POBLET - VIMBODÍ - SENAN
Camí Tarragoní de Sant Jaume
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
El Monestir de Santa Maria de Poblet o simplement Monestir de Poblet està ubicat a la comarca de la Conca de Barberà, dins de la província de Tarragona (Catalunya); pertany al municipi de Vimbodí. El terme s'estén pels vessants septentrionals de les muntanyes de Prades. Al travessant al riu Milans i el barranc del Titllar, ambdós afluents del riu Francolí.
El Monestir de Poblet fou l'any 1150, quan Ramon Berenguer IV (dit "el sant")va donar uns terrenys a l'abadia de Fontfreda (abadia del departament de l'Aude - França) perquè hi establissin un monestir cistercenc. L'any 1151 els primers monjos s'establiren a Poblet.; l'any 1151 un petit grup de monjos va arribat a Poblet i l'any 1153, un cop conquerits als darrers reductes sarraïns de Prades i Siurana, dotze monjos van prendre possessió de les terres; la nova comunitat van començar la construcció de l'església, que seguint la tradició mariana de l'Ordre , va ser consagrada a Santa Maria.
Des del regnat de Pere El Cerimoniós (dit Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial del sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris.
Amb l'amortització de Mendizábal, al segle XIX, el monestir va quedar abandonat; no fou fins a l'any 1940 que el Monestir de Poblet va tornar a tenir una comunitat monàstica i religiosa.
L'any 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional i l'any 1991 va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per l'UNESCO.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, per l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona; posteriorment per l'autopista AP-2 en direcció a Lleida; deixar l'autopista en la sortida 9 a Montblanc; continuar per la carretera N-240en direcció a Lleida i posteriorment per la carretera TV-7001 en direcció a l'Espluga de Francolí i Poblet; passat l'Espluga de Francolí seguir per la carretera T-700 fins al Monestir de Poblet.
Des de Tarragona, per la carretera T-11 en direcció a Reus per enllaçar amb la carretera C-14 en direcció a Alcover i Montblanc; una vegada a Montblanc enllaçar amb la carretera N-240 en direcció a Lleida i posteriorment per la carretera TV-7001 en direcció a l'Espluga de Francolí i Poblet; passat l'Espluga de Francolí seguir per la carretera T-700 fins al Monestir de Poblet.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Moderadament baixa
DISTÀNCIA DEL RECORREGUT: 17,76 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 4 hores i 33 minuts en total (3 hores i 30 minuts en moviment + 1 hora i 3 minuts aturat); 5,1 Km/h en moviment
POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: Poblet i Vimbodí (al terme municipal de Vimbodí) + Senan (comarca de la Conca de Barberà): també passarem pel terme municipal de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà)
PUNT DE SORTIDA: Davant de l'entrada principal al recinte del Monestir de Poblet
PUNT D'ARRIBADA: Carrer Major de Senan, davant de l'església de Santa Maria
PUNT MÉS ALT: Entre el Coll de Senan i el poble de Senan
PUNT MÉS BAIX: El Camí Vell de Poblet abans d'arribar al Castell de Milmanda
GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/poblet-vimbodi-senan-cami-tarragoni-de-sant-jaume-206310145
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
 |
| Plaça de la Corona d'Aragó |
 |
| Porta Daurada Capella de Sant Jordi |
Situats a la plaça de Ramón Berenguer IV davant de l'entrada principal al recinte murallat del Monestir de Poblet, iniciarem la ruta.
 |
| Plaça de Ramón Berenguer IV |
Deixarem la plaça i continuarem per la vorera dreta de la carretera T-700 en direcció a Vimbodí i Lleida; en arribar a la primera bifurcació, on hi ha una petita rotonda, haurem de creuar pel pas de vianants seguint la senyal del rètol informatiu, que veurem aquí, en direcció a Vimbodí i Senan.
Deixarem la carretera T-700 per continuar per la carretera T-7002; per aquesta carretera, en el seu inici, veurem un petit pal de fusta amb la marca del GR-171 i que seguirem durant tota aquesta etapa; creuarem la carretera pel pas de vianants i continuarem pel voral esquerra a tocar d'una antiga paret o muralla.
Després de fer uns 400 metres per aquesta carretera i quan la paret o muralla s'acaba, a la dreta de la carretera veurem un nou rètol informatiu; creuarem la carretera, sense pas de vianants, i continuarem pel Camí Vell de Poblet en direcció a la Font de Sant Bernat (0,660 Km).
 |
| Camí Vell de Poblet |
Al final del Camí Vell de Poblet, el camí de terra arriba a una bifurcació, on, a la seva esquerra, veurem un rètol informatiu; en aquest punt tenim dues possibilitats per continuar:
- Continuar per la nostra dreta, accedint al camí asfaltat en direcció a Sant Bernat
- Continuar per la nostra esquerra, accedint al camí asfaltat en direcció al Castell de Milmanda i Vimbodí
Seguint l'opció 1., marcada en el track del GPS que s'adjunta, seguirem en direcció a la Font de Sant Bernat que està a escassos 100 metres.
Aquest punt de la bifurcació serà d'anada fins a la font i tornada per continuar en direcció al Castell i Vimbodí.
 |
| Font de Sant Bernat |
La zona està formada per una font, amb la inscripció de l'any 1974 i una frase que diu "La vida eterna és font inesgotable que rega el paradís i alegra la ciutat de Déu"; el costat de la font hi ha un templet quadrat centrat per un pedestal on hi ha les estàtues de la Verge, de Sant Bernat i de Sant Benet; actualment una de les estàtues està malmesa, li falta el cap.
Deixarem la Font de Sant Bernat i desfarem els 100 metres per tornar a situar-nos a l'anterior bifurcació i seguirem la direcció al Castell de Milmanda i Vimbodí.
Iniciarem el Camí de Milmanda, per un tram asfaltat; el camí travessa el Riu Sec a través d'un gual; aquest riu, com el seu indica, acostuma a estar sec o amb molt poca aigua.
De seguida el camí fa un suau gir a la dreta; a la dreta del camí hi ha un rètol informatiu i el seguirem en direcció al Castell i Vimbodí (GR-171).
 |
| Camí de Milmanda |
Una mica més endavant el camí arriba a una nova bifurcació on veurem, a la dreta del camí, un nou rètol informatiu; continuarem en línia recta i per la nostra dreta, seguint la direcció al Castell i Vimbodí; en aquesta bifurcació s'acaba el tram asfaltat i comença el camí de terra.
Passada aquesta bifurcació el camí baixa molt suaument, entre camps de cultiu, i en direcció al Castell de Milmanda, que ja veurem davant nostra.
 |
| Camí de Milmanda |
Abans del Castell passarem per una nova bifurcació ben senyalitzada per un rètol informatiu situat a la dreta del camí.
En aquesta bifurcació, al igual que les anteriors, seguirem la direcció del rètol informatiu al propi Castell de Milmanda i Vimbodí (GR-171).
 |
| Castell de Milmanda |
Seguint el Camí de Milmanda aquest ens portarà fins a la base del Castell, on veurem un nou rètol informatiu situat en una petita esplanada davant de l'entrada principal del Castell.
El Castell de Milmanda és una edificació del terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà. Està situat per sobre d'uns assentaments primitius ibers, grecofenicis i romans. Sempre ha estat un castell palau i mai no va tenir gaire importància estratègica com a castell defensiu o de "marca" perquè els darrers reductes sarraïns, ben propers, de les muntanyes de Prades i Siurana, van ser conquerits l'any 1153. La primera referència documental de la fortalesa del Milmanda és de l'any 1148.
Deixarem el Castell i continuarem en direcció a Vimbodí, seguint pel Camí de Milmanda que gira cap a l'esquerra i en direcció a la Plana de Milmanda.
De seguida ens situarem en una bifurcació ben senyalitzada per un rètol informatiu; haurem del continuar pel camí ample i ben traçat i que gira suaument a l'esquerra.
Unes passes més endavant ens trobarem davant d'una nova bifurcació; aquí veurem un petit pal de fusta amb la marca del GR-171 i un rètol de metall amb el nom de Vimbodí; girarem a la dreta i seguirem per aquest camí asfaltat en suau pujada.
El camí asfaltat, entre camps de conreu, vinya i oliveres, haurem de fer gairebé uns1000 metres aproximadament d'un passeig agradable i sense cap dificultat.
El camí asfaltat ens portarà fins a la carretera TV-7002, on a l'entrada de la carretera i en el seu voral dret veurem un rètol informatiu; el seguirem per la dreta en direcció a l'Ermita de la Mare de Déu dels Torrents i Vimbodí.
Per la carretera TV-7002 avançarem pel seu voral dret en direcció, en primers terme, el restaurant dels Torrents i tot seguit a l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents.
 |
| Carretera TV-7002 |
A l'alçada del restaurant dels Torrents - Casa Mortes deixarem momentàniament la carretera i continuarem en direcció a l'ermita, que veurem seguidament.
Unes passes més endavant ens situarem davant de l'Ermita dels Torrents; en primer terme hi ha una plaça amb una font i tot seguit l'edifici de l'ermita.
 |
| Ermita de la Mare de Déu dels Torrents |
 |
| Façana principal de l'Ermita de la Mare de Déu dels Torrents |
Segons la llegenda, a l'ermita dels Torrents es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Cada cinc anys, la processo dels fanalets acompanya aquesta imatge fins a la vila de Vimbodí i Poblet. Al segle XV, l'abat de Poblet, Joan Payo Coello, va fer construir l'ermita , però amb el temps es va anar deteriorant. El monjo fra Magí Alandó, apotecari del Monestir de Poblet, va decidir que calia construir-ne una de nova i va contractar el mestre d'obres Joan Güell per a aquesta tasca. L'ermita està formada per una sola nau amb capelles laterals, dos grans arcs i una rosassa exterior a la façana. La porta principal incorpora una imatge de la Mare de Déu tallada a la pedra. Als extrems de l'edifici s'hi annexen la casa de l'ermità en un costat i un petit magatzem a l'altre.
Des de la porta principal de l'ermita continua el camí, baixant unes escales i creuant un petit pont sobre el Barranc dels Torrents; seguidament unes altres escales ens portaran novament a la carretera TV-7002 i a la Creu de Pedra o Terme dels Torrents.
 |
| Creu de Terme dels Torrents |
Deixarem enrere l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents i la Creu de Terme i continuarem per voral dret de la carretera TV-7002; aquest voral és ample i té una protecció considerable pels vianants; una mica més endavant veurem, a la nostra esquerra, un rètol informatiu en direcció a Vimbodí i Creu del Codoç.
Una mica més endavant aquest passeig de vianants arriba a una bifurcació senyalitzada amb un rètol informatiu; aquí hi ha dues possibilitats per accedir al poble de Vimbodí, però en el nostra cas seguirem en direcció a la font de Blau, així girarem a la dreta, allunyant-nos de la carretera.
En girar a la dreta i seguint un camí asfaltat, Camí de la Palanca, en suau baixada, haurem de creuar el Riu de Milans; per creuar el riu hi ha un gual cimentat que permet passar sense cap perill.
El Riu de Milans, també conegut a Vallclara com a "barranc de Vallclara", és el principal tributari que dona origen al riu Francolí, juntament amb el barranc dels Torrents. El seu curs es d'aproximadament uns 12 Km. El barranc de Coma de n'Alda, que li dona origen, es forma a uns 950 metres d'altitud a les muntanyes de Prades.
Passat el riu el camí puja suaument en direcció al poble de Vimbodí al qual accedirem a través del carrer del Raval de Poblet; abans d'arribar a les primeres cases, a la dreta del camí, veurem un rètol informatiu.
Seguirem pel carrer del Raval de Poblet que ens portarà fins al carrer del Raval de Montblanc; en aquesta bifurcació de carrer hi ha ubicada la font del Blau; aquí també veurem un altre rètol informatiu i el seguirem en direcció a l'església parroquial.
 |
| Font del Blau |
La font del Blau és una petita font situada a la cruïlla entre dos ravals. Els ravals són una mostra de creixement demogràfic i urbanístic de molts pobles de Catalunya, especialment durant el segle XVIII. Generalment es troben a la sortida del poble i, en el cas de Vimbodí i Poblet, prenen el nom del poble pròxim al qual arribaríem seguint aquest camí. La font del Blau, una de les tres fonts del poble, probablement tenia la funció d'abastir d'aigua els veïns i veïnes. Actualment, s'ha conservat com un espai de repòs sota un arbre, cosa que fa que el lloc sigui més acollidor i fresc a l'estiu.
Continuarem pel carrer del Raval del Montblanc, per l'esquerra, en direcció a l'església parroquial, Creu del Codoç i Senan.
El carrer del Raval de Montblanc ens portarà fins a la Plaça de les Roques i a continuació comença el carrer Major; només començar el carrer Major, a la dreta, veurem les escales del carrer Menéndez y Pelayo; continuarem per aquestes escales i per aquest carrer fins a arribar a unes noves escales al carrer del Mestre Manresa; aquí girarem a la dreta i per les escales pujarem fins a la Plaça de l'Església on resta ubicada l'Església de Sant Salvador.
 |
| Carrer Menéndez y Pelayo / Carrer del Mestre Manresa |
 |
| Església de Sant Salvador |
L'església de Sant Salvador de Vimbodí (s. XIII - XIX) és dedicada al copatró de la vila, es va començar a construir l'any 1287 sota la tutela del monestir de Poblet i es va ampliar en èpoques posteriors. És d'estil gòtic amb marcades influències cistercenques. Els escuts dels abats promotors (Copons, Conill, Payo i Porta) apareixen esculpits en diferents parts del temple. De l'exterior destaca el campanar, la portalada i el rellotge de sol datat el 1591. De l'interior, cal ressaltar la gran pica baptismal de pedra, l'escala de caragol del campanar (sense pilar central) i la capella de la Mare de Déu de Montserrat, dissenyada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol (1879-1949), col·laborador d'Antoni Gaudí.
Deixarem la plaça de l'Església i desfarem part del camí tornant al carrer del Mestre Manresa i haurem de baixar tot el tram d'escales; en acabar-se les escales seguirem baixant suaument, ara, pel carrer del Mestre Pebull que ens portarà novament al carrer Major.
 |
| Carrer del Mestre Manresa Carrer del Mestre Pebull |
En arribar al carrer Major continuarem per la nostra dreta i tot seguit entrarem a la plaça Major on resta ubicat l'Ajuntament de Vimbodí.
 |
| Plaça Major |
Només passada la plaça Major i continuar pel carrer Major, passarem pel costat d'un curiós carrer, situat a la nostra dreta, conegut com a carrer de les Abraçades, nom que rep pel fet de ser molt estret.
 |
| Carrer de les Abraçades |
Fa només 94 centímetres d'amplada, fet que el converteix en un dels carrers més estrets de Catalunya i de tot l'Estat. Des de temps immemorials, s'anomena així perquè dues persones que es creuin en aquest carrer no podran passar-hi si no s'abracen.
Continuarem pel carrer Major fins a enllaçar amb el carrer Josep Anselm Clavé i aquest ens portarà fins a una cruïlla de carrers.
A la cruïlla haurem de girar a la dreta i continuar pel carrer de la Indústria, amb lleugera pujada, que ens portarà a les afores del poble de Vimbodí; una mica més endavant el carrer de la Indústria gira suaument a l'esquerra i tot seguit passa per un pont sobre les vies del tren.
 |
| Carrer de la Indústria i pont sobre les vies del tren |
Passat el pont el carrer de la Indústria connecta amb la carretera N-240; haurem de creuar-la sense pas de vianants i caldrà anar en molt de compte, dons hi ha força volum de trànsit de vehicles.
Un cop creuada la carretera, davant nostra, veurem un rètol informatiu i el seguirem en direcció a Senan (11,4 Km), girant a la dreta; també hi ha un rètol en direcció al cementiri municipal.
El Camí del Cementiri, asfaltat, ens portarà a passar pel costat del cementiri de Vimbodí; només deixar-lo enrere, girarem a la dreta i seguirem pel camí asfaltat i posant-nos paral·lels a les vies del tren d'alta velocitat que quedaran a la nostra esquerra.
 |
| Camí del Cementiri de Vimbodí |
De seguida el camí ens portarà fins a una cruïlla de camins, just a l'alçada del pont sota les vies del tren d'alta velocitat.
En aquest punt hi ha ubicat un rètol informatiu i el seguirem, per l'esquerra i passant per sota del pont, en direcció a Senan i Vallbona de les Monges.
Només passar aquest pont ens situarem en una nova bifurcació també senyalitzada amb un rètol informatiu.
Continuarem per la nostra esquerra seguint la direcció del rètol informatiu a Senan i Vallbona de les Monges; en aquest punt iniciarem el Camí del Codoç.
Aquest Camí del Codoç és, inicialment, asfaltat, però a mesura que anem avançant va perden part del seu asfalt; el camí ens portarà fins al pont que travessa l'autopista AP-2: abans de passar el pont, a la dreta del camí, veurem un rètol informatiu.
 |
| Camí del Codoç |
En passar el pont seguirem recta pel camí i veurem dues opcions per continuar:
- Girar suaument a l'esquerra i deixar el camí principal; a l'esquerra del corriol, en pujada, hi ha un petit pal de fusta, però que actualment no hi ha cap marca o senyal, ni del GR ni del Camí de Sant Jaume
- Seguir pel camí principal que gira a la dreta i dona una volta una mica més gran que el que fa l'opció 1. (aquest és el recorregut del track del GPS que s'adjunta)
 |
| Camí del Codoç sobre l'autopista AP-2 |
El Camí del Codoç fa una corba de dreta a esquerra en passar pel costat d'una petita edificació rural, situada a la dreta del camí (finca privada); una mica més endavant el corriol, opció 1. i el camí, opció 2. es tornen a retrobar.
Tot seguit, passat uns 100 metres, ens situarem en una nova bifurcació, sense senyalització; aquí haurem de continuar pel camí principal deixant el camí de la dreta.
Uns 100 metres després ens situarem en una nova bifurcació, també sense senyalització; haurem de continuar pel camí de la dreta, deixant el camí de l'esquerra que s'endinsa cap als camps de conreu.
Passada aquesta bifurcació haurem de fer uns 400 metres aproximadament pel Camí del Codoç per situar-nos en una nova bifurcació; en aquesta veurem un petit pal de fusta amb la senyal del Camí de Sant Jaume, per tant, haurem de continuar pel camí que gira suaument a la dreta.
En fer aquest suau gir a la dreta, el Camí del Codoç és situa a la zona coneguda com "la bassa de la vila".
 |
| Zona de la Bassa de la Vila |
Per aquest camí anirem veient els tipis rètols informatius amb informació del recorregut, així com pals de fusta amb la marca del Camí de Sant Jaume i també marques pintades del GR-171 (blanc i vermell).
Anirem seguint el Camí del Codoç, un camí ample i ben traçat, sense deixar-lo en cap moment.
Després d'un llarg passeig de més d'un quilòmetre el camí ens portarà a una nova bifurcació, ben senyalitzada amb un rètol informatiu i en aquest punt tenim dues opcions per continuar:
- Seguir, per la dreta, la direcció del rètol informatiu en direcció a Senan (7,6 Km) i Vallbona de les Monges (16,7 Km) i també a la Creu del Codoç; (aquest és el recorregut del track del GPS que s'adjunta)
- Continuar pel Camí del Codoç que segueix per la nostra esquerra (el recorregut de les dues opcions és gairebé igual en distància)
Seguint l'opció 1. el camí que seguirem va en direcció a una petita zona arbrada de pins i tot seguit el camí s'estreny i baixa en direcció a una plana entre camps de vinya i conreu; el camí es transforma en un corriol que segons l'època de l'any està força envoltat d'herbes, tot i que es fàcil de seguir; per aquest corriol haurem de fer poc menys de 300 metres aproximadament i ens portarà novament a una petita zona arbrada de pins.
 |
| Drecera del Camí del Codoç |
Al final d'aquesta drecera i abans d'accedir novament al Camí del Codoç, a la nostra dreta veurem un rètol informatiu en direcció a Senan i La Creu del Codoç. Accedirem al Camí del Codoç i unes poques passes més endavant i fent un lleuger gir a l'esquerra ens situarem davant de la Creu de Codoç.
Abans d'arribar a l'alçada de la Creu del Codoç i a l'esquerra del camí veurem un altre petit pal de fusta amb la marca del Camí de Sant Jaume.
La Creu del Codoç està situada sobre en un marge de pedra seca a la dreta del camí i al voral d'un camp de conreu dins de la zona o partida del Codoç.
 |
| Creu del Codoç |
La Creu del Codoç o Creu de Terme (s. XVII-XVIII) és el darrer vestigi de l'antic nucli de població existent en aquest lloc, avui despoblat. El lloc del Codoç va ser cedit a Poblet el 1172 pel rei Alfons I, i s'hi va fundar una granja. El 1246, Berenguer de Castellots, abat de Poblet, va cedir el lloc a deu famílies de Vimbodí perquè s'hi establissin i el fortifiquessin. Probablement, en aquest temps s'hi va construir l'església, avui enderrocada. La creu s'hi construiria posteriorment. L'actual creu es va restaurar l'any 2014.
Seguint el Camí del Codoç i passat uns 300 metres aproximadament arribarem a una cruïlla, just davant del Cobert de l'Alzinet, una granja recentment construïda; a la dreta del camí veurem un rètol informatiu en direcció a Senan (6,7 Km) i Vallbona de les Monges (15,8 Km); aquí girarem a la dreta seguint la direcció del rètol informatiu.
A partir d'aquest punt seguirem el camí anomenat "Camí de Vimbodí a Senan".
Passats uns 800 metres aproximadament aquest camí ens portarà fins a una nova bifurcació, on, a la dreta del camí, veurem un rètol informatiu en direcció a Senan (5,9 Km) i Vallbona de les Monges (15 Km); així girarem a l'esquerra i continuarem entre petites zones boscoses i camps de conreu i vinya.
En aquesta bifurcació hi ha la línia imaginària i divisòria entre el terme municipal de Vimbodí, que aquí deixarem, per entrar al terme municipal de l'Espluga de Francolí.
 |
| Camí de Vimbodí a Senan |
En girar a l'esquerra el camí comença un suau descens i ens portarà fins a la plana del Mas d'en Totxo; en aquest suau descens veurem un petit pal de fusta amb la senyal del Camí de Sant Jaume.
En arribar a la part més baixa de la zona del Mas del Totxo ens situarem en una cruïlla de camins; aquí veurem un rètol informatiu situat a l'esquerra del camí que assenyala la direcció a Senan (5,2 Km) i Vallbona de les Monges (14,3 Km).
En la primera bifurcació haurem de seguir pel camí de la nostra esquerra superant, inicialment, una petita pujada que ens situarà davant d'una nova bifurcació; aquí i seguint la direcció del rètol informatiu continuarem pel primer camí a la nostra esquerra, Camí de Vimbodí a Senan.
 |
| Camí de Vimbodí a Senan |
Passats pocs més de 200 metres aproximadament el camí ens portarà a una altre bifurcació on haurem de continuar pel camí principal que gira suaument a la dreta; a la pròpia dreta del camí veurem, primer, una senyal vermella pintada en un roca (Ruta del Cister) i, segon, un petit pal de fusta amb la senyal del Camí de Sant Jaume.
Una mica més endavant ens tornarem a situar en una bifurcació ben senyalitzada amb una rètol informatiu en direcció a Senan (4,6 Km) i Vallbona de les Monges (13,7 Km); aquí haurem de girar a la dreta i començar una suau i curta pujada.
Passats pocs més de 300 metres aproximadament en una primera bifurcació, sense senyalització, continuarem recta pel camí principal deixant el que gira a la dreta; seguidament i passats pocs més de 50 metres aproximadament ens situarem en una segona bifurcació i novament sense cap senyalització; en aquesta bifurcació haurem de girar i continuar per la nostra dreta, deixant momentàniament l'antic Camí de Vimbodí a Senan; aquest camí vell continua en línia recta en direcció a la Masia del Cantí que veurem davant nostra, però que actualment és una masia privada i no hi ha autorització per passar.
Per aquest tram de camí nou passats gairebé 400 metres aproximadament ens situarem en una bifurcació, sense senyalització; aquí girarem a la dreta per accedir novament al Camí de Vimbodí a Senan.
En girar a la dreta en camí baixa suaument i de seguida es situa en una nova bifurcació, senyalitzada a un rètol informatiu.
A la bifurcació girarem a l'esquerra seguint la direcció del rètol informatiu en direcció a Senan (3,8 Km) i Vallbona de les Monges (12,9 Km).
Per aquest Camí de Vimbodí a Senan ens endinsarem a la Coma d'en Bom entre petites zones boscoses i grans camps de sembrat a banda i banda.
El camí ens portarà a una cruïlla de camins, on actualment només veurem un gran pal de fusta sense cap informació; això és degut a que el rètol informatiu que s'hauria de veure està malmès i resta al terra recolzat en el mateix pal de fusta; si aquest rètol informatiu el presentem de forma correcta al pal de fusta veurem que el Camí a Senan continua en línia recta.
En la cruïlla i seguint pel camí del mig passarem entre dues pallisses situades a banda i banda del camí i a tocar d'aquest.
Després d'un agradable passeig en suau pujada, entre camps de conreu i una zona boscosa sota el Puig Coniller (situat a la dreta del camí), arribarem a una nova cruïlla, ben senyalitzada a un rètol informatiu, en direcció a Senan (2,5 Km) i Vallbona de les Monges (11,6 Km).
Passada aquesta darrera cruïlla haurem de fer 500 metres aproximadament pel Camí de Vimbodí a Senan seguint aquest camí ample i ben definit fins a arribar a una nova bifurcació senyalitzada amb un rètol informatiu situat a l'esquerra del camí.
En aquesta bifurcació girarem a l'esquerra seguint la direcció del rètol informació a Senan; en aquest punt deixarem el camí ample i continuarem per un corriol que puja en direcció al Coll de les Euques i el Coll de Senan.
 |
| Corriol al Coll de Senan |
El corriol, en constant pujada però sense cap dificultat, s'endinsa inicialment per la una zona coneguda com a Grevolosa, una zona envoltada de bosc, majoritàriament de pi; el corriol està en força bon estat en la seva major part però en d'altres, escassos, el corriol està malmès per l'aigua de la pluja i malauradament també per les motos que corren per aquí.
Després de fer uns 1200 metres aproximadament per aquest corriol arribarem al Coll de Senan i accedirem a la carretera T-232; aquí veurem un nou rètol informatiu i el seguirem, per la nostra esquerra, en direcció a Senan (0,9 Km) i Vallbona de les Monges (10 Km).
En accedir a la carretera T-232 haurem d'anar en compte dons no hi ha cap pas de vianants i tot i que el volum de transit no és massa elevat sempre cal vigilar a dreta i esquerra.
 |
| Coll de Senan |
Al Coll de Senan hi ha línia divisòria entre el terme municipal de l'Espluga de Francolí que en aquest punt deixarem enrere, per entrar al terme municipal de de Senan, darrer poble de la província de Tarragona.
Per la carretera avançarem uns 200 metres aproximadament, just passat el punt quilomètric 9, fins a veure un rètol informatiu, a la dreta de la carretera i a l'inici d'un camí de terra paral·lel a la carretera.
 |
| Carreter T-232 |
Deixarem la carretera i continuarem per aquest camí de terra en direcció a Senan (0,7 Km ) i Vallbona de les Monges (9,8 Km).
El camí passa pel voral esquerra del "Bosquet de Senan" i avança, en suau baixada, en direcció al poble de Senan que ja veurem davant nostra.
 |
| Camí d'entrada a Senan |
Entrarem al poble de Senan pel carrer del Portal que ens portarà a la plaça Major, on resta ubicat la seu de l'ajuntament; continuarem pel carrer Major i per aquest fins a l'alçada de l'església de Santa Maria.
 |
| Carrer del Portal |
 |
| Rejoles el terra dels carrer de Senan |
 |
| Plaça Major |
 |
| Carrer Major |
 |
| Església de Santa Maria |
 |
| Portalada de l'Església de Santa Maria |
 |
| Creu de Pedra |
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE SENAN
Construïda
probablement durant el segle XIII-XV, està documentada des de l'any 1279. Els
drets de patronatge pertanyien al monestir de Santes Creus. Consta d'una única
nau coberta amb volta de canó apuntada. Originalment tenia un absis
semicircular, substituït després per una capçalera carrada. El portal s'obre al
mur de ponent, als peus de la nau, i està format per dues arquivoltes i un
guardapols exterior que acaben en una imposta suportada per dues columnes.
Aquestes no són les originals sinó que van ser incorporades en la restauració
de 1984. Es conserva una petita part de la decoració a la imposta, amb una
figura antropomòrfica, probablement un àngel.
Al carrer Major i davant de les escales d'accés a l'Església de Santa Maria donarem per acabada l'etapa entre Poblet i Senan.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada