SANT MAGÍ DE LA BRUFAGANYA
A
LA BISBAL DEL PENEDÈS
PR-C-224 AMB VARIANTS
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
El Santuari de Sant Magí de la Brufaganya pertany al municipi de Pontils (comarca de la Conca de Barberà) i està ubicat en una vessant del Puig de Creus, entre les Serres del Pany i de la Brufaganya, a 760 metres d'altitud.
Aquesta ruta ens farà trepitjar set termes municipals: Pontils (Conca de Barberà), Querol (Alt Camp), La Llacuna (Anoia), Pontons (Alt Penedès), Aiguamúrcia (Alt Camp), El Montmell i La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), tots extensíssims en superfície, però amb una densitat de població baixíssima.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, veure la ruta Guia Michelín
Des de Tarragona, veure la ruta Guia Michelín
DADES DE LA RUTA:
Sant Magí de la Brufaganya a La Ponderosa
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Fàcil. No té cap dificultat, només hi ha un parell de pujades sense més.
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 10,93 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 43 minuts en total (2 hores i 8 minuts en moviment + 35 minuts aturat); 5,1 Km/h en moviment
PUNT DE SORTIDA: A la plaça del Santuari, davant de la façana principal del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya
PUNT D'ARRIBADA: En un petita illeta en el enllaç entre l'avinguda de La Ponderosa i la carretera BV-2441
PUNT MÉS ALT: Coll de la Rimbalda
PUNT MÉS BAIX: A la Capella de les Fonts de Sant Magí de la Brufaganya
La Ponderosa a La Bisbal del Penedès
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Moderada. No té cap dificultat més enllà de la distància que cal recórrer i només té dues pujades i baixades entre el torrent de Sant Marc, Mas Bartomeu i el torrent de Mas Bartomeu
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 22,36 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 5 hores i 34 minuts en total (4 hores i 30 minuts en moviment + 1 hora i 4 minuts aturat); 4,9 Km/h en moviment
PUNT DE SORTIDA: En un petita illeta en el enllaç entre l'avinguda de La Ponderosa i la carretera BV-2441
PUNT D'ARRIBADA: Plaça de l'església de La Bisbal del Penedès
PUNT MÉS ALT: Camí de Cal Soler de Roset en una bifurcació abans d'arribar a la Masia
PUNT MÉS BAIX: A l'Era de Batre de La Bisbal del Penedès
Ruta de La Bisbal del Penedès a Sant Magí de la Brufaganya:
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats davant de la façana principal del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya iniciarem la ruta.
 |
| Santuari de Sant Magí de la Brufaganya |
En sortir de la plaça que hi ha davant del Santuari passarem per sota d'una portalada de pedra construïda amb Arc de Mig Punt.
Passada aquesta portalada accedirem a una plaça o esplanada, on arriba la carretera TV-2012; a la plaça girarem a la nostra dreta on el camí inicia una baixada en direcció a la Capella de les Fonts.
 |
| Camí entre el Santuari de Sant Magí i la Capella de les Fonts |
Aproximadament passat 1 centenars de metres passarem pel costat d'un monument de pedra, a la nostra esquerra, on hi ha la imatge de Sant Magí feta de rajoles (peces de ceràmica).
Més endavant el camí arriba fins a la carretera TV-2012 i que haurem de creuar i seguir endavant pel mateix camí en direcció a la Capella de les Fonts.
 |
| Creuar la carretera TV-2012 |
Un cop creuada la carretera, de seguida arribarem a la Capella de les Fonts; abans d'arribar-hi passarem pel costat d'un monòlit de pedra on hi ha imatge del Sant amb el lema "Aigua font de vida".
La Capella de les Fonts està envoltada d'una zona ample d'esbarjo i travessada per un ramal de la carretera TV-2012.
 |
| Capella de les Fonts |
Prop del Camí que duu al Santuari de Sant Magí hi ha la Capella de les Fonts on, segons diu la tradició popular, el Sant va fer brollar aigua de la terra per donar de beure als soldats romans que l'havien capturat. Damunt les fonts es va construir una capella l'any 1562, ampliada el segle XVII i reedificada el segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que té una meitat oberta i portificada, on hi les fonts amb brocs de ferro, i l'altra meitat tancada, on hi ha cisterna que emmagatzema l'aigua. Aquesta aigua és considerada miraculosa i hi ha diversos aplecs per recollir-la i portar-la a diferents pobles, com ara Cervera i Tarragona.
Malauradament el dia que vaig passar per la Capella de les Fonts, l'aigua no brollava i això és degut a la gran sequera que en els darrers temps estem patint i que no té signes de que canviï, degut el sever canvi climàtic que estem patint.
Deixarem la Capella de les Fonts, per la seva part posterior, i continuarem pel Camí de les Fonts (en direcció est), seguint un tram de camí asfaltat; unes passes més endavant i a la dreta del camí veurem el rètol informatiu del PR-C-224 entre Sant Magí de la Brufaganya i La Bisbal del Penedès.
 |
| Camí de les Fonts |
La intenció d'aquesta ruta és seguir el Camí marcat del PR-C-224 amb senyals blanca i groga, però fent 4 variants del camí al llarg de tot el recorregut.
Després de fer uns 150 metres aproximadament ens situarem en una bifurcació; a l'esquerra seguirem pel Camí de les Fonts marcat amb senyals blanca i groga del PR-C-224 i a la dreta veurem un pont que passa sobre el Torrent de Sant Magí i que es dirigeix a la Masia de les Fonts i a altres camins.
Primera Variant
En aquesta bifurcació deixarem el Camí de les Fonts i per tant el tram del PR-C-224 i continuarem pel camí de la dreta, travessant sobre el Torrent de Sant Magí.
 |
| Pont sobre el Torrent de Sant Magí |
Un cap travessat sobre el Torrent de Sant Magí, a la dreta, el camí va en direcció a la Masia de les Fonts, una propietat privada i que té el pas barrat per una tanca metàl·lica, per tant, no seguirem; continuarem per l'esquerra i només girar ens situarem en una bifurcació; el Camí de la dreta, és el Camí de Viladeperdius a Sant Magí de la Brufaganya i que no seguirem i ho farem pel camí de l'esquerra, Camí de Rocamora.
El Camí de Rocamora baixa molt suaument i travessa, per la seva glera, el Barranc de la Fou i seguidament inicia una suau pujada, per la zona de la Obaga de Rocamora, entre camps de sembrat.
 |
| Camí de Rocamora |
El Camí de Rocamora, després d'un agradable passeig entre camps de cultiu i zones boscoses (pi i alzines), ens portarà fins a una edificació, que darrerament haurà fet les funcions de paller i on té adossada una altre construcció que actualment està en runes; al costat del paller hi ha un altre petit edifici o casa que deuria fe les funcions de magatzem o similar.
 |
| Paller o pallissa |
En arribar a aquesta edificació hi ha una esplanada i el camí, que s'intueix mitjanament traçat, gira a la dreta; anirem avançant entre algunes alzines i seguint el traçat del camí o corriol.
Una mica més endavant accedirem a una zona sense arbres i seguirem en línia recta (fletxa groga) per tornar al corriol envoltat de vegetació. (La fletxa groga discontinua és el camí de tornada de Rocamora)
De seguida apareixeran les primeres cases del despoblat de Rocamora que tindrem ben visibles davant nostra.
 |
| Camí de Rocamora i primeres cases d'aquest despoblat |
 |
| Rocamora |
Rocamora és un llogaret, actualment despoblat i enderrocat, situat a la banda oriental del terme de Pontils, a la comarca de la Conca de Barberà. És situat a 760 metres d'altitud i davant del cingle de les Coves, on es troba el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya. El nucli de població ja apareix documentat al segle XII, l'any 1168. Comptava amb un Castell, actualment desaparegut, i amb una església, que encara es conserva en part. A principis del segle XVII (1603), la parròquia de Rocamora es va unir al santuari de Sant Magí de Brufaganya, on s'hi va acabar establint una comunitat dominica. Històricament havia estat un nucli independent però, amb l'extinció dels senyorius, al segle XIX, va passar a formar part del municipi de Pontils. El nucli va passar a denominar-se aleshores "Masies de Rocamora", i comprenia també Sant Magí de la Brufaganya. Demogràficament, al llarg dels segles, Rocamora ha sigut un llogaret amb un població escassa. Així dons, segons el nomenclàtor de l'any 1860, les Masies de Rocamora estaven formades per sis edificis habitats, sense especificar el nombre d'habitants. Al nomenclàtor de 1892 hi constaven vint-i-quatre habitants, repartits entre dos edificis d'un pis i sis edificis de dues plantes. El 1930, tot i no saber-se'n la població exacta, només hi ha dos edificis habitats, ja al nucli conjunt de Rocamora i Sant Magí, anomenat llavors Sant Magí de Rocamora. També es té constància que cap als anys vint i trenta (segle XX) s'hi va instal·lar la família dels Segura com a masovers. Hi van viure fins als anys seixanta i, junt amb els avis, els pares i les dues filles, també hi havia dos mossos i dos pastors; tots ocupaven les dues cases que hi ha a l'entrada del poble. Es creu que el nucli va quedar abandonat cap als anys seixanta, en marxar la família de masovers. Rocamora ha estat deshabitada des d'aleshores però, pel fet de tractar-se d'una unitat poblacional composta per dos nuclis, les dades han mostrat sovint població, a l'entitat.
 |
| Església de Sant Jaume de Rocamora |
És un edifici construït amb carreus petits sobre planta rectangular, de nau única coberta en volta de canó apuntada. Construïda al segle XI en estil romànic. Al segle XIV s'hi afegí una capella de planta rectangular que sobrepassa l'amplada de la nau, coberta amb volta de creueria. La clau d'aquesta volta presenta un escut amb tres franges en el camper, probablement de la família Guimerà. S'accedeix a l'interior per una porta oberta a la façana nord, d'arc de mig punt sense cap decoració.
Deixarem el despoblat de Rocamora i tornarem sobre els nostres passos (poc més de 200 metres aproximadament) per situar-nos novament en la zona sense arbres (veure imatge anterior de les fletxes grogues); en aquest punt haurem de girar suaument a la dreta per anar a trobar un corriol que baixa en direcció al Barranc de la Fou.
En cap cas tornarem en direcció al paller, que queda unes passes més endavant.
En el seu inici, el corriol que baixa en direcció al Barranc de la Fou, té una traça una mica desdibuixada però conforme avancem veurem el traçat més marcat i és pot identificar be.
 |
| Corriol en direcció al Barranc de la Fou |
De seguida arribarem al Barranc de la Fou i haurem de creuar-lo per la seva glera, sense més dificultat.
 |
| Barranc de la Fou |
Només creuar aquest petit barranc seguirem el corriol, força ben traçat (és possible que veiem un parell de corriols per continuar, però qualsevol és vàlid).
El que tenim que fer es anar girant a la dreta fins a trobar un altre corriol, paral·lel al barranc i molt ben traçat.
En accedir a aquest corriol, sempre haurem de girar a l'esquerra i continuar per aquest; inicialment anirem, en un curt tram, paral·lel al Barranc de la Fou (a la nostra esquerra), tot i que de forma totalment desapercebuda.
Per aquest corriol haurem d'anar avançant i ens trobarem que en un parell de cops tindrem que travessar per algun camp de sembrat; haurem de seguir gairebé sempre en línia recta fins a trobar la continuació del corriol, que és possible que veiem alguna fita de pedres en el seu inici; el corriol sempre va paral·lel als camps de correu que hi ha situats a la nostra esquerra, quedant sempre a la nostra dreta la zona boscosa (tret dels dos passos pels camps de sembrat).
 |
| Corriol entre el Barranc de la Fou i el Coll del Llop |
El corriol comença a girar a la dreta i aquest passa entre la zona boscosa i pel costat d'una sèrie de pals de fusta de la línia elèctrica que anirem seguint durant uns 300 metres aproximadament; finalment el corriol torna a girar suaument a la dreta, allunyant-se de la línia elèctrica i en direcció al Coll del Llop.
 |
| Corriol i pals de la línia elèctrica |
Al final del corriol accedirem al Camí de Cal Nofre i en aquest punt tornarem al tram de Camí marcat com a PR-C-224 i amb marques blanca i groga.
Fi de la Primera Variant
 |
| Corriol i Camí de Cal Nofre al Coll del Llop |
En accedir al Camí de Cal Nofre, continuarem per la nostra dreta, i unes passes més endavant ens situarem al Coll del Llop, on veurem un rètol informatiu en direcció al Coll del Pinar de la Costa.
 |
| Coll del Llop |
El Coll del Llop és la frontera natural entre el terme de Pontils (Conca de Barberà) que en aquest punt deixarem, per accedir al terme de Querol (Alt Camp)
En deixar el Coll del Llop comença una forta baixada i a poques passes ens situarem en una bifurcació; haurem de continuar per la nostra esquerra seguint aquest forta baixada; és possible que el camí que gira a la dreta estigui barrat per una tanca (cadena de ferro).
 |
| Camí en forta baixada |
Després de fer uns 500 metres per aquesta pronunciada baixada, el camí creua, de forma gairebé desapercebuda, la Rasa d'Esplugues (més avall aquesta Rasa s'uneix al Torrent de la Talaia).
El camí segueix baixant, però ara de forma molt suau, envoltat pel Bosc Negre i seguidament per camps de cultiu (camps de vinyes principalment i alguns de camps de sembrat).
Finalment el camí ens portarà fins a la carretera C-37 que haurem de creuar, a la zona de La Rovira Seca; no hi ha pas de vianants, per tant. cal anar en molt de compte en creuar-la.
En creuar la carretera veurem un rètol informatiu i el seguirem en direcció al Coll del Pinar de la Costa.
 |
| Carretera C-37 |
En passar la carretera veurem una bifurcació, però haurem de continuar pel camí principal, en línia recta, deixant el camí de la nostra esquerra.
En iniciar aquest camí estarem en la Carrerada de Pontons; després d'un llarg tram de camí força planer, aquest ens portarà fins a una cruïlla de camins; en aquesta cruïlla destaca sobretot una gran Alzina.
A la cruïlla haurem de seguir pel camí que continua en línia recta, deixant el camí tant de l'esquerra com de la dreta, que aquest ens portaria fins a la Masia de la Rovira Seca; veurem un pal de fusta on hauria d'haver-hi una senyal informativa, però que malauradament, quan vaig passar-hi, no n'hi havia.
 |
| Cruïlla de la Carrerada de Pontons |
Continuarem per la Carrerada de Pontons per un tram molt còmode i agradable, envoltat de grans extensions de camps de sembrat.
 |
| Carrerada de Pontons |
Passats uns 500 metres aproximadament, la Carrerada de Pontons arriba a una bifurcació; la carrerada continua en línia recta on a uns poc menys de 200 metres passaríem pel costat de l'Hostalet del Lladre, situat a la dreta del camí; en aquest punt deixarem el camí principal o Carrerada de Pontons i girarem a l'esquerra i seguidament a la dreta per continuar per un camí força traçat que s'endinsa cap a la zona boscosa.
Segona Variant
En aquesta segona variant deixarem de seguir el PR-C-224 que tornarem a retrobar més endavant.
Aquest tram de camí, per entre la zona boscosa, té diferents possibilitats per avançar i totes ens hauran de portar al mateix punt, un camí ample i ben traçat que hi ha uns 150 metres més endavant de la passada bifurcació.
Cal anar seguint el track del GPS que s'adjunta i si no es disposa d'aquesta eina, simplement avançar sempre pel camí més ben traçat que veiem i sempre cal arribar a aquest camí més ample.
En accedir al camí ample, sempre haurem de continuar per la nostra dreta i de seguida el camí inicia una pujada, curta però en força pendent. Mes endavant el camí ample es transforma en un corriol que puja en direcció a la Serra Alta.
 |
| Accedim al camí més ample |
 |
| Tram del camí en pujada |
Conforme anem avançant pel camí, en forta pujada, aquest es va estrenyen i finalment es transforma en un corriol; conforme anem pujant veurem com el terra es cada vegada més pedregós.
Finalment el corriol arriba al final de la pujada, seguint per un tram força pedregós, i envoltat principalment de brucs (família de les ericàcies), arboços (arbutus unedo), garrics (quercus coccifera), entre d'altres.
Per aquest camí i a tocar de la Serra Alta, estarem caminant per sobre de la línia imaginària que divideix el terme municipal de Querol (Alt Camp), a la nostra dreta i el terme municipal de La Llacuna (Anoia), a la nostra esquerra; també a la nostra esquerra quedarà la Plana d'Ancosa i la Plana Roja.
El corriol ens portarà a una bifurcació i haurem de continuar pel camí que gira a la dreta; a l'esquerra veurem unes quantes arnes o ruscs d'abelles, per tant, cal anar en compte i allunyar-nos d'aquí per no molestar les abelles.
De seguida el corriol ens portarà a una cruïlla i en aquest punt tornarem a retrobar el PR-C-224 que ve pel camí de la nostra dreta; a la cruïlla seguirem en línia recta, tornant a la Carrerada de Pontons.
 |
| Accés a la Carrerada de Pontons |
En tornar a accedir a la Carrerada de Pontons continuarem caminant per la línia imaginària que divideix el termes municipals de Querol i La Llacuna i aquesta línia ens acompanyarà fins a arribar, gairebé, a la següent bifurcació.
En arribar a aquesta bifurcació haurem continuar el línia recta, seguint el Camí de Santa Coloma a Pontons i en direcció al Coll de la Rimbalda, que ja tenim ben a prop.
El camí de seguida passarà a una nova bifurcació i al igual que anteriorment i la propera, seguirem en línia recta.
Unes poques passes més endavant passarem per una altre bifurcació i seguirem en línia recta.
Uns centenars de metres més endavant el Camí arriba al Coll de la Rimbalda, el punt més elevat de tot el recorregut; en aquest punt, més o menys, estarem a la línia imaginària entre el municipi de Querol (Alt Camp) i el municipi de Pontons (Alt Penedès), municipi al que accedirem a partir d'aquest punt.
 |
| Coll de la Rimbalda |
Al Coll de la Rimbalda és travessat pel GR-172; hi ha un rètol informatiu amb informació però, el que estat encarat al sud està pràcticament il·legible degut al sol que l'ha cremat i desdibuixat.
Deixarem el Coll de la Rimbalda i el Camí de Santa Coloma a Pontons comença a baixar de manera molt suau.
 |
| Camí de Santa Coloma a Pontons passat el Coll de la Rimbalda |
Per aquest camí passarem pel costat de les primeres cases, a la nostra dreta, de la urbanització la Rimbalda; el camí és terrós i uns cent metres abans d'arribar a una bifurcació el camí comença a estar cimentat.
En arribar a la bifurcació haurem de continuar en línia recta, deixant el Camí de Santa Coloma a Pontons i on comença el carrer de la Mare de Déu de la urbanització La Rimbalda.
Seguirem per aquest carrer, en suau baixada, fins arribar a una nova bifurcació de carrers i haurem de continuar per la dreta, seguint baixant, per l'avinguda Onze de Setembre, però ara, de la urbanització la Ponderosa.
 |
| Carrer de la Mare de Déu |
Aquesta avinguda ens portarà fins a una petita plaça, però que segueix essent la pròpia avinguda i aquí girarem a la dreta, per creuar el carrer de Ponent i continuar tot seguir a l'esquerra per la mateixa avinguda Onze de Setembre.
 |
| Avinguda Onze de Setembre |
Seguidament arribarem a una cruïlla de carrers i continuarem en línia recta per l'avinguda La Ponderosa que ens portarà a les afores de la urbanització.
 |
| Av. La Ponderosa |
Un cop haguem deixat la darrera casa de la urbanització La Ponderosa continuarem per la carretera asfaltada, envoltada de camps de correu, sense vorera de protecció per a vianants, i passats uns 700 metres aproximadament arribarem a una petita illeta amb senyals de trànsit i a pocs metres de la carretera BV-2441.
En aquest punt s'acaba el Primer track entre Sant Magí de la Brufaganya i La Ponderosa i comença el Segon track entre La Ponderosa i La Bisbal del Penedès.
Començarem la segona part d'aquesta ruta i haurem de travessar la carretera BV-2441, sense pas de vianants, per tant, cal anar en molt de compte.
En travessar la carretera, una mica a l'esquerra, veurem un camí pedregós i envoltat de garrics, pel que haurem d'avançar uns 100 metres aproximadament fins a enllaçar amb un altre camí asfaltat.
 |
| Creuar carretera BV-2441 |
Aquest camí asfaltat o Camí de Cal Soler de Roset, inicia una suau pujada enmig d'una zona boscosa, principalment de pi; després d'un llarg recorregut per aquest tram de camí asfaltat (1600 metres aproximadament) arribarem a una bifurcació on haurem de continuar pel camí de l'esquerra.
 |
| Camí de Cal Soler de Roset |
Tot i que en aquesta bifurcació veurem una senyal de trànsit que prohibeix continuar pel camí de l'esquerra, però només és informació per a vehicles a motor i en el cas del vianants sí que podrem continuar per aquesta camí, ara de terra.
En accedir al camí de terra, de seguida ens situarem davant d'una tanca metàl·lica, que encara que la veiem tancada i per tant ens barra el pas, la podem traspassar i continuar endavant.
 |
| Camí de terra en direcció a Cal Soler de Roset |
Aquesta tanca barra el pas a tots aquells vehicles que transitin per aquest camí i que el propietaris de la Masia de Cal Soler de Roset, propera a la tanca, han decidit aturar-los en aquest punt.
Com ja hem comentat, els vianants sí podem seguir endavant i arribar, gairebé, a la masia, sense més problema.
Uns metres més endavant ens situarem davant de la Masia de Cal Soler de Roset, tot i que ens quedarem a uns metres de la pròpia masia.
 |
| Masia de Cal Soler de Roset |
Com la Masia és un propietat privada no accedirem al seu voltant i que farem es fer un fort gir a la nostra esquerra per un camí que baixa suaument en direcció a unes alzines que queden per sota de la pròpia masia.
 |
| Gir a l'esquerra en direcció a unes alzines |
Unes metres més endavant el camí fa un gir d'uns 300º aproximadament a la dreta i continua per entre unes alzines i passa per sota de la façana est de la masia.
 |
| Alzines sota la Masia de Cal Soler de Roset |
El camí, força pedregós, va deixant la Masia enrere, passant entre camps de vinyes i algun camp erm, entre uns marges de pedra seca força deteriorats.
 |
| Camí passat Cal Soler de Roset |
En arribar a la part més baixa d'aquest camí, a la nostra esquerra veurem el naixement del Barranc de Cal Soler de Roset que en aquest punt inicia el seu recorregut en direcció nord.
 |
| Camí i inicia del Torrent de Cal Soler de Roset |
El punt on comença aquest Torrent rep les aigües de la pluja que baixen per les vessants dels camps de correu que l'envolten i que en aquest punt s'uneixen per formar l'inici del torrent.
Seguidament iniciarem una suau pujada, seguint entre marges de pedra seca, que, passats uns 300 metres aproximadament, ens portarà fins a una bifurcació i al camí de Cal Pavet.
En arribar a la bifurcació haurem de girar a la dreta i seguir pel Camí de Cal Pavet, pel que haurem de fer poc més de 160 metres aproximadament, fins a situar-nos en una nova bifurcació.
 |
| Camí de Cal Pavet |
En arribar a la bifurcació veurem com les senyals del PR-C-224 blanques i grogues giren a l'esquerra, però en aquest punt tornarem a deixar, momentàniament, de seguir les marques del PR i continuarem pel camí que gira a la dreta en direcció a Cal Pigó i Cal Benet.
Tercera Variant
Continuarem pel Camí de Cal Benet a Mas Fonoll.
 |
| Bifurcació entre el Camí de Cal Pavet i Camí de Cal Benet a Mas Fonoll |
Aquest camí baixa molt suaument envoltat d'una gran massa forestal de pi; a la dreta queda el Turó del Guix i a la dreta és conegut com el Bosc de la Plana del Gori; el camí ens portarà fins a una nova bifurcació, abans d'arribar a la Masia de Cal Benet; en aquesta bifurcació, a la dreta queda la Plana Rodona, una gran esplanada destinada al sembrat.
En arribar a la bifurcació deixarem el Camí de Cal Benet a Mas Fonoll i haurem de continuar pel camí que gira a la nostra esquerra i introdueix al Bosc de la Plana del Gori; durant tot aquest tram de camí estarem envoltats d'una gran massa forestal de pi.
 |
| Camí del Ponàs a Can Benet |
Per aquest Camí del Ponàs a Can Benet farem un agradable passeig, envoltant aquesta zona boscosa, i sempre en una suau descens que després d'un 750 metres aproximadament ens portarà fins a una nova bifurcació.
En aquesta bifurcació ens trobarem novament amb les senyals o marques blanques i grogues del PR-C-224.
Fi de la Tercera Variant
En arribar a la bifurcació haurem de continuar per la dreta, seguint el Camí del Ponàs a Can Benet i que a partir d'aquest punt comença una llarga baixada per un terreny relliscós, degut a que hi ha força pedra en forma de grava i que en la pendent fa més inestable el terra.
 |
| Camí del Ponàs a Can Benet |
No gaire més endavant arribarem a una nova bifurcació i haurem de continuar pel mateix camí que gira a l'esquerra en baixada pedregosa i que de seguida el camí fa un pronunciat gir a la dreta de gairebé uns 300º.
 |
| Bifurcació al Camí del Ponàs a Can Benet |
Aquest bifurcació està ben senyalitzada amb les senyals blanca i groga; el camí que gira a la dreta hi ha una tanca amb una cadena metàl·lica, que normalment està al terra i no tanca el pas; aquest camí ens portaria al Colt dels Aigols i al Torrent de la Teuleria.
Passada aquesta darrera bifurcació i passat un centenar de metres ens situaren a la línia imaginària que divideix el terme municipal de Pontons (Alt Penedès) que deixarem enrere per entrar al terme municipal del Pla de Manlleu-Aiguamúrcia (Alt Camp).
Gairebé al final de la baixada per aquest camí i abans d'arribar a la Plana del Ponàs, el camí passa a tocar de la Masia del Ponàs, que veurem a la nostra dreta.
 |
| Masia del Ponàs |
En aquest punt del camí és molt important, dons només passar la masia, el camí continua endavant girant suaument a l'esquerra, però en la nostra ruta, deixarem de seguir-lo (veure imatge següent).
 |
| Seguir fletxa groga |
El que farem es girar lleugerament a la dreta i continuar per l'antiga entrada que es feia per anar a la parada de ceps que hi ha per sota de la masia i coneguda com la Plana del Ponàs. Aquesta entrada al camí, en suau baixada, pot estar coberta de vegetació, però és fàcil de trobar i de seguir. Con a referència també veurem unes d'alzines al final del camí que accedeix a la parada de ceps.
En el cas de que no veiem aquesta entrada en direcció a la parada de ceps, podem continuar pel camí original i en arribar a la següent bifurcació on ens trobarem un camí asfaltat i aquí haurem de girar a la dreta i seguir per aquest, Camí de la Masia, en direcció al Pla de Manlleu.
Passarem per sota de les alzines i continuarem per un camí que puja en direcció al Camí de la Masia, el camí asfaltat que ens portarà fins al Pla de Manlleu.
 |
| Plana del Ponàs Camí de la Masia |
En accedir al camí asfaltat haurem de continuar per la nostra dreta.
Per aquest Camí de la Masia anirem avançant entre camps de vinya i oliveres i alguns petits boscos; el camí passa entre el Turó de Cal Galletó, a l'esquerra (zona de bosc) i el Turó del Cal Cardó, a la dreta (zona de bosc).
Fins al Pla de Manlleu anirem veient diferents masies escampades per aquesta zona i que algunes tenen el nom escrit en rètols informatius properes a la casa.
Després de fer poc més de 1400 metres el Camí de la Masia (sempre asfaltat) arribarem a una cruïlla, just en passar pel costat del Bosc de la Medalla, un petit bosc de pi que queda a la nostra esquerra; en aquest punt continuarem pel camí asfaltat que gira a la nostra dreta; de seguida el camí passa pel costat d'un imponent arbre, un "lledoner", conegut com "el lledoner de Cal Galofré", situat a l'esquerra del camí.
 |
| Lledoner de Cal Galofré |
Passat aquest lledoner passarem pel costat d'una doble masia, la Masia de Cal Galofré i la Masia de Can Figueres, unes edificacions construïdes pels voltants del segle XIV.
De seguida el camí asfaltat ens portarà fins a la carretera T-244 i un cop aquí haurem de continuar per la nostra esquerra; cal tenir molt de compte, dons la carretera no té voral de protecció per a vianants, per tant, sempre avançarem pel voral esquerra de la carretera durant uns 300 metres aproximadament i fins a l'entrada al poble del Pla de Manlleu (Aiguamúrcia - Alt Camp).
 |
| Pont de Pedra sobre la Riera de Marmellar |
Entrarem al nucli del Pla de Manlleu per Pont de Pedra sobre la Riera de Marmellar; un cop creuat el pont, ens situarem a la Plaça de Montserrat Soler; a la dreta veurem dos grans rètols informatius amb informació rellevant del poble i de l'entorn (malauradament aquests rètols informatius estan força deteriorats degut a les inclemències del temps, sobretot del sol); a l'esquerra del pont hi ha un petit parc infantil i un font d'aigua potable.
Per continuar deixarem aquesta plaça; les senyals del PR-C-224 continuen per l'Avinguda de Sant Cristòfol o carretera TP-2442, però en el nostra cas deixarem de seguir aquest PR i continuarem pel primer carrer de la dreta, carrer de Sant Miquel.
Quarta Variant
 |
| Avinguda Sant Cristòfol - dreta, carrer Sant Miquel |
El carrer de Sant Miquel és en pujada i a la sortida del poble, comença un camí cimentat, també conegut com a pujada de Sant Miquel; una mica més endavant s'acaba el tram de ciment i comença el camí terrós.
 |
| Carrer de Sant Miquel |
Aquesta pujada de Sant Miquel ens portarà a una primera bifurcació i haurem de continuar en línia recta, seguint pujant; aproximadament uns 250 metres més endavant el camí arriba a una cruïlla, on els camins que giren a la dreta van en direcció a un parell de masies i el camí de l'esquerra, pel que continuarem i que s'endinsa a una zona boscosa, ens portarà de seguida a l'Ermita de Sant Miquel.
 |
| Ermita de Sant Miquel |
Construïda a mitjans del segle XII, la primera noticia seva la trobem documentada l'any 1247; posteriorment, al segle XVIII, va ser ampliada i recentment s'hi han fet algunes restauracions. L'obra és de carreus petits de pedra a la part de llevant i de pedra i argamassa més cap a ponent. La teulada original era de lloses de pedra. Actualment el sostre és de cabirons de fusta i acabat de teula. Es tracta d'una església d'una sola nau amb absis semicircular situat cap a llevant i coberta a dues vessants. L'accés original es feia per la façana lateral orientada a migdia. Encara es veu un petit portal allindat de pedra tapiat. Actualment s'hi accedeix des de la cara de ponent. A l'interior hi ha un altar situat davant del doble art presbiterial de mig punt de llastres de pedra i aixecat dos graons respecta a la resta de la nau. Al mig de la nau es pot observar un arc apuntat, de dovelles de pedra picada, que va aparèixer amb l'ampliació posterior. A l'exterior, als peus de la nau, es troba el portal d'arc de mig punt de dovelles de pedra i un campanar de cadireta d'un sol forat a la part superior.
(Informació extreta del rètol informatiu que hi ha al costat de l'ermita)
Deixarem enrere l'ermita i de seguida el camí ens portarà a primera bifurcació; en aquest punt haurem de continuar pel camí que continua per la nostra esquerra, deixant el camí de la dreta que puja en direcció a la Masia Cal Torró, entre d'altres.
El camí avança entre camps de vinya i zones de bosc; farem una pujada curta però en força pendent que ens portarà a una segona bifurcació i en aquest punt haurem de continuar pel camí que continua per la nostra esquerra, deixant el camí de la dreta que puja en direcció a la Masia de Cal Mingo Saliu.
Passada aquesta darrera bifurcació el camí, amb un terra de color vermellós, passa entre dues grans parades de ceps i al final d'aquestes ens situarem en una altre bifurcació; en aquest punt el que farem és deixar el camí que continua per l'esquerra en direcció a les restes del Mas Corrubí i girarem a la dreta per passar novament entre dues parades de ceps i anirem envoltant la parada de ceps girant suaument a l'esquerra i arribarem al final de la parada de ceps que queda a la nostra esquerra.
 |
| Gir a la dreta i seguir envoltant la parada de ceps |
 |
| Envoltar la parada de ceps cap a l'esquerra |
Al final de la parada de ceps i quan ja no tinguem possibilitat de continuar endavant, veurem, a la dreta, un corriol que s'endinsa per una zona de força vegetació, però és un corriol ben definit i que avança sense problemes entre bosc i camps de vinya.
 |
| Corriol |
Per aquest corriol i abans d'arribar a la Masia de Cal Boques creuarem la línia imaginària entre el terme municipal d'Aiguamúrcia (Alt Camp) que deixarem enrere i entrarem al terme municipal del Montmell (Baix Penedès).
Més endavant el corriol passa a tocar de la Masia de Cal Boques, que veurem a la nostra esquerra; en aquest punt s'acaba el corriol i comença un camí terrós, que unes poques passes més endavant ens situarà en una bifurcació.
 |
| Bifurcació |
En aquesta bifurcació haurem de continuar per la nostra dreta seguint el Camí d'Aiguaviva; en aquest punt retrobarem les senyals blanca i groga del PR-C-224 que venent pel Camí de la Plana a la nostra esquerra.
Fi de la Quarta Variant
Seguirem pel Camí d'Aiguaviva en direcció a aquest petit nucli de població queda a uns escassos 350 metres; per aquest camí i abans d'arribar al poble d'Aiguaviva, en temps de tardor, podrem gaudir de paisatges de diferents colors, com ara les fulles dels ceps (pàmpols) i també de les diferents tonalitats de color verd del bosc; entre les muntanyes encara destaca el campanar de l'església de Marmellar.
 |
| Vinyes al voltant d'Aiguaviva |
Entrarem al nucli d'Aiguaviva i el travessarem pel propi Camí d'Aiguaviva, de nord a sud, i en direcció a la Bassa Gran.
 |
| Aiguaviva Camí d'Aiguaviva |
El nucli d'Aiguaviva pertany al terme municipal del Montmell, a la comarca del Baix Penedès. N'És un dels indrets més bonics de la comarca. Tal i com el seu nom designa, hi ha aigua, i a més és viva, es belluga. La Font Major i la Font del Lleó subministren i omplen la Bassa Gran que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia des de l'edat mitjana.
A la sortida del poble el camí passa pel costat de la Bassa Gran que pertany a la Casa Gran, un edifici senyorial datat entre el segle XVI i XVII.
 |
| Bassa Gran |
Uns pocs metres més endavant d'aquesta Bassa, a la dreta del camí i mig amagada entre la vegetació hi ha la Font del Lleó.
 |
| Font del Lleó |
És una font senzilla, sense cap pica per emmagatzemar l'aigua, si no que aquesta és vessada directament al terra i corre pel costat del camí en direcció a la Bassa Gran. El seu broc és una pedra en forma de cap de lleó, molt desgastada, i amb forats en forma d'ulls i boca per on brolla l'aigua.
Unes poques passes en enllà, gairebé a tocar de la font, hi ha la Mina d'Aiguaviva que proveeix la font del Lleó i al seu costat hi ha el Freixé d'Aiguaviva, un Arbre Monumental (declarat l'any 1990).
 |
| Freixé d'Aiguaviva |
Deixarem enrere Aiguaviva i continuarem per un camí de terra que de seguida ens portarà fins a la carretera TV-2443; en accedir a aquesta carretera hi ha dues possibilitats per continuar:
- Continuar per la dreta seguint per la carretera fins a arribar a un desviació a l'esquerra en direcció a La Joncosa del Montmell, seguint les marques blanca i groga del PR-C-224 (seguir el track que s'adjunta)
- Creuar la carretera i continuar pel camí que veurem una mica més a l'esquerra (a tocar de l'antiga Pedrera d'Aiguaviva) i que s'endinsa per l'Obaga de Claravalls entre camps de vinya i bosc (una part del camí pot estar força deteriorada o bruta de vegetació, per tant, cal veure com està si decidim passar-hi)
Seguint l'opció 1. per la carretera, passats uns 100 metres aproximadament ens situarem en una bifurcació on haurem de continuar per la carretera que gira a l'esquerra en direcció a La Joncosa de Montmell.
Aquests trams interiors de carretera no tenen voral de protecció per a vianants, per tant. caldrà anar en compte, dons sempre hi han vehicles que hi transiten.
Per aquest tram de carretera haurem de fer aproximadament uns pocs més de 750 metres fins que veiem una tanca o barrera metàl·lica de protecció vial a banda i banda de la carretera.
Seguint la tanca o barrera de l'esquerra, al final d'aquesta haurem de girar a l'esquerra, per deixar la carretera i continuar, en curta baixada, en direcció al un camí que és situa paral·lel al torrent de Sant Marc.
Pel camí terrós, paral·lel al Torrent de Sant Marc, haurem de fer aproximadament uns 860 metres fins a situar-nos en una primera bifurcació.
En aquesta bifurcació deixarem el camí paral·lel al torrent de Sant Marc i haurem de continuar pel camí que gira a la dreta i comença una llarga pujada, Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu; inicialment la pendent és pronunciada però posteriorment aquest és més suau i ens portarà fins a una bifurcació.
 |
| Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu |
En la bifurcació continuarem pel camí que gira a la dreta i seguirem en pujada, amb trams suaus i alguns una mica més pendents; el camí de l'esquerra ens portaria al Turó de la Cova de l'Olla, prop de la pròpia Cova de l'Olla.
El camí ens portarà fins a la seva part més alta i seguidament comença una llarga baixada per un camí que és força pedregós i cada vegada més conforme anem baixant.
 |
| Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu |
El camí, en força pendent de baixada i molt pedregós en la seva part final, ens portarà fins a una cruïlla de camins al fons de la vall; en aquest punt seguirem pel camí del mig en direcció al Mas Bartomeu.
Passada la cruïlla de seguida en camí torna a agafar pujada, inicialment de manera suau i conforme anem avançant el pujada és més pronunciada; el camí passa per entre una gran massa forestal on destaquen el pi i alzina, entre d'altres.
Després d'una llarga pujada el camí ens portarà fins a una bifurcació i haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra.
 |
| Camí d'Aiguaviva a Mas Bartomeu |
En la bifurcació el camí de la dreta és el "Camí de Coll d'Arca a Mas Bartomeu".
En girar a l'esquerra haurem de fer poc menys de 200 metres per arribar a una petita esplana on resten ubicades les restes del Mas Bartomeu.
 |
| Alzina de Mas Bartomeu |
El primer que veurem en aquesta esplanada és una gran Alzina que tapa bona part de la façana lateral de la Masia; aquesta alzina dona una bona ombra tot l'any.
Darrera l'alzina hi han les restes d'aquesta antiga Masia, situada en un lloc estratègic i des d'on s'albira una panoràmica molt extensa.
 |
| Mas Bartomeu |
La Masia està totalment en runes i només les parets laterals i alguna interior estan dempeus; la masia queda adossada a una torre de guaita molt antiga, segurament d'època medieval; la paret lateral de la torre de guaita, de cara al sud, mostra algunes espitlleres, d'aquí el seu caràcter militar i defensiu.
El camí assenyalat amb marques blanca i groga passa pel costat de la paret lateral oest o de ponent i continua per la paret sud o la paret de la torre de guaita, des d'on tenim un magnífic mirador sobre la plana del Penedès.
 |
| Mirador des de Mas Bartomeu |
Deixarem Mas Bartomeu i continuarem per un corriol ben definit que segueix per la vessant sud de la muntanya en direcció al Torrent de Mas Bartomeu.
 |
| Camí de Mas Bartomeu |
El Camí de Mas Bartomeu, en forma de corriol, comença una baixada força pedregosa i que és constant en la major part del recorregut; tot i que aquesta baixada no té gaire pendent, el fet de tenir molta pedra fa que haguem d'anar en compte de no relliscar.
Aquesta baixada ens permet gaudir de bones vistes sobre la plana penedesenca, la mar Mediterrània i les muntanyes que envolta la plana, con ara, El Montmell, El Puig Francàs, La Serra Pedregosa, Les Muntanyes del Tet, i més enllà el Camp de Tarragona....
El camí ens portarà fins a una bifurcació, a meitat de la vessant de la muntanya, i com a punt de referència veurem, pintat al terra, una senyal en forma de ferradura.
 |
| Ferradura pintada al Camí de Mas Bartomeu |
En arribar a aquesta bifurcació haurem de continuar pel corriol que gira a la dreta i que unes passes més endavant accedeix a un camí més ample i que continua baixant per zona de la Cubeta de Mas Bartomeu i paral·lel al Torrent de Mas Bartomeu que neix ben a prop d'aquí.
Per aquesta baixada, que continua essent pedregosa, farem uns 200 metres aproximadament i el camí s'incorpora a la mateixa glera del Torrent de Mas Bartomeu i anirem per aquest durant un llarg tram d'uns 1300 metres aproximadament; aquest tram de torrent és més suau i bona part és força planer.
Finalment arribarem a una bifurcació, a la zona coneguda com el Fondo de l'Arboçar; en aquest punt haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra i que continua essent el propi Torrent de Mas Bartomeu; el camí que gira a la dreta va en direcció a SantSuies tot seguint el Torrent de SantSuies; així, en aquesta bifurcació, s'uneixen el Torrent de Mas Bartomeu i el Torrent de SantSuies.
 |
| Camí i Torrent de Mas Bartomeu |
 |
| Unió del Torrent de Mas Bartomeu i el Torrent de SantSuies |
En girar a l'esquerra continuarem avançant per la glera del Torrent de Mas Bartomeu (tot i que també se li diu Torrent de SantSuies); la majoria dels trams del camí és fan pel mateix torrent, tot i que n'hi ha algun petit tram que surt lleugerament del torrent.
Després d'un tram de camí, aquest passa a tocar d'un petit dipòsit d'aigua construït en pedra seca; aquest dipòsit està sec i brut de pedres i porqueria, però afortunadament encara continua dempeus.
 |
| Construcció de Pedra Seca: Dipòsit d'aigua |
En passar aquesta construcció de pedra seca, no gaire més endavant el camí ample s'acaba i comença un camí més estret en forma de corriol; més o menys a aquesta mateixa alçada creuarem la línia imaginària que divideix el terme del Montmell, que deixarem, per entrar al terme municipal de La Bisbal del Penedès; també com a referència, més o menys, veurem un camí, a l'esquerra, que s'enfila en direcció al Coll del Carrers, assenyalat amb alguna fita de pedres i/o marques de color blau (no seguir).
Continuarem pel Torrent de Mas Bartomeu per un corriol ben definit i envoltat de bosc i molta massa forestal.
 |
| Camí/corriol al Torrent de Mas Bartomeu |
En un punt determinat, a la zona del Fondo del Totarreu, el corriol deixa la glera del Torrent de Mas Bartomeu i continua més a la dreta seguint el conegut com a Camí dels Sagraments, un corriol que s'enfila suaument per la vessant de la muntanya, seguint, gairebé sempre en línia recta i paral·lel al propi torrent.
Quant aquest camí fa una pronunciada corba a la dreta, s'acaba el Camí dels Sagraments i comença la baixada pel Camí del Rotllat.
Just en aquesta corba del camí, el torrent de Mas Bartomeu gira cap a l'esquerra i s'allunya del camí; tot seguit s'uneix amb el Torrent de Freier i no gaire més endavant s'uneix al Torrent de la Costa i el Torrent Mal.
El camí del Rotllat, més conegut a La Bisbal com a "Pujada de Cal Rotllat" és un tram de camí peculiar degut al seu terra rocallós; podrem veure clarament les vies que han anat deixant, al llarg del temps, les roderes dels carros que antigament passaven per aquí, amunt i avall, una i una altre vegada.
 |
| Pujada de Cal Rotllat |
La Pujada de Cal Rotllat, o en aquest cas, la baixada, té uns 250 metres de longitud aproximadament, sense cap dificultat, dons és molt suau.
Al final de la baixada s'acaba l'empedrat i recentment s'ha cimentat un petit tram, al mateix temps que s'han arreglat els marges de pedra seca que envolten uns camps amb ametlles i garrofers.
 |
| Camí de Cal Rotllat |
Continuarem per aquest camí, on ja comença a estar envoltat de camps de conreu; unes passes més endavant, i a la dreta del camí, està ubicada la Masia de Cal Rotllat, que dona nom a tota aquesta zona; finalment el camí ens portarà fins a una bifurcació, just davant del cementiri de La Bisbal del Penedès.
En aquesta bifurcació haurem de continuar per la nostra dreta, passant per davant del cementeri i seguint pel Camí del Cementiri; més endavant passarem per sobre del pont de l'autopista AP-2; només passar el pont tenim dues opcions:
- A l'esquerra del camí asfaltat, veurem unes marques de color groc, que assenyalen el Camí de Sant Jaume de Compostela; aquestes senyals grogues ens dirigeixen a una baixada en direcció a un altre camí que passa pel costat d'unes grans naus (antiga fàbrica tèxtil); aquest és el camí marcat, del PR-C-224 com el Camí de Sant Jaume de Compostela (camí marcat amb el track del GPS que s'adjunta) - (aquest tram de camí que passa del costat d'aquestes naus pot estar molt brut de vegetació que pot fer impossible avançar, per això s'esmenta l'opció 2.)
- Seguir per la baixada asfaltada del Camí del Cementiri fins arribar a una rotonda de la carretera TV-2401; a la rotonda continuar per l'esquerra seguint aquesta carretera i fins a trobar un camí a la dreta - poc menys de 200 metres). En aquest punt tornaríem a trobar el camí assenyalat del PR o Camí de Sant Jaume.
 |
| Opcions passat el pont sobre l'AP-2 |
Seguint l'opció, passarem pel costat de les naus, i després de la seva entrada principal haurem de passar pel mig d'unes ginestes que grans dimensions que cobreixen parcialment el camí.
Passat el tram de ginestes, entre la paret de les naus, a l'esquerra, i la vinya, a la dreta, creuarem, de forma totalment inapreciable, la Rasa dels Masos; aquí girarem a la dreta i haurem de creuar la carretera TV-2401 (just en aquest punt es troben l'opció 1. i l'opció 2.).
 |
| Creuar carretera TV-2401 |
Creuarem la carretera, sense pas de vianants, per tant, cal anar en molt de compte, i continuarem pel camí que veurem davant mateix i que ens portarà a l'entrada del poble, passant pel costat de la zona esportiva municipal.
Creuarem l'avinguda del Baix Penedès o antiga carretera TV-2401 i accedirem a la zona d'aparcaments o Plaça de l'Era de Batre; en aquesta plaça veurem un altre rètol informatiu del PR-C-224 entre La Bisbal i Sant Magí de la Brufaganya.
Seguint les senyals o fletxes grogues del Camí de Sant Jaume de Compostela, continuarem una mica més endavant per situar-nos a la Plaça de l'Església on donarem per acabada la ruta entre el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya i La Bisbal del Penedès.
 |
| Plaça de l'Església i campanar de l'Església de Santa Maria de La Bisbal del Penedès |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada