BARBERÀ DE LA CONCA -
PIRA - SOLIVELLA
VARIANT
(Camí de Sant Jaume de Compostela)
 |
| https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=ff4d221f6938184d04e39ec6277b1f7c&3D=false |
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
Barberà de la Conca és un municipi a la comarca de la Conca de Barberà, dins de la província de Tarragona. El nom de Barberà prové del cognom llati "Barbariànus" i el complement de "Conca" que avui mostra el topònim oficial que serveix per distinguir-lo d'un altre municipi català del mateix nom (Barberà del Vallés), i fa referència a la comarca a la que pertany. Destaquen l'església de Santa Maria, un edifici de barroc tardà del segle XVIII i el Castell de Barberà, i actualment romanen en peu part dels edificis templers (la torre-habitació i capella) vestigis de la muralla i la torre del segle XI.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, veure la ruta Guia Michelin
Des de Tarragona, veure la ruta Guia Michelin
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderismo lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Ruta fàcil
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 7,54 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 1 hora i 52 minuts en total (1 hora i 27 minuts en moviment + 25 minuts aturat); 5,2 Km/h en moviment
PUNT DE SORTIDA: Plaça de la Font Vella - Creu de Terme a Barberà de la Conca
PUNT D'ARRIBADA: Plaça Major de Solivella
PUNT MÉS ALT: Camí de Solivella passada la carretera TV-2336 i abans d'entrar al poble de Solivella
PUNT MÉS BAIX: En passar pel Riu d'Anguera a l'entrada de Pira
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats a la Plaça de la Font Vella de Barberà de la Conca, seguint el carrer de la Font en direcció al Barri de Les Eres, iniciarem la ruta entre Barberà de la Conca - Pira - Solivella.
Cal comentar que al llarg de tot el recorregut NO veurem cap senyal groga del Camí de Sant Jaume de Compostela.
 |
| Plaça de la Font Vella |
El municipi es troba situat al sud-est de la comarca de la Conca de Barberà i és travessat pel riu Anguera, afluent del riu Francolí. L'església, dedicada a Santa Maria (s.XVIII) és d'estil barroc. Destaca el castell dels Templers (s-XII-XVIII), seu de la Comanda Templera de Barberà una de les més importants de Catalunya. La Cooperativa Agrícola "el Sindicat" (1920-1921) és d'estil modernista obra del arquitecta Cèsar Martinell. En destaca la torre de l'aigua. L'any 1894 a conseqüència de la crisi i amb l'aparició de la fil·loxera, es funda la "Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barberà", "la Societat", que esdevingué la primera cooperativa vinícola de l'Estat espanyol.
A la plaça de la Font Vella, a més de la font, hi podrem trobar una Creu de Terme i uns antics safaretjos.
 |
| Font Vella |
L'indret singular on se situa aquesta font recull tot un grapat d'històries i de successos de Barberà de la Conca. Es tracta de la primera font existent al poble i data de l'any 1175. La funció principal de la font, a part de la seva vessant social i fins que no es va instal·lar l'aigua corrent al poble, era abastir d'aigua els vilatans.
Al segle XVIII, al costat de la font, s'hi van construir els antics rentadors públics del poble i un abeurador per a les cavalleries. Aquestes construccions però, va ser dissortadament enderrocades i l'any 1986 es va restaurar l'entorn de la font, deixant l'aspecte actual de brollador de certa estructura triangular amb cinc brocs.
 |
| Creu de Pedra |
Cal destacar la presència, al davant de la font, d'una còpia de la Creu de Terme gòtica que es trobava a l'ermita de Santa Anna (l'autèntica s'exposa al Museu Comarcal.
Deixant la Font Vella enrere, veurem un rètol informatiu en direcció a Pira (Camí de Pira) i Solivella.
Una mica més endavant, al barri de "les Eres", girarem pel primer carrer a l'esquerra seguint la senyal que aquí veurem clavada a la paret, Camí de Pira.
 |
| Barri de les Eres |
A partir d'aquest punt seguirem el Camí de Pira que ens portarà fins a l'entrada d'aquest poble, sempre per una carretera asfaltada.
 |
| Camí de Pira |
Des de l'inici del Camí de Pira i passats aproximadament poc més de 600 metres, el camí asfaltat passa pel costat d'un camí de terra, que podrem veure a la nostra dreta; en aquest punt tenim dues opcions per continuar:
- Deixar el Camí de Pira asfaltat i continuar pel camí de terra de la dreta que s'endinsa i travessa diferents camps de cultiu. (el track que s'adjunta segueix aquesta ruta). El camí és molt agradable i és fàcil de fer i de seguir.
- Seguir pel Camí de Pira asfaltat fins a l'entrada de Pira. La distància a recórrer, tant per una opció o altre, és gairebé la mateixa.
Seguint l'opció 1. anirem passant entre camps de vinya i sembrats; de seguida el camí arriba a una primera bifurcació, just quan el camí comença a pujar, i en aquest punt haurem de continuar pel camí que gira a la nostra esquerra.
 |
| Camí entre vinyes |
Si fen una ullada enrere podrem veure una bonica postal del poble de Barberà de la Conca, situat sobre un pujol.
 |
| Barberà de la Conca |
El camí va envoltant algunes vinyes i camps de sembrat seguint un camí força definit; de seguida el camí arriba a una nova bifurcació i aquí haurem de continuar en línia recta i començar a baixar molt suaument en direcció al poble de Pira que ja veurem davant nostra (el camí de l'esquerra només entre a un camp de cultiu).
 |
| Camí a Pira |
Aquest camí entre vinyes i camps de cultiu baixa molt suaument i va girant a l'esquerra en direcció al poble de Pira.
Per aquest camí entre camps de cultiu, deixarem el terme municipal de Barberà de la Conca i entrarem al terme municipal de Pira.
 |
| Camí del Molinet |
Aquest camí entre vinyes i camps de cultiu ens portarà novament fins al Camí de Pira en el seu tram asfaltat i per aquest entrarem al poble de Pira.
Abans d'entrar al poble de Pira, el Camí de Pira asfaltat, baixa i haurem de creuar sobre un petit pont el Riu d'Anguera, que en aquest punt forma una gorja encaixonada.
 |
| Camí de Pira sobre el Riu d'Anguera |
El Riu d'Anguera és un afluent del Riu Francolí; neix prop de Sarral i desaigua al sou Francolí a prop de Montblanc. El seu curs es troba integrant dins de la comarca de la Conca de Barbera.
Actualment les seves aigües, al pas per Pira, estan molt contaminades.
Passat el riu d'Anguera el tram asfaltat comença a pujar en direcció al nucli de població que queda per sobre de la gorja que forma el riu.
En l'inici de la pujada el camí passa pel costat de l'Àrea de lleure i esbarjo que veurem a la nostra esquerra i on també hi ha un rètol informatiu.
En la pujada en direcció al nucli de població el que més destaca és el campanar de l'església de Sant Salvador.
Entrarem el poble de Pira pel carrer de Jaume I.
 |
| Campanar de l'església de Sant Salvador |
Al final del carrer de Jaume I ens situarem en una cruïlla de carrers; a l'esquerra hi ha la plaça de l'Església, on veurem la façana principal de l'església de Sant Salvador.
 |
| Església de Sant Salvador de Pira |
L'església parroquial és de la segona meitat del segle XIX en estil arquitectònic neoclàssica. té una sola nau amb capelles lateral. El campanar és de planta quadrada que es converteix em planta hexagonal per sobre del rellotge; sobre d'aquest campanar hi ha un altre campanar, més modern, cobert amb teulada a doble vessant.
La primitiva església parroquial, també dedicada a Sant Salvador, ja és mencionada per primer cop l'any 1194; d'estil romànic.
En aquesta cruïlla de carrers i deixant l'església enrere, continuarem pel carrer Pius XII fins la propera cruïlla de carrers i aquí girarem suaument a l'esquerra per continuar pel carrer de la Carrerada que ens portarà fins a la carretera C-241d o Avinguda d'Arnau de Ponç; aquí creuarem la carretera pel pas de vianants (compte en creuar-la, és una carretera de força volum de transit i de camions de grans dimensions). En aquesta carretera o avinguda, a l'esquerra, veurem el Celler Cooperatiu de Pira (Sindicat Agrícola).
 |
| Celler Cooperatiu de Pira |
En creuar la carretera pel pas de vianants ens situarem a la Plaça de Catalunya i continuarem pel carrer de la dreta, carrer d'Anselm Clavé.
A la primera bifurcació de carrers haurem de continuar pel carrer de Bellavista, que gira a l'esquerra; en aquesta bifurcació hi ha un rètol informatiu, però quan hi vaig passar estava cobert per l'arbrada i fulles d'un arbre (Euonymus japonicusque???) l'envoltava i no deixava veure la informació de la senyal, en direcció a Solivella i el Santuari del Tallat.
El carrer de Bellavista ens portarà a les afores del poble, on comença el Camí de Solivella, un camí totalment asfaltat fins a Solivella.
El camí de Solivella és un camí força planer i molt còmode i fàcil de transitar, tot i que conforme anem avançant anirem guanyant alçada, però de forma gairebé inapreciable.
 |
| Camí de Solivella |
Després d'un llarg passeig el camí passa i creua sobre la glera del torrent Florit, un torrent sota el Turó de les Roques del Barril, un petit turó ple de pins que veurem a la nostra esquerra.
 |
| Camí de Solivella creuat pel Torrent Florit |
En creuar sobre la glera del Torrent Florit estarem novament a la línia imaginària que divideix el terme municipal de Pira, que en aquest punt deixarem enrere, per tornar a entrar al terme municipal de Barberà de la Conca; per aquest terme passarem en un tram curt d'uns 1000 metres aproximadament.
Un cop creuat el Torrent Florit comença una pujada d'uns 700 metres aproximadament, que serà la més pronunciada de tot el recorregut, però sense cap dificultat; en l'inici aquesta pujada i en la parada de cultiu que hi ha a la dreta, ens sorprendrà poder veure uns Tòtems de fusta tallats i plantats a la vora del camí.
Anirem avançant entre camps de sembrats, vinyes i cultius de forma molt suau i agradable; aquest camí no és gaire transitat i principalment hi circulen vehicles agrícoles.
 |
| Camí de Solivella |
Per aquest camí i passats uns 1000 metres després de creuar el Torrent Florit, tornarem a situar-nos a la línia imaginària que divideix el terme municipal de la Conca de Barberà, que deixarem definitivament enrere, per accedir al terme municipal de Solivella.
El Camí de Solivella, entre vinyes i camps de sembrat, ens portarà fins a la carretera TV-2336.
Haurem de creuar la carretera, sense pas de vianants, i continuar recta, passant entre dues edificacions o granges; en l'inici del camí asfaltat, a la nostra dreta, veurem un rètol informatiu en direcció a Solivella, que ja tindrem ben a prop.
En passar les granges el camí asfaltat puja molt suaument uns 160 metres aproximadament i seguidament baixa, també de forma molt suau, en direcció al poble de Solivella que ja veurem davant nostra.
 |
| Solivella |
El Camí de Solivella ens portarà fins al carrer de García Salado; en entrar en aquest carrer passarem pel costat d'un rètol informatiu en direcció al Santuari del Tallat (següent etapa).
Aquest carrer ens portarà fins a la carretera C-14 (Carretera de Montblanc a Artesa de Segre) i haurem de creuar pel pas de vianants que veurem que veurem a la nostra esquerra, just davant del edifici de la Cooperativa Agrícola (Cal anar en molt de compte, dons aquesta carretera es molt transitada per vehicles). En passar el pas de vianants seguirem pel carrer de la Creu, on hi ha un rètol informatiu.
Continuarem pel carrer del Pla que ens portarà, a la plaça Major, on hi ha ubicats l'edifici de l'Ajuntament i l'església de Santa Maria.
 |
| Ajuntament - Església de l'Assumpció de Maria |
L'església de l'Assumpció de Maria data de 1769-1780; temple barroc de planta rectangular, d'una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts. En campanar disposa de quatre campanes i conserva unes matraques de fusta del segle XVIII. Va ser construïda per substituir l'anterior església romànica, situada prop del castell. A la façana es pot veure una imatge de la Mare de Déu, feta l'any 1975. A la nau central hi ha algunes capelles laterals hi havia les sepultures que conservaven les despulles de diversos rectors i de famílies de la vila. La capella del Roser, actualment del Santíssim, hi havia la capella mortuòria dels Llorac. Dels seus elements artístics destaquen una imatge del Sant Crist, el conjunt de vitralls de la nau central, una imatge de fusta tallada del Sagrat Cor i un mural de ceràmica a la capella del baptisteri.
A la plaça Major i davant de la façana principal de l'Església de Santa Maria acaba aquesta etapa/ruta del Camí de Sant Jaume de Compostela.
© Imatges i text propietat d'en Ferran Solé Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada