CASTELLS DEL GAIÀ
SANTA PERPÈTUA DE GAIÀ-VALLESPINOSA-CASTELL DE SABORELLA-QUEROL
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui veure aquests comentaris
UBICACIÓ:
Santa Perpètua de Gaià és un municipi ubicat dins del terme municipal de Pontils, a la comarca de la Conca de Barberà i dins de la província de Tarragona. Està situat en un petit turó que domina una part de la vall del riu Gaià.
La ruta passa pels termes municipals de Pontils (Conca de Barberà) i Querol (Alt Camp).
La Llegenda de Perpètua de Gaià o Santa Perpètua de Gaià
Perpètua va néixer al Castell de Gaià, que en prengué el nom, i era filla del senyor del castell. Dona de gran bellesa, va atreure a molts pretendents, però ella es volia consagrar a la vida religiosa i els refusà a tots. Un dels pretendents, que n'era molt ric i va arribà d'un país llunyà, quedà fascinat per la seva virtut i, malgrat el refús, es quedà a viure prop d'ella, per imitar-la en la seva vida cristiana.
Quan Perpètua quedà òrfena va repartir el seu patrimoni entre les pobres. El cavaller va fer el mateix i donà la seva fortuna als necessitats. El cavaller tornà a la seva terra per vendre les seves terres i, en tornar, trobà que Perpètua havia ingressat al monestir de Vallbona de les Monges. Quan el cavaller va donar en caritat tot el que tenia se li va aparèixer el diable i li va prometre que li donaria tot l'or que volgués si passats set anys li lliurava la seva ànima. El cavaller va pactar amb el diable, ja que preferia tenir quelcom per repartir entre els desfavorits i ajudar-los.
Quan estava a punt d'acabar-se el termini donat pel dimoni, el cavaller va anar a veure a Perpètua al monestir de Vallbona de les Monges i li explicà el cas. Ella se'n va compadir i l'acompanyà, i quan el diable arribà per endur-se l'ànima del cavaller ella li mostrà la creu i el diable marxà esporuguit i amb les mans buides. El cavaller es féu monjo al Monestir de Poblet i la monja visqué a Vallbona de les Monges i morí en llaor de santedat, essent-hi venerada a la seva mort. El Castell prengué llavors el nom actual.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, sortida per l'avinguda Diagonal en direcció a Tarragona, continuant per la B-23/E-90; continuar per l'autovia A-2 en direcció a El Bruch i Igualada; deixar l'A-2 en la seva sortida 559 (Igualada, Vilafranca, Manresa) i continuar per la carretera A-IIa i seguidament per la carretera C-37 passant per Santa Margarida de Montbui; en arribar a una rotonda, continuar per la carretera B-220 en direcció a Bellprat i Santa Coloma Q.; més endavant seguir per la carretera TV-2011 en direcció a Sant Magí de la Brufaganya i Viladeperdius; més endavant continuar per la carretera T-201 en direcció a Santa Perpètua de Gaià
Des de Tarragona, sortida en direcció als Pallaresos per la carretera TP-2031 i continuar per aquesta fins passat Bràfim; a la rotonda de la carretera C-51, seguir per la carretera TP-2002 en direcció a Santes Creus i el Pont de l'Armentera; en arribar al Pont de l'Armentera seguir per la carretera C-37 en direcció a Querol; passats uns 2 quilòmetres de Querol, cal continuar per la carretera T-201 en direcció a Seguer i fins a Santa Perpètua de Gaià
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme circularDIFICULTAT DE LA RUTA: Moderadament alta. El recorregut d'aquesta ruta és llarg i té forces pujades i baixades amb desnivells considerables. És una ruta que cal fer en tranquil·litat, per tant, cal portar força aigua i menjar
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 25,43 KmDURACIÓ DEL RECORREGUT: 7 hores 51 minuts en total (5 hores i 39 minuts en moviment + 2 hores i 12 minuts aturat); 4,5 Km/h en moviment
PUNT DE SORTIDA: Davant de les ruïnes de l'Església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià
PUNT D'ARRIBADA: Al mateix punt de sortida
PUNT MÉS ALT: Camí del Mas Vilar (GR-7) a la Plana del LlorençPUNT MÉS BAIX: Camí del Molí en creuar el Riu Gaià pont de fusta abans d'iniciar la pujada en direcció al poble de Querol
GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castells-del-gaia-santa-perpetua-de-gaia-vallespinosa-castell-de-saburella-querol-134373018RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats davant de les ruïnes de l'antiga Església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià, iniciarem la ruta.
Farem una visita a aquesta església, situada al cap damunt del poble de Santa Perpètua de Gaià (un nucli de població que pertany al municipi Pontils).
 |
Església de Santa Maria |
Església de Santa Maria
El
Castell de Santa Perpètua de Gaià tenia una església romànica que posteriorment
va fer funcions d’església parroquial del poble. De la primitiva església
romànica només en resta la porta d’accés tapiada durant la darrera reforma. Es
tractava d’una porta d’arc de mig punt adovellat i sense cap tipus
d’ornamentació. L’església fou substituïda per l’edifici actual a inicis del
segle XIX, amb estic barroc. L’església és d’una sola nau de planta rectangular
dividida per contraforts i els corresponents arcs en cinc trams. El campanar
emplaçat al trímer tram, té una alçada de 17 metres i es divideix en dues
parts. La primera menció de l’església romànica data de l’any 1172, en el
testament del cavaller Pere Anguera. L’actual església fou utilitzada per al
culte religiós fins al 1936, data en que se’n va cremar interior. Actualment el
seu estat és ruïnós.
Des de l'església de Santa Maria desfarem un petit tram del camí i haurem de trobar un corriol, a la dreta, que baixa en direcció al camí que porta a la zona del Castell, que queda just darrera de l'església. En tot cas, si no veiem aquest corriol, haurem de tornar a la carretera T-201 i girar tot a la dreta i continuar pel camí de terra que passa a tocar d'un mirador i en direcció al Castell.
Accedirem al Castell o el que queda actualment que és una gran Torre emmerletada de defensa.
 |
Castell de Santa Perpètua |
El Castell de
Santa Perpètua de Gaià
És documenta des de l’any 1012. En el segle XI, del domini de diferents
magnats, va passar al del comte de Barcelona i el llinatge dels Cervelló en
foren els feudataris. Hi senyorejaren, almenys, fins el segle XIV. Després ho
foren els comtes de Savallà i Aitona, fins desaparèixer els senyorius en el
segle XIX.
Resten pocs vestigis de la muralla que envoltava l’esperó ocupat del
castell. De les seves instal·lacions destaca la seva torre de planta
triangular. D’origen s’hi accedia per una porta elevada, com era habitual en
aquestes fortificacions.
La data de la seva construcció és molt controvertida, tot i que
majoritàriament es considera d’època preromànica. Del segle X (o abans) seria
la primera fase i cap a l’any 1000, la segona, quan es va folrar l’exterior per
arrodonir-ne els angles.
El Castell de Santa Perpètua ens parla d’una ocupació molt antiga de la
zona . Ocupació relacionada amb Santa Coloma de Queralt i el nucli eremític de
Sant Magí de la Brufaganya. Les dades històriques més antigues ens porten fins
als segles IX i X.
La ubicació del castell controla perfectament el pas fluvial, connexió
natural de les planes de ka Segarra, l’Anoia i l’Urgell amb el Camp de
Tarragona. A més, per aquí passava una antiga carrerada ramadera que connectava
el litoral amb la Catalunya interior i els Pirineus.
L’antic castell es va bastir sobre un impressionant cingle de 50 metres d’alçària,
amb forma de península, sobre un meandre a la riba del riu Gaià.
El castell té unes dimensions considerables (65 metres de llargada per 17
metres d’amplada) i una composició complexa. Tenia un recinte emmurallat de
planta allargada i de forma irregular amb un fossar excavat a la roca a la seva
part occidental, i una gran porta d’entrada amb arc de ferradura al cantó oest.
A l’interior del recinte
destacaven dues grans construccions. A la zona més oriental, on hi ha les
estructures més antigues del conjunt, hi havia un edifici de planta
quadrangular, angles arrodonits i la gran porta d’accés al camí escarpat que
baixada directament cap al riu. Hom diu que podria tractar-se d’una gran sala o
una aula. Mentre que a la zona occidental hi trobarem la imponent torre emmerletada
de defensa del castell.
Deixarem el Castell i des de la rampa de sortida del Castell haurem de fer aproximadament entre 40 i 50 metres fins a veure, a la nostra dreta, un corriol o sender que baixa en direcció al poble de Santa Perpètua de Gaià, seguint les marques blanca i groga del PR-C-2.
En agafar aquest sender, en baixada, passarem pel costat d'una primera casa en ruïnes, on en la seva paret veurem pintada la senyal blanca i groga del PR.
 |
PR-C-2 |
 |
Santa Perpètua des del Mirador del Castell |
El sender ens portarà fins les primeres cases del poble tot passant pel carrer la Font i seguidament pel carrer Major que ens portarà fins a la plaça Major, en la part baixa del poble.
En deixar la plaça Major haurem de continuar girant a la nostra dreta i seguint el camí de terra que és situa paral·lel al Riu Gaià (malauradament quan vaig fer aquest recorregut no vaig veure ni una gota d'aigua en les diferents parts on vaig haver de travessar-lo).
 |
Camí Gual per travessar el Riu Gaià |
Una mica més endavant, i quan el camí fa un gir a l'esquerra, haurem de passar per sobre d'un gual per creuar el Riu Gaià.
L’entorn: El Riu Gaià
El Castell de Santa Perpètua està situat en un indret estratègic
directament relacionat amb el pas del riu Gaià. Des de Pontils, el riu passa
encaixat en un impressionant canó fins a arribar al Pont d’Armentera.
Ens trobem a la zona alta del Gaià, al límit de la comarca de la Conca de
Barberà i a tocar de l’Alt Camp.
Com es pot observar es tracta d’un paisatge muntanyós amb cingleres que
voregen el riu. A llevant, les de la serra de la Brufaganya. I a la ponent, la
serra de Queralt.
La font de Canelles (Santa Coloma de Queralt), on aflora el riu Gaià, es
troba a una distància aproximada de només deu quilòmetres.
Des de Santa Coloma, el riu busca la seva sortida natural cap al mar
creuant la serralada Prelitoral i recollint l’aigua de les serralades properes
a través de múltiples reses i torrents.
Poc abans d’arribar al poble de Santa Perpètua, l’antiga resclosa del Molí
d’en Soler recull l’aigua del riu i abasteix les sèquies que permeten regar les
hortes dels voltants i abastir la basa del molí. Es tracta d’una resclosa
semicircular de considerables dimensions.
Uns metres més avall, passat el nucli de Santa Perpètua, per l’esquerra del
Gaià mirant riu avall, el torrent de Cal Selvet recull l’aigua que baixa de la
serra de la Brufaganya per aportar-les al Gaià.
La vegetació és de bosc de pi blanc a les zones de més altitud; en canvi, a
les zones més baixes i a la vora del riu hi predominen els arbusts.
Resseguint la vora del riu entre
els nuclis de Santa Perpètua de Gaià i Pontils es troben restes d’antics molins
medievals que utilitzaven l’energia de l’aigua per a la molta del blat i la
fabricació de paper.
Només passar el gual del riu ens situarem davant d'una bifurcació, on també veurem una caseta, a la dreta del camí; en aquest punt haurem de continuar pel camí de la nostra dreta i que aquí comença una llarga o costeruda pujada.
Aquesta pujada té uns 300 metres aproximadament de forta pujada i està cimentada (fet expressament perquè els vehicles a motor tinguin més tracció a les rodes).
Passats aquests metres i quan el camí fa un fort revolt a la dreta, s'acaba el tram cimentat i gairebé s'acaba el tram de pujada.
Uns pocs metres més endavant passarem per una bifurcació i haurem de continuar en línia recta (o per la dreta), sempre seguint el camí ben definit i traçat.
Gairebé en aquest punt podem dir que s'acaba la pujada i a partir d'aquí el camí té petites oscil·lacions sense més notorietat.
Després de fer un bonic passeig per aquesta zona boscosa (El Pinyer del Lluis) i sempre amb la Rasa de Ricreu a la nostra dreta, el camí ens portarà fins a una nova bifurcació, on cal estat atents, ja que ens podem passar de llarg, dons el camí que cal agafar, a la nostra esquerra, no ho pot semblar des de la distància.
No hi ha cap marca o senyals en aquesta bifurcació, més enllà de que algú, en un moment determinat, hi dibuixi una fita de pedres.
Caldrà deixar el camí principal i girar a la nostra esquerra i continuar per un tram de camí força pedregós. Per aquest tram de camí haurem de fer uns 370 metres fins a enllaçar amb el Camí de Ricreu, marcat com a GR-7.
En el hipotètic cas de que no veiem el camí de l'esquerra i per tant continuem pel camí principal i que gira cap a la dreta, haurem de fer uns 200 metres per aquest fins a trobar el Camí de Ricreu, marcat com a GR-7 i un cop situats en aquest nou camí, girar a l'esquerra en direcció a Vallespinosa.
En arribar a l'enllaç amb el Camí de Ricreu veurem un rètol informatiu i haurem de seguir, per aquest nou camí, per la nostra esquerra en direcció a Vallespinosa.
El Camí de Ricreu ens portarà de seguida fins el lloc conegut com el "Clot de Mas Vilar", on ens situarem davant d'una nova bifurcació. (aquest tram del camí fins a Vallespinosa està assenyalat com a GR-7, per tant, a part de veure alguns rètols informatius, també podrem veure marques pintades de blanc i vermell).
 |
Camí de Ricreu al pas pel Clot de Mas Vilar |
Davant de la bifurcació haurem de continuar pel camí de la nostra esquerra, seguint en direcció al Mas Vilar.
 |
Camí en direcció a Mas Vilar |
El camí ens portarà una mica més endavant fins a una bifurcació no senyalitzada de cap manera; en aquest punt haurem de seguir pel camí principal que continua per la nostra dreta.
Passats uns 70 metres aproximadament deixarem el camí principal i haurem de girar a la dreta i continuar per un corriol que s'endinsa pel Bosch del Vilar; en aquesta bifurcació veurem un rètol informatiu que senyala en direcció a Vallespinosa (2,380 Km - la informació d'aquest rètol informatiu està força deteriorat).

Per aquest corriol, que transita per la zona boscosa, haurem de fer uns 600 metres aproximadament; gairebé al final del corriol, aquest travessa un camp de semblat (depenent de l'època de l'any potser que ens trobem amb un camp sembrat o en una esplanada de cultiu); en el cas de que passem quan el camp és sembrat cal procurar circular sempre el més a prop del bosc per no aixafar el cultiu.
El final del corriol passarem per un petit tram de camp de cultiu i tot seguit accedirem al Camí de la Serra; per aquest haurem de continuar tot girant a l'esquerra; per aquest camí farem uns 40 metres aproximadament fins a enllaçar amb el Camí de Mas Carbonell; en aquesta bifurcació veurem un rètol informatiu i seguirem la direcció a Vallespinosa (1,530 Km) girant a la nostra dreta.
 |
Enllaç entre el Camí de la Serra i el Camí de Mas Carbonell |
El Camí de Mas Carbonell, en suau baixada, ens portarà fins a Vallespinosa; abans passarem pel costat de les ruïnes del Mas Carbonell, una edificació que veurem a la dreta del camí quan aquest fa un pronunciat doble revolt, primer a l'esquerra i seguidament a la dreta; el Mas està força deteriorat i està envoltat d'una gran massa de vegetació que gairebé el cobreixen en la seva totalitat.
 |
Camí de Mas Carbonell |
Abans d'arribar al poble de Vallespinosa passarem pel costat de la casa de Can Colldaigüera, que queda a la nostra esquerra i que veurem ben indicada amb el seu nom a la porta d'entrada a la casa.
Davant mateix queda el nucli principal de Vallespinosa, que fou construït a redós del seu Castell que és situat al capdamunt d'una muntanya sobre mateix del poble.
 |
Vallespinosa sota les restes i runes del Castell |
Abans d'entrar al poble, el camí de Mas Carbonell ens portarà a passar per sobre d'un petit pont la Riera o Clot de Comadevaques; seguidament ens situarem davant d'una bifurcació on hi ha un rètol informatiu.
En aquesta bifurcació haurem de continuar per la nostra esquerra, fent una petita pujada que accedeix a la carretera TV-2015 (aquesta carretera acaba aquí el seu recorregut); en aquest punt deixarem de seguir el GR-7 que continua per la dreta seguint la carretera en direcció a Les Eres, un veïnat situat uns 500 metres més enllà.
Accedirem al nucli de cases per la Placeta Nova i seguidament entrarem a la Plaça Major, on resta ubicada l'església parroquial de Sant Jaume.
 |
Carrer del Castell Plaça Major i Església de Sant Jaume |
Per anar a visitar les restes i runes del Castell haurem de continuar pel carrer del Castell, un carrer amb escales; al final del tram d'escales girarem a la dreta i continuarem pujant per un carreró entre la paret de la pròpia muntanya i un marge de pedra i formigó per a protecció de caigudes.
El camí o corriol té una forta pujada i ens portarà, fent algun zig-zag, fins a les restes de l'antiga Església de Santa Maria i Sant Jacint.
 |
Santa Maria i Sant Jacint |
És tracta d'un edifici d'una sola nau i absis semicircular. La nau i la capçalera van cobertes, respectivament, de volta de mig punt i quart d'esfera. Actualment el seu estat és totalment ruïnós, degut al total abandó de molt anys i, sobretot, dels llamps que hi han caigut. És tracta d'una construcció ben allunyada del romànic i és feta amb pedra grossa desbastada a cops de maceta. Al frontispici, que és al peu de la nau, hi ha la porta amb una llinda monolítica i sengles finestres situades simètricament al costat. A la llinda, seguint la voluntat de Rafel de Biure, hi ha gravades amb lletra capital romana les paraules "EX VOTO". En un carreu situat a l'exterior de la capçalera, a la part baixa, hi ha gravada la data de 1645 que deu correspondre a l'acabament de l'obra.
Continuarem pujant fins que el corriol ens portí a la part alta de la paret muntanyosa on resten ubicades les restes i runes del Castell de Vallespinosa.
 |
Restes i runes del Castell de Vallespinosa |
El Castell de
Vallespinosa
Construït al segle XII i situat damunt del poble
de Vallespinosa. Castell termenat. Documentat el 1030. A principis del segle
XVII fou assaltat pel bandoler Perot Rocaguinarda, el qual el malmeté de forma
molt important. El 1648, les milícies castellanes l’assaltarem i destruïren
gairebé de forma total.
Per continuar haurem de desfer el camí i tornar a situar-nos a la Plaça Major, davant de la façana principal de l'església de Sant Jaume; deixarem la plaça per un carrer que baixa per un tram d'escales i que ens portarà al carrer de la Font; en aquest carrer girarem a la dreta i continuarem per un camí de terra; inicialment anirem paral·lels al Clot de Comadevaques que restarà a la nostra esquerra.
De seguida el camí ens portarà a una bifurcació on veurem un rètol informatiu i en aquest punt continuarem pel camí de l'esquerra que baixa, molt suaument, i seguirem la direcció a Cal Mandil i al Castell de Saborella.
Uns metres més endavant passarem pel costat de la Font de Vallespinosa, l'antiga font del poble; és una font que s'ha utilitzat també com a safareig, abeurador, rentador, etc...
 |
Font de Vallespinosa |
Passada la font, el camí va seguint sempre el curs del Clot de Comadevaques i en algunes ocasions fins i tot el propi Clot és el camí pel que transitarem.
Després d'un primer llarg passeig per aquest camí, força ombrívol, degut a que passem per una zona boscosa, arribarem a una bifurcació sense cap marca ni senyal; en aquest punt continuarem pel camí de la dreta que inicia una suau però constant baixada.
Aquest camí és més obert i per tant no gaudirem de l'ombra que ens haurà acompanyat anteriorment.
Per aquest camí i en un punt indeterminat, creuarem la línia imaginària que divideix els termes de Pontils, que deixarem momentàniament i entrarem el terme de Querol.
Després d'un llarg recorregut el camí passa a tocar del Mas de Pava, situat a l'esquerra del camí, i que la zona arbrada cobreix i per tant no veurem; però a la dreta del camí sí veurem la Font de Mas de Pava, un llarg abeurador que rep un rajolí d'aigua de la font principal que brolla entre la terra i pedres ben a la vora.
 |
Font de Mas de Pava |
Aquesta aigua naixent és ben bona, però un cop dins l'abeurador és millor no beure'n, dons no és potable, perquè hi ha animals que poden beure d'aquest abeurador.
En deixar aquesta font de seguida arribarem a una important bifurcació; aquesta bifurcació és d'anada i tornada al Castell de Saborella; en arribar per primer cop a la bifurcació veurem un rètol informatiu en direcció al Castell de Saborella (2,4 Km); seguirem aquesta direcció pel camí que continua per la nostra dreta.
Passats uns 300 metres aproximadament arribarem a una bifurcació sense cap senyalització i en aquest punt també és i serà una bifurcació d'anada i tornada; per continuar haurem de girar pel camí de la dreta i que comença una llarga pujada.
Aquest camí té aproximadament uns 800 metres de constant pujada amb alguns trams de forta pujada i que ens portaran fins als Camps de Saborella.
Al final del tram de pujada ens situarem en una cruïlla de camins sense cap senyal; haurem de continuar tot girant a la dreta per continuar pel camí que ens portarà fins al Castell de Saborella.
Després de girar a la dreta haurem de fer uns 50 metres aproximadament i tenim que veure, a l'esquerra del camí, un corriol que s'enfila amunt en direcció al Castell del que ja veurem alguna de les seves parts.
 |
Camí i corriol al Castell de Saborella |
Si no volem accedir al Castell per aquest corriol podem continuar seguint el camí; aquest ens portarà a una bifurcació i haurem de continuar pel camí de l'esquerra que va envoltant el castell i ens portarà fins a la seva entrada principal.
Pujant pel corriol haurem d'envoltar el Castell per la nostra esquerra i fins a trobar la porta d'entrada situada al nord del Castell.
 |
Porta d'entrada nord i torre |
La conservació del Castell és prou bona com per a poder gaudir d'un passeig pel mateix i veure les seves tres torres semicirculars, que gairebé es mantenen senceres i també una bona part de la seva muralla tant interior com exterior.
 |
Torre central del Castell de Saborella |
 |
Torre nord i torre central del Castell de Saborella |
Finalment deixarem el Castell sortint per la porta principal situada al sud i on resta ubicada la tercera torre, la que ha quedat més malmesa al llarg del temps.
 |
Entrada principal del Castell orientada al Sud |
El Castell de
Saburella
Construït entre finals del segle XII i principis del segle
XIII. D’estil arquitectònic romànic i gòtic. La primera referència documental
és de l’any 1229 quan s’esmenta en el testament de Ramon Alemany de Cervelló.
És troba situat sobre un tiró (683 metres) i la seva conservació és prou bona,
dons conserva en bon estat una de les tres torres semicirculars.
En sortir del Castell comença una suau però constant baixada; el camí de seguida fa un gir a la dreta i a la nostra esquerra i fora del camí hi ha una petita construcció enrunada i envoltada de vegetació i que és l'antic "colomar" del castell.
 |
Colomar o Colombari del Castell de Saborella |
El camí va envoltant el turó del castell i ens portarà fins a una bifurcació, sense cap senyalització, on haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra i que continua baixant en direcció a les terres i Plana de Cal Mandíl.
Després d'un agradable passeig que convida a girar-nos, de tant en tant, per veure la silueta del Castell de Saborella, el camí ens portarà fins a una nova bifurcació, on hi ha un rètol informatiu, just a la Plana de Cal Mandíl.
En aquest bifurcació veurem la Masia de Cal Mandíl, una Masia que està en força bon estat de conservació, tot i tenir alguna part malmesa.
 |
Masia de Cal Mandíl |
A la dreta de la bifurcació, uns metres més enllà i situat entre dos camps de cultiu podrem veure les restes del Roure de Cal Mandíl, un arbre sec que sobre-surt entre altres arbres i que conserva una bonica i esvelta figura.
 |
Roure de Cal Mandíl |
Des del costat del Roure podrem gaudir d'una bonica estampa de la Masia de Cal Mandíl i del Turó sobre el que s'assenta el Castell de Saborella.

Tornarem a situar-nos en la bifurcació davant de la Masia de Cal Mandíl i continuarem seguint la direcció del rètol informatiu amb destinació a Cal Baldric i Querol.
El camí pel que anirem passant té una suau i constant baixada i ens portarà, després d'un llarg recorregut, fins a retrobar la bifurcació, que s'ha indicat anteriorment, que era d'anada i tornada al Castell de Saborella; en arribar a la bifurcació haurem fet una ruta circular entre els Camps de Saborella i la Plana de Cal Mandíl.
 |
Bifurcació al Camí de Cal Mandíl |
Passada aquesta bifurcació desfarem un petit tram de camí per situar-nos novament a la bifurcació a tocar de la Font de Mas de Pava i on hi ha rètol informatiu, que ja haurem vist anteriorment i que ara haurem de seguir en direcció a Cal Baldric i Querol.
Iniciarem, a partir d'aquest punt, una llarga i constant pujada pel Camí de Saborella a Cal Baldric, on hi ha algun tram en força pendent.
Després de poc més de 1300 metres de pujada el camí ens portarà a trobar-nos una tanca metàl·lica en mig del camí; en aquest punt el camí NO estat barrat, el que haurem de fer és passar la porta i posteriorment tancar-la, dons tal i com diu el rètol de la porta i pot haver bestiar solt.
A la dreta de la tanca i abans de creuar-la, hi ha un panell informatiu amb informació relacionada amb les terres de Cal Baldric, una casa o Masia situa ben a prop d'aquest punt.
 |
Camí de Saborella a Cal Baldric |
A l'altre banda de la tanca metàl·lica hi ha un rètol informatiu i el seguirem en direcció a Cal Baldric i Querol.
Passada la tanca metàl·lica ens quedaran uns 160 metres aproximadament de pujada al final de la qual ja veurem, al fons i entre camps de sembrat, la Masia de Cal Baldric.
 |
Tram final de pujada del Camí de Saborella a Cal Baldric Masia de Cal Baldric |
Al camí ens portarà fins a una bifurcació sense cap marca ni senyal; la única referència que tindrem és que a la nostra dreta i a la vora del camí hi ha una gran alzina; en aquesta bifurcació haurem de deixar el Camí que ens portaria a la Masia de Cal Baldric i continuar pel camí de la dreta i passar a tocar de l'alzina.
 |
Alzina i Masia de Cal Baldric |
Seguirem endavant pel Camí de Cal Baldric, entre la Obaga de Cal Baldric, a la nostra esquerra i la Plana del Cateco, a la nostra dreta; aquest tram de camí és força planer, en petites oscil·lacions del terreny i en portarà de seguida fins a una bifurcació, just davant del poble de Querol i per sobre del conegut com a "sota roques del Magí" per on transcorre el Riu Gaià.
 |
Querol |
En aquesta bifurcació haurem de girar a l'esquerra i uns pocs metres més endavant en una altre bifurcació, haurem de seguir en línia recta o per la nostra dreta.
En seguir el camí recte o per la dreta, uns pocs metres més endavant, veurem les restes i runes de la Masia de Cal Cateco.
 |
Cal Cateco |
Deixarem aquesta masia i continuarem per un corriol que passa pel darrera d'aquesta masia i que s'endinsa cap a la zona boscosa passant per entre les soques de dos grans pins.
En la zona boscosa el corriol comença una suau baixada en direcció al Riu Gaià; inicialment el corriol segueix la direcció nord-oest, però de seguida gira suaument a la dreta en direcció sud, en continua baixada, superant el tram més al extrem nord de "sota-roques" (crec que també és conegut com a "Grau de Benet").
Per aquesta baixada ens trobarem, com a mínim, dues tanques de filat de filferro que ens barren el pas; al contrari que d'altres filats o tanques, aquestes són fixes i no hi ha porta d'accés o similar; cal superar-les passant com es pugui i sempre sense fer-les malbé (és curiós que en un camí públic hi hagi aquesta mena de tanques, que sembla que vulguin barrar el pas de forma sobtada).
 |
Tanques de filferro a meitat corriol |
El camí ens portarà fins el que pot semblar una bifurcació i on podrem continuar tant per la dreta com per l'esquerra, dons una mica més endavant ambdós es tornen a trobar; el track que s'adjunta, en aquest punt, gira a l'esquerra i baixa més directa cap al Riu Gaià.
Aquest corriol ens portarà a passar per algun antic camp de cultiu, avui erm, i pes qual queda la traça del camí ben visible; finalment arribarem a un camí on hi ha un rètol informatiu; en aquest punt les dues indicacions que llegirem són:
1) Seguint per l'esquerra en direcció al "El Gorg Negre" situat a 600 metres de distància i que ens allunya de Querol, tot i que hi ha un camí que ens hi portaria, però que en el nostra cas l'utilitzarem com a camí de tornada a Santa Perpètua de Gaià - per tant, no el seguirem
2) Seguint per la dreta en direcció a "Querol pel Camí del Molí" situat a 1,1 Km de distància; el track que s'adjunta segueix aquest itinerari, però no arribarem al Molí de Querol, tal i com veurem més endavant.
En continuar per la nostra dreta de seguida arribarem al Riu Gaià, al qual, segons el seu cabal, podrem creuar pel seu gual tot creuant per la seva llera o be per un pont de fusta que el travessa d'un marge a l'altre.
 |
Gual del Riu Gaià Pont de fusta sobre el Riu Gaià |

Un cop creuat al Riu Gaià, comença el Camí del Molí, en suau pujada i que de seguida ens portarà a una bifurcació on a la dreta del camí veurem un rètol informatiu.
En aquesta bifurcació haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra en direcció al poble de Querol, tal i com veurem indicat en el rètol informatiu; més endavant, el Camí del Molí, ens portarà fins una tanca de fusta que barra el pas als vehicles a motor.
El Camí del Molí, des del seu inici, el Riu Gaià i fins arribar al poble de Querol, té una constant pujada i conforme anem avançant el desnivell positiu és cada més pronunciat; passarem per les terres de Cal Canyeta i el camí ens portarà fins a una bifurcació on el terreny està cimentat.
A la bifurcació cal continuar per la nostra dreta i seguir pujant pel darrer tram del camí, sobre el terreny cimentat, que ens portarà fins a l'entrada del poble de Querol.
Aquest darrer tram cimentat, d'uns escassos 90 metres, l'utilitzarem tant en l'anada a Querol, com posteriorment per deixar el poble i continuar en direcció a Santa Perpètua de Gaià.
En arribar al poble i abans de creuar la carretera de Valls a Igualada C-37, a la nostra esquerra veurem un rètol informatiu que ens servirà d'orientació per, més endavant en deixar el poble de Querol, tornar a aquest punt i seguir camí a Santa Perpètua.
Haurem de creuar la carretera, tenint en compte que no hi ha pas de vianants, per situar-nos a l'altre vorera i passar per davant del Restaurant Sant Jordi i uns metres més endavant, deixar la carretera i girar a l'esquerra per continuar pel carrer de l'Església.
Des de la carretera o pels carrers de Querol podrem veure part de la silueta i de les restes del Castell de Querol.
 |
Castell de Querol amb orientació Nord-Oest |
Només accedir al carrer de l'Església haurem de continuar per la dreta pujant per unes escales i que ens portaran fins al carrer de França; en arribar-hi seguirem per aquest carrer en direcció a la plaça de Sant Sebastià; en aquesta plaça hi ha una font d'aigua potable; aquest és un bon punt per a fer una parada i reprendre forces.
En aquesta plaça hi ha un petit cobert amb bancs per seure; en aquest punt hi ha un portal per accedir a un altre cobert on hi han les maquetes dels castells de Saborella i de Querol.
 |
Maqueta del Castell de Saborella Maqueta del Castell de Querol |
Deixarem la plaça de Sant Sebastià i continuarem per l'avinguda de la Font, passant per davant de l'Ajuntament; seguidament girarem a l'esquerra per continuar pel carrer de Santa Maria, en un tram inicial de forta pujada i seguidament planeja entre camps de cultiu i cases i que ens portarà a anar envoltant el Castell de Querol.
Castell de Querol
Situat damunt d'una gran roca, i per sobre de la vall del Riu Gaià, el Castell de Querol conserva bona part de les seves estructures enrunades. En un extrem es poden veure les restes d'una torre i a l'altre punta del rocam, un recinte murat. Formava part, entre d'altres castells, de la línia defensiva del Gaià. Degué ser construït o ocupat per Ansulf de Gurb a la segona meitat del segle X. D'estil romànic. El primer document trobar data de l'any 993.
 |
Castell de Querol amb orientació sud |
El carrer de Santa Maria enllaça amb el carrer de l'Església i que ens portarà fins davant de l'església de Santa Maria i cementiri.
 |
Església de Santa Maria |
Desfarem un petit tram del carrer de l'Església fins al punt d'enllaç amb el carrer de Santa Maria i en aquest punt, girarem a la dreta per continuar pel propi carrer de l'Església baixant per uns trams d'escales; al final de les escales passarem per un tram de camí asfaltat (uns 25 metres aproximadament) i haurem de veure unes noves escales, a l'esquerra del camí; aquestes escales ens portaran al tram final del carrer de França al qual seguirem girant a la dreta i uns pocs metres més endavant continuar pel carrer Roman Galimany, un carreró estret que ens portarà novament a la carretera C-37 o carretera de Valls a Igualada; al final de carreró girarem a l'esquerra i, protegits per una barana metàl·lica, ens tornarem a situar al costat del Restaurant Sant Jordi.
Haurem de creuar novament la carretera C-37, recordant que no hi ha pas de vianants, i seguir les indicacions del rètol informatiu que veurem en direcció a Santa Perpètua de Gaià i l'Hort de les Salamandres.
Desfarem un petit tram de camí cimentat fins a situar-nos novament a la mateixa bifurcació per la que hem passat abans en direcció a Querol.
A la bifurcació continuarem en línia recta, seguint baixant per un tram cimentat, i en direcció a l'Hort de les Salamandres.
Quan el camí cimentat fa una corba a l'esquerra i continua baixant en direcció a una casa, haurem de continuar per un corriol a la dreta, seguin la indicació d'un rètol informatiu en direcció a Santa Perpètua de Gaià; en aquest mateix pal informatiu també hi ha la indicació que estem accedint a l'Hort de les Salamandres.
Passarem per aquesta zona d'oci i esbarjo, on hi ha una sèrie de basses, distribuïdes a diferents nivells, destinades als amfibis autòctons de la zona; també hi trobarem la Font de la Tous.
 |
Font de la Tous |
Passada aquesta font el camí o corriol continua baixant i ens portarà a una cruïlla i a travessar el Torrent d'Esblada, que en aquest punt, camí i torrent formen una mateixa via (aquest torrent desemboca al Riu Gaià uns pocs metres més endavant). A l'esquerra del camí hi ha un rètol informatiu que assenyala la direcció a seguir cap a Santa Perpètua de Gaià (5,800 Km).
 |
Camí i Torrent d'Esblada |
En passar el torrent comença una pujada bastant constant i que va fent alguna ziga-zaga; passarem ben a prop del Casó del Benet, que veurem a la nostra dreta; una mica més endavant trobarem una nova bifurcació senyalitzada.
A la bifurcació haurem de continuar en línia recta en direcció a Santa Perpètua de Gaià, deixant la indicació al Gorg Negre, que ens tornaria a portar al Riu Gaià.
Seguirem el camí en pujada, que va envoltant la Casó del Benet, i passats poc més de 500 metres arribarem a una nova bifurcació on veurem un altre rètol informatiu.
En arribar a la bifurcació haurem de continuar per la nostra esquerra, seguint el Camí de Cal Camadall i en direcció a Santa Perpètua de Gaià (5,025 Km).
Pel Camí de Cal Camadall haurem de fer uns 380 metres aproximadament per arribar al punt més alt d'aquest pujada; en aquest punt ens situarem en un espectacular Mirador per sobre o davant de la Roques del Benet; en aquest punt també podrem observar i gaudir de la vall per on transcorre el Riu Gaià i del poble de Querol.
 |
Camí de Cal Camadall Mirador sobre la vall del riu Gaià i Roques del Benet |
Deixarem el mirador i el Camí de Cal Camadall comença una suau i prolongada baixada que ens portarà fins a les terres de Cal Camadall; el camí segueix, des de una certa alçada, el curs del Riu Gaià, situat a la vall, tot i que no sempre el podrem veure, degut a la orografia del terreny i de la zona boscosa que l'envolta.
En un punt determinat del camí, quan aquest arriba a la seva part més baixa i just en arribar a l'alçada del Mas de Cal Camadall, passarem per d'un petit pont, gairebé de forma inapreciable, sobre el Riu Gaià. Més o menys en aquest punt deixarem el terme municipal de Querol i tornarem a accedir al terme municipal de Pontils.
 |
Pont al Camí de Cal Camadall sobre el Riu Gaià |
Passat el Mas de Cal Camadall, una finca que està envoltada per una tanca metàl·lica, arribarem a una bifurcació senyalitzada amb un rètol informatiu.
En aquesta bifurcació haurem de continuar per la nostra dreta, en molt suau pujada, seguint la senyal en direcció a Santa Perpètua de Gaià (3,405 Km).
Per aquest camí i passats uns 300 metres aproximadament arribarem a una nova bifurcació, molt ben senyalitzada, dons hi ha un doble rètol informatiu amb informació en direcció a Santa Perpètua; en aquest bifurcació i a l'esquerra del camí en direcció a Cal Baldric, hi han les restes de la Masia del Corralet.
Passada aquesta bifurcació el camí comença un suau descens; a la nostra dreta i situat al capdamunt d'un petit turó veurem les restes del Castell de Seguer.
 |
Castell de Seguer |
Castell de Seguer
La documentació més antiga que esmenta aquest Castell és de l'any 1077, quan era només una torre de defensa de la frontera amb els sarraïns. A mitjans del segle XIV pertanyia als Montagut. El castell va ser transformat en un casal cap al segle XVII, del qual només en resta en prou feines un llenç, molt malmès.
Novament al final de la suau baixada, tornarem a creuar per un pont sobre el Riu Gaià, just davant del Molí de Seguer.
 |
Moli de Seguer |
Molí de Seguer
Antic molí paperer, construït al voltant del segle XVIII, és un edifici, molt reformat, de dos cossos alineats, un d'ells més ample, que conserva una sala coberta amb volta apuntada i oberta amb un portal que originàriament devia ser dovellat. Posteriorment aquest molí va ser convertit en una industria tèxtil. Actualment està en perill d'esfondrament.
Al costat d'aquest edifici hi ha un gran arbre, que sense assegurar-ho al cent per cent, diria que és un Pollancre.
 |
Pollancre |
Deixarem enrere el Molí de Seguer i haurem de fer uns 150 metres aproximadament per arribar a una altre bifurcació, ben senyalitzada en direcció a Santa Perpètua de Gaià.
 |
Camí de Santa Perpètua de Gaià |
IMPORTANT: Aquest camí, inicialment és ample, en suau pujada i sense més, ens portarà fins a una esplanada (devia d'haver estat un camp de cultiu) envoltada de bosc; veurem com el camí més marcat avança per la dreta de l'esplanada (a la nostra dreta estarem a tocar dels arbres), però el que hem de fer és anar a buscar un camí més a l'esquerra i que finalment avança tenint un mur de pedra seca a la nostra dreta i el Riu Gaià a la nostra esquerra.
 |
Camí de Santa Perpètua de Gaià |
Una mica més endavant passarem per una bifurcació on haurem de continuar pel camí de la nostra dreta (veurem un pal de fusta amb la marca del PR-C-2 blanca i groga), deixant el de l'esquerra i que baixa en direcció al Riu Gaià.
Conforme anem avançant el camí va perdent, en part o totalment, el marge de pedra seca que be acompanyant-nos des de gairebé el principi d'aquest camí.
El camí passa a tocar de l'Estret de Roques Altes, uns penya-segats de pedra vermellosa molt fragmentada.
Un cop haguem deixat enrere l'Estret de Roques Altes el Camí de Santa Perpètua de Gaià arriba a una important bifurcació sense cap tipus de senyalització i que ens ha de portar fins a l'entrada del poble de Santa Perpètua, tenim dues opcions a seguir:
- Continuar per l'esquerra en direcció al Riu Gaià al qual haurem de creuar per la seva pròpia glera, sempre i quan el riu no porti aigua i ens permeti de fer-ho (aquesta és la ruta que segueix el track del GPS que s'adjunta)
- Continuar per la dreta, en constant pujada, i que ens portarà fins a la carretera T-201; un cop a la carretera continuar per la dreta en direcció al poble de Santa Perpètua; aquesta ruta serà alternativa a la 1. quan no es pugui creuar el Riu degut al seu cabal d'aigua
 |
Glera del Riu Gaià Camí de Santa Perpètua de Gaià |
Continuant per l'opció 1. i després de creuar el Riu Gaià ens situarem al seu marge esquerra, seguint un corriol entre força vegetació, arbres i algun tram de Camp de Cultiu, a la zona del Camps de l'Andreu; una mica més endavant haurem de tornar a creuar per la glera del Riu Gaià, gairebé a l'entrada al poble de Santa Perpètua; només crear el riu, ens situarem en un camí, paral·lel al riu, i que 150 metres després ens deixarà a la Plaça Major de Santa Perpètua de Gaià.
 |
Santa Perpètua de Gaià |
A la Plaça Major de Santa Perpètua de Gaià és un bon punt final de ruta, però com que hem començat al davant de les runes de l'Església de Santa Maria, dalt del turó per sobre del poble, continuarem el darrer tram de la nostra ruta circular.
Plaça Major + carrer Major i girar pel primer carrer a la dreta i seguidament pel primer carrer a l'esquerra per un tram d'escales + primer carrer a la dreta, carrer de la Font i seguir recta en suau pujada, tot passant per davant de Ca l'Orgue, darrera casa del poble i que dona pas a un camí de terra en suau pujada; el camí força ben traçat ens portarà a passar per sota del mur de pedra del Cementiri de Santa Perpètua i de l'Església de Santa Susanna; el camí ens portarà fins a la carretera T-201 i en arribar-hi girarem a l'esquerra i continuarem per aquesta fins arribar a l'Església de Santa Susanna (a uns 90 metres - cal anar en compte dons no hi ha voral de protecció per a vianants).
 |
Església de Santa Susanna Estil preromànic i romànic - segle XI-XIV |
Passada aquesta Església haurem de fer els restants 70 metres per la carretera T-201 fins arribar al camí d'accés a l'esplanada de davant de l'Església de Santa Maria, punt final de la ruta.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada