IGUALADA A LA PANADELLA
Camí Català de Sant Jaume
Camí Català per San Juan de la Peña
 |
| https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=f928c6b06b6aeb63f6024cb4f251cf46&3D=false |
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, dins de la província de Barcelona. Igualada neix al voltant de l'any 1000, al marge esquerra del riu Anoia. El seu nom prové del llatí "aqualata", que ve a significar on el riu s'eixampla. Té l'origen en una cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, a través d'Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans del Camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. El primer indici de construcció que es té de la vila és l'edificació d'una capella el 1003 al costat d'una "mota" o "força", fortificació de defensa menor. La capella consta com a parròquia l'any 1059.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, sortida per l'avinguda Diagonal en direcció a Tarragona; B-23 fins a la sortida 5B en direcció a Lleida A-2, continuar per aquesta fins a la sortida 555 Igualada / Òdena / Manresa; continuar per la carretera C-37z que accedeix al nucli de població.
Des de Tarragona, sortida per la plaça Imperial Tàrraco per la N-340 fins rotonda seguir dreta (altres direccions); seguir T-11 a Reus fins a la següent rotonda; seguir dreta A-27 totes direccions-Camp de Tarragona; seguir per la B-27; continuar per la N-240 en direcció a Montblanc fins a rètol a Montblanc direcció dreta per la C-14 a Tàrrega i Andorra; passat Tàrrega entrar a l'A-2 en direcció a Cervera/ Barcelona; continuar per l'A-2 fins a la sortida 549 Igualada / Jorba; seguir per la N-IIa que accedir al nucli de població.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Fàcil. No té cap dificultat més enllà de la distància que cal recórrer. Els darrers 4 Km entre Argençola i La Panadella és un tram llarg i en constant pujada.
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 22,96 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 5 hores i 29 minuts en total (4 hores i 37 minuts en moviment + 52 minuts aturat); 5,0 Km/h en moviment
POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: Igualada, Sant Genís (Jorba), Jorba, Santa Maria del Camí (Veciana), Porquerisses (Argençola) i La Panadella (Montmaneu) (totes les poblacions a la comarca de l'Anoia)
PUNT DE SORTIDA: Plaça de l'Ajuntament d'Igualada
PUNT D'ARRIBADA: Estació de servei de La Panadella, a la carretera N-IIa al costat de l'ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge
PUNT MÉS ALT: A la carretera N-II passada la rotonda abans d'entrar a l'estació de servei de La Panadella
PUNT MÉS BAIX: A l'avinguda l'Àngel Guimerà a la sortida d'Igualada
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada, davant de la façana principal de l'Ajuntament, iniciarem la ruta.
 |
| Plaça de l'Ajuntament d'Igualada |
Deixarem la plaça per continuar pel carrer de l'Argent; en l'inici d'aquest carrer, a la façana esquerra i sota del rètol del carrer veurem una rajola o placa de ceràmica del Camí de Sant Jaume.
Al final del carrer d'Argent accedirem a la plaça de la Creu, on a l'esquerra de la plaça hi ha una Creu de Pedra o de Terme.
 |
| Creu de Terme |
Continuarem pel carrer de Sant Simplici on, en l'inici del carrer, a la façana de la dreta i al costat de la placa del nom del carrer, tornarem a veure un altre rajola amb la senyal del Camí de Sant Jaume.
Al final d'aquest carrer entrarem a la petita plaça de Sant Joan per continuar pel carrer de Sant Agustí, que ens portarà fins a la plaça dels Castells.
 |
| Plaça dels Castells |
Pel pas de vianants creuarem el carrer del Portal i accedirem a la plaça; en aquesta plaça queda ubicada la seu de l'Escola Pia, un gran edifici dedicat a l'ensenyament.
