preixana-bellpuig-castellnou-de-seana

PREIXANA - BELLPUIG - CASTELLNOU DE SEANA

Variant del Camí Tarragoní de Sant Jaume

https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=f928c6b06b6aeb63f6024cb4f251cf46&3D=false

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris

UBICACIÓ:

El municipi de Preixana està situat dins de la província de Lleida, a la comarca de l'Urgell (Catalunya). Al voltant del poble de Preixana és possible resseguir fàcilment el recorregut transformador del canal d'Urgell. La panoràmica agrícola i humida actual, malgrat els estius rigorosos, no ha pogut substituir completament el paisatge històric del pla. Des d'aquest turó a 330 metres, es pot contemplar una àmplia panoràmica de l'espai natural dels secans de Belianes-Preixana, en el qual es poden identificat petits testimonis del paisatge semiàrid que envolta el poble abans de l'arribada de l'aigua canalitzada, com ara els antics bancals i marges de pedra que remeten a l'agricultura de secà. Aquest cultius s'escampaven per les terres planes al voltant del poble i només eren interromputs pel tímid pas del riu Corb a un quilòmetres escàs de l'extrem sud-oest del terme. Queden lluny però, els gairebé quaranta anys de malviure que l'arribada del rec va significar per a tot el terme a finals del segle XIX, amb problemes d'estancaments d'aigües, paludisme i males collites. Ara, en canvi, el regadiu ha convertit aquesta zona en un espai de primer ordre.

Com arribar-hi:

Des de Barcelona, Sortida per la l'avinguda Diagonal en direcció Tarragona B-23 fins a sortida 5B en direcció a Lleida A-2; continuar per aquesta fins passat Tàrrega i agafar la sortida 498 a Bellpuig; continuar per la N-IIa en direcció a Bellpuig i seguir per LP-2015 + LP-2041 en direcció a Preixana.

Des de Tarragona, Sortida per Plaça Imperial Tàrraco per la N-340 fins rotonda i seguir dreta (altres direccions) i seguir fins següent rotonda i continuar girant esquerra (altres direccions); seguir T-11 a Reus fins següent rotonda; seguir dreta A-27 totes direccions-Camp de Tarragona; seguir la B-27; continuar per la N-240 en direcció a Montblanc fins a rètol a Montblanc direcció dreta per la C-14 a Tàrrega i Andorra; arribar fins a Tàrrega i accedir a la A-2; agafar sortida 498 a Bellpuig; continuar per la N-IIa en direcció a Bellpuig i seguir per la LP-2015 + LP-2041 en direcció a Preixana.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Ruta de senderisme fàcil

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 9,64 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 15 minuts en total (1 hora i 50 minuts en moviment + 24 minuts aturat); 5,2 Km/h en moviment

POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: Preixana, Bellpuig (Urgell - Lleida), Castellnou de Seana (Pla d'Urgell - Lleida)

PUNT DE SORTIDA: Plaça de Joan Pau II, davant de l'entrada principal de l'església de Santa Maria de Preixana

PUNT D'ARRIBADA: Plaça de l'església, davant de l'església de Sant Joan a Castellnou de Seana

PUNT MÉS ALT: Plaça de l'església, davant de l'església de Sant Joan a Castellnou de Seana

PUNT MÉS BAIX: Carrer Major, davant de la plaça de l'església de Castellnou de Seana

GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/preixana-bellpuig-castellnou-de-seana-variant-del-cami-tarragoni-de-sant-jaume-223450577

RECOMANACIONS:

ITINERARI:

Situats a la plaça de Joan Pau II, davant de l'església parroquial de Santa Maria de Preixana, ens dirigirem cap un tram d'escales que baixen d'aquest privilegiat turó en direcció al carrer Ponent.

Església de Santa Maria

Continuarem per la dreta pel carrer Sant Llorenç + esquerra carrer Major + dreta carrer Lleida + esquerra pel carrer Ramón Folch i Torres; per aquest carrer sortirem del poble i veurem el primer rètol informatiu en direcció a Bellpuig.

Passats poc menys d'uns 300, aquest camí asfaltat ens portarà fins al Canal d'Urgell, que haurem de travessar per un petit pont.

Canal d'Urgell

Passat el pont haurem de girar a la dreta on, de seguida, veurem un rètol informatiu en direcció a Bellpuig; el camí que seguirem sempre va paral·lel al canal d'Urgell, es per això que podrem anar per qualsevol de les dues vessants del canal; en aquest cas i per anar seguint els rètols informatius anirem sempre per la vessant o camí de l'esquerra, deixant sempre el canal a la nostra dreta.

Rètol informatiu al Canal d'Urgell

Preixana

En l'inici del tram pel canal d'Urgell veurem una senyal de prohibició que diu "Excepte personal autoritzat", però és un camí obert i sense restriccions, però cal anar en molt de compte i no apropar-se a la vora del canal, dons cal evitar caure-hi.

En total per aquest camí anirem transitant uns 2400 metres aproximadament.

Després de fer uns primers 1000 metres aproximadament, seguint pel marge esquerra del canal, arribarem a un altre pont que creua sobre el canal d'Urgell.

En aquest punt i a l'altre vessant del canal veurem un altre rètol informatiu amb direccions varies, algunes de les quals són circuits veïnals propers i d'altres són rutes seguint el Canal d'Urgell.

Seguirem endavant, per la vessant esquerra del canal, en un agradable passeig entre, majoritàriament, camps de sembrats.

Canal d'Urgell i Bellpuig al fons

Aproximadament uns 1400 metres més endavant el camí ens portarà a un nou pont que creua sobre el canal d'Urgell; en aquest punt, i a l'esquerra del camí, veurem un rètol informatiu en direcció a Bellpuig (0,8 Km).

Aquí girarem a la dreta i creuarem el pont sobre el canal d'Urgell, en direcció Bellpuig, seguint en línia recta un tram asfaltat, Camí de Sant Martí.

Camí de Bellpuig

Aquest camí asfaltat, entre camps de cultiu, ens portarà fins al Pantà del Convent, situat a la dreta del camí; aquest pantà forma part del parc del Convent.

Pantà del Convent

En deixar enrere aquest pantà de seguida arribarem a una bifurcació i a la carretera LP-2015; en aquesta bifurcació, a la nostra esquerra, hi ha un rètol informatiu d'entrada a Bellpuig.

En aquesta bifurcació girarem a la dreta i per la vorera de la carretera o carrer de la Font, entrarem a la població de Bellpuig.

Carrer de la Font

A la vorera anirem veient algunes rajoles al terra que ens orientaran en el pas per la població de Bellpuig*.

Només girar a la dreta i avançant per la vorera passarem pel costat del Convent de Sant Bartomeu (a la nostra dreta), que és situat dins del parc del Convent.

Convent de Sant Bartomeu

L'any 1507, el Papa Juli II, a instància de Ramon de Cardona-Anglesola, autoritzà la construcció del convent. L'obra no s'acabaria fins a 1535. Al llarg dels segles posteriors es va anar reformant i ampliant. L'edifici és de planta rectangular i s'organitza entorn de dos claustres centrals. L'any 1809 els francesos ocuparen l'edifici i el vandalitzaren. Més endavant, també fou ocupat pels castellans, que el transformaren en hospital militar. L'any 1835 la comunitat fou exclaustrada i el convent fou desamortitzat i venut en subhasta pública. Finalment, passà a mans dels pares Paüls i destinar a casa de missió i seminari menor. L'església actual fou construïda entre el 1903 i 1906. El monestir està declarat bé cultural d'interès nacional.

  

Convent de Sant Bartomeu al parc del Convent

Uns metres més endavant del convent, però en el voral de l'esquerra, està ubicada la Font de Sant Antoni, que tot i que indica que és aigua no tractada sanitàriament, és pot beure, o com a mínim, ens podrem refrescar.

 

Font de Sant Antoni

Aquesta font es va construir després d'un acord de l'Ajuntament del 3 de setembre de 1894 per a la instal·lació de fonts públiques. En aquest cas, la Font de Sant Antoni es va construir amb aigües sobreres de la mina del Convent de Sant Bartomeu quan aquesta era gestionada pels Pares Paüls. Coneguda també com a Font de Lluny, està dedicada a Sant Antoni de Pàdua i la seva última remodelació va tenir lloc el 1983 a càrrec de l'Ajuntament. Després d'uns anys sense brollar, a finals de l'any 2008 es va recuperar la seva sortida d'aigua.

Continuarem pel carrer de la Font fins al seu final i aquí girarem a l'esquera pel carrer Major que ens portarà fins a la plaça de Sant Roc, una plaça porxada parcialment; continuarem per la dreta per carrer de l'Homenatge a la Vellesa, on també veurem alguns porxos, just davant de la seu de l'ajuntament de Bellpuig.

Aquí també veurem una impressionant escalinata que puja en direcció al carrer del Replà de l'Església on resta ubicada l'església de Sant Nicolau. 

Escalinata de l'església de Sant Nicolau

Monumental escalinata que data de l'any 1792. D'acord amb l'estil de l'època, en que eren generalitzades les grans construccions, es va projectar aquesta obra monumental i utilitària que havia de servir per la comoditat dels fidels, feta de manera que impedís el que aleshores es podia considerar la indecència de les dones. Dissenyada en cinc trams de graons cada un, més el replà i, al capdamunt, un petit tram de cinc graons més, fa pensar que la font d'inspiració va ser el Rosari, ja que s'avé amb les denes del mateix i el Glòria al final. Al final de cada tram, una barana de pedra barra el pas i trenca la monotonia de l'obra amb uns poms al centre, obligant a pujar-la fent esses, L'efecte erosiu produït per l'ús continuat i l'acció meteorològica, feren necessària una intervenció, l'any 1994, per millorar el seu propi ús i la seva conservació.

Pujarem per aquestes escales en direcció a l'església parroquial de Sant Nicolau que resta ubicada en el carrer del Replà de l'Església.

Església de Sant Nicolau

L'església del segle XVI d'estil gòtic tardà o renaixentista, composada de tres edificis de planta rectangular; el temple, amb l'altar major i campanar a llevant, la capella del Sant Crist de Bormio i la capella dels Dolors. Cal destacar pel que fa a la construcció i al campanar que la gent del poble volia que aquests fos vist des de la plaça de Sant Roc, al centre de la vila. Per tant, malgrat ser una cosa atípica, la façana es va fer plana i el campanar es va ubicar a la part oposada, aconseguint així l'efecte visual que es volia des de la plaça. Dins l'església hi trobem el mausoleu de Ramón Folch de Cardona i un orgue del segle XVIII que va ser adquirit a la Casa de La Misericòrdia de Barcelona i posteriorment restaurat.

En un lateral de l'església de Sant Nicolau es troba un meravellós sepulcre, de qui va ser Virrei de Nàpols, Ramón Folch de Cardona-Anglesola. Construït vers el 1525 per Giovanni da Nola, es tracta d'una peça única, reconegut com a monument nacional l'any 1925, d'estil plenament renaixentista feta en marbre de Carrara. Fou transportat, desmuntat per peces, per mar i terra, des d'Itàlia fins al Convent de Sant Bartomeu, on hi va romandre fins el 1841 quan va ser traslladat a l'església parroquial. La seva estructura d'arc de triomf l'ornamentació que l'acompanya inspirada en episodis bíblics, mitològics i de la mateixa vida de Ramon Folch de Cardona, el converteixen en el monument escultòric renaixentista més important del nostra país. El tema de l'obra no és altre que la biografia glorificada del personatge, del qual en destaquen els sues principals aspectes com a home de mar, com a capità vencedor i com a cristià.

Des de l'església desfarem el camí i, baixant l'escalinata, ens tornarem a situar al carrer Homenatge a la Vellesa i continuarem per la dreta, passant per davant de l'Ajuntament de Bellpuig.

Seguint per aquest carrer i passats uns pocs metres, haurem de girar a l'esquerra pel carrer de Sant Antoni; aquí veurem un indicació que assenyala el "Castell". El carrer de Sant Antoni, amb lleugera pujada, ens portarà en direcció a la zona del Castell, que queda a l'esquerra del carrer.

Les restes conservades del castell de Bellpuig es corresponen a la reconstrucció efectuada durant el primer quart del segle XVI, amb reformes als segles XVII i XVIII, al mateix indret on hi hagué el castell medieval, completament desaparegut.

Al final del carrer Sant Antoni, en suau baixada, travessarem el carrer el Castell i continuarem per un petit tram d'escales que ens portaran fins al carrer de Valeri Serra; per aquest continuarem per l'esquerra i, de seguida, girarem a la dreta per l'avinguda de Catalunya (aquí tornarem a veure algunes rajoles al terra amb la senyal del Camí de Sant Jaume de Compostela); deixarem l'avinguda de Catalunya en arribar al segon carrer a l'esquerra, carrer de la Diputació i seguirem per aquest fins al seu final; aquí girarem a la dreta per continuar per l'avinguda d'Urgell; per aquesta avinguda passarem una glorieta central i més endavant creuarem, pel pas de vianants, el carrer Bormio; pocs metres més endavant tornarem a creuar per un pas de vianants l'avinguda d'Urgell i accedirem a un descampat que s'utilitza com a zona d'estacionament de vehicles (pàrquing).

En aquesta zona de hi ha altres dues opcions més per deixar Bellpuig:

1. No passar pel centre del pàrquing, si no pel camí de Castellnou, una mica més a l'esquerra
2. Seguir per l'avinguda d'Urgell fins a una rotonda i aquí girar a l'esquerra (hi ha alguna senyal del Camí de Sant Jaume) i continuar per l'avinguda de Lleida o N-II - aquest tram és perillós degut al alt volum de vehicles i sobretot de camions

Pàrquing

Creuarem pel centre del pàrquing en direcció a una rotonda, que veurem davant nostra, dins a l'avinguda de Lleida o N-II; en aquesta rotonda veurem alguna senyal groga pintada del Camí de Sant Jaume.

Avinguda de Lleida

Situats davant de la rotonda, l'haurem de creuar, però cal anar en molt de compte, dons no hi ha pas de vianants.

En creuar-la ens dirigirem a la carretera LV-3341, en direcció a la A-2 i Ivars d'Urgell i Barbens; en un fanal situat a la dreta veurem una marca gropa pintada que ens orientarà clarament.

Uns metres més endavant passarem per sota del pont de la línia ferroviària de Manresa a Lleida.

LV-3341

Passat el pont ens situarem davant d'una nova rotonda; haurem de creuar la carretera LV-3341 cap el voral esquerra i com tampoc hi ha pas de vianants, tant abans del pont com després del pont, haurem de buscar un punt ben visible per creuar-la, dons el volum de transit és molt elevat.

A la rotonda, i sempre pel seu voral esquerra, avançarem uns 80 metres aproximadament, paral·lels, ara, a la carretera LV-3344.

LV-3344

Anirem girant a l'esquerra, deixant la carretera LV-3344, i fent un petit tram de suau pujada en direcció a un polígon industrial; passarem pel costat d'una bàscula industrial municipal situada a l'esquerra; anirem en compte per aquest tram dons, al ser un polígon industrial, hi ha moviment de camions.

Davant nostra veurem un rètol informatiu i el seguirem en direcció a Castellnou de Seana (2,3 Km), girant a la dreta i seguint el carrer Camí de Castellnou.

Carrer Camí de Castellnou

Inicialment, per aquesta carrer, passarem entre la línia ferroviària de Manresa a Lleida, a la nostra esquerra, i una gran nau industrial a la nostra dreta; en deixar enrere aquesta nau industrial, a la nostra dreta quedarà el pantà del Pla de Castellnou, tot i que no el veurem degut a que el carrer o camí està més baix.

Deixarem definitivament enrere Bellpuig i seguirem per aquest Camí de Castellnou, un camí de terra que ens acompanyarà gairebé durant tot el recorregut fins a l'entrada de Castellnou de Seana.

De seguida ens situarem davant d'una bifurcació i haurem de seguir pel tram camí que travessa, per un pont, sobre l'autovia A-2.

Camí de Castellnou

Passat el pont tornarem a retrobar-nos amb el camí de terra i haurem de fer els darrers 2000 metres entre camps de cultiu i sembrat, típics de la zona.

Entrarem al poble de Castellnou de Seana pel carrer del Calvari, on al principi del carrer veurem, a la dreta, un rètol informatiu que ens assenyala la direcció a seguir en direcció a Lleida (32,5 Km) - propera etapa.

Carrer del Calvari

El carrer del Calvari té una petita rotonda amb un bifurcació, més o menys a la meitat del carrer; pel carrer de la dreta be el carrer de Màrius Torres; en aquesta rotonda coincideixen i segueixen junts la variant del Camí Tarragoní i el Camí Català de Sant Jaume.

Continuarem pel carrer del Calvari que ens portarà fins a la plaça Major; passada la plaça girarem a l'esquerra pel carrer de Sant Blai i seguidament a la dreta pel carrer Major i tot seguit accedirem a la plaça de l'Església, on resta ubicada l'església de Sant Joan de Castellnou de Seana.

Església de Sant Joan

L'església barroca de Castellnou de Seana construïda al segle XVIII sobre l'anterior d'època medieval. El nou temple, dedicat a Sant Joan Baptista, es construí mitjançant la pedra de l'església vella i l'obra anà a càrrec de Francesc López Major i el seu fill, Francesc López Menor, ja que el primer era mestre d'obres a Barbens. La construcció s'inicià el 1744, tal i com consta a la façana, o l'església s'aixecà sobre una planta en forma de creu dividida en tres naus de quatre trams, amb la central més elevada coberta en volta de canó, mentre que les laterals sostenen una volta d'aresta. Destaca l'accés a la façana principal dreta i arrebossada - com era habitual -, on hi ha una portada amb frontó triangular tallat, dins del qual podem observar una imatge de la Mare de Déu. A l'interior trobem una volta en forma de petxina al presbiteri. Del conjunt, també cal assenyalar el campanar, de planta quadrangular, situat a l'esquerra de la façana i d'estil barroc, realitzat poques èpoques després, finals del segle XVIII, per Francesc Albareda. La cornisa motllurada, un petit terrat balustrat, i el fet que el campanar no estigui arrebossat, amb la qual cosa la pedra treballada queda la vista, li donen relleu i l'ajuden a ressaltar la verticalitat. Convé assenyalar que en una de les parets laterals es conserva una làpida dedicada a Pare Carrera i Torrent (1785-1844), qui fou el darrer abat de Santes Creus, i que aquí és recordat per ser fill de Castellnou de Seana. A l'interior del temple hi havia un retaule, probablement també barroc, que fou cremat durant la guerra civil (1936-1939), i des de 1954 unes pintures de Miquel Costa dedicades a Sant Blai.

Església de Sant Joan a Castellnou de Seana

A la plaça de l'Església davant de la façana principal de l'església de Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana donarem per acabada la ruta entre Preixana i Castellnou de Seana.

* Nota de l'autor: Al pas per Bellpuig no es segueix el recorregut de les rajoles clavades al terra

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra