tarragona a santes creus

TARRAGONA A SANTES CREUS

GR-172 + GR-92 + PR-C-159 + GR-175

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris 

UBICACIÓ:

Tarragona és la capital de la comarca del Tarragonès i de la pròpia província de Tarragona; és una província situada al sud de la comunitat autònoma de Catalunya.

Les primeres notícies d'habitació de la zona de Tarragona són del segle III aC, quan hi havia una població íbera, de nom Kesse, que donà nom al cossetans, tribu que habitava el Camp de Tarragona.

Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada. Se li donà el nom de Tàrraco.

Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles i altres edificis romans es conserven encara.

Després de la caiguda de l'imperi romà, arribaren els pobles germànics. El 480 va ser saquejada i destruïda. Els invasor àrabo-berebers s'empararen de Tarragona en una data compresa entre el 714 i 718. L'any 1116 es produí la reconquesta cristiana de Tarragona per part de les tropes de Ramon  Berenguer III. El 1321 arriba la relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de la ciutat. Al llarg dels segles XVI-XVII la ciutat representà un centre important de poder al sud de Catalunya. La ciutat es va veure molt afectada per la Guerra de la Independència Espanyola o del Francès (1808-1814). La capital ha anat creixent a mesura que han anat passant els anys. 

Les notables restes arqueològiques han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Com arribar-hi:

Des de Barcelona, veure ruta Guia Michelin 

Des de Lleida, veure ruta Guia Michelin

Des de Girona, veure ruta Guia Michelin

També hi ha possibilitat de fer qualsevol d'aquests recorreguts amb tren

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal

DIFICULTAT DE LA RUTA: Aquesta ruta no te cap dificultat més enllà de la distància que cal recórrer 

DISTÀNCIA DEL RECORREGUT: 40,37 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 9 hores i 42 minuts (7 hores i 45 minuts en moviment + 1 hora i 57 minuts aturat); 5,3 Km/h en moviment

PUNT DE SORTIDA: Pla de la Seu, davant de la façana principal de la Catedral de Tarragona

PUNT D'ARRIBADA: Plaça Sant Bernat, davant de la façana principal de l'Església de Santa Maria de Santes Creus

PUNT MÉS ALT: A la cruïlla entre el Camí del Corral Blanc i el Camí del Pla de Santa Maria i Santes Creus, davant d'una vinya on hi ha una estàtua anomenada "Estilita"

PUNT MÉS BAIX: Camí del Llorito o Camí de l'ermita a la sortida de Tarragona

GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tarragona-a-santes-creus-gr-172-gr-92-pr-c-159-gr-175-171839185

Ferfil aproximat de l'etapa

RECOMANACIONS:

ITINERARI:

Catedral de Santa Tecla de Tarragona

Aquarel·la de la Catedral de Santa Tecla

Façana principal de la Catedral de Santa Tecla

La Catedral de Tarragona és d'estil gòtic i el seu títol formal és "Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes i és dedicada a Santa Tecla. La catedral s'aixeca al lloc més elevat de la ciutat, aproximadament al mateix emplaçament on hi havia hagut un temple romà dedicat a l'emperador August (19dC) i una gran plaça portificada que l'envoltava, que formaven part del conjunt de construccions de la ciutat de Tàrraco, capital de la Província Tarraconense des de l'any 27 aC. Als dos cotats de la porta principal hi ha les figures del Apòstols; en el mainell central de la façana i ha la figura de la verge "Santa Tecla". Al timpà de la portalada principal es representa el Judici Final, presidit per Crist amb dos àngels portadors dels atributs de la Passió, amb traceries superiors per la inserció d'un vitrall.

Mes informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Tarragona

Situats davant de la façana principal de la Catedral de Santa Tecla, al Pla de la Seu, baixarem les escales per continuar pel carrer Major.

En el carrer Major haurem d'arribar-nos fins a la segona cruïlla de carrers i continuar per la nostra dreta pel carrer dels Cavallers que ens portarà fins a la plaça del Pallol; passada la plaça sortirem del recinte emmurallat pel Portal del Roser.

Portal del Roser

Passada aquesta porta ens situarem a l'avinguda de Catalunya, per la qual nomes farem unes poques passes, perquè de seguida haurem de continuar per la nostra dreta en direcció al parc urbà del Camp de Mart i en direcció al Teatre Auditori.

Parc Urbà del Camp de Mart

Passat l'Auditori baixarem al carrer de la Reina Maria Victòria i el creuarem pel primer pas de vianants; continuarem pel voral d'aquest per la nostra dreta i tornarem a creuar per un pas de vianants el carrer del Pintor Ignasi Mallol, just a la plaça de Mn Perfecte Cabré.

En aquesta plaça girarem a l'esquerra per continuar per la carretera del Cementiri; uns metres més endavant arribarem a una rotonda i a la nostra esquerra veurem un petit tram de l'Aqüeducte de la Mina de l'Arquebisbe també conegut com a l'Aqüeducte de l'Oliva.

La construcció d'aquest aqüeducte fou entre els anys 1782 i 1798 a càrrec dels bisbes Santiyán i Aramnyà, per a subministrar aigua a la ciutat de Tarragona. El seu origen es troba al poble de Puigpelat, a uns 30 quilòmetres.

Passada la rotonda continuarem pel carrer del Cementiri i ho farem seguint el tram de carretera que passa per sota del pont de l'autovia A-7; en aquest tram de carretera hi ha un pas per a vianants protegit per una tanca metàl·lica.

Passat sota el pont arribarem a una nova rotonda i aquí creuarem pel pas de vianants de la nostra esquerra i seguidament continuarem per la nostra dreta i seguit a l'esquerra seguint la paret del cementeri i en direcció al camí i coves del Llorito (a la nostra dreta hi ha un descampat que funciona com a pàrquing de vehicles).

 

Camí de les Coves del Llorito GR-172 + GR-92

En aquest punt, i a tocar de la paret del cementeri, veurem un rètol informatiu (en el moment que hi vaig passar, i com es pot veure a la imatge, aquest rètol estava en un estat lamentable); seguirem la senyal del rètol informatiu en direcció a Santes Creus seguint el Camí de les Coves del Llorito (camí asfaltat). A partir d'aquí haurem de anar seguint les marques blanca i vermella del GR-172 i GR-92.

A destacar que la informació del rètol informació a Santes Creus indica que la distància és de 32,9 Km seguint el GR-172, però no es certa, dons els quilòmetres fins a Santes Creus són pròxims als 40 Km.

Camí de les Coves del Llorito

Seguint el Camí de les Coves del Llorito i passats uns 550 metres aproximadament arribarem a una primera bifurcació; aquí haurem de continuar pel segon camí que gira a l'esquerra i que baixa lleugerament, seguint la indicació del rètol en direcció a les Coves del Llorito; en aquesta bifurcació també començarem a veure algunes senyals o fletxes de color groc del Camí de Sant Jaume de Compostela.

Continuarem pel Camí de les Coves del Llorita, un camí asfaltat i planer que passa entre camps, la majoria erms i/o sense cultivar i alguna petita zona boscosa. Passats poc més de 800 metres aproximadament arribarem a una nova bifurcació senyalitzada amb rètols informatius (aquets rètol informatius també estan força deteriorats o pràcticament malmesos).

En arribar a aquesta bifurcació continuarem pel camí que gira a l'esquerra seguint el rètol informatiu a Santes Creus i el GR-172, les Coves del Llorito i les marques grogues del Camí de Sant Jaume de Compostela; en aquesta bifurcació deixarem de seguir el GR-92 que continua pel camí que gira a la dreta.

Seguirem pel Camí de les Coves del Llorito i després d'uns 600 metres aproximadament arribarem a una nova bifurcació on veurem un nou rètol informatiu (aquests en perfectes condicions) i continuarem pel camí que gira a la dreta en direcció a Santes Creus (30,9 Km) i el Rodolat.

Per aquest camí passarem a tocar de la urbanització "Coves del Llorito" que queda a la nostra esquerra; seguint per aquest camí asfaltat, una mica més endavant passarem a tocar d'alguna que altre finca ambdós costats, però bàsicament continuarem passant entre camps erms i alguns cultius. Poc a poc el camí va pujant de pendent, però de forma suau i ens portarà fins al final del tram asfaltat on comença el tram de camí de terra; al final del camí asfaltat haurem de continuar pel camí de terra que gira suaument a l'esquerra i que continua en suau pujada; veurem un petit pal de fusta amb la marca del GR-172 i del Camí de Sant Jaume de Compostela.

Final del tram asfaltat del Camí de les Coves del Llorito

Unes passes més endavant d'iniciar aquest camí terrós ens situarem en una bifurcació, assenyalada amb un rètol informatiu, i continuarem pel camí que gira a l'esquerra en direcció a "el Rodolat".

Seguidament, unes passes més endavant, tornarem a situar-nos en una altre bifurcació on haurem de continuar pel camí que gira a la dreta; aquest camí és més estret i passa entre una gran vegetació.

En aquest punt coincideixen la senyal del GR-172 (blanca i vermella), la senyal del PR-C-159 (blanca i groga) i la senyal groga del Camí de Sant Jaume de Compostela.

Aquest tram de camí més estret ens portarà fins a un túnel que creua sota la carretera TP-2031.

Túnel sota la carretera TP-2031

Un cop passat aquest túnel el camí de terra comença a pujar suaument i el GR-172 gira a l'esquerra i de seguida aquest va girant d'esquerra cap a la dreta; (en sortir del túnel el camí que gira a la dreta ens portaria al mateix punt que el que gira a l'esquerra, un tram més endavant, però ens podríem trobar amb alguna tanca que barra el pas).

Uns metres més endavant el camí arriba a una bifurcació on podrem triar per on continuar:

1.  Continuar pel camí de la nostra dreta que s'endinsa al bosc del Pi Gros, seguint les senyals i/o marques del GR-172 (blanca i vermella) i del Camí de Sant Jaume de Compostela (groga); (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta)
2. Continuar pel camí de l'esquerra en suau pujada

Ambdós camins es troben uns metres més endavant (menys de 100 metres) just en accedir a l'antiga carretera TP-2031, on trobarem un rètol informatiu.

Antiga carretera TP-2031

En arribar a la carretera continuarem per la dreta, seguint la direcció dels rètols informatius a Santes Creus i El Rodolat, per un tram asfaltat d'uns pocs menys de 100 metres, fins a arribar a una tanca metàl·lica que barra el pas per accedir a la nova carretera TP-2031.

En arribar a l'alçada de la tanca metàl·lica girarem i continuarem per l'esquerra, seguint la direcció dels rètols informatius que veurem aquí, a Santes Creus i El Rodolat.

Accedirem al voral de la carretera TP-2031 i creuarem el pont d'aquesta carretera sobre l'autopista AP-7/E-15; al final del pont veurem un nou rètol informatiu i haurem de seguir la direcció a El Rodolat, girant a l'esquerra i baixant fortament en direcció a un camí de terra.

En aquest punt, tal i com es veu en la imatge anterior, deixarem de seguir el GR-172 (blanca i vermella) - (aquest GR-172 el tornarem a retrobar més endavant) - i seguirem el PR-C-159 fins al seu final a Puigpelat; també deixarem de seguir les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume de Compostela.

Després de la forta i curta baixada haurem de travessar un petit torrent per sobre d'un petit pont de fusta i seguidament haurem de continuar per la nostra esquerra seguint el camí de terra.

Per aquest camí de terra, paral·lel a l'autopista AP-7, que quedarà a la nostra esquerra, haurem de fer uns 175 metres aproximadament, i haurem de girar pel primer camí que veurem a la nostra dreta; veurem senyals blanques i grogues del PR-C-159 que ens orientaran.

En girar a la dreta continuarem uns altres 175 metres aproximadament i seguidament haurem de continuar pel mateix camí que gira a l'esquerra.

Seguidament i després de fer uns 100 metres aproximadament, el camí gira a la dreta i accedirem a la urbanització "El Rodolat", pel carrer de les Violetes.

Carrer Les Violetes a la urbanització "El Rodolat"

Continuarem per aquests carrer de Les Violetes fins arribar al primer carrer que gira a l'esquerra, carrer de Les Margarides i seguirem per aquest uns 50 metres i seguidament el deixarem per continuar per un camí de terra que ens allunyarà de la urbanització "El Rodolat".

Carrer Les Margarides + Camí de l'Aigua (PR-C-159)

Iniciarem aquest camí de terra, conegut con "Camí de l'Aigua" que ens portarà fins a Puigpelat, seguint el PR-C-159.

A les poques passes d'iniciar aquest camí veurem com les marques del PR-C-159 (blanques i grogues) giren a l'esquerra, però en el nostra cas NO les seguirem i continuarem en línea recta; farem poc més de 300 metres i tornarem a trobar les marques o senyals del PR-C-159 que venen pel sender de l'esquerra i just a tocar d'una fita de pedra. 

El motiu de NO seguir el PR és perquè fa una petita volta que actualment és innecessària.

Fita Germans Puig i Valls

En aquesta fita a peu del camí es pot llegir la paraula en castellà "Mojón" i és en homenatge al Germans Puig i Valls.

Passada aquesta fita de pedra el camí, en forma de corriol, entra una gran massa forestal baixant en direcció al Mas del Granell.

El camí ens portarà fins a una bifurcació, a la zona del Comellar del Mas d'en Granell, i en aquest punt haurem de girar a la dreta + dreta i continuar per un corriol que comença a pujar, de forma suau, en direcció al Mas de Pastor; veurem les marques blanca i groga del PR que ens orientaran.

A partir d'aquest punt el Camí de l'Aigua, seguint sempre el PR-C-159 (marques blanques i grogues), anirà pujant per un terreny força còmode i envoltat sempre de bosc de pi mediterrani.

El camí ens portarà fins a una primera bifurcació on haurem de continuar per la nostra dreta i seguint les senyals del PR-C-159; a l'esquerra d'aquest camí veurem una barraca de Pedra Seca, situada en el paratge anomenat Closa de Mas Pastor; aquesta barraca té una petita esllavissada en la paret exterior de la coberta i del frontal dret; el pas del temps i la falta de manteniment faran que s'acabi enfonsant.

Barraca de Pedra Seca

En deixar aquesta barraca enrere haurem de fer uns 30 metres aproximadament i ens situarem en una nova bifurcació i aquí continuarem pel camí que gira a l'esquerra i que continua pujant suaument.

Després de fer aproximadament poc menys de 200 metres ens situarem en una nova bifurcació i haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra.

Uns 100 metres més endavant arribarem a una bifurcació on veurem un rètol informatiu, situat a l'esquerra del camí, que ens orientarà en direcció al Mas de Pastor seguint el PR-C-159; continuarem girant suaument a la dreta.

Continuarem pel Camí de l'Aigua i de seguida arribarem al del Mas de Pastor, una antiga masia de la que no hi ha informació; actualment aquesta edificació està en estat ruïnós, tant la casa principal com una altre edificació annexa.

Mas de Pastor

En deixar al Mas de Pastor enrere haurem de fer uns 60 metres aproximadament pel camí principal i en arribar a la primera bifurcació girarem pel camí de l'esquerra, envoltant per la part del darrera de la edificació annexa del Mas de Pastor; en girar a l'esquerra haurem de veure alguna senyal groga i blanca del PR-C-159.

Aquest camí és conegut com a Camí de Mas de Pastor i ens portarà fins al poble de Els Pallaresos; als pocs metres d'iniciar aquest camí passarem a tocar d'una antiga bassa d'aigua, avui mig enrunada; passada aquesta el camí gira suaument a la dreta i s'uneix a un altre camí que també be del Mas de Pastor; passats uns 80 metres arribarem a una bifurcació i en aquest punt deixarem de seguir, momentàniament, les marques blanca i groga del PR-C-159; el motiu es que el PR fa molta volta per anar fins a Els Pallaresos i en el nostre cas seguint un altre itinerari farem menys passes per arribar al mateix punt, que no es altre que el carrer del Priorat, dins del nucli de Els Pallaresos.  

Camí Mas de Pastor

En arribar a aquesta bifurcació haurem de continuar pel camí que gira suaument a la dreta (esquerra continua PR) i veurem, pintada en la soca d'un pi, la típica senyal en forma de creu ( X ) amb colors blanc i grog que indica que per aquí no passa el PR. En el nostra cas SI seguirem per aquest camí.

El camí està ben traçat i passa entre una zona boscosa i antics camps de conreu, avui erms; després d'un agradable passeig arribarem a una nova bifurcació i en aquest punt haurem de continuar pel camí de la nostra esquerra i que ja accedeix a les primera cases de Els Pallaresos.

Entrarem al poble de Els Pallaresos pel carrer Mas d'en Pastor i al final d'aquest girarem a l'esquerra pel carrer Mas del Frare (aquest carrer Mas del Frare és la línia divisòria entre el terme municipal de Tarragona i Els Pallaresos (Tarragonès)) + 1er carrer a la dreta, carrer de la Terra Alta; al final d'aquest baixarem un petit tram d'escales i ens situarem en el carrer del Priorat; uns metres més endavant d'aquest carrer, per l'esquerra s'uneix el carrer de la Cerdanya per on be el PR-C-159 i per tant, a partir d'aquí, tornem a recuperar el PR i les seves marques. 

Seguirem pel carrer del Priorat fins al seu final on arribarem a una rotonda; en aquest punt creuarem pel pas de vianants de l'Avinguda de la Rosa del Vents, ens ve per l'esquerra.

Carrer del Priorat + Av. de l'Onze de Setembre

Continuarem per l'avinguda de l'Onze de Setembre, una llarga avinguda que va des de la part nova de Els Pallaresos a la part vella del poble.

En iniciar la ruta per aquesta avinguda les marques del PR (escasses) desapareixen, dons segueixen pel centre del nucli, seguint inicialment pels Jardins Imperi, i posteriorment fan una volta més llarga per l'interior del poble, per tant, no les seguirem. Transitarem pel voral de l'avinguda fins arribar al seu final.

Avinguda de l'Onze de Setembre

En arribar al final d'aquesta avinguda passarem pel costat del Complex Esportiu Municipal (a la nostra dreta); girarem a la dreta per l'Avinguda de Catalunya i passarem per davant del edifici de l'Ajuntament.

Avinguda de l'Onze de Setembre
Nucli vell de Els Pallaresos

Casa de la Vila a l'avinguda de Catalunya - Els Pallaresos

Passat l'Ajuntament haurem de situar-nos en el voral esquerra, creuant per un pas de vianants i seguidament girarem a l'esquerra pel carrer de Jujol, un carrer en forta però curta pujada. Aquest carrer ens portarà fins a la carretera TV-2236 o Carretera de Santes Creus; en arribar a la carretera haurem de girar a l'esquerra i seguir pel voral esquerra i en qualsevol dels passos de vianants caldrà creuar la carretera per situar-nos al voral dret i arribar fins a la rotonda. A la rotonda girarem a la dreta seguint la direcció a Perafort i Camp de Tarragona i seguidament novament a la dreta (envoltarem la nau de l'empresa Silvalac, S.A.).

Carretera TV-2236 o carretera de Santes Creus

En tornar a girar a la dreta per segona vegada tornarem a veure alguna senyal blanca i groga del PR-C-159 pintada en la tanca metàl·lica. Aquí comença el Camí del Mas de Gibert, just al darrera de la nau de l'empresa Silvalac, SA; per aquest camí farem un 150 metres aproximadament fins que el camí, ben traçat, gira a l'esquerra. Just en començar aquest camí de terra, deixarem el terme municipal dels Pallaresos (Tarragonès) i entrarem al terme municipal de La Secuita (Tarragonès).

Camí del Mas de Gibert

En aquest punt és important en la ruta i tenim dues opcions per continuar:

1. Girar a l'esquerra i continuar pel Camí del Mas de Gibert en direcció a aquest Mas, que està una mica més enllà (és recomanable seguir aquest itinerari) - (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta)
2. Continuar recta, pel Camí del Mas de la Gorra, que és el camí marcat amb les marques blanca i groga del PR-C-159, però que en aquest punt el camí està pràcticament intransitable, degut a la gran quantitat d'herbes, esbarzers i matolls que barren el pas 

Esquerra - Camí de Mas Gibert
Dreta - Camí del Mas de la Gorra (impracticable)

En el nostra cas seguirem a l'esquerra (opció 1) seguint el Camí del Mas de Gibert; seguirem sempre per aquest camí principal, sense girar a dreta o esquerra; passarem a tocar d'una petita edificació de fusta, a la dreta del camí i continuarem recta fins que el camí ens portarà a un punt on veurem una senyal que indica que el camí és "Propiedad privada Prohibido el Paso", però no farem cas d'aquesta senyal, dons el camí és públic i sense restriccions.

Una mica més endavant arribarem al Mas de Gibert i haurem de continuar pel camí que gira a la nostra dreta, tot passant entre la Masia, a la nostra esquerra, i una gran alzina, a la nostra dreta (per aquest punt passarem ràpid per no molestar).

Mas de Gibert
Alzina al Mas de Gibert

Passat aquest Mas continuarem pel Camí del Pallaresos a La Secuita tot passant entre camps de conreu i i el bosc del Mas de l'Hereuet, a l'esquerra del camí; aquest camí ens portarà fins a una petita esplanada on hi han dues torres elèctriques d'alta tensió i on veurem dos camins per continuar; uns metres abans d'arribar a les torres, veurem, a la nostra esquerra, un camí que gira a l'esquerra i és pel que continuarem, passant pel mig del bosc del Mas de l'Hereuet.

Passada aquesta zona de les torres elèctriques el Camí dels Pallaresos a La Secuita comença a baixar suaument pel bosc del Mas de l'Hereuet; passats uns pocs metres el camí passa sota la línia elèctrica d'alta tensió i que també fa la funció de "tallat focs".

Després d'un llarg tram de baixada el Camí gira a la dreta, just en acabar-se la zona boscosa i podrem veure l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona, envoltat de camps de conreu i sembrats.

Un cop hem girat a la dreta, de seguida haurem de girar a l'esquerra i continuar baixant en direcció a l'estació del  Camp de Tarragona. Seguirem per aquest camí i una mica més endavant ens situarem en una bifurcació i haurem de girar a la dreta.

Estació Camp de Tarragona al fons

Caminarem uns 100 metres aproximadament i creuarem una cruïlla de camins i seguirem recta en direcció a les tanques metàl·liques que barren el pas a les vies dels Trens d'Alta Velocitat; el camí ens obligarà a gira a la dreta, en suau pujada, i posar-nos paral·lels a les tanques metàl·liques i a les vies del tren, que ara tindrem a la nostra esquerra.

Per aquest tram de camí, en suau pujada, haurem de fer uns 470 metres aproximadament fins a arribar a una nova bifurcació; per aquest camí veurem, a la nostra dreta, el Mas de la Gorra, envoltat de d'arbres i vegetació.

Mas de la Gorra

En arribar a la bifurcació haurem de continuar pel Camí de Tarragona que gira a l'esquerra i creua sobre el túnel de les vies del tren d'alta velocitat.

En aquesta bifurcació tornarem a retrobar-nos les marques blanca i groga del PR-C-159, que ve pel camí de la dreta.

Seguint el Camí de Tarragona en direcció a La Secuita i després de passar sobre el túnel, el camí gira a l'esquerra i ens situarem novament paral·lels a les vies del tren; aproximadament uns 150 metres més endavant tornarem a situar-nos en una bifurcació i aquí continuarem pel camí recta o de la dreta, per començar a allunyar-nos de l'Estació de l'AVE.

El Camí de Tarragona passa per una zona de camps de correu, majoritàriament camps d'oliveres, ametllers i garrofers, alguns dels quals són erms; el camí té alguna zona que antigament era asfaltada, però que actualment està força desfeta i gairebé tot el recorregut és per un traçat de terra.

Camí de Tarragona

Arribarem a una cruïlla de camins on veurem, a l'esquerra del camí, un rètol informatiu local en direcció a La Secuita; en el pal de fusta d'aquest rètol informatiu veurem la marca blanca i groga del PR-C-159 que gira a la dreta.

Cruïlla

En aquesta cruïlla deixarem de seguir el PR-C-159 (la volta que fa el PR per arribar a La Secuita és més llarga e innecessària) i continuarem en línia recta, seguint pel Camí de Tarragona i en direcció a la senyal amb forma de X (blanca i groga) que indica que el PR no continua en aquesta direcció.

En continuar per aquest tram de camí, aquest passa pel mig del Bosc del Ferrer Ric i una mica més endavant, també situat dins d'aquest bosc, a l'esquerra del camí, veurem l'entrada al Club de Polo i Hípica Tarraco, la qual passarem de llarg i continuarem endavant.

Entrada al Club de Polo i Hípica Tarraco

Passat el Club d'Hípica de seguida el Camí ens portarà fins a la carretera TV-2231, gairebé a l'entrada de La Secuita.

Carretera TV-2231

En arribar a la carretera haurem de girar a la dreta en direcció al poble de La Secuita i continuar pel voral dret de la carretera; aquest tram de carretera no té gaire protecció pels vianants, per tant, cal anar en molt de compte en el curt tram de carretera que farem i vigilar be, dons té força volum de transit, degut a la proximitat de l'Estació de l'AVE.

Entrarem al poble i continuarem pel primer carrer de la dreta, carrer del Progrés i ens situarem en la seva vorera esquerra; el carrer ens portarà a la rotonda de la carretera T-223; haurem de creuar aquesta per un pas de vianants i seguir endavant pel mateix carrer del Progrés.

Carrer del Progrés
Rotonda carretera T-223

Continuarem pel carrer del Progrés i en arribar al tercer carrer que ve per la nostra dreta, carrer del Priorat, tornarem a trobar el recorregut del PR-C-159 que ens tornarà a acompanyar a partir d'aquest punt.

Seguirem pel carrer del Progrés i al final d'aquest carrer arribarem a una nova rotonda que creuarem pel seu voral esquerra i continuarem, pel carrer de la Creu, en direcció a les afores del poble seguint la carretera TV-2231.

Rotonda a la carretera TV-2231

Seguint pel voral esquerra del carrer de la Creu, en deixar enrere la darrera casa i continuar pel voral esquerra de la carretera TV-2231, haurem de fer uns 260 aproximadament fins a trobar-nos un camí de terra que gira a l'esquerra, indicat per marques blanca i groga del PR-C-159.

Carretera TV-2231
Camí dels Masos

Aquest camí inicialment és de terra però una mica més endavant, en passar pel costat del Bosc de Vallera, a l'esquerra del camí i en fer un primer revolt a la dreta, el terra està cimentat, però en un curt tram.

En iniciar aquest camí dels Masos (Camí de l'Aigua) durant un llarg trajecte anirem passant entre diferents camps de cultiu de secà, com ara vinyes, oliveres, ametllers, garrofers...

Per aquest camí anirem veient alguns pals de fusta (alguns malmesos) amb la marca blanca i groga del PR-C-159 i també veurem marques pintades en algun arbre o en pals metàl·lics al principi de les parades de ceps.

Cal anar fixant-se be en les senyals del PR, tot i que el camí no té massa dificultat o pèrdua.

El camí ens portarà a una primera bifurcació i haurem de girar a la dreta; a l'esquerra del camí i pintat en la soca d'un arbre veurem la senyal pintada de blanc i groc.

Unes poques passes més endavant ens situarem en una segona bifurcació i haurem de girar a la dreta; en un pedra del marge veurem la senyal pintada de blanc i groc.

En girar a la dreta passarem entre camps de cultiu i en direcció a una torre de la línia elèctrica d'alta tensió (a la nostra esquerra).

Abans d'arribar a aquesta torre, a la dreta del camí i situada al mig d'una esplanada, veurem una construcció rodona en forma de xemeneia; aquesta construcció és coneguda com a "Respirall" o "pous respiradors" (també anomenats piles, pilons o xiuladors) i són construccions destinades a l'aireació de les Mines d'aigua per tal que sempre es mantingui la pressió atmosfèrica. Són mines de captació d'aigua. D'aquestes construccions en veurem al llarg tot el recorregut entre Tarragona i Puigpelat.

Passada la torre elèctrica ens situarem en una nova bifurcació, on veurem un rètol informatiu local i també marques pintades del PR-C-159.

Aquí girarem a l'esquerra en direcció als Miradors del Baix Gaià + Mirador de l'Argilaga + Mas del Puntarró.

El Camí passa entre una caseta de la línia elèctrica, a l'esquerra, i un nou Respirall, a la dreta, i entre marges de pedra seca.

Unes passes més endavant ens situarem en una bifurcació, on en el marge de la dreta, passada l'entrada que gira a la dreta, veurem pintada en una pedra la marca blanca i groga del PR, per tant, haurem de continuar en línia recta o per la nostra esquerra - el camí que gira a la dreta entra a unes peces de terra i no té sortida.

Aproximadament uns 170 metres més endavant ens situarem en una nova bifurcació, aquest cop senyalitzada per un rètol informatiu local i on també veurem les marques pintades del PR en el pal de fusta d'aquest rètol.

En aquesta bifurcació girarem a la dreta seguint la direcció al Mas Puntarró i la marca blanca i groga del PR-C-159.

A partir d'aquí tenim un llarg passeig, entre vinyes i camps de cultiu, la majoria ben treballats, seguint un camí ben traçat i còmode sempre un línia recta i que ens portarà fins a una nova cruïlla, passats uns 580 metres aproximadament.

En arribar a aquesta nova cruïlla veurem un rètol informatiu local i haurem de continuar en línia recta en direcció a Mas del Puntarró; en el pal de fusta veurem pintada la marca blanca i groga en forma de X que indica que el PR no continua per la dreta.

Seguint aquest camí en línia recta i passat uns 550 metres aproximadament arribarem a una altre bifurcació, senyalitzada en un rètol informatiu local i amb senyals i marques blanca i groga del PR.

En aquest bifurcació girarem a l'esquerra, seguint un tram de camí cimentat, en direcció a Els Masos.

El tram de camí cimentat ens portarà fins a una edificació o antic cobert, actualment en ruïnes; en arribar-hi s'acaba el tram cimentat; per continuar seguirem el camí de la dreta, entre aquesta edificació i la parada de ceps de la dreta que ens portarà a una bifurcació, on veurem un rètol informatiu local i les marques del PR pintades en el seu pal de fusta (si envoltem aquesta edificació per l'esquerra també arribarem a la següent bifurcació).

En la bifurcació girarem a la dreta i haurem de fer poc menys de 100 metres per arribar a l'alçada d'un dipòsit, cisterna o pou d'aigua amb un safareig*; en la paret de la bassa veurem la marca blanca i groga del PR que gira a l'esquerra, per tant, en la bifurcació girarem a l'esquerra per continuar pel Camí del Pou.

* Aquest safareig s'utilitzava antigament per a preparar la barreja d'aigua amb sulfat de coure a fi de combatre diferents malalties causades per fongs i altres paràsits. El dia anterior a sulfatar, es feia la barreja i es deixava tota la nit per que el coure es dissolgués i la barreja fos ben líquida a fi de poder omplir les conegudes com a "maquines de sulfatar" manuals, tipus motxilla, i d'aquesta manera poder polvoritzar tant el ceps com els diferents arbres que necessitessin aquest tractament. D'aquí que les parets interiors d'aquests safareigs tinguessin i mantinguessin el característic color blavós degut a la barreja d'aigua i del sulfat de coure.

El Camí del Pou és un camí que planeja i en arribar a l'alçada del Bosc de Ralet, un petit bosc de pi a la dreta, comença a baixar suaument en direcció al Barranc dels Garidells.

Camí del Pou

El camí passa a tocar d'un altre "respirall" marcat amb el número 23 i on a la base d'aquest veurem una marca pintada de color blanc i groc del PR que indica que el camí a seguir gira a la dreta.

Respirall

Passat aquest respirall, uns 20 metres més endavant, el Camí del Pou s'acaba i l'única opció és girar a la dreta per endinsar-se per una zona força plena d'herbes i matolls i per la qual anirem veient algunes marques blanca i groga del PR.

Camí del Pou i Bosc de Ralet

El camí en forma de corriol passa pel mig del Bosc de Ralet i del Bosc de Cabestany i va paral·lel al Barranc dels Garidells (segons mapa de ICGC), també conegut com a Torrent del Bogatell i que es situa a la nostra esquerra.

Camí entre el Bosc de Ralet i Bosc de Cabestany

Després de fer poc més de 100 metres el camí o corriol pel bosc és més agradable i més net d'herbes i matolls; posteriorment i passats poc més de 180 metres el camí o corriol comença a girar a l'esquerra i accedeix a un camp d'ametllers, que actualment no es treballa i està brut d'esbarzers i herbes.

Aquesta parada d'ametllers és petita i de seguida arribarem al seu final on veurem, pintat en la soca d'un ametller, la senyal blanca i groga del PR que indica que el camí gira a l'esquerra.

Parada d'ametllers

En girar a l'esquerra haurem de baixar en direcció al gual del Barranc dels Garidells i creuar-lo; el pas és estret però sense dificultat, més enllà de l'abundant vegetació que hi puguem trobar; normalment aquest barranc és sec i per tant no hi ha problema en creuar-lo.

Gual del Barranc dels Garidells

Un cop creuat el Barranc dels Garidells entrarem a una nova parada d'ametllers, aquesta ben treballada, i haurem de passar pel mig de la parada en direcció a una antiga casa, avui mig derruïda; aquesta zona és coneguda com a "el bogatell".

En accedir a aquesta parada d'ametllers deixarem el terme municipal de La Secuita (Tarragonès) i entrarem al terme municipal de Nulles (Alt Camp).

Al final de la parada d'ametllers i davant de l'antiga casa, ens situarem en una cruïlla de camins i haurem de continuar pel camí del mig o en línia recta i en direcció al Mas Vell, que resta situat una mica més endavant.

Continuarem pel Camí del Mas Vell entre camps de vinya i camps erms i de seguida el camí passa a tocar del Mas Vell, a la dreta del camí, una edificació que actualment està derruïda; a l'esquerra del camí hi ha una antiga gran bassa de provisió d'aigua que sembla que actualment està en desús. Passat aquest Mas el camí arriba a una bifurcació on haurem de girar a l'esquerra i continuar pel mateix Camí del Mas Vell.

Camí del Mas Vell

El Camí del Mas Vell ens portarà en direcció al Polígon Industrial El Mas Vell que anirem veient al fons davant nostra; abans d'arribar-hi el camí passa ben a prop de la Granja del Mas Vell, situada a la dreta del camí, una edificació en molt bon estat.

El passar pel costat de la Granja del Mas Vell deixarem el terme municipal de Nulles (Alt Camp) i entrarem al terme municipal de Vallmoll (Alt Camp).

Seguirem el Camí del Mas Vell que passa entre camps de correu i camps erms.

Seguint pel Camí del Mas Vell de seguida arribarem a una bifurcació on no veurem cap senyal ni marca del PR; en aquesta bifurcació haurem de continuar pel camí del mig i que segueix pel costat d'una parada de ceps a la dreta; No continuar pel camí de l'esquerra que baixa en direcció al polígon industrial, ni tampoc pel camí de la dreta que entra al camp de ceps i que té en el seu inici una tanca metàl·lica.

Per aquest tram de camí, entre la parada de ceps a la dreta i el polígon industrial a la nostra esquerra, haurem de fer uns 275 metres aproximadament; al final de la parada de ceps veurem una placa solar i el camí continua fent un suau gir a l'esquerra; en fer aquest gir a l'esquerra veurem, en un rocallís del terra i en una pedra del marge de pedra seca de la dreta, les marques blanca i groga del PR pintades. 

Camí del Mas Vell

Seguirem aquest tram de camí, que correspon al Camí del Mas Vell, que ens portarà de seguida a una nova cruïlla.

En arribar a la cruïlla haurem de girar a la dreta, seguint ara pel Camí dels Morts en direcció a Bellavista, tal i com indica el rètol informatiu que veurem aquí i també seguint les marques blanca i groga del PR-C-159 que indica que aquest gira a la dreta.

En aquesta cruïlla deixarem el camí de terra per iniciar un llarg tram asfaltat pel Camí dels Morts en direcció a Bellavista.

Camí dels Morts

Després d'un llarg passeig per aquest tram asfaltat el camí ens portarà fins a la urbanització "els Pinars", dins del terme municipal de Vallmoll.

Camí dels Morts al pas per la urbanització dels Morts

Una mica més endavant d'haver passat la darrera casa de la urbanització, més o menys a l'alçada de la Bassa de la Brícia, que veurem a l'esquerra del camí, mig amagada darrera del bosc de pins, ens situarem a la línia imaginària del canvi de terme municipal.

En passar per aquest punt deixarem el terme municipal de Vallmoll (Alt Camp) i tornarem a accedir al terme municipal de Nulles (Alt Camp). 

Passat aquest punt, el Camí dels Morts divideix els dos termes municipals durant unes 260 metres aproximadament, tot passant per la carretera asfaltada; unes poques passes més endavant de la bassa, a l'esquerra del camí, veurem un rètol informatiu on indica que estem transitant pel Camí dels Morts.

 

Després de seguir un nou tram de camí asfaltat i quan ja veiem, davant nostre, les teulades del poblet de Bellavista, el camí fa un gir d'uns 45º a l'esquerra fent una suau baixada i de seguida ens situarem en una bifurcació.

En aquest bifurcació, a la dreta del camí, veurem un rètol informatiu en direcció a Bellavista, per tant, continuarem pel primer camí asfaltat que gira a la dreta.

Per aquest darrer tram de camí asfaltat haurem de fer uns 130 metres aproximadament fins arribar a la carretera TV-2035.

Carretera TV-2035

Haurem de creuar aquesta carretera, sense pas de vianants, per tant caldrà anar en molt de compte, tot i que la visió tant de l'esquerra com de la dreta és molt notable; haurem de creuar-la en direcció a un mur de pedra on hi ha pintada alguna senyal del PR-C-159 (blanca i groga); entre aquest mur de pedra hi ha un pas amb alguns esglaons i que s'endinsa cap a una zona envoltada de vegetació; un parell de pals de fusta al mig del pas tenen les marques del PR.

Des de la carretera i per aquest pas haurem de pujar al poblet de Bellavista, entrar-hi pel carrer Major, tot passant pel costat del Bar-Restaurant El Caliu i accedir a la Plaça de Bellavista.

En aquesta plaça hi ha la Capella de la Santa Creu, una petita edificació amb un campanar d'espadanya i una porta dovellada. 

Aquesta plaça és un lloc idoni per a fer una parada per a descansar i agafar energies per a continuar, a més de tenir en compte que hi ha un bar al costat en el que podrem dinar o comprar el necessari per continuar la ruta.

Deixarem el poblet de Bellavista pel camí que continua pel costat de la Capella de la Santa Creu, on veurem un rètol informatiu en direcció a Puigpelat; en el pal de fusta d'aquest rètol informatiu també veurem la marca blanca i groga del PR-C-159.

Seguirem per aquest camí, en forma de corriol, tot passant inicialment entre una zona boscosa a la nostra dreta i camps de correu i sembrat a la nostra esquerra.

Camí de Baix de Bellavista

El Camí de Baix de Bellavista ens portarà, de seguida, fins a una bifurcació senyalitzada amb dos rètol informatius (un de verd i un de groc). 

En aquest punt deixarem enrere el terme municipal de Nulles (Alt Camp) i entrarem al terme municipal de Puigpelat (Alt Camp).

Continuarem en línia recta seguint la direcció a Puigpelat, tal i com veurem en el rètol de color verd (GR-172).

I també seguint la senyal de color groc en direcció a l'Ermita de la Mare de Déu de la Llet i a Puigpelat (PR-C-159). Una mica més endavant el camí està asfaltat.

Uns metres més endavant passarem per una nova bifurcació senyalitzada amb un rètol informatiu de color groc; en aquest punt continuarem en línia recta en direcció a la Mare de Déu de la Llet i a Puigpelat, seguint el Camí de Baix de Bellavista.

En deixar enrere aquesta bifurcació i passats uns 400 metres aproximadament el Camí de Baix de Bellavista arriba fins a una nova bifurcació on hi ha ubicada l'ermita o capella de la Mare de Déu de la Llet o Mare de Déu de l'Hospitalet.

Camí de Baix de Bellavista + Capella + Pollancre

En arribar a aquesta bifurcació ens trobarem una petita Capella, a la dreta del camí, decorada amb una placa de ceràmica amb la imatge de la Mare de Déu de la Llet.

 La Capella

La Capella de la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet, va ser construïda l’any 1999, any de canvi de mil·lenni, en el marc d’un homenatge de reconeixement i retrobament del poble amb els fundadors de Puigpelat, l’Ordre de l’Hospital. La capella recorda el conventum (indret amb una ermita-convent, un cementiri i un edifici residencial) seu de la comanda que l’Ordre de l’Hospital havia alçat en aquest emplaçament. L’actual capella te el seu referent a la Cryta Lactea – cova oratori de la Llet i fertilitat. Per la Pentecosta s’hi fa una romeria que van iniciar els representants de l’ordre de Malta. De l’antiga ermita prové la primera imatge de la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet, una talla romànica del segle XIII que presidia el retaule de l’altar major. Aquesta imatge va ser venerada a l’ermita fins el dia 11 de febrer de 1837, quan es va traslladar a l’església parroquial per por als efectes de la segona guerra Carlina. Des del 1920 es troba dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.

En aquesta bifurcació tornarem a veure 2 rètols informatius, un de color verd al costat de la capella i que senyala la direcció a Puigpelat i Santes Creus i un de color groc que també senyala la direcció a Puigpelat, Alió i Santes Creus, situat a l'altre banda del camí i a tocar d'un arbre "pollancre", i on també veurem un plafó informatiu.

En aquesta bifurcació tornarem a retrobar el GR-172 i que ens acompanyarà fins a Santes Creus. A partir d'aquest punt seguirem les senyals blanca i groga del PR-C-159 + les senyals blanca i vermella del GR-172.

Informació del plafó informatiu davant del pollancre:

Festa major d’hivern de Puigpelat

La festa major d’hivern de Puigpelat està dedicada a la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet, i es celebra el diumenge següent del dia 25 de marc. Les Majorales són una de les figueres principals d’aquesta festa. El seu origen es remunta a 1844 quan s’ocupaven del manteniment de l’altar de la Verge, ben florit durant la festa i de vendre les mides beneïdes (cintes de 25 cm que corresponen a la mida del contorn del pit de la imatge de la Mare de Déu), que s’adquirien per obtenir-ne els favors, especialment els relacionats amb la maternitat. L’any 1985, amb la plantació del nou Pi, la tradició de la festa evoluciona i es passa del 2 a 4 majorales (Major, Jove, Vella i Nova). La Major, durant l’acte de la baixada de la cinta al Pi, lliga una cinta al tronc mentre sona la muixeranga, música que simbolitza la unió dels Països Catalans. També es fa una caminada de Tarragona a Puigpelat (o viceversa) que ressegueix el camí de l’aigua (PR-C-159), coincident amb el traçat de la Mina de l’Arquebisbe.

El cant de Caramelles

Una tradició molt arrelada a Puigpelat era la cantada de Caramelles, sobretot abans de la Guerra Civil. Aquest conflicte la va truncar i fins l’any 1953 no es va recuperar. El grup de Caramelles el conformaven la canalla de 10-12 anys, més alguns homes i dones. El dissabte de Glòria era el gran dia dels Caramellaires. Anaven cantant pels carrers parant davant cada casa. Mitjançant una perxa coronada amb un cistell adornat amb cintes garlandes recollien os, conills, pollastres i ampolles de cava, que guardaven en un carro que els acompanyava. Els tres pastors del poble oferien simbòlicament el preu d’un anyell. De totes les bèsties que s’havien recollit, una part es cuinaven i menjaven el dia de Pasqua, i la resta eren venudes i amb la receptació els caramellaires feien un excursió.

El grallers

Un dels elements més destacats de la cultura popular són els grallers, durant molts anys l’únic acompanyament musical a les festes majors. A Puigpelat hi va haver una tradició grallera molt important la segona meitat del segle XIX i primera meitat del XX. Inicialment hi havia dues colles, la dels Aulans (1890-1922) i la dels Planes (1915-1924), i posteriorment la colla de Puigpelat (1959-1965). Les colles es composaven de diversos grallers i un timbaler. El Ball dels Vents (o de Gitanes), és una dansa amb origen al segle XIX, amb música de gralla i timbal, on els xiquets i xiquetes trenen unes cintes subjectades a un pal. Aquest ball es representa davant l’església i al Pi de Puigpelat en motiu de la festa de la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet.

Continuarem endavant en direcció a Puigpelat i de seguida arribaren a una bifurcació senyalitzada amb un rètol informatiu de color groc; aquí continuarem per la nostra esquerra en direcció a Puigpelat, Alió i Santes Creus.

Seguint per aquest camí asfaltat i abans de fer 200 metres aproximadament arribarem a una nova bifurcació, sense cap senyalització; haurem de continuar girant a l'esquerra passant pel costat de la paret de les restes d'una antiga edificació.

El camí es situa paral·lel al Torrent dels Caus, que veurem a la nostra esquerra i que ens acompanyarà fins a l'entrada de Puigpelat.

El camí ens portarà, tot seguit, a passar sota el pont de la línia de tren (Sant Vicenç a Lleida), un gran i bonic pont fet amb rajola d'obra vista.

Passat el pont continuarem pel Camí de Vallmoll (segons indica el mapa d'ICGC); passarem pel costat del Maset de Sarol, a la nostra esquerra, on destaca una gran i vella olivera a peu del camí.

Olivera al Maset de Sarol 

Passat aquest Maset, uns metres més endavant el camí ens portarà fins a la carretera TV-2034, on a l'esquerra veurem un parell de rètols informatius en direcció a Puigpelat i Santes Creus.

Camí de Vallmoll i carretera TV-2034

A la carretera haurem de continuar per la nostra dreta, seguint la direcció dels dos rètols informatius i de les marques pintades blanca i groga del PR-C-159 a Puigpelat i blanca i vermella del GR-172 a Santes Creus.

En girar a la dreta haurem continuar pel voral de la carretera TV-2034, amb molta precaució dons és molt estret i no hi ha marge de protecció pels vianants.

Carretera TV-2034

Per la carretera farem uns 60 metres aproximadament i en aquest trajecte haurem de creuar-la, sempre en molt de compte dons no hi ha cap pas de vianants; passats aquests metres veurem, a la nostra esquerra, un camí de terra i un rètol informatiu amb direcció a Puigpelat i Santes Creus i marques pintades del PR i del GR.

En aquest camí de terra, Camí dels Retorts, ens tornarem a situar en paral·lel al Torrent dels Caus, que quedarà a la nostra esquerra i a un marge de pedra seca a la nostra dreta.

Camí dels Retorts

Al final del marge de pedra seca continua la paret d'una edificació i passada aquesta ens situarem en una bifurcació, ben senyalitzada per una rètol informatiu; en aquest punt tenim dues possibilitats per continuar endavant:

1. Girar a l'esquerra i baixar en direcció al Torrent dels Caus seguint el rètol informatiu en direcció a Alió i Santes Creus i seguint les marques blanca i groga del PR i blanca i vermella del GR (en el meu cas no vaig seguir aquesta direcció degut a que el pas pel torrent i per sota del pont de la carretera TP-2036 estava impracticable degut a les pluges recents; també perquè la meva intenció era passar per Puigpelat i seguir el Camí dels Retorts d'entrada al poble)
2. Continuar recta en direcció al poble de Puigpelat seguint la direcció del rètol informatiu i sense deixar el Camí dels Retorts (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta - el PR i el GR els tornarem a trobar més endavant)

Seguint la opció 2. haurem de creuar la carretera TP-2036, amb molt de compte dons no hi ha pas de vianants.

Un cop creuada la carretera, a l'esquerra del Camí dels Retorts, veurem un altre rètol informatiu en direcció a Puigpelat, Alió i Santes Creus; hi ha dos camins davant nostre i haurem de continuar pel camí de la nostra esquerra.

Una mica més endavant del pas per la carretera ens situarem en una bifurcació on hi ha una altre rètol informatiu; haurem de continuar en línia recta seguint la direcció a Puigpelat, Alió i Santes Creus, seguint el Camí dels Retorts; en aquesta bifurcació el camí que ve de l'esquerra és el camí que hem deixat enrere i que passa pel Torrent dels Caus i per sota del pont del carretera TP-2036 i que segueix el PR-C-159, per tant, en aquest punt tornarem a retrobar aquest PR.

Seguint el Camí dels Retorts accedirem a una zona recentment habilitada i restaurada amb treball de pedra seca.

Camí dels Retorts

El Camí dels Retorts és una antiga via principal d'accés o de sortida del municipi de Puigpelat, per on passaven persones, carros i animals.

Seguint aquest tram de camí, haurem de fer uns 250 metres aproximadament, per un tram cimentat i que passa entre marges de pedra seca (part de l'antiga muralla que envolta Puigpelat). Al final d'aquest camí ens trobarem un tram d'escales metàl·liques on resta ubicada la figura de Joan Plana i Llobet; en la paret del davant d'aquesta figura hi ha dos cartells informatius d'interès.

_______

Joan Plana i Llobet. Aquest il·lustre puigpelatenc desenvolupà la seva professió d'ebenista al carrer Sant Pau de Barcelona; prop hi havia la societat coral humorística coneguda com La Trompeta i la Llibreria Millàs, lloc de trobada d'escriptors. Curiosament la seva activitat vital es va complementar amb la dedicació al món coral i a la literatura. Passat el temps es va desplaçar a viure a Valls on s'encarregà de la fàbrica de gasoses, per tornar de nou a Barcelona on va continuar la seva professió de fuster. Sempre va mantenir la seva total implicació amb el món coral participant a Valls a Aroma Vallenca, a Barcelona fundant la coral La Minerva o a l'Associació d'en Claver d'on va ser conserge durant 22 alls amb el poema El riu Francolí (1924) i els de Sant Gervasi amb el poema L'Avar. Entre les seves obres literàries destaquen cançons de Caramelles i Sardanes, la peça teatral Fugint del vici, estrenada amb gran èxit al teatre Romera (1908) i el recull de poemes Tal com raja (1920) que és el que sosté en aquesta escultura de bronze, obra de Fran Vilà Ais (2019).

------------  

PR-C-159. Aquest itinerari de Puigpelat a Tarragona, senyalitzat com a sender de Petit Recorregut PR-C-159, segueix el traçat de la Mina de l'Arquebisbe, del segle XVIII, que encara avui subministra aigua a la ciutat de Tarragona. La mina es va construir aprofitant, en bona mesura, l'antic aqüeducte romà que portava l'aigua del riu Gaià a la metròpoli. La ruta a peu va ser impulsada per membres del Grup Excursionista del Camp de Tarragona, l'any 1995, i de llavors ençà s'organitza la caminada popular del Camí de l'Aigua de la Mina de l'Arquebisbe, recorrent els 32,5 km que separen Puigpelat de Tarragona. Es tracta d'un sender molt planer, apte per a tota la família, que ens acosta a diferents paisatges de l'Alt Camp i el Tarragonès tot travessant un territori amb molta història.

(Informació copia dels dos cartells informatius)

_________

Al tram final de les escales metàl·liques veurem un rètol informatiu; seguirem per l'esquerra en direcció a Alió i Santes Creus seguint l'itinerari de "Camí del Pi".

Tota aquesta zona de Puigpelat està rehabilitada amb parets, marges, una cisterna de pedra seca i és coneguda com a Portal de Puigpelat.

El PR-C-159 té el seu final (o inici) en el poble de Puigpelat, per tant, a partir d'aquí només haurem de seguir el GR-172 que ens portarà fins a Santes Creus.

Seguint el Camí del Pi, passarem pel costat d'una cisterna (a l'esquerra), en direcció a un gran Pi, també a l'esquerra del camí, i davant d'una bifurcació.

Pi de Puigpelat

Història del Pi: El pi original formava part d'un bosc que els pagesos, poc a poc, van anar talant per convertir-lo en una era. Dels pins que van donar vida al bosc sols en van quedar dos que eren molt grans. Un es va perdre en una tempesta, i l'altre, el conegut i imponent Pi de Puigpelat, es va convertir en un element estimat i símbol del poble. El 2 de març de 1935, Sant Simplici, una forta ventada el va abatre i, cinquanta anys més tard, se'n plantà un de nou en record del vell pi en un indret, conegut com la Bassa Vella, on en el decurs de la Guerra Civil s'hi van cremar imatges religioses, entre elles la de la Mare de Déu de la Llet. És un excel·lent mirador i un estratègic punt de partida de diverses rutes i excursions per la comarca, ja que està ben connectada amb diferents camins, com el GR-172 de Reus a Montserrat, i el Camí de l'Aigua (PR-C-159) que va de Puigpelat a Tarragona seguint el traçat de la Mina de l'Arquebisbe, mina que té una llargada de 28 quilòmetres.

Davant del Pi i situats en la bifurcació, senyalitzada amb un rètol informatiu, tenim dues opcions per continuar la ruta:

1. Seguir la informació del rètol informatiu en direcció a l'Enllaç amb el Camí de Vallmoll a Alió, per tant, continuarem pel camí de l'esquerra, en suau baixada i en direcció al Torrent dels Caus (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta)
2. Seguir per la dreta seguint el Camí Vell d'Alió en direcció al Bosch de Blanch, Alió i Santes Creus

Continuarem per l'opció 1. en direcció al Torrent dels Caus; al final de la suau baixada, a la que arribarem de seguida, ens situarem en una bifurcació on veurem un parell de rètols informatius, un de groc i un altre verd i més antic.

Camí de Vallmoll + Torrent del Caus

En arribar a la bifurcació haurem de continuar per la nostra dreta seguint la direcció a Alió i les senyals dels rètols informatius; en aquest punt retrobarem el GR-172 i a partir d'aquest punt tornarem a veure les marques blanca i vermella; en girar a la dreta farem uns 200 metres aproximadament caminant sobre la glera del Torrent dels Caus del que forma part el Camí de Vallmoll.

Deixant enrere aquesta darrera bifurcació el Camí de Vallmoll, encara passant sobre la glera del Torrent dels Caus, i passarem pel costat d'una altre rètol informatiu i seguirem endavant, en línia recta.

Camí de Vallmoll per la glera del Torrent dels Caus

Uns 50 metres més endavant el camí gira a l'esquerra i deixa la glera del Torrent dels Caus i seguidament ens situarem en un altre bifurcació, on trepitjarem una zona cimentada.

Camí de Vallmoll

En aquesta bifurcació haurem de continuar pel Camí de Vallmoll que gira a la dreta, seguint l'orientació del rètol informatiu que aquí veurem en direcció a Alió.

Continuarem endavant pel Camí de Vallmoll, passant entre camps de vinya i camps d'oliveres; el camí ens portarà en direcció a un petit bosc on hi ha una bifurcació sense cap senyalització; haurem de continuar en línia recta, deixant la zona boscosa a la nostra esquerra.

Uns metres més endavant d'aquesta darrera bifurcació i un cop passat el bosc, ens situarem en una nova bifurcació sense cap mena de senyalització i haurem de continuar pel camí que gira molt suaument a l'esquerra (on en línia recta), deixant el camí que s'incorpora per la nostra dreta.

Passat aquest punt el camí comença una molt suau ascensió; quan el camí fa un suau gir a la dreta passarem pel costat d'una gran figuera, situada a l'esquerra del camí i incrustada en un marge de pedra seca.

Passada aquesta figuera el Camí de Vallmoll torna a planejar i ens portarà tot seguit a una nova bifurcació i on haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra; com a senyal d'orientació veurem un pal de ferro clavat al terra on hi ha una marca pintada de blanc i vermell del GR-172; al fons ja veurem la silueta del poble d'Alió.

En girar a l'esquerra el Camí de Vallmoll ens portarà en direcció al pont de la carretera C-51 i que haurem de creuar per sota d'aquesta.

Pont carretera C-51

En aquest punt la carretera C-51 hi ha la frontera natural entre el terme municipal de Puigpelat, que deixarem enrere, per accedir al terme municipal d'Alió.

Després de passar pel pont sota la carretera el camí gira a l'esquerra i puja molt suaument i de seguida ens portarà fins a una cruïlla de camins; haurem de continuar en línia recta i l'una única senyal que veurem és una marca blanca i vermella del GR pintada en el pal de metall d'un rètol d'Àrea Privada de Caça, que veurem a la dreta del camí.

Continuarem pel camí i passarem pel costat d'un polígon industrial situat a la nostra esquerra; de seguida arribarem a la carretera C-51z (antiga carretera C-51) i l'haurem de creuar.

Carretera C-51z

En aquest punt veurem un rètol informatiu en direcció a Alió i Santes Creus; cal anar en molt de compte en creuar la carretera, dons no hi ha pas de vianants.

Alió

En creuar la carretera comença un camí asfaltat, entre vinyes i camps d'oliveres i ametllers, i que de seguida ens portarà a una bifurcació, on a la dreta d'aquesta veurem un altre rètol informatiu, en direcció a Alió i Santes Crues.

En aquesta bifurcació haurem de continuar per la nostra dreta, seguint ara el Camí vell de Valls, un camí asfaltat que ens portarà fins a l'entrada del poble d'Alió, que tindrem davant nostra; haurem de fer uns 350 metres fins a l'entrada d'Alió, al qual accedirem pel carrer del Pou.

Camí vell de Valls

En entrar al poble per aquest carrer passarem entre els antics safareigs, a l'esquerra, i la plaça de les Moreres, a la dreta, on hi ha una font d'aigua potable.

El carrer del Pou gira suaument a l'esquerra i haurem de fer uns 40 metres aproximadament fins a situar-nos davant del carreró del Pou, a la nostra dreta; per aquest pujarem un petit tram d'escales i passarem per sota d'una zona porxada i accedirem a la plaça de Catalunya.

Carreró del Pou i zona porxada

De la plaça de Catalunya continuarem pel carrer Major que ens portarà fins a la plaça de Sant Bartomeu, on resta ubicada l'església de Sant Bartomeu, patró de la població d'Alió.

Carrer Major
Església de Sant Bartomeu d'Alió

Per continuar, deixarem la plaça per l'esquerra de l'església seguint les marques blanca i vermella del GR-172 que veurem pintades; seguirem el Camí de les Parades, passant pel darrera de l'església, i aquest ens portarà fins a una bifurcació, on hi ha un rètol informatiu (actualment aquest rètol està en molt males condicions, per tant, la imatge que adjunto no és actual, és del 2017).

En la bifurcació seguirem recta i girant suaument a la dreta en direcció a Santes Creus i accedirem al carrer de les Roques; aquest carrer ens portarà a les afores del poble, en direcció a la zona coneguda al poble com "el calvari".

Carrer de les Roques

Al final d'un petit marge hi ha un arc fet d'obra vista en forma d'espiral i al seu costat hi ha un altre rètol informatiu; davant de l'arc girarem a la dreta en la direcció que assenyala el rètol informatiu cap a Santes Creus.

Camí d'Alió a Santes Creus

Deixarem la zona del Calvari enrere i continuarem pel Camí d'Alió a Santes Creus; en l'inici d'aquest camí passarem pel costat d'una tanca metàl·lica que envolta la zona de les piscines municipals, situades a la dreta del camí; més endavant el camí ens portarà fins al cementeri d'Alió, situat a les afores del poble i que veurem a la nostra esquerra.

En arribar al cementiri el camí gira suaument a la dreta i continuarem en direcció a Santes Creus seguint la referència del rètol informatiu que veurem en aquest punt; (actualment aquest rètol està en molt males condicions, per tant, la imatge que adjunto no és actual, és del 2017); també veurem algunes marques pintades de blanc i vermell del GR.

Continuarem per aquest camí, que a partir del cementiri deixar d'estar asfaltat, i passarem entre camps de vinya, d'oliveres, d'ametllers i camps de sembrat; de seguida el camí ens portarà fins a una nova bifurcació on haurem de continuar pel camí que gira a la nostra dreta.

En aquesta bifurcació també veurem un rètol informatiu, però al igual que els anteriors està en males condicions; en el pal de fusta d'aquest rètol informatiu hi ha pintada la senyal blanca i vermella del GR que ens indica que cal girar a la dreta.

En girar a la dreta haurem de fer uns 40 metres aproximadament i ens situarem en una nova bifurcació; en aquest punt haurem de girar a l'esquerra i seguir pel Camí d'Alió a Santes Creus; en girar a l'esquerra haurem de veure alguna senyal o marca pintada del GR-172 (en aquesta bifurcació i situat a la dreta del camí hi ha un rètol informatiu, però aquest està completament cobert pels esbarzers i herbes i per tant, malauradament, no es visible).

Per aquest tram del Camí d'Alió a Santes Creus, que passa entre camp de vinya i conreus, anirem transitant sempre pel camí principal i més fressat i veurem alguna marca o senyal blanca i vermella del GR.

En aquest punt del camí hi ha la frontera natural entre el terme municipal d'Alió, que deixarem enrere, per accedir al terme municipal d'Aiguamúrcia.

Camí d'Alió a Santes Creus

Més endavant el Camí d'Alió a Santes Creus passa per sota d'una línea elèctrica d'alta tensió i s'acosta a l'autopista AP-2 que veurem davant nostra.

Camí d'Alió a Santes Creus

A l'esquerra del Camí i a tocar d'aquest veurem un dipòsit d'aigua de pedra seca i que té pintada la marca blanca i vermella del GR-172.

Passat aquest dipòsit de seguida veurem un túnel que travessa sota l'autopista AP-2 i pel que haurem de passar per continuar endavant.

Un cop passat el túnel continuarem pel Camí d'Alió a Santa Creus; la zona del camí per la que transitarem és coneguda com a Clot del Soler, una zona envoltada de vinyes i oliveres.

De seguida arribarem a una bifurcació on veurem el que queda d'un rètol informatiu, dons la direcció de la senyal a Santes Creus a desaparegut; al pal de fusta hi ha pintada la marca banca i vermella del GR i indica que cal girar i seguir pel camí a la dreta, continuant ara per un tram de corriol.

Aquest tram de corriol, una mica pedregós, ens portarà, de seguida, fins a la carretera TV-2004.

En arribar a la carretera TV-2004 veurem un rètol informatiu en direcció a Santes Creus (5,210 Km); en aquest punt no hi ha pas de vianants, per tant, anirem en molt de compte de creuar la carretera.

Per continuar cal creuar la carretera i anar en direcció a un camí o corriol que veurem davant nostra, però situat una mica més a la dreta i continuar per aquest en un petit tram de pujada.

Camí d'Alió a Santes Creus al pas per la carretera TV-2004

Al final d'aquesta petita pujada veurem un rètol informatiu sense cap informació ni senyal a seguir (com podreu comprovar aquesta zona està bastant deixada de la ma de Déu en el manteniment de la senyalització).

En aquest punt accedirem a un camí ample i ben condicionat, còmode per a transitar; haurem de girar a l'esquerra i continuar pel propi Camí d'Alió A Santes Creus; unes passes més endavant i a la dreta del camí veurem una senyal de circulació on hi ha pintada la marca blanca i vermella del GR-172.

Camí d'Alió a Santes Creus

Iniciarem aquest nou tram del Camí d'Alió a Santes Creus, tot passant per la zona coneguda com la Plana del Pistol, on el camí és planer i molt agraït.

Camí d'Alió a Santes a la Plana del Pistol

Per aquesta zona passarem pel costat d'un rètol informatiu, a la dreta de camí, en direcció a Santes Creus (4,340 Km), seguint en línia recta.

Més endavant el camí ens portarà a una bifurcació senyalitzada amb una rètol informatiu i continuarem en línia recta  (o per la nostra dreta) en direcció a Santes Creus (4,110 Km).

El camí ens portarà a una altre bifurcació on accedirem al Camí del Corral Blanc, un tram de camí asfaltat; en aquest punt veurem un rètol informatiu, però malauradament la seva informació a desaparegut degut a les inclemències del temps (el sol a cremat i desfet la informació).

Camí d'Alió a Santes Creus + Camí del Corral Blanc

En aquesta bifurcació continuarem pel camí asfaltat tot girant a l'esquerra i en suau però continua pujada. El tram asfaltat és curt i de seguida tornarem a caminar sobre un terreny terrós.

Uns metres més endavant tornarem a situar-nos en una nova bifurcació, senyalitzada amb un rètol informatiu en direcció a Santes Creus (2,770 Km) - (aquest rètol també comença a està força deteriorat).

Camí del Corral Blanc

En aquesta bifurcació continuarem pel camí de la nostra dreta i seguint també la direcció del rètol "càmping", al costat del qual passarem més endavant.

Més endavant i després d'un agradable passeig entre camps de vinya, camps d'oliveres i algun petit bosc, el Camí del Corral Blanc ens portarà fins a una nova bifurcació.

En aquesta bifurcació i al igual que ens ha passat en alguns rètols anteriors, aquest rètol està totalment illegible; aquí girarem a la dreta i seguirem la direcció del "càmping" i de les marques blanca i vermella del GR pintades en el pal de fusta.

De seguida passarem pel costat del Càmping de Santes Creus o Mas de la Cova de la Monja, situat a la dreta del camí i envoltat per una tanca metàl·lica.

Càmping de Santes Creus

Al final de la tanca metàl·lica del càmping ens situarem en una cruïlla de camins, com ara el Camí d'Alió a Santes Creus, el Camí del Corral Blanc i, també ara, el Camí del Pla de Santa Maria a Santes Creus i Aiguamúrcia. Aquesta cruïlla té varis elements a destacar, com ara el petit pal de fusta amb la marca pintada del GR-172, situat a l'esquerra del camí i abans d'arribar a la cruïlla; també veurem una estàtua situada al capdamunt d'una columna, que veurem a l'esquerra de la cruïlla i dins d'una vinya (Títol: Estilita, obra d'en Mateo Vilagrasa - https://www.mateovilagrasa.org/el-bosque/; i també veurem un rètol informatiu en direcció a Santes Creus (1,640 Km).

Cruïlla de camins

En aquesta cruïlla girarem a la dreta i continuarem paral·lels a la tanca metàl·lica del càmping; el camí comença a baixar de forma suau tot passant pel costat d'un bosc de pi, a la dreta, i camps de conreu a l'esquerra. El camí ens portarà, de seguida, fins al Coll de les Forques, que s'identifica clarament pel color vermellós de la terra.

Coll de les Forques

En aquest Coll tenim dues opcions per continuar; aquestes dues opcions es retroben uns metres més endavant:

1. Girar a l'esquerra i continuar per un corriol que baixa en direcció al camí que deixem i a la carretera TP-2002; en girar a l'esquerra veurem una marca pintada de blanc i vermell en la soca d'un pi. (aquesta és la ruta marcada amb el track del GPS que s'adjunta)
2. Girar a la dreta i seguir per aquest mateix camí; uns metres més avall i en arribar a la primera bifurcació haurem de girar a l'esquerra en direcció a Santes Creus.

Corriol

El corriol té uns 150 metres de baixada i ens portarà fins al camí que haurem deixat enrere en passar pel Coll de les Forques; uns metres més endavant el camí arriba a enllaçar amb la carretera TP-2002.

Un cop a la carretera, i per tenir més protecció del transit de vehicles, l'haurem de creuar, però anant en molt de compte dons no hi ha pas de vianants; un cop creuada la carretera traspassarem la tanca metàl·lica i continuarem pel tram de terra tot girant a l'esquerra i començant la baixada cap a Santes Creus.

Per aquesta zona de la carretera ja veurem clarament el Monestir de Santes Creus.

Monestir de Santes Crues des de la carretera TP-2002

Continuarem baixant suaument pel voral de la carretera amb precaució de no acostar-nos massa a la vessant de la nostra dreta que cau a la zona del riu Gaià.

Per aquest tram de camí passarem pel costat del Camí de les Planes del Pont, a la nostra esquerra i a l'altre vorera de la carretera; veurem un rètol informatiu amb informació del GR-175 o Ruta del Cister i també el Camí de Sant Jaume de Compostela.

Així dons, en aquest punt, s'uneixen el GR-172 + el GR-175 (aquest en un curt tram fins a Santes Creus).

Continuarem endavant seguint el voral de la carretera fins arribar a la cruïlla que accedeix a Santes Creus.

En aquesta cruïlla veurem un rètol informatiu amb informació del GR-172 + GR-175 que en el nostra cas ambdós finalitzen a Santes Creus.

A l'esquerra de la cruïlla i abans de passar el pont sobre el riu Gaià, veurem una Creu de Pedra d'estil gòtic.

Creu de terme d'Aiguamúrcia - Santes Creus

Passarem el Pont de Pedra que creua sobre el Riu Gaià (inici de la carretera TV-2411) i un cop passat aquest deixarem la carretera i entrarem al nucli de Santes Creus pel carrer de Pau Casals.

Pont de Pedra a Santes Creus sobre el Riu Gaià

Carrer de Pau Casals + carrer de Pere el Gran fins a situar-nos davant d'una gran porta porxada, que haurem de creuar, per accedir a la plaça de Santa Llúcia.

A la plaça de Santa Llúcia hi ha l'església de Santa Llúcia, situada a la dreta de la porta d'entrada al recinte emmurallat del Monestir de Santes Creus.

Entrarem al recinte de Santes Creus per la porta de Santa Llúcia i accedirem a la plaça de Sant Benet on hi ha, al centre de la plaça, la font de Sant Benet; al final de la plaça veurem la façana principal de la d'església de Santa Maria de Santes Creus.

Portal de Santa Llúcia a Santes Creus

Font i plaça de Sant Benet

Església de Santa Maria a Santes Creus

Aquarel·la de l'Església de Santa Maria de Santes Creus

Plaça de Sant Benet

A la plaça de Sant Benet posarem el punt final d'aquesta ruta entre Tarragona i Santes Creus.

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra