ruta-del-salpas II

RUTA DEL SALPÀS (II)

Masies al voltant de La Bisbal del Penedès 

(Nord-est del terme municipal)

La Bisbal del Penedès, terra de secà, envoltada de vinyes

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris

El “Salpàs” es o era un ritual en la que es protegia a les cases pairals. Aquest es un ritual que actualment ja s’ha perdut o be cal dir que ja no es gaire conegut i només es practica en petites viles i normalment a petició dels habitants de les cases o masies.

Durant el temps de pasqua sempre s’han fet molts actes religiosos i entre aquest es realitzava la tradicional benedicció de les cases amb aigua beneïa i sal. Una vegada passat el diumenge de pasqua o de resurrecció el mossèn del poble, acompanyat d’algun escolanet, anava per totes les cases del poble i també de les masies que envoltaven el poble a beneir les cases; en aquest ritual s’aspergia aigua beneïa i sal a les portes de totes les cases o sobre la pedra de la paret de la casa, acompanyada d’una oració(1) en la que es demanava la protecció d’aquella casa i de les persones i animals que hi vivien.

Normalment es feia un donatiu per part dels habitants de les cases com a pagament dels serveis que realitzava el mossèn i consistia en la donació d’ous o diners en proporció a les possibilitats de cadascú. El mossèn repartia fulles de palma beneïdes, amb les que la gent feia creus, que es clavaven a les portes de les cases com a signe de protecció.

(1)La oració que el mossèn diu en beneir la casa, tot posant-hi aigua i una mica de sal, diu:

Marqueu, Senyor, aquesta casa amb el senyal de la creu, i guardeu-la de tot mal, com a Egipte preservàreu del càstig les cases dels hebreus, marcades amb la sang de l'anyell pasqual.

Per Crist Senyor nostres.

Amen.

Creu de fulla de palma

UBICACIÓ:
La Vila de La Bisbal del Penedès està situada a la Comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona. La forma d'arribar-hi es per l'autopista AP-2, en la seva sortida 12, l'Albornar.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme.
DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Baix. Es una ruta molt senzilla, on els camins que es passen son del tot accessibles.
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 11,54 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 34 minuts en total.
RECOMANACIONS: Cal portar l'equipament necessari segons l'època de l'any en que es fa aquest recorregut. En temporades d'estiu o de força calor no es massa recomanable, dons el sol pica de valent i en temporades de mes fred, sempre cal portar una peça de roba de mes dins de la motxilla.
Tot i ser un recorregut suau i no gaire llarg, sempre hem de portar alguna cosa per menjar i sobretot aigua, dons no en trobarem durant el recorregut.
DESTACATS: Masia de Cal Vilella o Vinella, Masia de Cal Masieta, Masia de Freye (Freier), La Catedral de les barraques, Masia de la Costa, Mas de Les Gralles, Ca l'Alegret i nucli de l'Ortigós, Masia de Cal Sebastià.
PUNT DE SORTIDA: Plaça de l'Església de La Bisbal del Penedès (188 metres)
PUNT D'ARRIBADA: Plaça de l'Església De La Bisbal del Penedès (188 metres)
PUNT MES BAIX: Masia de Cal Sebastià (148 metres)
PUNT MES ALT: Masia de La Costa (246 metres)
GPS: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3653017

ITINERARI:

El punt de sortida està marcar a la plaça de l'església i des d'aquí i pel carrer Girona, anem cap a l'antiga "Era de Batre", on actualment hi ha uns aparcaments per a cotxes, tot passant pel costat del centre d'atenció primària (CAP), i tot travessant l'antiga carretera cap a la Joncosa, ara anomenada Avinguda Baix Penedès, cal agafat un camí, que els veïns de La Bisbal anomenen "Camí Fondo", per sota del camp de futbol i que ens portarà fins a la nova carretera TV-2401 en direcció a la Juncosa del Montmell. Tot just arribem a aquesta carretera la travessarem, per continuar per un camí cap a l'esquerra, que es mes un corriol, que passa pel costat d'una antiga fàbrica tèxtil i que ens portarà a un pont per sobre de l'autopista AP-2 i que travessarem, continuant ara per camí asfaltat i que ens portarà fins a passar pel costat del cementeri municipal, ja a les afores de La Bisbal.

Una curiositat i que surt pròpiament del que seria aquesta ruta, la trobem a un camp agrícola que hi ha per sobre del cementeri, tot agafant un camí que s’enfila cap aquest terreny; aquí podrem veure una construcció de pedra i argamassa, d’un metre de diàmetre i una alçada semblant i que en la seva part superior te un forat al mig. Segons informació extreta del article que l’Heribert Ventosa va publicar en el seu dia en la revista “El Marge”, que es publica a La Bisbal del Penedès, aquesta petita construcció servia com a suport a un pal en forma de “L” posat cap per avall i que s’utilitzava com a forca per a penjar-hi als malfactors.

Revista nº 22 "El Marge”, publicada el hivern de 2007.

Retornant al camí, ens arribem fins la primera de les Masies que es troben al nostra pas, concretament la Masia de cal Vilella, tot i que per els vilatans de La Bisbal es coneguda com Masia de Cal Vinella. Actualment aquesta masia està molt ben conservada, dons si van fer treballs d'adequació i de millora.

Masia de Cal Vilella

Quan arribem davant d'un rètol que ens presenta la Masia de Cal Vilella, cal girar cap a l'esquerra i dirigir-se cap a la Masia, on el camí, ara ja de terra, ens encamina pel seu costat dret. En deixar enrere la Masia el camí, entre vinyes, ens portarà en escassos 5 minuts fins a una altre Masia, anomenada Cal Masieta. Aquesta Masia, tot i estar força ben conservada, podrem veure com el pas del temps l'ha fet envellir i ja no es habitable o millor dit no esta condicionada per a ser habitada.

Masia de Cal Masieta

Seguint per davant de la Masia el camí ens portarà novament al camí asfaltat que anteriorment hem deixat, tot seguint-lo cap a l'esquerra, on davant nostra ja quedarà la Masia de Freyé (Freier), una masia totalment reformada i que es envoltada de terres de vinya que formen part d'una gran hisenda dedicada a la producció de vins.

Masia de Freyé o de Freier

Davant de la Masia el camí asfaltat s'acaba i ara continua sobre terra, per sota d'un marge. En arribar al final de les vinyes, veurem dos camins, un que gira mes cap a la nostra esquerra i que ens porta fins unes altres vinyes i que serà el camí pel que seguirem; altre camí que baixa cap al torrent no l'agafarem.
Seguint el camí indicat, ens arribarem fins a la darrera passada de ceps i deixant el camí passarem vinya a través, fins al final de tot on s'acaben els ceps i veurem un passadís que ens porta fins el llit del torrent i que seguirem en direcció a la nostra esquerra. El llit del torrent es prou net per a poder-hi passar sense cap dificultat. Aquí caldrà estat atents, dons aproximadament a uns dos-cents metres, cal deixar el torrent i tot agafant un petit corriol mig amagat, a la nostra dreta, ens portarà fins a les vinyes que queden per sobre del nostres caps. Aquesta zona es anomenada "La Plana del Vilà".
Una vegada en aquest indret, veurem una barraca de pedra secà just davant nostre, encabida en un marge. Aquesta barraca ha estat batejada com "La Catedral" de les barraques.

Barraca de dues estances amb contrafort per la protecció del vent i coronada en forma de volta o de casella

Interior de la barraca

A pocs metres de la barraca ja es veu la Masia de La Costa. Però abans passarem per un petit bosc de pins per poder observar un pi colossal, per la seva majestuosa presència, un pi de grans dimensions, tant per la seva alçada com per la seva amplada, dons dues persones gairebé no el poden encerclar.

Ara per entre mig del bosc, ens arribarem fins a la Masia de La Costa, una Masia força allunyada del nucli de La Bisbal. La Masia malauradament està força malmesa, dons el pas del temps i l'afany destructor d'algunes persones han fet que es vagi deteriorant. En el seu exterior conserva una rellotge de sol, que com es normal encara funciona, tot i que els dibuixos que marquen les hores no son visibles.

Masia de La Costa

Rellotge de Sol a la Masia de La Costa

Des de l'era de davant de la Masia, seguirem pel camí que surt per l'esquerra, deixant la masia a la nostra esquerra, i que passa pel costat d'un pou a l'esquerra del camí. El camí que seguirem es ample i molt còmoda, tot i que en algun tram es força empedrat; aquest camí es conegut com a "Camí de la Costa". Durant aproximadament 15 o 20 minuts el camí no te cap pèrdua. En arribar a un primer punt on el camí es divideix en esquerra o dreta, nosaltres seguirem pel que continua cap a l'esquerra (el camí que sort cap a la dreta està marcat amb senyals de color grog del camí de Sant Jaume de Compostela i de fet ens tornaria cap a La Bisbal).
En arribar a un creuament de camins, cal seguir recte, en direcció al Mas que queda davant nostre. Aquest Mas és conegut com "El Mas de les Gralles" hi ha estat restaurat en la seva totalitat.

Mas de les Gralles

El camí ens portarà fins el petit nucli de cases de l'Ortigós, un petit llogaret distingit i senyorial emplaçat sobre d'un petit turó.
Per accedir pel centre del nucli mes antic, caldrà que venint del Mas de les Gralles, pel Camí de la Costa, hi quan trobem que el camí es divideix en dos, es a dir, dreta i esquerra, caldrà agafar el que gira cap a la nostra esquerra i tot seguint-lo anar girant cap a la dreta, ens portarà a les primeres cases de l'Ortigós i passat el nucli de cases i el Mas de Ca l'Alegret arribar fins a la carretera T-240 (carretera de La Bisbal de Llorenç). Aquí caldrà anar en compte, dons a la carretera no hi ha voreres i passa força transit.
L'Ortigós es dins del terme municipal de La Bisbal del Penedès, quedant a un 2 quilòmetres de la vila.
Dins de l'Ortigós hi ha una gran Mas anomenat Ca l'Alegret i que va ser edificat entre el 1767 i el 1773 segons indiquen les dates gravades a les llindes de les finestres. Ha sofert reformes i ampliacions en èpoques posteriors, com ara la torre-mirador i el celler, del 1910. A la part més antiga es conserva el portal adovellat, damunt el qual hi ha un balcó emmarcat de pedra amb un escut a la llinda. Al seu costat hi ha un rellotge de sol esgrafiat.

Ca l'Alegret i el nucli de cases de l'Ortigós

Un cop a la carretera T-240, cal agafar-la en direcció a La Bisbal, tot girant cap a la nostra dreta i pel marge esquerra de la carretera, anirem cap un segons nucli de cases al costat mateix de la carretera. Una vegada passat aquest nucli de cases veurem un camí ample a la l'esquerra i que seguirem.
Aquest camí, anomenat "Camí de les Planes", entre camps d'oliveres, ens portarà a un pont que passa per sobre de l'autopista AP-2 i tot seguit entrarem a un polígon industrial. Ja dins del carrer d'aquest polígon, girarem a la dreta, en direcció a unes torres elèctriques i fins arribar a una rotonda on hi ha una doble barraca de pedra seca en el seu centre. Aquí caldrà seguir cap a la esquerra, tot seguint pel costat de les construccions del polígon, quedant a la nostra dreta un torrent, conegut com "torrent mal".
En arribar a una segona rotonda, on també hi veurem una barraca de pedra seca, cal agafar una camí de terra que surt per la dreta en direcció a un pont que travessa el torrent, quedant a la nostra esquerra el complex de IDIADA.
Tot seguint aquest camí, a uns 200 metres aproximadament caldrà agafar un altre camí per la dreta i tot seguint-lo ens portarà a un creuament de camins en forma de "Y", seguint ara el que surt per la dreta. A un centenar de metres, passarem pel costat de la Masia de Cal Sebastià, una masia força ben conservada.

Masia de Cal Sebastià

 Tot seguint aquest camí, caldrà estar atents dons caldrà agafar un nou camí cap a la dreta i que passa entre garrofers i oliveres i pel costat d'unes granges (les granges queden a la nostra dreta). Al final de les naus d'aquesta granja el camí gira cap a l'esquerra i l'haurem de seguir sen se deixar-lo, encara que algunes vegades es perdi i tinguem que passar pel camps per la dreta o l'esquerra; aquest camí es conegut com la "Rasa del Masot".
Aquest camí ens durà novament fins a La Bisbal, entrant a la vila pel Celler Cooperatiu, entrant als carrers del poble i arribant novament a la plaça de l'església, punt final de la Ruta del Salpàs.

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra