LA BISBAL DEL PENEDÈS
A
A
SANT MAGÍ DE LA BRUFAGANYA
PR-C-224
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
La població de La Bisbal del Penedès està situada a la comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona.
Aquesta ruta ens farà trepitjar sis termes municipals: La Bisbal del Penedès, El Montmell, Aiguamúrcia, Pontons, Querol i Pontils i que pertanyen a les comarques del Baix Penedès, Alt Camp, Alt Penedès i La Conca de Barberà, tots extensíssims en superfície, però amb una densitat de població baixíssima.
El Santuari de Sant Magí de la Brufaganya pertany al municipi de Pontils (comarca de la Conca de Barberà) i està ubicat en una vessant del Puig de Creus, entre les Serres del Pany i de la Brufaganya, a 760 metres d'altitud.
Permeteu-me, però, que abans d'entrar en l'itinerari us faci una pinzellada breu sobre el costumari del lloc i el personatge.
Magí, un jove patrici tarragoní fill d'una família benestant i que va viure entre els segles III i IV de la nostra era, a la mort del seus pares va decidir repartir els seus béns entre la gent més desfavorida i emprengué un retir de més de trenta anys fent vida de meditació en unes coves que encaren existeixen en aquell indret, conegudes com a Coves del Penitent.
Fou en aquest període quan l'Emperador Dioclecià va declarar la persecució dels cristians, i aquest fet va provocar el retorn de l'anacoreta(1) a la seva ciutat per ajudar als seus coreligionaris.
Detingut i empresonat a Tarragona, aconseguí d'escapolir-se miraculosament iniciant el retorn a la seva cova de la Brufaganya; allà fou pres de nou pels seus perseguidors, degollat i enterrat, no sense fer, abans de morir, el que va ser el seu darrer miracle; va donar tres cops amb el seu gaiato a sobre d'una roca de l'indret, acció que provocà que hi brollés una font d'aigua que va servir per apaivagar la set dels seus enemics. Això passava el 19 o 25 d'agost de l'any 306, i aquesta divergència en la data fa que els Magins tinguin el privilegi de celebrar la seva onomàstica qualsevol d'aquestes dues dates.
Ben aviat els cristians varen aixecar-hi un temple, però no fou fins al segle XI que els dominicans de Santa Caterina de Barcelona varen fundar-hi un convent de cinc membres i a ells es deu la construcció de l'església del Santuari a sota del cingle de les Coves, i la Capella de Les Fonts de forma quadrangular que dona aixopluc als brolladors que encara avui no han deixat de rajar.
La devoció al Sant i els poders miraculosos de la seva aigua han fet que al llarg dels segles siguin moltes les poblacions que pugen cap a aquells indrets per cercar el líquid element, que un cop posat en botes fan arribar als seus llocs d'origen per poder ser repartida entre els seus conciutadans. Destaquen entre els més importants la ciutat de Tarragona (Sant Magí n'és copatró), Barcelona, Igualada i Cervera.
La festa gran de Sant Magí de la Brufaganya és el seu aplec, que es celebra des de temps immemorials el tercer diumenge de setembre. Aquell dia centenars de persones s'arrepleguen en aquella vall per passar-hi el dia fent el bo i millor que marca la tradició, el jovent buscant parella per allò que es diu "a Sant Magí s'hi va fadrí i a Montserrat s'hi va casat", i els més descreguts per rentar-se els peus a les fonts i, per descomptat, visitar i oferir un ciri al Sant per tal de garantir que la ingesta de l'aigua ben adobada amb precs corresponents els proporcioni el guariment dels mals i la consecució de l'eterna joventut.
Deixant a banda el seu poder miraculós, és bo dir que l'aigua de l'indret té poques qualitats naturals i de sempre s'ha dit que "l'aigua de Sant Magí, ni cou, ni mol", fent referència al fet que no és bona per cuinar ni era prou abundosa per fer funcionar cap molí.
A La Bisbal del Penedès, des de fa més d'una dècada, s'ha recuperat la vella tradició dels avantpassats de pujar en peregrinació a Sant Magí un cop l'any en començar la tardor, fent bo el lema que porten molts participants a les samarretes i que diu "els nostres pares ja hi anaven, i jo també".
La ruta te l'al·licient afegit que coincideix amb les carrerades del bestiar que les menava des de les platges de la mora del mar, fins els cingles del llunyà Pirineu, tot sojornant(2) pastors i ramats en alguna de les masies que anirem trobant. Era en concret la carrerada del Coll d'Arca a Camí de la Segarra amb final a la Serra del Cadí.
A La Bisbal del Penedès, des de fa més d'una dècada, s'ha recuperat la vella tradició dels avantpassats de pujar en peregrinació a Sant Magí un cop l'any en començar la tardor, fent bo el lema que porten molts participants a les samarretes i que diu "els nostres pares ja hi anaven, i jo també".
La ruta te l'al·licient afegit que coincideix amb les carrerades del bestiar que les menava des de les platges de la mora del mar, fins els cingles del llunyà Pirineu, tot sojornant(2) pastors i ramats en alguna de les masies que anirem trobant. Era en concret la carrerada del Coll d'Arca a Camí de la Segarra amb final a la Serra del Cadí.
En el seu recorregut haurem de travessar les Serres del Montmell, de Batllori, d'Ancosa i de la Savinosa, i amb particularitat que tant sols trobarem com a llocs habitats el petit nucli d'Aiguaviva (Baix Penedès), la població del Pla de Manlleu (Alt Camp) i els carrers de l'urbanització La Pondesora (dins del terme municipal de Pontons a la comarca de l'Alt Penedès), tot trobant la masia de La Fontena, abans de travessar el Coll de la Rimbalda.
A la resta de l'itinerari ens acompanyaran els testimonis de solitud de masies majestuoses, algunes enderrocades com Mas Bartomeu (al terme municipal de La Joncosa del Montmell - Baix Penedès), amb les velles parets que aguanten els vents i les tempestes del seu seu emplaçament privilegiat, amb el Baix Penedès als peus i la línea de l'horitzó del Mar Mediterrani al fons. Cal Galofré i Can Figueres (al Pla de Manlleu, dins del terme municipal d'Aiguamúrcia - Alt Camp), ben restaurada i amb presència humana quasi permanentment, Cal Pouàs o Ponàs (Pla de Manlleu, al terme municipal d'Aiguamúrcia - Alt Camp) actualment en estat totalment ruïnós, Cal Soler de Rosset (terme municipal de Pontons a la comarca de l'Alt Penedès), amb el seu aspecte imponent de castell encimbellat(3), l'Hostalet del Lladre (terme municipal de Querol a la comarca de l'Alt Camp) o Cal Nofre a la vora del Torrent de Sant Magí (terme municipal de Pontils a la comarca de la Conca de Barberà) ja tocant a Sant Magí que en un passat no tant llunyà oferien aixopluc i ajuda als que passaven pel davant i que avui, malauradament, només ens diuen adéu en el silenci de les seves pedres centenàries.
(1) Religiós i religiosa que fa penitència en un lloc desert
(2) Estar-se en un lloc durant un cert temps (Gerundi de sojornar)
(3) Lloc elevat
(Extret del llibre Recons08 - Pujada a peu de La Bisbal del Penedès a Sant Magí de la Brufaganya - redacció d'en Heribert Ventosa)
Permeteu-me que faci un petit incís relacionat amb els termes "Mas" o "Masia" i que crec que és necessari, per tenir una mica més clar si aquestes dues paraules signifiquen el mateix o si hi ha cap diferència entre elles.
En el llibre "Masies. La Bisbal del Penedès i rodalies" de Benjamí Català i Benach, responsable de la restauració del Mas Llagostera, podem trobar el següent text:
"Els noms de Mas o de Masia els usem con si fossin sinònims, però hi ha algunes diferències de matís en la seva accepció. La paraula Masia, tot i significant una casa rural aïllada amb eres, pallisses, corrals...,dóna idea d'una certa sumptuositat en la construcció, tant per dins com per fora, així com de morada residencial dels amos quan passen temporades al camp.
El mot Mas, en canvi, inclou més idea de treball, d'explotació agrícola i ramadera, d'habitatge rural aïllat rodejat de tot un reguitzell d'annexos necessaris en un establiment d'aquest tipus. Un bell exemple de Mas, el tenim en Cal Llagostera".
Més endavant, però el mateix Benjamí Català fa referència al costum bisbalenc de referir-se a tots dos tipus de construccions amb el nom de Masia. Tot i així, molts masos continuen conservant la paraula "Mas"al seu nom. No seria estrany, dons, sentir algú dient: "a la masia del Mas Llagostera hi ha un pi ben gran".
En el Institut d'Estudis Catalans diu:
Mas: Unitat d'explotació agrícola tradicional integrada pel mas, pels conreus, pels estables, pels magatzems, etc. Al mateix temps et diu Casa de Pagès: Casa situada fora del poblat.
Masia: No en parla pròpiament.
La RAE diu:
Masía: Casa de labor, con finca agrícola y ganadera, típica del territorio que ocupa el antiguo reino de Aragón.
Com arribar-hi:
Per arribar a La Bisbal del Penedès des de Barcelona, caldrà agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona fins a l'enllaç amb l'autopista AP-2 / E-90 i agafar la sortida 12-L'Albornar-La Bisbal del Penedès; a la sortida de l'autopista entrarem a la carretera T-240 i per una rotonda en direcció a La Bisbal.
Per arribar a La Bisbal del Penedès des de Tarragona, caldrà agafar l'autopista AP-7 en direcció a Barcelona fins arribar a l'enllaç amb l'autopista AP-2 / E-90 i agafar la sortida 12-L'Albornar-La Bisbal del Penedès i seguir les mateixes indicacions anteriors.
Ambdues també és pot arribar a La Bisbal del Penedès, tot seguint la carretera N-340.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RECORREGUT: Ruta de Senderisme lineal
DIFICULTAT DEL RECORREGUT: És una ruta Moderada. La distància que cal recorre és possiblement la seva major dificultat. Destacar que haurem de passar quatre zones amb més o menys desnivell muntanyós com són:
- Des del Torrent de Mas Bartomeu fins al Mas Bartomeu (possiblement el més pronunciat) i del Mas Bartomeu al Torrent de Sant Marc
- Des de la Masia del Pouàs o Ponàs fins a la Masia de Cal Soler Roset
- Des de l'urbanització de La Ponderosa, tot travessant el Coll de La Rimbalda, fins a l'Hostal del Lladre
- El Coll del Llop, a la Serra de Savinosa, prop de Sant Magí de la Brufaganya
- Des del Torrent de Mas Bartomeu fins al Mas Bartomeu (possiblement el més pronunciat) i del Mas Bartomeu al Torrent de Sant Marc
- Des de la Masia del Pouàs o Ponàs fins a la Masia de Cal Soler Roset
- Des de l'urbanització de La Ponderosa, tot travessant el Coll de La Rimbalda, fins a l'Hostal del Lladre
- El Coll del Llop, a la Serra de Savinosa, prop de Sant Magí de la Brufaganya
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 32,80 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 7 hores i 26 minuts en total (6 hores i 28 minuts en moviment + 58 minuts aturat); 5,1 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: És una marxa de dificultat mitjana tant per la llargària com pel fet d'haver de pujar i baixar les diferents cotes que conformen les quatre serres esmentades anteriorment i que requereix de disposar de vehicles de suport per retornar al lloc d'origen. S'ha de tenir cura de l'aprovisionament d'aigua, atesos els llargs trams que es fan sense cap zona habitada, i, finalment, cal dir que els mesos de forta calor, per aquestes circumstàncies, no són els més adequats. No obstant això, l'arribada a la capella de les Fonts a Sant Magí, envoltada amb els seus roures centenaris, i tenint en compte que es porten les cames cansades, et fa arribar a la conclusió que "Sant Magí s'ho val"
DESTACATS: La Bisbal del Penedès, Aiguaviva, Pla de Manlleu i tot un conjunt de masos i masies que envolten aquestes poblacions amb més o menys sort de que estiguin actualment en bones condicions; malauradament alguns d'aquests masos o masies estan en un estat ruïnós i oblidades al pas del temps. El llarg camí ens portarà a passar pel costat o entre boscos de pi mediterrani i de roures centenaris
DESTACATS: La Bisbal del Penedès, Aiguaviva, Pla de Manlleu i tot un conjunt de masos i masies que envolten aquestes poblacions amb més o menys sort de que estiguin actualment en bones condicions; malauradament alguns d'aquests masos o masies estan en un estat ruïnós i oblidades al pas del temps. El llarg camí ens portarà a passar pel costat o entre boscos de pi mediterrani i de roures centenaris
PUNT DE SORTIDA: A la plaça de l'Era de Batre, davant del cartell d'informació del PR-C-224
PUNT D'ARRIBADA: Capella de les Fonts, Santuari de Sant Magí de la Brufaganya i Cova de Sant Magí (Coves del Penitent)
PUNT MÉS ALT: Coll de la Rimbalda (Terme de Pontons - Alt Camp) (836 metres)
PUNT MÉS BAIX: A la plaça de l'Era de Batre de La Bisbal del Penedès (188 metres)
ITINERARI:
 |
| Antiga Era de Batre a l'avinguda del Baix Penedès Cartell informatiu del PR-C-224 |
 |
| Senyal del PR |
 |
| Carretera TV-2401 |
Seguirem el corriol paral·lelament a la paret de l'antiga fàbrica tèxtil Gorina; situats en aquest punt farem un incís per continuar la ruta; depenent de l'estat d'aquest corriol, segons l'època de l'any i com ja s'ha comentat anteriorment, la gran vegetació que s'hi acumula, hi ha una possible alternativa a aquest recorregut:
- El recorregut on hi ha les marques del PR, passa per aquest corriol, a tocar de la paret de l'antiga fàbrica tèxtil, avui magatzem
- No creuar la carretera TV-2401 i continuar per aquesta girant a la nostra esquerra i seguir fins la rotonda que veurem uns 100 metres més endavant; en arribar a la rotonda continuar per la nostra dreta, seguint el Camí del Cementiri, en direcció al pont sobre l'autopista AP-2 (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta - degut a la brutícia de matolls i herbes no s'ha pogut passar per la ruta marcada amb senyals blanques i grogues i per tant ha calgut passar per la carretera - possiblement en les properes edicions caldrà modificar el tram original marcat i fer aquest curt tram per la carretera)
Seguint el recorregut oficial, en continuar pel corriol, un cop haguem passat la zona de vegetació, seguirem fins al final de la paret de l'antiga fàbrica tèxtil i cal enfilar-se per un altre corriol, gairebé inapreciable, que ens portarà fins al pont que travessa l'autopista AP-2 (en una pedra veurem la marca pintada de blanc i groc).
 |
| Corriol en direcció al pont de l'autopista |
Creuarem pel pont sobre l'autopista AP-2, seguint el Camí del Cementiri; en travessar-lo, a la nostra esquerra, veurem la casa i parcel·la del "Pujolet"; seguirem el Camí del Cementiri fins arribar al propi cementiri on ens situarem davant d'una bifurcació; a la paret del davant del cementiri veurem les marques pintades del PR i les seguirem tot continuant pel Camí del Rotllat que gira a l'esquerra.
Seguirem pel Camí del Rotllat, en suau però constant pujada; el camí passa per sota de la Masia de Cal Rotllat, que veurem per sobre nostra i a l'esquerra del camí; a la dreta del camí, just davant de la Masia, també hi ha una petita casa.
La Masia de Cal Rotllat, és una petita i senzilla edificació que trobarem pel Camí de la Meixa-l'Arbossar-Mas Bartomeu.
Com es pot veure per la data de la pedra de la clau de la portalada (1804), les obres van començar poc abans de la guerra de la Independència i, pel que sembla, van abandonar-se degut a la convulsió de l'anomenada guerra.
Després, la casa, que s'havia començat amb cara i ulls i amb una bonica portalada de pedra, es va cobrir de qualsevol manera, sense ni acabar de pujar les parets, posant eixos de premsa com a dintells de les finestres i deixant-les com a minços espiells d'una golfa, i convertint el que hauria estat una bonica casa en no gaire més que una pallissa. (Extret del llibre "Masies" d'en Benjamí Català Benach).
Passada la Masia de Cal Rotllat, arribarem al principi de la "pujada del Rotllat", on hi ha un petit tram cimentat. Abans de començar la pujada, a l'esquerra hi ha una entrada a una peça de terra, on podem veure una barraca de pedra seca i un gran dipòsit d'aigua.
El tram de pujada del Rotllat és curt i en suau desnivell; aquest antic camí ha deixat senyals impreses en el seu terra rocallós, dons es poden veure clarament les vies que han deixat les roderes dels carros que han passat per aquí al llarg del temps una i altre vegada, amunt i avall del camí.
Gairebé en arribar al cap damunt de la pujada del Rotllat, aquest es bifurca en dos; qualsevol d'aquests ens portarà, uns metres més endavant, a unir-se novament.
Finalment la pujada o camí del Rotllat fa un gir a la dreta i ens situarem davant d'una bifurcació; el camí de la dreta, batejat pel recordat Joan Ferré Benach com a "Camí de les Guineus", NO el seguirem; així dons, continuarem pel camí que davant nostra gira a l'esquerra.
Seguirem pel Camí del Rotllat, en suau però constant pujada; el camí passa per sota de la Masia de Cal Rotllat, que veurem per sobre nostra i a l'esquerra del camí; a la dreta del camí, just davant de la Masia, també hi ha una petita casa.
 |
| Camí i Masia de Cal Rotllat |
 |
| Masia de Cal Rotllat |
Com es pot veure per la data de la pedra de la clau de la portalada (1804), les obres van començar poc abans de la guerra de la Independència i, pel que sembla, van abandonar-se degut a la convulsió de l'anomenada guerra.
Després, la casa, que s'havia començat amb cara i ulls i amb una bonica portalada de pedra, es va cobrir de qualsevol manera, sense ni acabar de pujar les parets, posant eixos de premsa com a dintells de les finestres i deixant-les com a minços espiells d'una golfa, i convertint el que hauria estat una bonica casa en no gaire més que una pallissa. (Extret del llibre "Masies" d'en Benjamí Català Benach).
Passada la Masia de Cal Rotllat, arribarem al principi de la "pujada del Rotllat", on hi ha un petit tram cimentat. Abans de començar la pujada, a l'esquerra hi ha una entrada a una peça de terra, on podem veure una barraca de pedra seca i un gran dipòsit d'aigua.
El tram de pujada del Rotllat és curt i en suau desnivell; aquest antic camí ha deixat senyals impreses en el seu terra rocallós, dons es poden veure clarament les vies que han deixat les roderes dels carros que han passat per aquí al llarg del temps una i altre vegada, amunt i avall del camí.
 |
| Pujada del Rotllat |
Finalment la pujada o camí del Rotllat fa un gir a la dreta i ens situarem davant d'una bifurcació; el camí de la dreta, batejat pel recordat Joan Ferré Benach com a "Camí de les Guineus", NO el seguirem; així dons, continuarem pel camí que davant nostra gira a l'esquerra.
En girar a l'esquerra deixarem la Pujada del Rotllat i continuarem ara pel Camí dels Sagraments que transita paral·lel al Torrent de SanSuies o de Mas Bartomeu.
 |
| Camí dels Sagraments |
 |
| Diferents trams del Camí dels Sagraments o del propi Torrent de Mas Bartomeu |
El camí, ens portarà a passar pel costat de l'inici d'un corriol que veurem a la nostra dreta assenyalat amb alguna fita de pedres i/o senyals blaves pintades a les pròpies pedres: aquest corriol NO el seguirem, dons ens portaria a la zona del Coll dels Carrers.
Més o menys, per aquest indret deixarem el terme municipal de La Bisbal del Penedès i entrarem al terme municipal de La Juncosa del Montmell.
En deixar la bifurcació, de seguida el que fins ara era un corriol, aquest s'eixampla i forma un camí més ample.
Continuant pel camí, que transita majoritàriament pel mateix torrent, de seguida veurem a l'esquerra, una construcció de pedra seca, en aquest cas, un antic dipòsit d'aigua.
 |
| Dipòsit d'aigua |
Passat poc més d'1 quilòmetre, arribarem a una bifurcació; el camí que continua per l'esquerra i que s'endinsa cap al Fondo de l'Arboçar ens portaria a SanSuies, per tant, NO el seguirem; en el nostra cas continuarem pel camí que gira cap a la dreta i que continua pel mateix fondo del Torrent de Mas Bartomeu (actualment en aquest punt no es veuen senyals del PR).
 |
| Bifurcació entre el Torrent de SanSuies (esquerra) i Torrent de Mas Bartomeu (dreta) |
 |
| Camí i Torrent de Mas Bartomeu |
El camí és força suau tot i que contínuament estarem guanyant alçada; després d'un llarg tram, en continus girs a dreta i esquerra, seguint el curs serpentejant del propi torrent, arribarem al punt de "La Cubeta de Mas Bartomeu", on deixarem el Torrent de Mas Bartomeu i començarem una llarga i continua pujada en direcció al Mas Bartomeu, que ja veurem enfront nostra dalt del cim.
 |
| Pujada al pas per la Cubeta de Mas Bartomeu |
Ens queda un tram de llarga pujada fins al Mas; inicialment farem uns 200 metres de pujada per un camí ample fins a arribar a una petita esplanada; aquest camí continua fent primer un gir a dreta i posterior a esquerra i segueix, ara, en baixada cap al Fondo de l'Argelagar, però que nosaltres NO seguirem.
En la petita esplanada, deixarem el camí i continuarem per un corriol que veurem a la nostra esquerra i que comença a enfilar-se per la vessant de la muntanya.
A l'inici del corriol o Camí de Mas Bartomeu veurem un parell de senyals pintades al terra, una de les quals és força curiosa per el seu disseny; també veurem senyals de color blanc i groc del PR.
Seguirem pel Camí de Mas Bartomeu que continua pujant en força pendent i que ens portarà fins a les restes del Mas Bartomeu, dins del terme municipal de La Joncosa del Montmell.
 |
| Camí de Mas Bartomeu |
Després d'un darrer esforç arribarem al Mas Bartomeu, on ens rebrà el silenci i la solitud d'un Mas que ja fa molts anys que va quedar deshabitat.
Seguint les senyals blanca i groga del PR el camí ens farà passar per la paret sud del Mas (la que hem anat veient mentre anàvem pujant); a la pròpia paret del Mas continuarem veient les marques del PR.
 |
| Mas Bartomeu |
La primera noticia que se'n té és de l'any 1715, quan Felip Llopart era "pagès habitant en lo Mas Bertomeu".
Actualment està en runes, sense teulada i amb les parets esmussades. Aguanten alguns murs perfectament emmarcats per cantoneres de pedra. També és de pedra un portal que ara és interior i que donava accés a la torre que serví per a formar el nucli de la masia. L'existència d'aquesta torre de guaita es justifica per l'alçada i la importància estratègica de l'indret, des del qual s'albira una panoràmica molt extensa.
El caire militar i defensiu del conjunt queda reflectit pel nombre d'espitlleres formades per bons carreus de pedra. N'he comptades més d'una dotzena que, situades a l'alçada d'un metre aproximadament i aptes per a l'emplaçament de ballestes o mosquets, podien batre tota la zona del pla de muntanya que envolta l'edificació. (Extret dels llibres "Masies" i "El Montmell sostre del Baix Penedès" del bisbalenc Benjamí Català i Benach).
 |
| L'albada des de Mas Bartomeu |
Normalment en arribar al Mas Bartomeu ens sorprenen l'alba i les primeres llums del dia.
De la paret sud del Mas continuarem cap a la paret oest (esquerra) que ens portarà a la part posterior del mateix on hi ha una gran alzina; passat aquest arbre ens situarem en un camí que haurem de seguir per la nostra esquerra.
Uns metres més endavant ens situarem davant d'una bifurcació i cal continuar per la dreta seguint el Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu, ara en baixada suau.
En el camí de baixada anirem veient algunes marques del PR; passats uns 500 metres arribarem a una bifurcació on continuarem pel camí principal seguint baixant (NO seguir pel camí que gira a l'esquerra).
Al final de la baixada el camí arriba a una cruïlla i en aquest punt haurem de continuar recta, seguint al mateix Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu, però ara en pujada.
El Camí a partir d'aquest punt és força dret, amb un terra molt pedregós i per tant molt irregular; la pujada fins a la part més alta té poc més de 700 metres pel que és aconsellable anar pujant tranquil·lament i gaudint de l'entorn i de les primeres llums del dia.
En arribar al final d'aquest tram de la pujada del Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu, comença una suau baixada on el terra és menys pedregós; el camí ens portarà fins a una bifurcació on cal seguir pel camí principal que gira a l'esquerra, deixant el camí de la dreta que continua en direcció al Turó de la Cova de l'Olla. |
| Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu |
Al final de la baixada el camí arriba a una cruïlla i en aquest punt haurem de continuar recta, seguint al mateix Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu, però ara en pujada.
 |
| Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu |
Seguirem camí avall fins a arribar a una nova bifurcació; en arribar-hi haurem de continuar per la nostra esquerra accedint, en aquest punt, al Camí de Claravalls al Fondo de Fontanilles o com és conegut més popularment com a Camí del Torrent de Sant Marc; això és degut a que el propi Torrent de Sant Marc és a tocar del camí i ambdós es situen paral·lels l'un amb l'altre.
Seguirem per aquest camí, tenim el Torrent de Sant Marc a la nostra dreta; el camí és planer i ben condicionat i ens portarà fins al peu de la carretera de "La Joncosa a Aiguaviva"; quasi en arribar a la carretera veurem, a l'esquerra del camí i una mica allunyat d'aquest, un gran dipòsit d'aigua per a tasques d'extinció d'incendis.
 |
| Camí al Torrent de Sant Marc |
Al final del camí cal remuntar una petita pujada i accedir a la carretera; cal seguir per la dreta i continuar per la carretera asfaltada un bon tram.
Com és preceptiu, anirem avançant per la carretera pel seu marge esquerra i anant en compte, dons no hi ha voral de protecció per a vianants.
Aquesta zona és coneguda com les terres de Claravalls, així a l'esquerra queda instal·lat el Mas de Claravalls, envoltat del seus camps de conreu i vinya i a la dreta hi ha la Obaga de Claravalls, una zona boscosa.
La carretera ens portarà fins a una cruïlla de carreteres; en aquest punt cal seguir per la carretera TV-2443 per la nostra dreta en direcció a Aiguaviva; també cal anar en compte per aquesta dons tampoc té voral per a vianants.
Per la carretera TV-2443 haurem de fer poc més d'uns 100 metres i passats aquests continuarem per un camí terrós que veurem a l'esquerra de la mateixa carretera; aquest camí ens portarà en direcció al poble d'Aiguaviva (dins del terme municipal de La Joncosa de Montmell).
Abans d'entrar al nucli d'Aiguaviva el camí passa a la vora de dos dels símbols més característics i coneguts del poble:
Com és preceptiu, anirem avançant per la carretera pel seu marge esquerra i anant en compte, dons no hi ha voral de protecció per a vianants.
Aquesta zona és coneguda com les terres de Claravalls, així a l'esquerra queda instal·lat el Mas de Claravalls, envoltat del seus camps de conreu i vinya i a la dreta hi ha la Obaga de Claravalls, una zona boscosa.
La carretera ens portarà fins a una cruïlla de carreteres; en aquest punt cal seguir per la carretera TV-2443 per la nostra dreta en direcció a Aiguaviva; també cal anar en compte per aquesta dons tampoc té voral per a vianants.
Per la carretera TV-2443 haurem de fer poc més d'uns 100 metres i passats aquests continuarem per un camí terrós que veurem a l'esquerra de la mateixa carretera; aquest camí ens portarà en direcció al poble d'Aiguaviva (dins del terme municipal de La Joncosa de Montmell).
 |
| Camí a Aiguaviva |
El Freixe (Fraxinus angustifolia)Diccionari: Arbre caducifoli del gènere Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulles oposades, pinnaticompostes i fruit en sàmara.
És uns dels freixes amb més envergadura de capçada de tot Catalunya i un dels més destacats respecte al perímetre del tronc.
· Perímetre del tronc a 1,30 m; 6,02 m.
· Té una alçada d'uns 30 metres
Fou declarat Arbre Monument l'any 1990.
· Perímetre del tronc a 1,30 m; 6,02 m.
· Té una alçada d'uns 30 metres
Fou declarat Arbre Monument l'any 1990.
 |
| Freixe d'Aiguaviva |
Font del LleóLa Font Major i la Font del Lleó omplen la gran bassa d'Aiguaviva que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi ha havia hagut des de l'edat mitjana.
 |
| Font del Lleó d'Aiguaviva |
 |
| Bassa Gran |
 |
| Aiguaviva |
Aiguaviva - La Juncosa del Montmell - Baix PenedèsN'És uns dels indrets més bonics de la comarca del Baix Penedès. Tal i com designa el seu nom, hi ha aigua i, a més a més, és viva, es belluga. No passa com el terme de més amunt, Aiguamúrcia, que vol dir aigua estanyada, pútrida, perquè devien plantar les primeres cases del poble vora una recolzada palúdica del Gaià. Aquí no, a Aiguaviva, l'aigua hi neix i hi corre. La Font Major i la Font del Lleó la subministren i omplen la gran bassa que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia des de l'edat mitjana. Com voleu, dons, que no hi hagués un senyor feudal que es fes seu un lloc tan triat. Efectivament, al costat de la bassa i el molí hi ha la casa gran dels senyors d'Aiguaviva i Tamarit. Ells eren els amos del molí i de les terres del voltant. Els seus vassalls tenien l'obligació d'anar-hi a moldre, pagant en espècie o en diner.
Als anys 1090 i 1125 ja es parla d'Aiguaviva. En un document de l'any 1304 es pot llegir: "castell del Muntmell, que és del Bisbe de Barcelona, amb V fochs de la quadra den G.Dayguaviva, donzell".
El 4 de setembre de l'any 1308 es diu que Aiguaviva era una comanda dels templers, tal com també ho era La Joncosa. Llavors l'ordre del Temple ja anava de mal borràs fins que, finalment, fou abolida l'any 1312. És per això que el reis posaven administradors a les comandes intervingudes. L'administrador d'Aiguaviva era aquell any 1308, Guillen Alomar.
Els segles XVI i XVII els senyors d'Aiguaviva es traslladaren a Vilafranca. L'any 1648 es va malmetre el castell d'Aiguaviva, perquè el seu senyor, era partidari de la casa francesa.
Avui l'antic molí ha quedat convertit en una capelleta. Més avall, sola a l'entrada del nucli es troba la capella de Sant Pere. (Extret del llibre "El Montmell-sostre del Baix Penedès", d'en Benjamí Català Benach).
Cal seguir pel Camí d'Aiguaviva, un camí terrós que ens anirà allunyant del poble.
 |
| Aiguaviva Plana del Molinet d'Aiguaviva |
Al Camí de la Plana ens portarà novament fins a una altre bifurcació i cal continuar per la nostra dreta, sense deixar aquest camí.
De seguida arribarem a una cruïlla i l'haurem de travessar i seguir pel camí del davant, que és el mateix Camí de la Plana.
El Camí de la Plana passa entre el Bosc de la Plana d'Aiguaviva i ens portarà fins la carretera TP-2442; en arribar a la carretera haurem de seguir per aquesta tot girant a l'esquerra; aquest tram de carretera és el més llarg d'asfalt que farem en tota la ruta i cal anar en molt de compte dons no te vorera per la circulació de vianants.
Per la carretera TP-2442 farem uns 250 metres i arribarem a una corba a l'esquerra i en aquest punt deixarem el terme municipal del Montmell i comarca del Baix Penedès i entrarem al terme municipal d'Aiguamúrcia a la comarca de l'Alt Camp.
Seguirem la carretera fins a l'entrada del Pla de Manlleu, un poble que està dins del terme municipal d'Aiguamúrcia; aquest està situat a l'extrem oriental del terme i a la riba de la Riera de Marmellar (afluent del riu Foix).
 |
| El Pla de Manlleu |
 |
| Plaça de Montserrat Solé |
 |
| Pont sobre la Riera de Marmellar al Pla de Manlleu |
El Camí de la Masia ens portarà fins a un petit nucli d'edificis format per dues masies, Cal Figueres i Cal Galofré, dues antigues masies de voltants del segle XIV.
Malauradament una torre metàl·lica i una línea eléctrica d'alta tensió embruten una bonica postal.
 |
| Masies de Cal Figueres i Cal Galofré |
En deixar les Masies, veurem davant nostra i a la dreta del camí un monumental arbre, el Lledoner de Cal Galofré (Celtis australis).
 |
| Lledoner de Cal Galofré |
A continuació passarem per una altre bifurcació i cal continuar recte (o per la nostra esquerra) seguint les mateixes senyals anteriors i també, en aquest punt, un rètol en direcció a Pontons.
El recorregut que haurem de fer per aquest Camí de la Masia és sempre sobre d'asfalt i no el deixarem en cap cas, i tots els camins, normalment terrosos, que puguem trobar a banda i banda, no els seguirem.
Més endavant arribarem a una cruïlla, quedant a la dreta un camí terrós i a l'esquerra un camí asfaltat en direcció a Mas Cardó; en aquest lloc continuarem recta, seguint el Camí de la Masia i les senyals blanca i groga; a partir d'aquest punt el Camí comença a pujar, però suaument.
Passada aquesta cruïlla haurem de fer uns 650 metres fins a situar-nos davant d'una bifurcació i haurem de seguir pel camí terrós de la nostra esquerra, en lleugera baixada i en direcció a la Masia del Ponàs o Pouàs; una senyal pintada en el pal de formigó d'una línea eléctrica ens orientarà correctament.
 |
| Camí a la Masia del Ponàs |
 |
| Bifurcació en direcció a la Masia del Ponàs |
En seguir el camí terrós, de seguida ens situarem davant d'un grup d'Alzines (espero no equivocar-me en la seva identificació) i en aquest punt podem continuar per dues opcions paral·leles d'una a l'altre.
 |
| Grup d'Alzines |
- Seguir entre una fila de ceps a l'esquerra i un petit marge a la dreta en direcció a la Masia del Ponàs (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta)
- Seguir per un camp d'ametllers a la dreta i a tocar del petit marge a l'esquerra en direcció a la Masia del Ponàs
 |
| Masia del Ponàs |
La Masia del Ponàs situada al Pla de Manlleu, és una masia en un estat força ruïnós i a la que no es pot accedir, dons els seus propietaris, de forma encertada, han barrat el seu pas.
De seguida arribarem a una primera bifurcació i cal seguir pel mateix camí, tot continuant per la nostra esquerra, seguint les senyals blanca i groga del PR.
Unes passes més endavant i quan el camí ha agafat alçada, podem fer una mirada enrere i gaudir de boniques vistes.
No gaire més endavant arribarem a una altre bifurcació i en aquest punt cal seguir pel camí que continua per la dreta i amb pujada; continuarem transitant pel Camí del Ponàs a Can Benet.
Per aquest tram de camí amb pujada, deixarem el terme municipal d'Aiguamúrcia, dins de la comarca de l'Alt Camp (Tarragona) i entrarem al terme municipal de Pontons, a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).
Després d'un pronunciat gir a l'esquerra i una mica més endavant a la dreta en camí ens portarà fins a una bifurcació, just a la zona coneguda com la Plana del Gori; en aquest punt tenim dues opcions per a continuar:
 |
| Bifurcació a la Plana del Gori |
- Continuarem pel camí de la dreta (assenyalat a la imatge amb la línea continua groga); en aquest punt deixarem el Camí del Ponàs a Can Benet (aquesta és la ruta marcada en el track del GPS que s'adjunta) - ruta una mica més curta
- Continuar pel camí de l'esquerra i que continua essent el Camí del Ponàs a Can Benet (assenyalat a la imatge amb la línea discontinua groga) - ruta una mica més llarga
Aquest camí, pel seguirem ara, és força planer i envoltat de bosc, quedant a la nostra esquerra la Plana del Gori i a la dreta en direcció a la Rasa Fonda.
Després de poc més de 800 metres el camí arriba fins a una bifurcació, on cal seguir per la nostra esquerra, seguint les senyals blanca i groga del PR.
Accedirem al Camí de Cal Benet a Mas Fonoll i uns pocs metres més endavant deixarem aquest camí per continuar pel camí que gira a la dreta, seguint una fita de pedres que veurem al marge dret i també les senyals blanca i groga.
Només entrar en aquest nou tram de camí i fer unes passes, podrem veure, entre algun clar del bosc, la bonica silueta de la Masia de Cal Soler de Roset.
Poc més de 150 metres més endavant arribarem a una bifurcació i en aquest punt cal seguir pel camí de l'esquerra que baixa en direcció al Torrent de Can Soler de Roset.
El camí ens portarà a la vall formada entre la Serra de Can Soler de Roset a la nostra esquerra i per sobre de la Masia i la Serra de Cal a la nostra dreta.
En la part més baixa de la vall i a la dreta del camí neix el Torrent de Can Soler de Roset que desemboca al Torrent de la Font de la Gatelleta a l'entrada del poble de Pontons.
Passat el torrent comença una suau i curta pujada en direcció a la Masia de Cal Soler de Roset.
El camí ens portarà a passar entre un gran marge a l'esquerra i un petit marge de pedra seca a la dreta, que separem els diferents camps de conreu.
El camí passa per sota de la masia i va guanyant alçada fins que ens situarem al mateix nivell d'aquesta.
Seguint el camí i tot passant per sota de la masia i entre una zona d'alzines, el camí fa un gir pronunciat a l'esquerra i de seguida enllaça amb el Camí de Cal Soler de Roset i a tocar de la pròpia Masia.
 |
| Masia de Cal Soler de Roset |
Masia de Cal Soler de RosetÉs una Masia dins del terme municipal de Pontons (Alt Penedès) inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Masia és a la part alta del terme, en una plana de conreu. És de planta rectangular i coberta a dos vessants i consta de planta baixa, un pis i golfes. Té contraforts laterals, portal adovellat i finestres allindades amb marc i amplits de pedra. El conjunt presenta baluard perimetral, cossos adossats i pallissa amb portal adovellat. A la façana hi ha una inscripció amb la data del 1789.
En entrar al Camí de Cal Soler de Roset, en cap cas ens dirigirem cap a la Masia i cal girar a la dreta i allunyar-nos d'ella, seguint el camí que ens portarà, una mica més endavant, a trobar-nos una tanca metàl·lica, que haurem de superar.
 |
| Camí de Cal Soler de Roset |
En aquest punt comença una suau baixada; estarem envoltats d'un bosc de pi i matoll, on en temperatura de bolets és una zona força productiva.
Després d'uns 1500 metres, el camí asfaltat ens portarà fins a la carretera BV-2441; abans d'arribar-hi deixarem l'asfalt i seguirem uns pocs metres per un tram de terra.
Després d'uns 100 metres arribarem a la carretera i, l'haurem de travessar; cal anar en molt de compte, dons no hi ha pas per a vianants i s'ha de mirar tant a dreta com a esquerra per a comprovar la circulació de vehicles.
Un cop travessada la carretera, continuarem per un nou tram d'asfalt en direcció a l'urbanització "La Ponderosa", un nucli de població dins del terme municipal de Pontons; per aquesta carretera tampoc hi ha voral per a vianants, pel cal anar en compte; a banda i banda de la carretera, majoritàriament veurem cap de cultiu i vinya.
Entrarem a l'urbanització per l'avinguda de La Ponderosa, al final de la qual hi ha una curta i suau pujada; seguidament cal girar a la dreta i continuar pel carrer del Ponent i de seguida a l'esquerra, seguint pujant, per l'avinguda de l'Onze de Setembre.
Unes passes més endavant arribarem a una bifurcació i cal continuar pel carrer de la Mare de Déu que gira a l'esquerra i seguint la direcció de la senyal "La Rimbalda" i també de les marques blanca i groga.
Pel carrer de la Mare de Déu arribarem a una nova bifurcació i cal continuar pel camí terrós amb pujada que segueix per la nostra dreta i que ens portarà fins al Coll de La Rimbalda.
El camí de terra pel que ara anirem pujant en direcció al Coll de Rimbalda, és conegut com a Camí de Santa Coloma a Pontons; finalment aquest camí ens portarà fins al punt més alt de la ruta, El Coll de La Rimbalda, un punt on també ens creuarem amb el GR-172.
 |
| Coll de La Rimbalda |
Només passar el Coll ens trobarem dues bifurcacions i en cada una haurem de continuar recta, seguint el camí principal i deixant primer el camí de l'esquerra i seguidament el camí de la dreta.
 |
| Bifurcacions |
La carrerada de Pontons té la curiositat de fer de frontera natural entre els municipis de Querol i de La Llacuna.
Un cop fets uns 150 metres per aquesta Carrerada, deixarem momentàniament el terme de Querol i passarem al terme municipal de La Llacuna (comarca de l'Anoia-Barcelona); farem uns 350 metres per aquest terme i la Carrerada torna a entrar al municipi de Querol durant uns 300 metres, per tornar a entrar al terme de La Llacuna; farem un darrer tram d'uns 90 metres i accedirem novament i al terme de Querol.
Com podeu llegir, no s'ha fet esment anteriorment a que la ruta passaria pel terme municipal de La Llacuna, però al ser uns escassos 440 metres, és anecdòtic el pas per aquest municipi.
Després de comentar això, cal esmentar que la Carrerada de Pontons arriba a una cruïlla, just en el darrer tram on passem pel terme municipal de La Llacuna.
 |
| Carrerada de Pontons al terme municipal de La Llacuna |
En aquest punt també tenim l'opció de continuar pel corriol que veurem davant nostra i que s'endinsa per la Plana d'Ancosa, però en aquesta ruta, no el seguirem.
Continuarem per la Carrerada de Pontons, un tram de camí força pedregós i amb una molt lleugera pujada, que ens portarà fins a una bifurcació on caldrà continuar pel camí de la nostra dreta i que continua essent la mateixa Carrerada.
Passada aquesta darrera bifurcació el camí comença una suau baixada en direcció al Plans de l'Hostalet; arribarem a una nova bifurcació on veurem un rètol informatiu en direcció a Sant Magí de la Brufaganya.
Continuarem per la Carrerada de Pontons que gira a la dreta; en aquest punt el camí enllaça amb el PR-C-3.
El Camí continua amb una molt suau baixada i ens portarà a la Plana de l'Hostalet, on veurem, a l'esquerra de la Carrerada, l'antic Hostalet del Lladre.
Hostalet del LladreÉs un edifici que havia sigut un parador en la cruïlla del camí ral de Tarragona a Igualada amb el camí de Vilafranca del Penedès a Santa Coloma.
 |
| Hostalet del Lladre |
Tot i no tenir estadants des de fa molts anys i d'haver estat abandonada al pas del temps, d'edifici es troba força ben conservat i amb la majoria de les seves parets encara dretes.
La Carrerada de Pontons continua endavant, entre grans esplanades, a banda i banda, de terreny destinades al sembrat, i ens portarà fins a una cruïlla; aquí veurem el pal de fusta d'un rètol informatiu, però que malauradament la senyalització de la ruta ha desaparegut; haurem de seguir recta, continuant per la pròpia Carrerada de Pontons.
Finalment la Carrerada de Pontons ens portarà fins a la carretera C-37, a la zona de La Rovira Seca, on veurem un rètol informatiu a la nostra esquerra i haurem de seguir en direcció a Sant Magí de la Brufaganya.
La senyal del rètol informatiu en direcció a Sant Magí de la Brufaganya està, en aquest punt, completament torçat degut, segurament, a un cop d'algun vehicle; cal travessar la carretera, amb tota la precaució, dons no hi ha pas de vianants i haurem de mirar be a dreta i esquerra.
En creuar-la baixant lleugerament en direcció a la Plana d'Esblada, una zona de vinyes i camps de cultiu.
El camí passa entre camps de vinya a les terres de Cal Magí Sord; de seguida arribarem a una bifurcació, sense cap senyal, i cal continuar en línea recta.
El camí continua endavant i de seguida s'acaben les vinyes i camps de conreu i entrarem a la zona del Bosc Negre; en camí fa un gir a l'esquerra i comença a pujar, inicialment de forma suau; conforme anem avançant el pendent comença a ser més pronunciat.
 |
| Pujada del Coll del Llop Rasa d'Esplugues |
 |
| Tram de pujada en direcció al Coll del Llop |
 |
| Coll del Llop |
Deixant el Coll enrere, comença una suau, constant i llarga baixada en direcció a Sant Magí de la Brufaganya; seguirem el Camí de Cal Nofre, un Mas que veurem més endavant.
 |
| Camí de Cal Nofre |
El camí ens portarà fins la Masia de Cal Nofre; abans, però, travessarem sobre el Torrent de Sant Magí, que veurem clarament a la nostra esquerra i a tocar de la Masia.
 |
| Cal Nofre i Torrent de Sant Magí |
La Capella de les Fonts és, tradicionalment, el punt final de la ruta i és en aquest punt on es fa parada i fonda per estirar els músculs de les cames, netejar els peus, suats i cansats i com no, fer un bon dinar.
 |
| Capella de les Fonts de Sant Magí Brolls d'aigua a l'interior de la Capella |
En iniciar les nostres passes per aquest corriol, a la dreta veurem un pilar de pedra o monument amb la figura de Sant Magí i la frase "aigua font de vida".
El corriol ens portarà a creuar la carretera TV-2012, que té el seu final a l'esplanada que hi ha davant de l'església de Sant Magí de la Brufaganya i que veurem més endavant; en creuar la carretera seguirem pujant, gairebé sempre en línea recta.
El corriol ens portarà fins la plaça o esplanada que hi ha davant del recinte del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya.
L'església acostuma a estar tancada, però per un petit forat que hi ha en el portal principal es pot veure part del seu l'interior; en el exterior de la paret lateral esquerra de l'església i a tocar d'unes petites vivendes hi ha una font amb la imatge del Sant.
Per a completar la ruta i la visita a aquest indret, falta anar a veure, la que diuen va ser la cova on Sant Magí va viure retirat durant bona part de la seva vida.
Així dons, cal continuar en direcció a un camí que puja en direcció al Collet dels Apòstol, però només haurem de fer una 30 o 40 metres i abans d'arribar a un pal metàl·lica d'una línea elèctrica, cal girar a l'esquerra i anar a trobar un corriol que puja en direcció al Cingle(5) de les Coves.
 |
| Corriol al Cingle de les Coves |
Després uns 180 metres de corriol i un desnivell positiu de 30 metres arribarem a la Cova de Sant Magí.
 |
| Cova de Sant Magí |
En aquest punt finalitzarem la ruta entre La Bisbal del Penedès a Sant Magí de la Brugafanya seguint el PR-C224.
(5) Espadat (massa rocosa) de roca al cim o en el pendent d'una muntanya
Sant Magí de la BrufaganyaÉs un recinte format per una església, un edifici conventual i altres dependències, com l'actual rectoria. El conjunt, força heterogeni, palesa les diferents etapes constructives que ha sofert, degudes principalment a diferents ampliacions i als saquejos que es produïren en diferents èpoques.
L'església és d'una sola nau amb capelles laterals i cambril en el presbiteri. La nau té quatre trams coberts amb volta de canó i llunetes sobre els arcs faixons de mig punt, així com pilars amb pilastres de cornises motllurades. Les capelles laterals estan cobertes amb volta d'aresta i la capçalera per una cúpula rebaixada sobre petxines. Darrera l'altar s'aixeca un cambril amb una imatge moderna de Sant Magí. Al costat de l'epístola s'observen les restes del cor dels monjos, que es comunicaven amb l'església a través de gelosies de fusta. Sota la cúpula es troba la cripta.
Al segle XIII hi havia una església, que era centre de devoció i beneficiària de llegats. Al segle XVI, a iniciativa dels Cervelló, es va restaurar el temple i s'hi organitzà una germandat, alhora que fou dotat amb diverses propietats. Els barons de La Llacuna, patrons del santuari de Sant Magí, donarem el lloc als religiosos dominics que, provinents del Convent de Santa Caterina, s'hi establiren des del 1603 fins al 1835. El 1732 es va començar a construir l'església actual, que es va inaugurar, encara que inacabada, el 1735. Fou objecte de diversos saqueigs, els anys 1714, 1835 i 1936. Des del 1841 té funcions parroquials. Vers el cingle sobre el santuari, una rengle d'escalons condueix a una cavitat natural coneguda com la Cova de Sant Magí, on la tradició diu que el Sant l'habità durant trenta anys, alimentat pels àngels, i on fou perseguit i mort pels romans. En aquests cingles encara hi ha uns antics ermitatges en runes. Documentalment no hi ha cap notícia anterior al 1204 i ja en aquest moment existia una església ermitana. Els dominics el regentaren entre 1603 i 1835 i a partir de 1841 és la parròquia de la rodalia.
Sota el santuari es troba la Capella de les Fonts de Sant Magí, d'aigua considerada com miraculosa i objecte de romiatge; segons explica la llegenda, el Sant la va fer brollar donant tres cops a terra amb el seu bastó quan els soldats romans el baixaven captiu de la muntanya de la Brufaganya, a Santa Perpètua de Gaià, Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a buscar aigua de les fonts de Sant Magí de la Brufaganya, per fer-la després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns.
Prop de la Capella de les Fonts hi ha un padró dedicat a Sant Magí per la ciutat d'Igualada. És una columna d'un metre i mig amb una inscripció que dóna fe de la devoció igualadina. Es va inaugurar el 16 d'agost del 1927 i fou destruït el 1936 durant la Guerra Civil. Els igualadins hi tornarem l'any 1950 per fer-ne restauració i la segona inauguració a càrrec del mossèn Amadeu Amenós. El 16 d'agost de 2010 va tornar a ser inaugurat per representants de l'Ajuntament d'Igualada i els Amics dels Cavalls de l'Anoia, després d'una nova restauració.
Com ja hem dit anteriorment, als bisbalencs en diem:
"Els nostres pares ja hi anaven, i jo també"
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
La Bisbal del Penedès a Sant Magí de la Brufaganya PR-C-224
ResponElimina