En deixar la plaça enrere haurem de continuar per l'avinguda d'Àngel Guimerà que ens portarà fins a una rotonda; haurem de creuar la rotonda per la seva esquerra, seguint els passos de vianants (si passem per l'esquerra de la rotonda veurem un rètol informatiu en direcció a Jorba).
Passada la rotonda continua l'avinguda d'Àngel Guimerà que ens portarà fins una bifurcació regularitzada per un semàfor; en aquest punt creuarem el carrer pel pas de vianants i continuarem pel carrer de la dreta, avinguda Emili Vallés.
 |
| Av. Àngel Guimerà i Av. Emili Vallés |
Al final d'aquesta avinguda arribarem al carrer de l'Estadi Atlètic, just davant de l'estadi atlètic municipal; en aquest carrer haurem de girar a l'esquerra i continuar per la vorera fins a situar-nos a l'alçada del primer pas de vianants per creuar de vorera; situats a la vorera dreta del carrer veurem un rètol informatiu en direcció a Sant Jaume de Sesoliveres i Camí de Sant Jaume.
 |
| Carrer de l'Estadi Atlètic |
En aquest rètol informatiu comença el carrer de Maria Trulls i Algué, un llarg carrer paral·lel al Pla de Boix, que queda a la nostra dreta.
 |
| Carrer de Maria Trulls i Algué |
Arribarem a una rotonda que creuarem pel pas de vianants i continuarem en línia recta, ara, pel carrer Miquel Jordana i Puig; per aquest carrer podrem veure alguna rajola, al terra de la vorera, amb la senyal del Camí de Sant Jaume.
 |
| Carrer Miquel Jordana i Puig |
Continuarem pel carrer de l'Empordà i de seguida aquest ens portarà fins a un parc on resta ubicada l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres.
Un camí de pedres o llambordes ens portarà fins a l'ermita; veurem algunes fletxes grogues pintades que ens orientaran correctament en la ruta.
 |
| Ermita de Sant Jaume de Sesoliveres |
L'ermita de Sant Jaume Sesoliveres és una construcció del segle XI edificada per disposició de Guillem Bernat i la seva muller Ermengarda. L'estructura de l'edifici és romànica, amb successives reconstruccions dels segles XIV, XV i XVII. La primera notícia conservada de l'ermita es remunta a l'any 1059. És un edifici de planta rectangular, d'una nau i absis semicircular, amb el portal al mur de migdia. És feta amb carreus desbastats, sense cap mena d'ornamentació.
Deixarem l'ermita i continuarem en direcció al carrer de l'Ermita, seguint un petit tram de camí empedrat o amb llambordes; un cop al carrer de l'Ermita girarem a l'esquerra i seguirem fins al carrer del Bages, on girarem a la dreta, en suau pujada; arribarem al carrer de l'Alt Camp, on girarem a l'esquerra per continuar per aquest (en la paret d'obra vista de davant nostre veurem una petita placa amb la senyal del Camí de Sant Jaume); al final d'aquest darrer carrer enllaçarem amb l'avinguda de Sant Jaume Sesoliveres que seguirem girant a la nostra dreta i en suau pujada; en la següent cruïlla de carrers, girarem a l'esquerra per continuar pel carrer del Penedès; al final d'aquest girarem a la dreta per seguir pel carrer del Solsonès, també en suau pujada.
 |
| Carrer del Solsonès |
Al final de la suau pujada del carrer del Solsonès haurem de girar a l'esquerra i continuar per un tram estret de l'avinguda de Sant Jaume Sesoliveres, que ens portarà fins al Monestir de Sant Josep i Santa Teresa, de les Carmelites Delcases.
En girar a l'esquerra i continuar per l'avinguda de Sant Jaume Sesoliveres, deixarem el terme municipal d'Igualada i accedirem al terme municipal de Jorba (Anoia).
En arribar-hi, haurem de pujar un petit tram d'escales, seguint les marques del Camí de Sant Jaume, per accedir a la plaça del Carme, al costat del Monestir.
Unes passes més enllà veurem unes altres escales, ben assenyalades amb marques del Camí de Sant Jaume, per les que continuarem.
Al final de les escales haurem de travessar un petit descampat, girant suaument de l'esquerra i en direcció a la masia de Can Blasi.
 |
| Masia de Can Blasi |
Masia del segle XVIII, formada per diferents volums i delimitada per un mur de maçoneria que crea un clos tancat al seu voltant.
Seguirem pel camí de terra que ens portarà fins a la carretera B-222; abans d'accedir a la carretera, a l'esquerra del camí, veurem un rètol informatiu en direcció a Sant Genís.
 |
| Carretera B-222 |
Per continuar per aquesta carretera es millor passar pel seu voral dret que és més ample; cal anar en molt de compte dons no hi ha gaire protecció per als vianants. La carretera ens portarà fins a una primera rotonda i, abans d'arribar-hi, creuarem la carretera, sense pas de vianants, per situar-nos al voral esquerra; continuarem per la carretera, passant pel pont sobre l'autovia A-2, que ens portarà a una segona rotonda; en arribar-hi deixarem la carretera B-222 per continuar per l'esquerra.
En aquesta rotonda veurem un rètol informatiu en direcció a Sant Genís i també algunes fletxes grogues pintades que assenyalen la direcció a seguir.
En aquest camí asfaltat, a la seva esquerra, hi ha un voral per a vianants i bicicletes, tot i que no està protegit amb una tanca.
Inicialment el camí es situa paral·lel a l'autovia A-2 que quedarà a la nostra esquerra; abans d'entrar al poble de Sant Genís veurem un rètol informatiu, situat a la dreta del camí, que assenyala la direcció a Jorba (2 Km).
Entrarem al nucli de Sant Genís, una entitat de població dins del terme municipal de Jorba (Anoia), seguint el carrer Major, que creua tot el municipi.
 |
| Carrer Major |
A la sortida del poble de Sant Genís hi ha ubicada l'església de Sant Genís.
 |
| Església de Sant Genís |
Església de planta romànica del segle XIII, va
començar a ser restaurada el 1619 i finalitzada el 1620. Aquesta església no
tenia el permís de donar missa cada diumenge, i la gent de Sant Genís s’havia
de desplaçar fins al poble de Jorba. Finalment, el 1665, el Bisbe de Vic, Jaume
de Copons i de Tamarit, va concedir una missa matinal els diumenges, a fi que
els pastors poguessin complir amb el precepte d’assistir a la missa dominical
amb més facilitat. A causa de les modificacions posteriors, no presenta cap
tret estilístic gaire ben definit. La construcció és de carreus de pedra
arenosa amb morter. El campanar actual, de torre, més modern, és fet de maó.
L’anterior era d’espadanya.
Deixarem el poble de Sant Genís i continuarem en direcció a la carretera N-II; en arribar a una primera bifurcació girarem a l'esquerra per continuar per la Carretera Vella que anirà seguint paral·lelament a l'actual carretera N-II i que ens portarà fins a l'entrada del poble de Jorba.
 |
| Carretera Vella |
En arribar a l'entrada del poble de Jorba tenim dues opcions per continuar:
- Creuar la carretera N-II, pel primer pas de vianants, en direcció al Castell de Jorba i Ajuntament, tal i com indica un rètol informatiu que veurem en aquesta petita rotonda (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta)
- Seguir pel voral esquerra de la carretera N-IIa o avinguda de Canaletes i travessar tot el poble de Jorba
 |
| Carretera N-II a Jorba |
Seguint l'opció 1. passat el rètol informatiu comença el carrer Major, en suau pujada i aquest ens portarà fins a una Creu de Pedra o de Terme, situada davant de la seu de l'Ajuntament de Jorba.
 |
| Carrer Major |
 |
| Creu de Terme |
És de l'any 1604 segons està gravat a la pròpia creu. Presenta, com és habitual, Crist crucificat en un costat i a la Verge a l'altre. El que és molt poc corrent és que la creu tingui els braços recoberts amb uns relleus com si els emboliqués una corda. Per que fa al capitell, està dividit en dues parts, a la superior hi ha quatre escenes de la passió, i a la inferior quatre sants a dins de sengles fornícules apetxinades.
Passant per davant de la Creu de Terme, a la nostra esquerra, i la seu de l'Ajuntament, a la nostra dreta, continuarem pel carrer Major; per aquest carrer passarem per sota d'una zona porxada i més endavant arribarem fins a l'església de Sant Pere.
 |
| Porxada al carrer Major |
 |
| Església de Sant Pere |
És d'estil gòtic, tardà, auster i massís, amb escasses obertures, gairebé sembla una fortalesa. Va ser construïda entre el 1551 i el 1558. Consta d'una nau coberta amb volta de creueria, amb capelles laterals i absis poligonal. A la clau d'una de les coltes hi ha l'escut dels Rajadell, senyors del castell. Té sòlid campanar de torre de planta quadrada. Ens murs estan fets amb carreus de pedra ben escairats, amb filetes regulars però de diferent amplada. El portal és de llinda recta i motllurada i està capçada amb guardapols conopial amb àngels a les mènsules. Al seu damunt hi ha una rosassa.
Deixarem l'església de Sant Pere i desfarem uns metres el carrer Major, per girar a la dreta i continuar, en suau baixada, el carrer Call en direcció a la carretera N-IIa o avinguda de Canaletes.
En arribar a la carretera, creuarem pel pas de vianants, i accedirem a la plaça de la Font, un bon lloc per a fer un descans; en aquesta plaça està ubicada la Capella de Sant Sebastià i Sant Roc (segle XVII).
 |
| Capella de Sant Sebastià i Sant Roc |
Deixarem la plaça i tornarem a la carretera N-IIa per continuar per la nostra esquerra i seguint el voral esquerra de la carretera; en deixar la darrera casa de Jorba, veurem un rètol informatiu en direcció al Pont de Jorba i La Panadella.
En deixar Jorba continuarem pel voral esquerra de la carretera, que està protegit per un tanca de fusta; passarem per un pont sobre la Riera de Rubió i tot seguint ens situarem en una bifurcació i un punt on caldrà decidir per on continuar:
- Seguir pel voral esquerra de la carretera N-IIa que continua protegit, ara per una tanca metàl·lica i seguint les fletxes grogues pintades que veurem; en arribar a una gran rotonda, sobre l'autovia A-2, caldrà creuar la via de sortida de vehicles de l'A-2, punt una mica perillós de creuar, dons no hi ha pas de vianants
- Deixar, momentàniament, la carretera N-IIa i girar a l'esquerra per seguir un camí que passa, primer sota l'autovia A-2 i seguirem per un pont sobre el riu Anoia; posteriorment el camí gira a la dreta i es situa paral·lel a riu, que quedarà a la nostra dreta; més endavant tornarem a passar per un pont sobre el riu Anoia; finalment el camí ens portarà novament a la carretera N-IIa
Seguint l'opció 1. (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta), continuarem per la vorera esquerra de la N-IIa; en arribar a la rotonda girarem a l'esquerra i creuar la via de sortida de vehicles de l'A-2 i seguidament, després de passar pel pont sobre l'autovia A-2, creuar la via d'entrada de vehicles a l'A-2. ambdós passos sense pas de vianants.
Seguidament arribarem a una bifurcació on, el camí de l'esquerra és el camí comentat en l'opció 2.; en aquest punt continuarem en línia recta seguint el voral esquerra de la carretera N-IIa.
Seguint pel voral de la carretera N-IIa, paral·lel a la nostra dreta hi ha l'autovia A-2 i a la nostra esquerra, també paral·lelament, el riu Anoia.
Una mica més endavant passarem pel costat de l'Hostal del Ganxo, a la nostra esquerra, i seguidament pel del Pont del Ganxo, que creua sobre el riu Anoia; passat el pont, a la nostra esquerra, veurem un rètol informatiu en direcció a Santa Maria del Camí i La Panadella.
 |
| Pont del Ganxo |
Passat aquest pont ens queda un llarg camí pel voral esquerra de la carretera N-IIa; el tram de camí és suaument oscil·lant amunt i avall, sense cap dificultat.
 |
| Carretera N-IIa |
Tot que no el veurem, en molt bona part del recorregut, el camí pel que avancem va paral·lel al riu Anoia, que el segueix per la nostra esquerra.
La carretera ens portarà fins una benzinera, que passarem pel seu darrera, seguint el traça del voral de la carretera.
 |
| Benzinera |
Un cop passada la benzinera la carretera N-IIa passa per un pont sota de l'autovia A-2 i comença un llarg tram de suau però continua pujada.
 |
| Pont sota l'A-2 |
Més endavant i gairebé en acabar el tram de pujada, la carretera ens portarà a passar per un pont sobre l'autovia A-2.
En sortir del pont tornarem a tenir davant nostra una llarga recta, sempre seguint el voral esquerra de la carretera N-IIa.
El camí comença a ser una mica monòton degut a les llargues rectes, sempre per asfalt a tocar de la carretera; per trencar una mica aquesta monotonia cal buscar, encara que sigui mínimament, una alternativa i aquesta la trobarem passat el punt quilomètric 541 i abans d'arribar al punt quilomètric 540.
En el punt de la imatge anterior tenim dues opcions per continuar:
- Continuar el línia recta pel voral de la carretera, seguint les fletxes grogues pintades que veurem marcades
- Deixar el voral, creuar la carretera cap a la dreta i seguir un camí en direcció a Santa Maria del Camí; veurem un rètol informatiu a Santa Maria del Camí - 1 Km (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta)
En girar a la dreta i seguir per aquest tram de camí, en direcció a Santa Maria del Camí, deixarem el terme municipal de Jorba per entrar al terme municipal de Veciana (Anoia).
El camí que seguirem, també asfaltat, fa una ample corba de dreta a esquerra i passa pel costat d'una edificació (esquerra); posteriorment és situa paral·lelament a la carretera N-IIa que quedarà a la nostra esquerra.
Finalment aquest camí torna a incorporar-se a la carretera N-IIa al entrar al poble de Santa Maria del Camí (terme municipal de Veciana - Anoia).
 |
| Sant Maria del Camí |
Santa Maria del Camí és una petita entitat de població situada dins del terme municipal de Veciana, a la comarca de l'Anoia. La curiositat d'aquesta població és que el nucli de població es troba situat al municipi de Veciana, mentre que les dues esglésies, situades a l'altre banda de la carretera N-IIa són dins del terme municipal d'Argençola, també a la comarca de l'Anoia.
 |
| Església nova de Santa Maria del Camí |
 |
| Antiga església de Santa Maria del Camí |
L'antiga església de Santa Maria del Camí, d'estil romànic del segle X - XII. El seu origen va ser una petita capella que feia funcions d'hospitals dels viatgers que recorrien l'antic camí ral de Barcelona a Lleida. A partir de 1228 va passar a mans del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi va fundar un petit priorat. Posteriorment, va ser sufragània de la parròquia de Santa Maria d'Alberells, fins que el 1868 va esdevenir el centre d'una nova parròquia. Va deixar de tenir culte el 1919, quan es va construir al seu costat una església més gran. L'església romànica és un edifici adossat a una casa, amb la qual es comunicava, d'una sola nau, capçada amb un absis semicircular, i coberta amb volta de canó. A l'absis hi destaca una finestra rodona feta amb dovelles radials i emmarcada d'una sanefa amb puntes de diamant. La porta està situada a la façana nord. Està emmarcada amb dos de mig punt adovellats, en degradació. Al seu damunt hi ha l'escut heràldic de Santa Cecília de Montserrat. (informació de la web "pobles de catalunya.cat")
Abandonarem el poble de Santa Maria del Camí, seguint el voral esquerra de la carretera, i ja dins del terme municipal de Argençola.
Més endavant la carretera ens portarà fins a una bifurcació, on deixarem momentàniament la carretera, per seguir pel camí asfaltat de l'esquerra, seguint la direcció del rètol informatiu que aquí veurem i algunes fletxes grogues pintades.
Seguirem per aquesta carretera vella en direcció al poble de Porquerisses; més endavant passarem pel costat d'un nou rètol informatiu que veurem a l'esquerra de la carretera.
 |
| Carretera Vella |
De seguida la carretera vella ens portarà a l'entrada del poble de Porquerisses; just a l'entrada del poble i a la dreta de la carretera hi ha un rètol informatiu en direcció a La Panadella.
La carretera vella travessa el petit nucli del Porquerisses; al centre del poble i a tocar de la carretera hi ha ubicada l'església de Sant Genís.
 |
| Església de Sant Genís |
L'edifici actual és del segle XVII, d'estil gòtic tardà, d'una sola nau amb volta de creuaria i petxines. A una de les claus de volta hi ha data de 1615. (informació de la web "pobles de catalunya.cat")
En sortir del poble de Porquerisses tornarem a veurem un altre rètol informatiu en direcció a La Panadella.
Una mica més endavant i abans d'arribar a la carretera N-IIa, a l'esquerra, veurem un camí i un rètol informatiu; aquí, seguint el rètol i la fletxes grogues pintades, girarem a l'esquerra per continuar per un tram de camí paral·lel a la carretera N-IIa.
 |
| Carretera Vella |
La carretera Vella ens portarà novament fins a la carretera N-IIa, a la que accedirem per continuar pel seu voral esquerra; al igual que anteriorment, tot i que l'amplada del voral és suficientment adequat, cal anar en molt de compte, dons no té cap protecció.
Per la carretera veurem el rètol anunciador del poble d'Argençola; seguidament la carretera passa a tocar del Pont d'Argençola, també conegut com "la quinta forca", un petit nucli de cases del terme d'Argençola; en l'inici de la carretera en direcció a Argençola aquest passa per un pont sobre el riu Anoia.
Passat aquest punt, possiblement, comença un llarg tram d'aproximadament uns 4 quilòmetres majoritàriament en línia recta, en suau però constant pujada i que resulta molt passat i monòton; cal agafar-s'ho en calma i depenent de l'època de l'any (calor o fred), pas a pas (en èpoques de calor cal portar aigua en quantitat considerable).
La carretera passa a tocar de l'Hostal de Violí, un petit conjunt de cases situades a l'esquerra de la carretera.
 |
| Hostal del Violí |
Edifici de cases entre el segles XVIII-XIX. Apareix com una de les parades del correu postal; era un dels llocs per on passava el correu i que va existir una parada de postes regentada per un mestre de postes que controlava el correu. Fou també on es canviaven les carruatges del camí ral de Barcelona a Lleida. Actualment tot el conjunt de cases està forma deteriorat degut al seu abandó (informació de la web patrimonicultural.cat).
Seguint pel voral esquerra de la carretera, més endavant, passarem pel costat d'un nou rètol informatiu en direcció a La Panadella (1,4 Km).
Més endavant la carretera passa a tocar de Cal Baiona, una casa a la dreta de la carretera i seguiment per Ca l'Adeilada, també a la dreta de la carretera; finalment la carretera arriba al Coll de La Panadella i haurem de creuar una rotonda que ens portarà fins a La Panadella.
 |
| La Panadella |
A l'estació de servei de La Panadella, donarem per acabada la ruta entre Igualada i La Panadella.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
