arbres singulars alba alt camp

ARBRES SINGULARS

Arbres remarcables de l'Albà - Aiguamúrcia - Alt Camp

https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=594a91b767217f4b7453624bbea95d7e&3D=false

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris

L'origen d'aquesta ruta de senderisme va sorgir d'una manera totalment casual i sense pensar-ho, sense coneixement de l'existència i ubicació dels diferents arbres que han arrelat en aquests indrets al llarg del temps. Mirant per Internet vaig veure a una pàgina que parlava d'arbres singulars i d'un llibre escrit per en Jaume Marlès Magre i editat per l'Institut d'Estudis Vallencs. Vaig buscar informació d'en Jaume i després de trobar-ne  referències en les xarxes socials vaig posar-me en contacte amb ell; la resposta va ser la seva total disponibilitat i informació en relació al seu treball i al llibre i que vaig poder-lo adquirir a través de l'Institut d'estudis Vallencs. El vaig llegir detingudament i vaig valorar la possibilitat de fer-ne rutes de senderisme que unissin, a ser possible, tots els arbres, així com una ruta per conèixer i descobrir masos i masies i recons de cada poble. Al ser jo fill de La Bisbal del Penedès, una vila ben a prop d'aquests pobles, amb decidir a conèixer aquests arbres singulars. En principi amb va costar trobar-ne algun, però amb l'ajuda d'algun pagès, d'altres veïns i del propi Jaume vaig trobar tots aquells arbres que em podien suposar fer una ruta de senderisme circular, que avui us convido a fer i descobrir, paratges ben propers i segurament desconeguts per molts.
Amb l'autorització d'en Jaume Marlès i Magre us animo a adquirir aquest llibre que trobareu a l'Institut d'Estudis Vallencs, carrer Jaume Huguet, 1 de Valls (📞 977-600660).

UBICACIÓ:

El poble de l'Albà està situat dins del terme municipal d'Aiguamúrcia, dins de la província de Tarragona, a la comarca de l'Alt Camp.

Com Arribar-hi:

Des de Barcelona, cal agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona fins arribar a la bifurcació amb l'autopista AP-2 en direcció a Lleida; continuarem per aquesta fins a la sortida 11-Vila-rodona; a la rotonda seguir per la carretera C-51 en direcció a El Vendrell - Santes Creus; a la següent rotonda, cal seguir per la carretera TP-2002 en direcció a Vila-rodona - Santes Creus; passat Vila-rodona cal agafar la carretera TV-2005 en direcció Aiguamúrcia; passat Aiguamúrcia seguirem per la mateixa carretera en direcció a Masbarrat i l'Albà.
Des de Tarragona, cal agafar la carretera TP-2031 en direcció als Pallaresos i seguirem per aquesta fins passat Bràfim; creuarem la carretera C-51 i seguirem per la carretera TP-2002 en direcció a Vila-rodona; a partir d'aquí cal seguir les mateixes indicacions anteriors.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme circular
DIFICULTAT DE LA RUTA: Moderadament fàcil. No te cap dificultat més enllà de la distància que cal recorre
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 14,72 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 4 hores i 33 minuts en total (3 hores i 14 en moviment + 1 hora i 18 minuts aturat); 4,5 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: Abans de començar la ruta cal informar-se de la previsió meteorològica; és recomanable portar un mapa, una brúixola i també, si és possible, un GPS amb el track de la ruta, que ens facilitarà el recorregut; protector solar, que ens posarem abans de començar la ruta i fer-ho varies vegades durant la ruta; començar la ruta de bon matí, quan la fresca del dia és més agradable i sempre amb la claror del dia; menjar i aigua en quantitat suficient, respectar la flora i la fauna; si es porten gossos, cal que vagin lligats; cal emportar-se les deixalles per a dipositar-les on correspongui; no fer la ruta en solitari, si és possible
DESTACATS: Camins, masos i masies i un patrimoni d'arbres singulars i/o monumentals dins del terme municipal d'Aiguamúrcia (L'Albà) - Alt Camp
PUNT DE SORTIDA: Davant de la façana principal de l'església de Santa María de l'Albà
PUNT D'ARRIBADA: Al mateix punt de sortida
PUNT MÉS ALT: En la bifurcació del Camí en arribar a Cal Bernat  
PUNT MÉS BAIX: En la bifurcació del Camí d'en Mas Palau, passat el pou de calç
GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/arbres-singulars-de-lalba-104714529

ITINERARI:

Situats davant de l'Església de Santa Maria de l'Albà, començarem la ruta seguint la direcció del Camí Mas d'en Palau i que comença per la nostra dreta.

Església de Santa Maria de l'Albà

El Camí Mas d'en Palau inicialment es planer, però conforma anem avançant el camí descendeix en direcció al Fondo del Camp Gran.

Camí Mas d'en Palau

Quan aquest camí fa un pronunciat gir a la dreta i ja en baixada, passada aquesta corba i a l'esquerra del propi camí veurem un pou, o el que en queda d'ell; no n'he trobat informació de l'us que en tenia, tant podria ser un pou de calç, un pou de glaç o simplement un pou d'aigua.

Pou

Una mica més endavant el Camí arriba a una bifurcació, just en el punt més baix de la ruta, al pas pel Fondo del Camp Gran; en aquest punt haurem de continuar pel camí que gira a la nostra esquerra i en direcció al Mas d'en Palau.

Camí Mas d'en Palau al pas pel Fondo del Camp Gran

El Camí ens portarà de seguida fins al Mas d'en Palau; en arribar a la seva alçada haurem d'envoltar-lo, per tant, a la primera bifurcació que veurem, caldrà continuar en línia recta.

Mas d'en Palau

En envoltar el Mas pel darrera i seguint el camí, si mirem a la nostra dreta i a la zona de bosc, veurem com sobresurt la copa d'un pi.

Davant del Mas d'en Palau i just en el començament d'una petita pujada que ens portarà a una bifurcació, deixarem momentàniament el camí i girarem a la nostra dreta per entrar a una parada de vinya de ceps.

Per aquesta parada de vinya anirem paral·lelament a la primera línia de caps i fins al final d'aquesta per a situar-nos davant d'un bosc de pi blanc.

Al final de la parada de ceps, girarem una mica a l'esquerra, i haurem d'endinsar-nos uns pocs metres dins d'aquest bosc, per arribar fins a la soca del Pi del Mas d'en Palau (Pinus halepensis); per arribar a aquesta zona, que acostuma a estar força bruta de matolls, herbes, arínjols (arítjol)..., és recomana portar unes tisores de podar, per poder obrir-se una mica de pas (en cas de no voler arribar fins la pròpia soca del pi, no cal portar res).

Català: Pi - Castellà: Pino

Pi del Mas d'en Palau (tardor + primavera)

La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 17. pàgines interiors 46 i 47.

Desfarem al camí i tornarem a situar-nos davant del Mas d'en Palau; novament al camí, haurem de girar a la nostra dreta i fer una suau i curta pujada fins a arribar a una bifurcació, on haurem de continuar per la nostra esquerra.

Al girar a la nostra esquerra continuarem pel camí que segueix envoltant el Mas d'en Palau; ara estarem situats a la part alta més alta que envolta el Mas i des d'aquest punt podrem observar bona part del Mas i la bonica i cuidada Era de batre.

Mas d'en Palau i l'Era de batre

Començarem a deixar el Mas enrere, i veurem a la nostra esquerra, l'entrada principal del Mas, encarat a l'est (no hem de passar pel davant de l'entrada principal).

A partir d'ara seguirem pel Camí en direcció a Mas la Vilella, tot passant per les terres del Mas d'en Palau i del Figueral.

Camí en direcció al Mas la Vilella

El camí és ample i còmode, amb un terra compacta que ens portarà, després d'un suau i curta pujada fins a una bifurcació, on haurem de continuar per la nostra esquerra.

Només passar aquesta bifurcació veurem, a la nostra dreta, dues noves bifurcacions seguides l'una de l'altre i que en cap cas les seguirem; haurem de continuar pel camí principal que continua en línia recta (o seguint per la nostra ma esquerra); el camí de la dreta de la segona bifurcació ens portaria directament al Mas la Vilella, però que en nostra cas no és necessari d'arribar-nos-hi.

Passada aquesta segona bifurcació, no gaire més endavant el terra del camí i de tota la zona que l'envolta passa a tenir un color vermellós.

Per aquest camí i passats uns 770 metres aproximadament arribarem a un nova bifurcació, on haurem de continuar pel camí que gira a la nostra esquerra; el camí de la dreta ens portaria al Mas la Vilella, que veurem situat sobre un pujol i mig amagat darrera alguns pins.

Mas la Vilella

El Mas la Vilella és un edifici que actualment està totalment ruïnós i està en perill d'esfondrar-se sobre si mateix, per tant, si es vol visitar cal anar en molt de compte; a la façana principal del Mas hi ha un rellotge de sol.

Seguirem pel camí que és gairebé en línia recta; a la nostra esquerra quedarà la Serra de Cal Manco i a la nostra dreta les terres de la Vilella.

Davant nostra veurem la Roca Ferrana, una muntanya de 751 metres que pertany al terme municipal d'Aiguamúrcia; la millor manera accedir-hi és per l'altre vessant de la Serra de Cal Manco, pujant en direcció a Mas de Cal Bernat i pel Castell de l'Albà.

Seguint endavant per aquest camí anirem veient algunes vinyes, situades sempre a la nostra dreta i finalment aquestes s'acabaran en arribar al Bosc de Cal Cortada.

El Camí arriba fins a una bifurcació just en entrar al Bosc de Cal Cortada; per aquesta bifurcació hi passarem dues vegades, una d'anada i l'altre de tornada; així per l'anada continuarem en línia recta, deixant el camí en pujada que gira a l'esquerra; haurem de fer pocs més de 200 metres per aquest camí, una mica desfet, però ben traçat i sense pèrdua fins arribar a una molt suau i curta pujada, per la qual veurem una gran alzina davant nostra.

Suau i curta pujada amb l'Alzina

En arribar a aquest primera alzina seguirem unes passes més endavant i a la dreta i situada en la vessant de muntanya veurem l'Alzina de la Vilella (Quercus ilex), on destaca per la seva gran soca i les diferents ramificacions i la seva gran alçada.

Català: Alzina - Castellà: Encina

Alzina de la Vilella (tardor)

Alzina de la Vilella (primavera)

La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 14. pàgines interiors 40 i 41.

Deixarem l'Alzina de la Vilella i haurem de desfer el camí i tornar a situar-nos en la bifurcació anterior (tornada) i en aquest punt haurem de deixar el Camí de la Vilella i continuar per la nostra dreta en direcció al bosc i Serra de Cal Manco; el corriol és inicialment en pujada.

Al girar a la dreta ens trobarem un pujada força pedregosa i conforme anem pujant pel corriol, la pendent és més considerable, per tant, cal agafar-s'ho en calma; tot i això aquest tram de força pendent és relativament curt.

Finalment el corriol va girant a la dreta i suavitza força la pendent; el corriol ens portarà fins a una bifurcació on accedirem al Camí de Cal Cortada.

Bifurcació al Camí de Cal Cortada

El Camí de Cal Cortada és un camí ample i molt còmode per caminar; en direcció al Mas de Cal Cortada el camí gairebé sempre té una tendència en ascensió, però és molt suau i en la majoria del recorregut es inapreciable. 

Quan haguem fer aproximadament 1 km passarem a l'alçada del Mas de Cal Cortada, que veurem a la nostra dreta i situat d'alt d'un pujol.

Cal Cortada

Passat Cal Cortada encara ens quedarà aproximadament 1 Km més, però força còmode; en cap cas haurem de desviar-nos del camí principal, dons veurem algun camí a dreta o esquerra, però són trams d'entrada a les vinyes que envolten les terres de Cal Cortada.

Camí de Cal Cortada

Finalment el Camí de Cal Cortada ens portarà fins a una bifurcació on veurem una parada de ceps i on també podrem veure el Noguer de Cal Cortada (Juglans regia) situat a tocar d'un marge de pedra seca.

Català: Noguer - Castellà: Nogal

Continuarem pel camí de la nostra esquerra i avançarem uns metres fins arribar a l'alçada del marge de pedra seca i aquí girarem a la dreta per entrar a la parada de ceps i fins a situar-nos davant del Noguer.

Noguer de Cal Cortada (tardor)

Noguer de Cal Cortada (primavera)

La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 15. pàgines interiors 42 i 43.

Deixarem el Noguer de Cal Cortada i desfarem el camí per la parada de ceps i tornarem al camí; aquí continuarem per l'esquerra per tornar a la bifurcació per la que hem passat anteriorment; abans d'arribar-hi i a la dreta del camí i dins d'una zona boscosa de pins veurem una Barraca de Pedra Seca, "Barraca de Cal Cortada".

Noguer de Cal Cortada en temps de tardor

Barraca de Pedra Seca
http://wikipedra.catpaisatge.net/#

Tornarem al camí i a la bifurcació anterior i novament seguirem a caminar pel Camí de Cal Cortada, ara en sentit contrari, desfent el camí que ens ha portat fins aquí.

Camí de Cal Cortada, hivern / primavera

Després d'un llarg tram per aquest camí, gairebé en línia recta i en suau descens, el camí fa una pronunciada corba a la dreta i seguidament va girant més suaument a l'esquerra; a la meitat de la suau corba a l'esquerra i situada a la dreta del camí, i a tocar d'aquest, veurem una nova Barraca de Pedra Seca; aquesta barraca és situada a la Solana de Cal Guillem.

Barraca de Pedra Seca a la Solana de Cal Guillem
tardor / primavera
http://wikipedra.catpaisatge.net/#

Continuarem pel Camí de Cal Cortada fins arribar a una cruïlla de camins, just en el punt on anteriorment hem accedit a aquest camí venint pel corriol de la zona de la Vilella.

Camí de Cal Cortada

En aquest punt haurem de continuar pel camí de la nostra esquerra i que baixa suaument en direcció a una nova bifurcació just davant de la zona de Cal Güell.

En arribar a aquesta bifurcació haurem de girar a la dreta i continuar, a partir d'aquest punt, pel Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia; en aquesta bifurcació veurem un rètol informatiu i el seguirem en direcció a Cal Güell i Castell de l'Albà; en el pal de fusta del rètol informatiu veurem pintada una marca blanca i groga referent al PR-C-8 i que el seguirem durant un tram.

Aquest camí haurem de fer-lo d'anada i posteriorment tornarem a passar per aquest punt en la tornada.

De seguida passarem per una bifurcació i en aquest punt haurem de continuar per la nostra dreta seguint el Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia i la senyal que indica el rètol informatiu en direcció a Cal Bernat i Castell de l'Albà; el camí de l'esquerra ens portaria a les restes de la Masia de Cal Güell.

Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia

A l'esquerra del Camí veurem les restes de la Masia de Cal Güell, que en el seu temps va ser una de les masies més interessants de l'Albà, amb una estructura siscentista de planta baixa, pis principal i galeria de solana, amb diversos cossos annexos; masia datada entre el segles XVI-XVII.

Masia de Cal Güell

Més endavant passarem pel costat de la Pallissa de la Putxa, una edificació situada a l'esquerra del camí i estat ruïnós.

Camí del Pla de Malleu a Aiguamúrcia i Pallissa de la Putxa

Passada aquesta pallissa el camí baixa suaument i en un curt tram; a l'esquerra i a una distància del camí veurem les restes de la Masia de Cal Fam, una nova edificació en estat ruïnós, malauradament com la majoria de les masies i/o edificacions que hi per aquests voltants.

Masia de Cal Fam

Continuarem pel camí i després del suau i curt descens, el camí comença un suau ascens progressiu; passarem pel costat d'una antiga edificació, de la que no n'he trobat informació, però deuria ser força gran vistes les parets de pedra que encara resten en peus a tocar del camí.

De seguida arribarem a una bifurcació senyalitzada amb un rètol informatiu; en aquest punt continuarem per la nostra dreta, seguint la indicació del rètol informatiu en direcció a Cal Bernat i Castell de l'Albà; també anirem seguint les marques blanca i groga del PR-C-8.

Com a referència, en aquesta bifurcació, però pel camí de la nostra esquerra, serà el camí pel que tornarem després de passar per la Masia de Cal Bernat, per tant, farem un tram de la ruta circular per tornar novament fins a aquest punt.

Seguint pel camí de la dreta comença un dels trams de pujada més pronunciats de la ruta i que ens portarà fins a la Masia de Cal Bernat; aquest camí va guanyant alçada conforme anem avançant; el camí fa una primera corba pronunciada a la dreta i més endavant fa una segona corba pronunciada a l'esquerra i després d'un darrer tram de pujada en gairebé línia recta ens portarà fins a una bifurcació. 

En arribar a la bifurcació, situada en el Pla de Cal Bernat, veurem, a la dreta del camí, un rètol informatiu; en el nostra cas haurem de continuar seguint la indicació del rètol en direcció a El Miracle (tot i que a aquesta destinació no hi arribarem).

 

Només girar a l'esquerra ja veurem davant nostra la Masia de Cal Bernat; en primer lloc passarem pel costat de les restes de l'antic estable (a la dreta del camí); davant mateix de l'estable hi ha l'antiga Era de batre, avui gairebé inapreciable degut a l'acumulació d'herbes que l'envolten i cobreixen.

Si ens fixem en la imatge anterior, per darrera del edifici de l'estable sobresurt la copa d'un roure, que anirem a visitar (Roure de Cal Bernat II).

Només arribar a l'alçada de l'estable ja veurem, unes passes més enllà i situat a l'esquerra del camí, les restes de l'edifici de la Masia de Cal Bernat, mig amagades darrera d'una gran massa de vegetació.

Entre l'edifici de l'estable i de la Masia, el camí fa una lleugera corba de dreta a esquerra; just en aquest punt i a la nostra dreta veurem un passadís, una mica brut de vegetació i que baixa lleugerament per darrera de l'edifici de l'estable; unes passes més endavant i a l'esquerra veurem el Roure de Cal Bernat II (Quercus faginea).

Català: Roure - Castellà: Roble

Roure de Cal Bernat II (primavera)

Desfarem el petit tram de passadís i tornarem a situar-nos al camí i a la vora de les parets Masia de Cal Bernat, deixant darrera nostra l'estable de la Masia.

Masia de Cal Bernat

Unes poques passes més endavant, a tocar de la pròpia Masia i situat gairebé al nostra pas, veurem, a la dreta del camí, el Roure de Cal Bernat I (Quercus faginea).

Català: Roure - Castellà: Roble

Roure de Cal Bernat I (primavera)

La informació relacionada amb aquests dos arbres la trobarem en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric del Roure de Cal Bernat II, 19. pagines interiors 50 i 51; ordre numèric del Roure de Cal Bernat I, 18. pagines interiors 48 i 49.

Un cop passada la Masia de Cal Bernat de seguida arribarem a una bifurcació on veurem, a la dreta del camí, un rètol informatiu.

En aquest punt haurem de continuar en línia recta i en direcció a la zona dels Abellons -com a referència per la nostra correcta direcció, davant nostra haurem de veure i seguir una senyal pintada en alguna pedra en forma de X amb els colors blanc i grog-; en aquesta bifurcació deixarem de seguir el Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia i també de seguir les marques blanca i groga del PR-C-8 que tots dos giren a la dreta.

Continuarem un tram d'aquest camí, en suau descens, fins arribar a una nova bifurcació, just a la zona dels Abellons i on veurem una edificació.

En aquest bifurcació haurem de seguir el camí principal que gira a la nostra esquerra i continua en suau descens; a la nostra dreta veurem el Mas de la Llum, una vivenda privada.

Al final d'aquesta suau baixada arribarem a una bifurcació; en aquest punt haurem tancat el cercle del petit tram de ruta circular i que hem fet referència anteriorment.

Així dons, continuarem pel camí que gira suaument a la nostra dreta i reprendrem el Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia i novament veurem algunes senyals blanca i groga del PR-C-8 (ara en direcció contrària  i en destinació al poble de l'Albà).

Pel camí tornarem a veure les restes de la Masia de Cal Fam, però situada a la nostra dreta i després d'una suau i curta pujada a passar pel costat de les restes de la Pallissa de la Putxa, ara també situada a la nostra dreta.

Masia de Cal Fam
Pallissa de la Putxa al Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia

Una mica més endavant el camí torna a passar ben a la vora de la Masia de Cal Güell, ara també situada a la nostra dreta.

Masia de Cal Güell

Unes passes més endavant el camí passa per una bifurcació on veurem, a la dreta del camí, un rètol informatiu i haurem de continuar en línia recta seguint camí cap a l'Albà, deixant el trencall a la dreta que en direcció a la Masia de Cal Güell.

Més endavant el Camí arriba a un altre bifurcació, just en el punt on haurem passat anteriorment venint de la zona de les terres de Cal Cortada; en aquesta bifurcació tornarem a veure un rètol informatiu en direcció a l'Albà.

Continuarem en línia recta i seguint les marques blanca i groga que anirem veient; el camí va descendint suaument i ens portarà fins la zona de la Masia de Cal Manco, després d'haver fet aproximadament uns 550 metres des de la darrera bifurcació; abans d'arribar a l'alçada de la Masia de Cal Manco, haurem de veure un camí, a la dreta, que baixa en força pendent.

Deixarem momentàniament el Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia i continuarem pel camí que baixa en direcció a la zona de les cases de Cal Manco; de seguida veurem, a la nostra esquerra, un petit carrer conegut com "Cal Manco"; deixarem aquest carrer i continuarem baixant; una mica més endavant el camí fa una gir d'uns 180º a la dreta i continua endavant en lleugera baixada.

Més endavant trobarem un bifurcació; aquest lloc serà un punt de pas pel que passarem fins a 3 vegades en el nostra camí, d'anada i tornada.

Bifurcació-1

La primera vegada per la que passarem per aquesta bifurcació haurem de continuar en línia recta o per la nostra dreta fins que el camí ens portarà fins a una clotada; a l'esquerra veurem una parada d'oliveres i a la dreta i al costat mateix del camí veurem el Roure de Cal Manco (Quercus faginea), que és situat damunt d'una petita bassa que gairebé no es veu degut a la molta vegetació acumulada.

Català: Roure - Castellà: Roble

Roure de Cal Manco (tardor)

Roure de Cal Manco (primavera)

La informació relacionada amb aquest arbre la trobareu en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 20. pàgines interiors 52 i 53.

Desfarem el camí i ens tornarem a situar a la bifurcació anterior per segona vegada i en aquest cop haurem de girar a la nostra dreta i seguir pel camí que baixa suaument.

Bifurcació-2

Una mica més endavant el camí fa un gir a la dreta de quasi 180º i seguidament passa pel costat del Maset de Cal Güell, una edificació força ruïnosa i mig amagada entre la vegetació que l'envolta i que veurem a la dreta del camí.

Maset de Cal Güell

Passat el Maset de Cal Güell el camí baixa en direcció a unes vinyes i haurem de seguir sempre el camí més marcat i no desviar-nos en cap cas.

(Cal mirar les imatges anteriors i posteriors per poder veure per on passar fins arribar a trobar el camí en direcció a la Perera de Cal Güell)

Envoltarem una petita parada de ceps per la seva dreta i arribarem fins al final d'aquesta; a la nostra dreta només hi ha uns camps abandonats i situats en un nivell superior al que està aquesta parada de ceps.

Al final de la parada de ceps haurem de fer unes passes més endavant i continuar per un tram de terreny abandonat (poques passes); seguidament cal girar 90º a la nostra dreta i caminar més o menys en línia recta en direcció a un camp abandonat i ple d'herbes que està a un nivell superior.

Com a referència hi ha una fita de pedres (imatge anterior - cercle de color groc) que ens pot ajudar en la direcció correcta; en tot cas cal avançar una mica fins arribar al camp abandonat i girar una mica a la dreta i davant nostra haurem de veure la Perera de Cal Güell.

Una vegada situats al camp abandonat, haurem de girar a la nostra dreta i seguir uns corriols (segurament fets per animals i/o caçadors) i que ens portarem sense massa dificultat fins la Perera de Cal Güell (Pyrus communis) que veurem davant nostra i mig envoltada i amagada per vegetació diversa.

Català: Perera - Castellà: Peral

Perera de Cal Güell (primavera)

La informació relacionada amb aquest arbre la trobarem en el llibre "Arbres Singulars": ordre numèric de l'arbre 16. pàgines interiors 44 i 45.

Deixarem la Perera i haurem de desfer el camí i torna a passar pel costat del Maset de Cal Güell, que veurem ara a la nostra esquerra i seguir endavant, en suau pujada fins a situar-nos novament i per tercera vegada en la bifurcació que hem descrit anteriorment.

En arribar a la bifurcació haurem de girar a la dreta i seguir desfent el camí fins arribar a una nova bifurcació a l'alçada de les Cases de la Masia de Cal Manco.

En arribar a la bifurcació girarem a la dreta i passarem per entre les cases de la Masia de Cal Manco; al final d'aquest carrer i a la dreta, hi ha l'única casa que actualment està ben condicionada per a la vivenda; unes passes més enllà tornarem a retrobar-nos amb el Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia.

Continuarem per la nostra dreta, seguint el Camí del Pla de Manlleu a Aiguamúrcia i en direcció al poble de l'Albà; a partir d'aquest punt la resta del camí, que ens portarà fins a l'Albà, és en suau descens. 

Conforme anem avançant i baixant pel camí començarem a veure novament el poble de l'Albà i sobretot el campanar de l'Església de Santa Maria.

L'Albà

Després d'un tram de baixada el camí ens portarà a passar a la vora del Cementiri de l'Albà, que veurem a l'esquerra.

Continuarem endavant i en un punt determinat passarem pel costat d'una Creu de Pedra de la Santa Missió, que veurem situada a l'esquerra del camí i que gairebé a l'entrada del poble de l'Albà.

Creu de Pedra datada l'any 1951

"La Santa Missió consistia en una sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que eren fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners. Des del punt de vista històric, les Santes Missions, que ja es donaven en segles anteriors, van tenir un impuls notable després del Concili de Trento tot i que no foren ben institucionalitzades fins la primera meitat del segle XIX. Després de la Guerra Civil espanyola es van fomentar especialment i els fidels acudien a les esglésies de forma massiva a escoltar els sermons dels sacerdots; les dones havien d'acudir amb mantellina negra al cap, les cames tapades amb mitges i màniga llarga i, els homes, si duien barret o boina se l'havien de treure. Com a records d'aquells moments tant excepcionals, en moltes parròquies es van construir aquestes Creus de Pedra testimonials".

Abans d'entrar al poble de l'Albà veurem un dels darrers rètols informatius, situat a la dreta del camí i que orienta en direcció a l'Albà - Masbarrat - Santes Creus.

Finalment accedirem novament al poble de l'Albà, per la part posterior de l'Església de Santa Maria, i acabarem la ruta situant-nos de nou davant de la façana principal de la pròpia Església.

Església de Santa María de l'Albà

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé i Sendra