montserrat-sant miquel-pla soldats-santa cova

MONESTIR DE MONTSERRAT - CREU I ERMITA DE SANT MIQUEL - PLA DELS SOLDATS - SANTA COVA

Aquesta és una informació totalment personal i que no present ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris

UBICACIÓ:

El Monestir de Montserrat està ubicat dins del terme municipal de Monistrol de Montserrat i a la comarca del Bages, dins de la província de Barcelona; està situat a una alçada de 720 metres; és un símbol per a tots els catalans i punt de trobada i pelegrinatge per a creients, senderistes, escaladors i turistes d'arreu dels país i de la resta del mon. 

Com arribar-hi:

Des de Barcelona, cal agafar l'autopista AP-7 E-15 en direcció a Tarragona; bifurcació seguir per l'autovia A-2 fins Abrera i aquí seguir per la carretera C-55 fins a Monistrol de Montserrat, per continuar per la BP-1121 en direcció al Monestir de Montserrat.

Des de Tarragona, cal agafar l'autopista AP-7 en direcció a Barcelona; abans d'arribar al peatge de Gelida continuar per l'autovia N-IIa i A-2 fins Abrera i seguir les mateixes indicacions anteriors.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme circular
DIFICULTAT DE LA RUTA: Fàcil
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 6,14 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 1 hora i 49 minuts en total (1 hora i 19 minuts en moviment + 30 minuts aturat); 4,5 Km/h en moviment

RECOMANACIONS: La zona per la que caminarem és zona de muntanya, per tant, cal seguir estrictament les senyals i les guies que ens dirigiran en tot moment i sobretot no sortir mai dels camins principals i/o marcats. Cal portar aigua i menjar en quantitat suficient. També portar una brúixola ens pot servir per orientar-nos, així com un GPS amb el track de la ruta i un mapa de la zona. No fer aquest recorregut en solitari si no es coneix el terreny. Cal donar la nostra situació a algun familiar o conegut abans de començar la ruta 

DESTACATS: Basílica de la Mare de Déu de Montserrat, Creu de Sant Miquel, Ermita de Sant Miquel, Ermita de la Santa Cova

PUNT DE SORTIDA: A la plaça, davant de la façana principal de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat

PUNT D'ARRIBADA: En el mateix punt de la sortida

PUNT MÉS ALT: Pla de Sant Miquel o dels Soldats (849,6 segons el mapa del ICGC)

PUNT MÉS BAIX: El Camí de la Santa Cova, passada la creu sota l'Agulla de la Creu (542 metres)

GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/monestir-de-montserrat-creu-i-ermita-de-sant-miquel-pla-dels-soldats-santa-cova-96230882

ITINERARI:

Des de la plaça del Portal, davant de la Basílica i sortint pel costat del Museu de Montserrat, anirem carrer avall; passarem per sota d'una porta porxada, tot entrant a la plaça de l'Abat Oliva; girarem a l'esquerra per enfilar carrer amunt en direcció a Sant Miquel.

El camí pel que transitarem al principi i fins a l'ermita de Sant Miquel serà per un terra cimentat i gravat i en contínua pujada, amb trams majoritàriament suaus i algun tram més pronunciats, però sense cap dificultat; al començament del camí ens acompanyaran algunes estàtues i imatges de personatges religiosos en la seva majoria.

Camí i Porta de Sant Miquel

Passats uns 20 minuts de pujada pel Camí de Sant Miquel, arribarem a l'alçada d'una senyal de fusta, a l'esquerra del camí, que ens orientarà en direcció a la Creu de Sant Miquel.

Per arribar fins a la Creu de Sant Miquel, deixarem momentàniament el Camí de Sant Miquel, i girarem a la nostra esquerra i continuar per un camí ben cimentat en forta baixada que ens portarà de seguida a la Creu i Mirador de Sant Miquel.

Creu de Sant Miquel

La Creu de Sant Miquel està situada sobre un penya segat a una alçada de 774 metres (segons mapa del ICGC); aquest emplaçament ens ofereix unes vistes espectaculars sobre el Monestir de Montserrat i de diferents regions i seccions com ara Els Flautats i Les Gorres.

Des del Mirador i Creu de Sant Miquel desfarem el camí, ara en forta pujada, i ens situarem novament al Camí de Sant Miquel; en arribar-hi haurem de continuar per la nostra esquerra i seguint el camí en pujada; uns pocs metres més endavant i a la dreta del camí ja veurem l'ermita de Sant Miquel, a la que podrem arribar-hi gràcies a un curt tram d'escales.

Ermita de Sant Miquel

Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra amb França el 1810, l'ermita és enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments; Sant Miquel és considerat el Patró de la muntanya de Montserrat des del s.III. Davant de l'ermita hi ha una creu de terme; des de l'ermita es poden veure unes boniques vistes de tot el complex que forma el Monestir.

Deixarem l'ermita i tornarem al camí de Sant Miquel; només passada l'ermita el tram de camí cimentat s'acaba i comença el camí terrós que ens portarà a passar pel costat de la bassa de Sant Miquel, que veurem a la nostra dreta i ben delimitada per una barana de fusta que l'envolta.

Camí i Bassa de Sant Miquel

La Bassa de Sant Miquel recull les aigües del Torrent de Sant Miquel, per aprofitar-les en tasques de prevenció del incendis. 

El Camí continua pujant de forma suau i ens portarà fins a un ampli replà i que és una important cruïlla de camins, coneguda com el Pla dels Soldats o Pla de Sant Miquel (en el primer cas és conegut amb aquest nom per que aquí fou lloc d'acampada militar francesa en la Guerra del Francès (1808-1814). En aquest replà o Pla dels Soldats hi ha tres possibilitats per continuar:

1. El camí de la dreta i ben senyalitzat en portaria, en forta pujada, pel Camí de les Ermites en direcció al Pla de Taràntules on està instal·lada l'estació superior de Sant Joan
2. El camí que continua en línia recta és el Camí de les Costes o de les Bateries en direcció a Collbató
3. El Camí que gira a la nostra esquerra és el Camí de la Quadra de Sant Miquel que baixa cap al Coll de la Fita o conflueix amb el Camí de la Cova Santa i a Collbató

Pla dels Soldats

En el nostra cas seguirem l'opció 3 i girarem a l'esquerra per continuar pel Camí de la Quadra de Sant Miquel; en aquest punt comença una suau i continuada baixada que va fent algunes ziga-zagues; el camí, com la majoria de camins de Montserrat, és força sembrat de còdols i per tant cal anar en compte de no relliscar.

Camí de la Quadra de Sant Miquel

El camí passa per un mirador natural, sense protecció, i que ens ofereix unes espectaculars vistes del fons de la vall amb el riu Llobregat i de la Serra de l'Hospici i la Serra del Cairat davant nostra.

Mirador
Serra de l'Hospici

Conforme anem avançant anirem veient el camí com va serpentejant en continua baixada, passant sempre per una zona despoblada d'arbres i envoltada principalment de matolls i herba baixa.

El camí ens portarà fins a un pronunciat gir de gairebé 360º a l'esquerra i on de forma sobtada començarem a veure algunes senyals blanca i vermella del GR-5 (Etapa 4), GR-6 (Etapa 3) i GR-172 (Etapa 8), pintades sobre algunes pedres del terra del camí.

Continuarem baixant de forma suau per un camí agradable i amb bones vistes sobre la vall del riu Llobregat; anirem veient noves senyals blanca i vermella pintades a la roca.

El Camí de la Quadra de Sant Miquel ens portarà fins a una bifurcació ben senyalitzada amb un rètol informatiu.

En aquest rètol informatiu hi ha les indicacions a seguir dels diferents GR's; en el nostra cas haurem de continuar per la nostra esquerra seguint la senyal del rètol en direcció al Monestir de Montserrat (Pel camí de la Santa Cova), seguint la variant del GR-5 (GR-5.1).

Mes o menys en aquest punt, quan la vegetació ens ho permeti, podrem veure unes bones vistes sobre la Serra de l'Hospici i com a punt més llunyà "La Mola", dins del parc natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac.

 

Passada la bifurcació continuarem pel Camí de la Santa Cova, un camí que tot i que continua en baixada, aquesta és molt suau; conforme anem avançant començarem a veure la imatge del edifici de la Santa Cova.

Camí de la Santa Cova

Anirem avançant i al camí ens portarà a passar per alguna Canal que gairebé no apreciarem; entre aquestes està la Canal de Sant Miquel; al passar per aquesta Canal estarem a uns 224 metres per sota del Pla del Soldats, lloc que haurem passat anteriorment.

Poc abans d'arribar a la Santa Cova el Camí de la Santa Cova ens portarà a passar per uns trams irregulars d'escales i també d'algun pas protegit per baranes metàl·liques; un primer tram d'escales té uns esglaons de pujada i seguidament de baixada i estan construïts sobre uns taulons que eren utilitzats antigament com a travessers en les vies del tren.

Passat aquest punt i a poca distància el Camí passa per sota del edifici de la Cova Santa i continua uns metres més enllà fins que finalment, aquest, ens situarà novament en un camí cimentat, que continua sent el Camí de la Santa Cova, també conegut com a Camí del Rosari.

En aquest punt veurem, a la nostra dreta, un rètol informatiu amb la informació per continuar la ruta; la direcció a l'esquerra ens portarà fins a la Santa Cova, que queda a uns 100 metres; a la dreta continua el Camí del Rosari en direcció a Monestir de Montserrat.

En primer lloc seguirem camí en direcció a la Santa Cova, un indret de culte i pelegrinatge.

Santa Cova

La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l'any 880. 

La llegenda explica que aquest any, un dissabte al vespre, uns vailets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia, que s'aturà a mitja muntanya. La setmana següent hi van tornar amb els pares i la visió es va repetir. Igualment les setmanes següents que els acompanyà el rector d'Olesa de Montserrat. Assabentat de l'esdeveniment, també hi anà el senyor bisbe; llavors van trobar una cova on hi havia una imatge de la Mare de Déu. Intentaren traslladar-la en processó a Manresa, però l'intent fou infructuós. perquè la imatge s'anava fent més i més pesada, fins que van entendre la voluntat divina; aquella imatge havia de ser venerada a la muntanya de Montserrat.

Entre el 1696 i 1705 es va construir la capella de la Santa Cova; al 1811 l'anterior capella barroca va ser destruïda durant la Guerra del Francès; aquesta va ser reconstruïda en estil neoromànic i beneïda l'11 de setembre de 1864; un segle després al 1964 es va reformar l'interior de l'ermita.

 

Imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la Santa Cova

A l'exterior de l'ermita i a tocar el mur de protecció sobre la vessant de la muntanya, veurem un plató informatiu d'algunes zones o muntanyes destacables.

Desfarem els 100 metres i tornarem a situar-nos a la bifurcació anterior i en aquest punt continuarem per l'esquerra en direcció al Monestir de Montserrat pel Camí del Rosari.

 

Continuant pel Camí del Rosari, aquest ens portarà fins una petita plaça on al centre hi ha un monument o imatge del Crist crucificat (V Misteri del Dolor); la paret que queda a la nostra esquerra és coneguda com l'Agulla de la Creu (Agulla de la Creu o Agulla de Baix + Agulla de la Creu); just per sobre nostra, tot i que no ho podrem veure, queda la Miranda de Sant Miquel o Mirador de Sant Miquel, pel que hem passat abans.

Passat aquest punt i fins arribar a la plaça on resta ubicada l'estació de baix del Funicular de la Cova, el camí va seguint la silueta de la muntanya i aquest és força còmode, amb petites oscil·lacions del terreny, però sense cap dificultat.

Passada l'estació de baix del Funicular de la Cova comença un llarg tram de contínua pujada; haurem de fer uns 630 metres aproximadament fins a la plaça de la Creu (davant de l'estació del Cremallera) superant uns 115 metres de desnivell; al igual que el tram anterior, el camí és cimentat i haurem de superar un continuat tram d'amples d'escales; passarem pel costat de l'estació superior de l'Aeri i de seguida arribarem a la plaça de la Creu; passarem per davant de l'estació superior del Cremallera i seguint carrer amunt arribarem novament a la Plaça de l'Abat Oliba; tornarem a passar per sota d'una porta porxada i seguirem fins a situar-nos novament a la Plaça de Santa Maria davant de la façana principal de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat.

Façana de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat

A la plaça de Santa Maria, davant de la façana principal de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat, donarem per acaba la ruta.

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé i Sendra

bellvei castell de la muga

BELLVEI

RUTA ITINERANT - ANTIC CAMÍ DE CARRO - 

CASTELL DE LA MUGA

 

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquest comentaris. Llevat d'error o omissió el punt més elevat del terme municipal de Bellvei és situat a la part més alta de l'urbanització Mas Canyís a tocar del Castell de la Muga

UBICACIÓ:

Bellvei és un municipi de la comarca del Baix Penedès i dins de la província de Tarragona. L'anècdota d'aquest poble és que està entre dos termes municipals, dues comarques i dues províncies, dons el poble està dividit entre els municipis de Bellvei i de Castellet i La Gornal, entre les comarques del Baix Penedès i de l'Alt Penedès i les províncies de Tarragona i Barcelona; el carrer de les Dues Províncies marca la divisió  territorial.

El poble apareix citat per primera vegada en el 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de Castellet amb el Monestir de Sant Cugat. Antigament era escrit com Bellvehi o Bellvey i està documentat al segle XI com "Castellum bellivicini", compost de "bell" i de "viure", és a dir "bella vista" per la seva situació de talaia.

Com arribar-hi:

Des de Barcelona,  caldrà agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona fins arribar a enllaçar amb l'autopista AP-2 / E-90 i agafar la sortida 12-L'Albonar-La Bisbal del Penedès; a la sortida de l'autopista accedirem a una rotonda i a la carretera T-240; a la rotonda continuarem per la tercera sortida en direcció a Llorenç del Penedès - L'Arboç; per la carretera T-240 i passats uns 5 Km arribarem a la població de Llorenç del Penedès i haurem d'arribar fins a una rotonda per enllaçar amb la carretera TP-2125 en direcció a Banyeres del Penedès i L'Arboç; continuarem per aquesta carretera i passat Llorenç del Penedès ens situarem a una rotonda i continuarem en direcció a L'Arboç per la carretera TP-2124; després de passar pel poble de Banyeres del Penedès accedirem al poble de L'Arboç, accedirem a la carretera N-340 i continuarem en direcció a El Vendrell i Tarragona; passat L'Arboç i posteriorment La Gornal, accedirem al poble de Bellvei

Des de Tarragona, cal agafar l'autopista AP-7 en direcció a Barcelona, fins arribar a l'enllaç amb l'autopista AP-2 / E-90 i agafar la sortida 12-L'Albornar-La Bisbal del Penedès; a partir d'aquest punt cal continuar les mateixes indicacions anteriorment descrites

També podem anar, tant des de Barcelona, com des de Tarragona, per la carretera N-340.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RECORREGUT: Ruta de senderisme d'anada i tornada

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Fàcil

DISTÀNCIA DEL RECORREGUT: 6,37 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 30 minuts en total (1 hora i 22 minuts en moviment + 1 hora i 7 minuts aturat); 4,6 Km/h en moviment

RECOMANACIONS: Portar aigua i menjar suficients; portar roba i calçat adequat, tant per a dies calorosos, com per a dies freds; protegir-se del sol (gorra, protector solar, etc...); abans d'iniciar la ruta s'ha de conèixer la predicció meteorològica del dia en que es fa la ruta (amb predicció meteorològica amb forts vents, pluges o forta calor, és millor no fer la ruta); sempre que sigui possible no fer la ruta en solitari i en tot cas sempre deixar dit a familiars i/o amics de la ruta que es té previst fer; seguir sempre la ruta marcada si hi ha marques que condicionen el recorregut (en aquest cas les marques a seguir són el diferents rètols informatius que veurem durant la ruta amb el títol "Ruta 1-La Muga, per l'antic camí de carro); tenir en compte les hores de llum solar perquè no se'ns faci de nit per la qual cosa és preferible començar de bon matí i quan la fresca del dia és més agradable; cal respectar en tot moment el medi natural; tota la brossa que pugem generar cal endur-se-la per a dipositar-la posteriorment on correspongui

DESTACATS: Bellvei, ruta itinerant amb plafons informatius, barraques de pedra seca, Castell de la Muga   

PUNT DE SORTIDA: Des de la plaça de l'Església de Bellvei i davant de la façana principal de l'església de Santa Maria (segle XVII)

PUNT D'ARRIBADA: Al mateix punt de sortida

PUNT MÉS ALT: Al Castell de la Muga (150,5 msnm segons el mapa del ICGC)

PUNT MÉS BAIX: Al corriol de la ruta itinerant al passar pel costat del Camí de la Muga (84,4 metres msnm segons el mapa del ICGC)

GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/bellvei-antic-cami-de-carro-castell-de-la-muga-cims-i-cotes-del-baix-penedes-95704551

Altre itinerari fins al Castell de la Muga des de El Vendrell:

GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/torre-del-botafoc-torre-del-puig-castell-de-la-muga-10752839

ITINERARI:

Situats a les escales de la plaça de l'Església i davant de la façana principal de l'església de Santa Maria, iniciarem la nostra ruta en direcció al carrer del Sol + plaça Nova + carrer de Jaume Palau.

Església de Santa Maria

Carrer Jaume Palau

Del carrer Jaume Palau passarem, en línea recta, al carrer Joan Armajach que ens portarà fins a la carretera N-340, a la sortida del poble.

Carrer Joan Armajach i creuar la carretera N-340

Per creuar la carretera N-340 ho farem pel pas de vianants que hi ha, a la nostra dreta, i que està regulat per un semàfor. Cal ser prudent i esperar que el semàfor de vianants es posi verd i creuar sense perill, dons aquesta carretera té un gran volum de circulació de vehicles a motor.

Un cop haguem creuat la carretera ens situarem en una illeta central i haurem de tornar a creuar per un nou pas de vianants, la carretera TV-2126, aquest sense semàfor, per tant, haurem d'estar molt atens a tenir pas lliure; creuarem dos passos de vianants i ens situarem al voral esquerra de la carretera i a tocar de edifici de la Cooperativa Agrícola de Bellvei.

Seguirem pel voral esquerra de la carretera TV-2126 en direcció a Calafell; aquest voral no és massa ample, però el suficient no estar passant per sobre o a tocar del vial de vehicles, tot i això cal anar en molt de compte i estar atents.

Pel voral de la carretera haurem de fer uns 480 metres aproximadament fins arribar a l'alçada d'un rètol informatiu de carretera, a la dreta de la carretera, que indica Calafell i Baronia de Mar; en aquest punt haurem de creuar la carretera, sense pas de vianants, i continuar per un camí terrós.

Creuar la carretera TV-2126

En accedir al camí de seguida veurem el primer rètol informatiu, indicat com a Ruta-1 La Muga, per l'antic camí de carro; aquest rètol informatiu indica la ruta a seguir en direcció a La Muga, que està a escassos 2.100 metres.

Haurem de travessar un tram de camí de terra d'uns 150 metres aproximadament fins a arribar a la carretera en direcció a la Baronia de Mar; en arribar a la carretera asfaltada, just davant d'un edifici o magatzem, que veurem a la nostra dreta, continuarem pel voral dret de la carretera, anant en compte dons no hi ha zona de protecció per a vianants; al accedir a la carretera, a la nostra dreta, veurem un plafó amb l'explicació del recorregut que farem fins al Castell de La Muga.

Des d'aquest punt haurem de fer uns 100 metres aproximadament fins a arribar a un rètol informatiu, on deixarem la carretera i continuarem per la nostra dreta seguint la direcció a La Muga i continuant per un corriol que s'endinsa cap a la partida "els palaus".

Uns metres més endavant el corriol gira a l'esquerra i es situa paral·lel a la carretera en direcció a la Baronia de Mar.

A partir d'aquest punt el corriol va seguint una ruta itinerant que anirem veient conforme anem avançant; ens trobarem una sèrie de plafons informatius amb referència, principalment, a temps passats, però que formen part dels elements naturals característics que trobem arreu del territori.

El primer plafó que trobarem fa referència a les Roderes de Carró, i fa una explicació del que anirem veient conforme anem avançant per aquest camí.

Roderes de carro dibuixades sobre la roca

Aquestes roderes de carro les anirem veient al llarg de bona part del camí fins arribar al Castell de la Muga; no són patrimoni exclusiu d'aquesta ruta o camí, dons les podrem trobar en molts indrets al llarg d'arreu de Catalunya.

Seguint el camí, de seguida arribarem a un nou plafó informatiu i en aquest cas ens farà una explicació del que és un "Cocó".

Cocó o Cadolla

Els Cocons també són coneguts com a Cadolles; en aquest cas podrem veure un cocó de dimensions considerables, dons habitualment aquests són més petits i tenen poca quantitat d'aigua; el que podrem veure aquí acostuma a estar sec, però quan vaig passar-hi acabava de ploure.

En deixar aquest Cocó, uns pocs metres més enllà i també a tocar del camí ens trobarem un nou plafó informatiu i en aquest cas veurem un nou plafó informatiu i una de les construccions més típiques que podem veure arreu de Catalunya, com són les Barraques de Pedra Seca.

Barraca de Pedra Seca
http://wikipedra.catpaisatge.net/#

Una de les mostres culturals més genuïnament mediterrània i més íntimament lligada a la tenacitat del pagès per conrear la terra en territoris hostils, és el que hom anomena la Cultura de la Pedra Seca. Bàsicament, consisteix en aixecar construccions fetes amb pedra sense cap tipus d’element de cimentació o d’unió, utilitzant la forma peculiar de la pedra, falcant les filades de pedres grans amb d’altres mes menudes, repartint intel·ligentment les forces. Es tracta de construccions que se suporten pel seu propi pes, edificades per part d’homes que mai van entendre d’arquitectura o de càlculs estructurals, però si de l’esforç immens de convertir un problema – l’excés de pedres i roques superficials en moltes zones mediterrànies – en un recurs. I així, la pedra es convertí en matèria primera per construir marges que suporten bancals, murs que limiten finques, cabanes i barraques per aixoplugar eines, homes i bèsties, cossiols per recollir aigua de pluja o d’escolament, amb formes, mides i solucions tan diverses que han convertit aquesta activitat en una mostra de cultura etnològica sorprenent.

Si bé la construcció d’elements amb pedra seca deu ser una activitat tan antiga com l’home neolític, bona part de les construccions que encara romanen tenen una vida paral·lela a la intensificació de l’activitat agrícola entre finals del segle XVIII i durant el segle XIX, especialment amb l’extensió del conreu de la vinya. Es feren especialment abundant en aquells territoris on no només l’explotació del sòl (subsolat, llaurat, plantació) generava molta pedra, sinó on també el poblament agrícola es concentrava en pobles bastant allunyats els uns del altres, i on a vegades era necessari pernoctar  als camps. Tot i que el conreu de la vinya és actualment escàs, les barraques jan perdurat associades a l’antiga estructura agrària, entre camps de cereals, d’oliveres, d’ametllers, de vinyes i fins i tit amagades dins del parcel·les forestals.

Finalment dir que les Barraques de Pedra seca tenen diferents estructures, principalment de forma quadrada i també de forma rodona. També el seu disseny varia segons el lloc on és construïda.

Per a més informació sobre el nom de la Pedra Seca podreu entrar a la web: http://wikipedra.catpaisatge.net/#

(informació obtinguda el plafó informatiu de la Ruta de la Capona - Pla de Santa Maria)

Un metres més enllà i també a la dreta del camí i a tocar d'aquest hi ha una altre edificació molt característica de la zona, una pallissa, però que comentarem quan fem la tornada.

Continuarem pel camí en direcció a la Muga i de seguida arribarem a una bifurcació on veurem un rètol informatiu.

En arribar-hi haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra seguint la direcció del rètol informatiu en direcció a la Muga (l.300 metres).

En girar la dreta ens posarem paral·lels a un camí asfaltat, "Camí de les Mugues" que quedarà a la nostra dreta; passats uns 75 metres ens situarem novament davant d'una bifurcació, poc definida i sense cap indicació o orientació.

En arribar a la bifurcació haurem de girar suaument i continuar per la nostra esquerra; el camí passa per una zona boscosa entre alzines i pins principalment.

Conforme anem avançant continuaran destacant les lloses de pedra força planeres que en alguns casos pavimenten el terra; sobre d'aquestes lloses també veurem alguna senyal pintada amb el color verd que ens orientarà en direcció a la Muga.

El camí s'endinsa cap a una zona més boscosa on majoritàriament predominen el pins; sempre haurem de seguir pel camí més traçat i deixar algunes entrades a vinyes o camps de conreu que podrem veure a dreta i esquerra.

El camí ens portarà fins a una bifurcació, dins de la zona més boscosa, i aquí veurem un rètol informatiu, a l'esquerra del propi camí i en direcció a la Muga (900 metres).

Seguirem la direcció del rètol informatiu, sempre pel camí més fresat. Per aquesta zona, no fa pas gaire temps, es podia seguir una ruta alternativa en direcció a la Muga, però degut a la modificació del terreny, per obres en algunes finques agrícoles, aquest camí ha estat bloquejat i s'ha perdut.

Una mica més endavant del darrer rètol informatiu el camí arriba fins a una bifurcació; aquí el camí en direcció a la Muga gira suaument a l'esquerra; en aquest punt, el tram de camí de la dreta, que es veu modificat, ens portarà fins a una altre barraca de pedra seca; en el meu cas vaig arribar-m'hi per veure-la.

Barraca de Pedra Seca
http://wikipedra.catpaisatge.net/#

Com he comentat unes línies enrere, aquí podrem observar com el terreny ha estat modificat i gairebé l'acumulació de terra arriba fins als peus de la Barraca.

Desfarem el camí per tornar al camí en direcció a la Muga; en arribar a la bifurcació girarem per la nostra dreta (si venim de la barraca) i avançarem fins a metres per a situar-nos novament davant d'una bifurcació, en una zona més oberta d'arbres.

En aquesta bifurcació haurem de girar a la nostra dreta i continuar fins a trobar novament la carretera de la Baronia de Mar o Camí de Mas Canyís.

Pel voral dret de la carretera haurem de fer uns 30 metres aproximadament i tot seguit creuarem la carretera, tenint en compte de que no hi ha pas de vianants, pel que haurem d'anar en compte a l'hora de creuar-la.

En creuar-la veurem davant nostra un camí asfaltat i a la seva dreta un rètol informatiu en direcció a la Muga (800 metres).

El camí asfaltat, en direcció a la Pedrera de la Muga, té una tanca metàl·lica que barra el pas als vehicles a motor i pot donar la sensació que no podem avançar per aquest camí; de totes formes podem passar per un costat de la tanca o per sota d'aquesta i continuar el nostre camí en direcció a la Muga.

Per aquest camí haurem de fer uns 130 metres aproximadament fins arribar a veure un camí o corriol a la nostra dreta i en direcció a la Muga.

Aquí veurem un pal de fusta però que no té la senyal reglamentària (tal i com hem vist en les anteriors senyals) en direcció a la Muga, tot i que té pintat el nom a la part superior d'aquest pal.

Deixarem el camí asfaltat i continuarem per aquest corriol o camí, hi haurem de superar una lleugera pujada, on torna a destacar el rocallís i on també veurem alguna senyal de color verd pintada sobre la pedra.

Farem uns 30 metres aproximadament i ens situarem davant d'una bifurcació, sense cap rètol informatiu, però sí amb una marca de color verd pintada al terra.

Aquí girarem a la nostra esquerra, tal i com indica la fletxa de color verd pintada al terra, i ens endinsarem a una zona boscosa coneguda com els Bufadors i en direcció a la Muntanya del Francisquet.

Corriol per "els Bufadors"

Per aquest camí o corriol, molt suau i agradable, anirem trobant noves petjades de roderes de carro, ben dibuixades sobre la roca.

El corriol passa a tocar del cim de la Muntanya del Francisquet (136,6 metres segons mapa del ICGC), que queda a la nostra esquerra i que des d'aquest punt no es visible.

El camí ens portarà fins a retrobar novament la carretera de la Baronia de Mar o Camí de Mas Canyís.

Un cop a la carretera haurem de travessar-la, tenint en compte de que no hi ha pas per a vianants i de que cal travessar-la ben a prop d'una corba de la pròpia carretera.

Un cop travessada la carretera haurem de seguir per un camí ample que veurem davant nostra.

Un cop travessada la carretera i situats al camí de terra, veurem, a l'esquerra de l'inici del camí, un rètol informatiu en direcció a La Muga (200 metres).

Continuarem per aquest camí i passats uns 35 metres aproximadament ens situarem en una bifurcació; en aquest punt haurem de continuar en línia recta (o per la nostra dreta).

Només passada aquesta darrera bifurcació, a la nostra dreta veurem un Pi de grans dimensions, un altre dels atractius de la ruta i conegut com a "Pi Centenari".

Pi Centenari

Tornarem al camí i seguirem uns metres endavant fins arribar als peus del Castell de la Muga; per visitar-lo cal fer un passeig al voltant de les seves ruïnes i també entrant en el seu interior, però caldrà anar en molt de compte dons està força deteriorat i hi pot haver perill d'ensorrament d'alguna part del castell. ⚠⚠⚠

En donar la volta al Castell de la Muga, passarem pel costat d'una Cisterna, excavada a la pròpia roca i al igual que la resta del Castell està mig enrunada.

Cisterna

Castell de la Muga

Tradicionalment el Castell de la Muga ha estat designat com la Cota més alta del terme municipal de Bellvei (150,5 metres segons el mapa del ICGC), però de fet el punt més alt del terme de Bellvei està situat uns metres més enllà, concretament al camí que passa a tocar dels dipòsits municipals d'aigua de l'urbanització Mas Canyís (157,7 metres segons el mapa del ICGC), però com aquest punt no té cap interès, en aquest cas he fet una excepció i deixo aquest punt, al Castell de la Muga, com a Cota més elevada d'interès dins del repte "Cims i Cotes del Baix Penedès".

Una vegada feta la visita al Castell de la Muga, haurem de desfer el camí que ens a dut fins aquí i per tant, cal tornar a passar pel mateix itinerari i fins arribar novament al poble de Bellvei.

Creuarem la carretera de la Baronia de Mar o Mas Canyís i ens endinsarem pel bosc dels Bufadors seguint les roderes de l'antic camí de carro dibuixades a la roca.

Més endavant i quan ja deixem el bosc dels Bufadors i passem la tanca metàl·lica de la "pedrera de la Muga" tornarem a creuar la carretera de la Baronia de Mar i Mas Canyís.

Un cop creuada la carretera haurem de fer uns 30 metres i girar a l'esquerra per endinsar-nos novament cap una zona boscosa.

Més endavant el camí ens portarà a una bifurcació assenyalada amb un rètol informatiu i l'haurem de seguir tot girant a la nostra dreta.

De seguida arribarem a la zona on hem pogut veure i llegir la informació dels diferents elements característics de la zona, com ara la Barraca de Pedra Seca, els Cocons o l'inici de les roderes de carro, però abans passarem pel un dels darrers elements que ens ha quedat pendent de comentar i que és la "pallissa".

Pallissa

En aquest punt no hi ha trobarem cap plafó informatiu referent als detalls d'aquesta singular edificació.

Una pallissa (tal i com és coneguda al Baix Penedès), també coneguda com pallera és una construcció dedicada exclusivament a l'emmagatzematge de palla. Les pallisses solen ubicar-se als afores del nuclis rurals (generalment prop de les eres) i de camí a les zones d'estabulació del bestiar. Les pallisses són edificacions que eviten les zones humides, o els vents, intentant que la palla es conservi seca a l'interior.

La diferència substancial entre les pallisses i les barraques de pedra seca, és que les pallisses estan construïdes amb pedres o rajoles vermelles i s'utilitzava, normalment, fang per unir les diferents peces i d'aquesta manera tapar completament qualsevol mínim forat per on pogués entrar l'aigua o el vent. El portal d'entrada i alguna petita finestra estaven fetes de fusta. Les pallisses també han estat utilitzades per guardar-hi les eines, l'animal i per aixoplugar-se de les inclemències del temps i fins i tot per passar-hi les nits.

Continuarem camí de tornada passant per davant dels elements característics de la zona i que ja hem vist en el camí d'anada al Castell de la Muga.

Passada la ruta itinerant, el camí torna novament fins a la carretera de la Baronia de Mar o Camí de Mas Canyís; un cop aquí girarem a la nostra esquerra en direcció a Bellvei; haurem de fer uns 100 metres pel voral esquerra de la carretera i fins a situar-nos novament davant del plafó informatiu de la ruta 1 per l'antic camí de carro.

Passarem per un curt de terra i accedirem a la carretera TV-2126, seguint la direcció del rètol informatiu que veurem en direcció a Bellvei.

Un cop a la carretera TV-2126 haurem de continuar pel voral de la carretera, sempre amb la màxima precaució, dons aquest voral és estret i no te gaire protecció; en arribar a la cruïlla amb la carretera N-340 haurem de travessar-la pels passos de vianants i pel semàfor i un cop fet, continuar pel carrer de Joan Armajach + carrer Jaume Palau + plaça Nova + carrer del Sol i finalment a la plaça de l'Església, davant de la façana principal de l'Església de Santa Maria on donarem per acabada la ruta que ens ha dut des del poble de Bellvei fins el Castell de la Muga i tornada.

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra