la Costa de Sant Francesc d'Assis |
Aquest carrer, en constant pujada, ens portarà fins al carrer de Sant Cristòfol, on també en l'inici del carrer veurem alguna senyal del Camí de Sant Jaume.
 |
| Carrer de Sant Cristòfol |
El carrer de Sant Cristòfol ens portarà fins al carrer Nou, on a la seva esquerra veurem l'església de Sant Cristòfol.
 |
| Església de Sant Cristòfol |
L'església de Sant Cristòfol, segle XVIII, d'estil neoclàssic edificada l'any 1745, seguint l'impuls constructiu de la Universitat, sobre un temple del segle XV. Presideix la plaça que porta el seu nom i està vinculada a un dels antics portals de la muralla.
Continuarem pel carrer de la Costa de Sant Cristòfol, un carrer que surt pel costat de la paret lateral esquerra de l'església; al final d'aquest carrer, en suau pujada, un petit tram d'escales ens portaran al carrer de Sant Bernat, pel que continuarem girant a la seva dreta.
 |
| Carrer de Sant Bernat |
Uns metres més endavant i a l'esquerra hi ha el carrer de la Sabolleria, un carrer estret amb escales que puja en direcció a la plaça Major.
 |
| Carrer de la Sabolleria |
Al final de les escales i del carrer Sabolleria accedirem a la plaça Major, plaça on resta ubicada la Paeria (Ajuntament) de Cervera.
 |
| Plaça Major - Paeria |
La plaça Major fou el centre polític i
econòmic de Cervera des de la Baixa Edat Mitjana. Aquest emplaçament també era
conegut com la Plaça del Blat, perquè, des de 1356, era obligatori
descarregar-hi tot el cereal que es portava a la vila per vendre. El mercat i
la fira actual també se celebren en aquest punt i en els espais adjacents. Un
d’aquests espais era la Sebolleria, que es troba a la part posterior de l’absis
de l’església de Santa Maria i deu el seu nom al fet d’ocupar una zona on eren
enterrats –“sebollits”- els fidels de l’antiga parròquia. L’edifici de la
Paeria (segles XVII – XVIII) presideix la plaça i és la seu del govern
municipal. Darrera s’aixeca el conjunt gòtic de Santa Maria, on destaca la figura del campanar, construït a imatge
del de la Seu lleidatana (segle XV). Les importants reformes urbanístiques que
es produïren al segle XVIII, coincidint en l’erecció de la Universitat, donaren
a l’indret l’aspecte actual. La font monumental fou bastida a mitjan segle XIX,
amb motiu de la canalització d’aigües des de Vergós Guerrejat.
MÈNSULES DELS BALCONS DE LA PAERIA DE CERVERA
A la façana principal de l’edifici de la Paeria destaquen les mènsules situades sota de cada un dels tres balcons; cada grup representa les virtuts que tenien que tenir els comerciants en el mercat, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó.
El Balcó de la dreta de la façana representa el propi mercat
- El primer personatge està mirant les mercaderies
- El segon personatge ensenya la llengua
- El tercer personatge simbolitza el mal de cap que representa ser un bon comerciant
-El quart personatge ensenya les dents i simbolitza la possibilitat de perdre'ls quan es tracta de fer negocis
- El cinquè personatge és un camàlic o bastaix, persona que té per ofici transportar coses de pes al coll
El balcó central representen els cinc sentits corporals
- Un personatge s'aguanta les seves olleres, representant la vista per a no perdre el mínim detall dels intercanvis
- Un altre personatge es toca l'orella per no perdre cap noticia que li pugui representar un guany
- La figura del mig representa el gust, de manera poc representativa
-L'olfacte es representa amb un home que es toca el nas, ja que és la intuïció per veure on hi ha guanys
- També apareix el tacte, amb l'home que s'estira la barba i s'ho pensa be
El Balcó de l'esquerra de la façana és dedicat a la presó
- Atès que l'ampliació de la façana va ser feta per allotjat instal·lacions de presó, hi està representada una víctima, amb la bossa buida mentre crida
- També surt el carceller, que porta les claus de la presó
- Veiem un lladre, que ha estat emmanillat
- També veiem un delinqüent que és transportat a la presó amb els braços lligats darrera
- El cinquè personatge, apareix amb el dits a la boca, és el que ha advertit d'un robatori xiulant
A la plaça Major i davant de la façana principal de la Paeria donarem per acabada la ruta entre La Panadella i Cervera.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada