albarca-sant joan codola-grau 3 esgraons-cova santa-roca corbatera-ermita mare deu montsant

SERRA DEL MONTSANT

ALBARCA - SANT JOAN DEL CODOLÀ - GRAU DELS 3 ESGRAONS - COVA SANTA - ROCA CORBATERA - ERMITA MARE DE DÉU DEL MONTSANT - ALBARCA

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris

UBICACIÓ:

La Serra del Montsant està situada a la comarca del Priorat, dins de la província de Tarragona (Catalunya) i abasta varis municipis. Resta ubicada a la serralada Prelitoral i ocupa una extensió d'uns 135 Km2. El cim més alt es La Roca Corbatera de 1163 metres. La Serra del Montsant està constituïda en la seva major part per conglomerats de pedres rodones o còdols, principalment en la seva carena principal (Serra Major). Grans blocs d'aquests conglomerats envolten tot el parc del Montsant, així com algunes de les muntanyes properes i que son refugi d'escaladors (Siurana n'és un exemple). Degut a aquests conglomerats, en el subsòl existeixen nombroses coves, essent la mes coneguda "La Cova Santa". La vessant sud és més seca i d'aspecte més pobre, essent la vessant nord d'un relleu més suau i amb forces barrancs o torrents que desaigüen al riu Montsant.  La Serra Major (GR-171) travessa per la seva carena d'Est a Oest tot el parc. Al llarg del Montsant s'hi troben escampades diverses ermites com ara La Mare de Déu del Montsant, Santa Magdalena, Sant Bartomeu, Sant Joan del Codolà, entre d'altres. A la vessant sud es troben les restes de la Cartoixa d'Escaladei, que fou fundada el segle XII.
Des de l'any 2002 el Parc del Montsant forma part del Parcs Naturals de Catalunya amb el nom de  Parc Natural de la Serra del Montsant. La vegetació predominant que es pot trobar es bàsicament mediterrània, amb arbustos o matolls de cascalls i alzines. En zones més humides hi trobarem rouredes, i en les parts més seques, matolls i brossa o sotabosc i també pins (en algunes zones pins pinyoners). La fauna del Montsant hi trobarem genetes, gats salvatges, fures, rèptils, amfibis, peixos, etc...Els penya-segats son el territori d'algunes aus rapinyaires com ara falcons i àligues.

1 - Conglomerats de còdols
2 - Escut d'Escaladei a la façana de l'ermita de la Mare de Déu del Montsant
3 - Pi a la Serra del Montsant

Com arribar-hi:

Des de Barcelona, cal agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona fins a arribar a la bifurcació amb l'autopista A-2 en direcció a Lleida. Continuarem per aquesta fins la sortida 9-Montblanc i aquí agafarem la N-240 en direcció a Lleida fins a trobar la segona entrada al poble de Vimbodí; aquí agafar la carretera TV-7004 en direcció a Vallclara  i Vilanova de Prades; passat Vilanova seguir en direcció a Ulldemolins i en arribar-hi continuar per la C-242 en direcció a Cornudella del Montsant; el poble d'Albarca el trobarem tot pujant fins el coll del mateix nom i el veurem a la nostra dreta (aproximadament 150 Km).

Des de Tarragona, cal anar cap a Reus per la T-11 fins a arribar a la N-420 durant 2,5 Km i després seguirem per la C-242 i passada la població de Cornudella del Montsant, superat el Coll d'Albarca, a l'esquerra trobarem el poble d'Albarca (aproximadament 50 Km).

Pel petit poble d'Albarca des del Montsant

Albarca és un petit nucli de cases situat a 815 metres sobre el nivell del mar i pertany al municipi de Cornudella del Montsant. Des de la Guerra Civil Espanyola la població va anar minvant progressivament, essent en l'actualitat un lloc d'estiueig i un centre per a excursionistes. Albarca significa en llengua àrab "muntanya beneïda". 



TIPUS DE RUTA: Ruta circular de senderisme circular
DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Difícil
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 12,18 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 4 hores i 4 minuts en total (2 hores i 56 minuts en moviment i 1 hora i 8 minuts aturat); el temps està calculat sen se la visita a la Cova Santa; 3,9 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: Tot i no ser una ruta molt llarga, cal tenir en compte que passarem per la zona sud del Montsant i que aquesta es força despoblada d'arbres, per tant, caldrà anar ben protegits per les inclemències meteorològiques, tant per la calor, com pel vent i fred. Cal portar menjar suficient, dons la pujada des de Sant Joan del Colodà fins la Serra Major es feixuga i també cal portar aigua suficient, tot i que trobarem aigua en una font a l'ermita de Sant Joan del Codolà. Des de Sant Joan del Codolà fins a la Serra Major, cal superar tres esgraons o graus i que es necessari superar-los a través d'escales en forma de claus de ferro o esgraons que artificialment s'han enganxat a les roques i que tenen el seu grau de dificultat, tant per l'alçada com pel vertigen, cal estar segurs d'animar-nos a fer aquest recorregut  
DESTACATS: Albarca, Ermita de Sant Joan del Codolà, Grau dels 3 esgraons, Cova Santa, Serra Major, Roca Corbatera, Ermita de la Mare de Déu del Montsant i sobretot les impressionants vistes tant del Montsant com dels llocs que l'envolten.
PUNT DE SORTIDA: Poble d'Albarca, davant del refugi del Montsant
PUNT D'ARRIBADA: El mateix punt de Sortida
PUNT MÉS BAIX: 736 metres a l'ermita de Sant Joan del Codolà
PUNT MÉS ALT: 1158 metres a La Roca Corbatera
GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/albarca-sant-joan-de-coloda-grau-3-esgraons-cova-santa-roca-corbatera-ermita-mare-deu-montsant-4632780
RUTA TRADUÏDA AL CASTELLÀ:
https://ferrancat14.blogspot.com.es/2009/12/serra-del-montsant-albarca-sant-joan.html

ITINERARI:

En situem a la plaça davant del refugi del Montsant i començarem la ruta en direcció al carrer que surt per la nostra esquerra, passant pel costat d'un petit cartell "Els Fornets".

  

Seguirem per aquest carrer que ens portarà a les afores del poble fins arribar a una senyal que marca el GR-174.1 i continuarem per un sender anomenat "Camí de la Llisera", tot seguint en direcció Sant Joan del Codolà i Camí dels Cartoixans.

Seguirem per aquest camí, que anirà fent les ziga-zagues del dibuix de la muntanya, en petites pujades i baixades, fins a trobar un nou cartell, on es llegirem el nom d'aquest camí "Camí de la Llisera"; aquí haurem de seguir la indicació cap a Sant Joan del Codolà. 

El paisatge que queda als nostres peus i en direcció a les muntanyes del nostre davant son d'una gran bellesa i on podrem veure des del Pantà de Siurana sota els penya segats del poble de Siurana, la Serra de la Mussara mes a l'esquerra, el poble de Cornudella del Montsant i petits poblets a les muntanyes com ara Arbolí i l'Albiol i també destaca el Puig de Gallicant de 1009 metres.

Passada la senyal del Camí de la Llisera i en direcció a Sant Joan del Codolà el sender te tendència a baixar lleugerament fins a arribar a l'ermita de Sant Joan del Codolà, on la Sra. Montserrat, l'ermitana, ens pot oferir els seus articles artesans.

Arribant a Sant Joan del Codolà

Diferents parts al voltant de l'ermita

Façana de l'ermita de Sant Joan del Codolà i la casa de l'ermità

A la paret de la casa de l'ermità es poden veure i llegir dos bonics versos referents a l'ermita de Sant Joan del Codolà

Itinerari Senderiste marcat amb senyals blau i groc

Deixant l'ermita i també el GR-174, agafarem un corriol que surt de darrera de l'ermita (al costat de la zona de barbacoes); veurem unes senyals marcades amb els colors blau i grog i que ens acompanyaran durant bona part del recorregut; el corriol s'enfila per la vessant sud de la muntanya en direcció a la Serra Major.

El corriol, ben senyalitzat i marcat com a itinerari Senderiste, es conegut amb el nom del "Grau dels Tres Esgraons" i ens portarà a superar aquesta vessant sud, en una forta i pronunciada pujada, però del tot assequible; els tres esgraons son tres passos que cal superar per una escales adollades a les roques, semblants a un "via ferrata" i que ens portaran fins un sender per sota de la Serra Major. Els tres passos o esgraons no tenen massa dificultat, tot i que per a persones en vertigen no son recomanables del tot; cada esglaó està compost per unes quantes escales de ferro (6 o 7 per tram), i en el primer i segons pas sen se cap dificultat i el tercer pas, una mica més complicat, bàsicament per la distància entre cada escala.

Senyal en direcció al Grau del Tres Esgraons

Corriol des de Sant Joan del Codolà en direcció al Grau dels Tres Esgraons i la Serra Major

Primer Esglaó

Segon Esglaó

Pas cap al tercer esglaó



Tercer Esglaó

Una vegada superada la pujada ens trobarem amb un sender (de est a oest) i nosaltres haurem de continuar cap a l'esquerra (oest). Aquest sender passa per sota de la Serra Major i sobre els nostres caps veurem uns gran blocs de pedra.

Als nostres peus quedarà la vessant sud del Montsant i una gran vall amb petits pobles com ara Cornudella del Montsant, Siurana a sobre d'un gran penya-segat, a les muntanyes del davant i mig amagats els pobles de l'Albiol i d'Arbolí, i també el pantà de Siurana, la Punta de Gallicant i en direcció sud els ports de Tortosa-Beceite.

http://www.panocat.com/panocat/panos/gallicant.HTML

Seguirem aquest sender ben marcat en direcció oest, quedant a la nostra esquerra la vessant sud del Montsant i a la nostra dreta les parets sota la Serra Major.

Anirem seguint el sender (en aquest tram cal sempre seguir la línia que queda més trepitjada) i arribarem al que pot semblar una bifurcació i caldrà seguir cap a l'esquerra d'aquest.

   

El sender a la dreta ens portaria, passats uns 200 metres, fins a la cova i Font del Mañano.

Continuant pel sender anterior, poc després i a la nostra dreta veurem un rètol, enfilat sobre nostre, que ens assenyala la localització de la Cova Santa.



Entrada a la Cova Santa

La cova es pot visitar, però caldrà portar un frontal o llanterna per poder veure-hi en l'interior.

Hi accedirem per un forat suficientment ample, tot i que els primers metres es necessari ajupir-se i caminar a quatre potes o mig arrossegant-se.

Interior de la cova

Una vegada en el seu interior es poden visitar 3 o 4 sales. En alguns recons es poden veure estalagmites i estalactites en plena formació, però per desgracia en altres recons aquestes han estat trancades i/o arrencades. La visita es ràpida dons no te gaire profunditat.



Conjunt d'estalactites

En sortir de la cova continuarem pel sender que puja cap a la Serra Major i on veurem un fita i les marques vermella i blanca del GR; arribats en aquest punt continuarem girant cap a la dreta i seguint el sender i GR i també les senyals de color groc que a partir d'aquest punt anirem trobant.

Fita i senyal del GR al pas per la Serra Major

Situats en aquest punt estarem a la Serra Major, que travessa tot el Montsant de Est a Oest o viceversa. Seguint pel corriol, en direcció est, i passarem pel costat d'un punt geodèsic (a aquest punt a la nostra esquerra queda el Barranc de les Pletes); més endavant i sobre d'un gran bloc de pedra, que fa una bonica balconada per sobre de les Cingles de Sant Joan, podrem veure un pessebre clavat al terra de la mateixa roca. 

Punt geodèsic i pessebre

Passat el pessebre, una mica més endavant hem d'estar atents dons en un punt determinat el corriol fa una bifurcació i nosaltres haurem de seguir pel que gira cap a la nostra esquerra, en lleugera pujada i seguint algunes fites; aquest corriol ens portarà de seguida a la Roca Corbatera (1163 metres), punt més alt del Montsant. El corriol que deixem ara l'anirem a buscar quan deixem la Roca Corbatera.

Roca Corbatera

Des d'aquest punt, en direcció nord es poden veure els Pirineus i en aquesta mateixa direcció als nostres peus, veurem el poble d'Ulldemolins, així com l'ermita de La Mare de Déu del Montsant, el nostre pròxim destí; en aquest punt i cap a la dreta el poble d'Albarca. 

Ermita de la Mare de Déu del Montsant
Poble d'Albarca

Des de la Roca Corbatera, anirem a buscar el corriol que hem deixat anteriorment; per això farem una petita baixa fins a trobar el corriol i sobretot ens guiarem per les senyals de color groc que veurem al terra pintat a la roca; el corriol va girant cap a la nostra esquerra, passant entre blocs de roca i pins i arbres de fulla caduca que formen una bonica catifa al terra (sobretot en temporada de la tardor i hivern); quan el camí passa entre mig d'arbres anirà baixant, de forma molt agradable; aquest corriol es portarà fins a trobar un camí més ample i marcat com a GR-171 i conegut com a "Grau Gran"; quan entrem a aquest camí veurem un rètol que ens assenyala la direcció a seguir cap a l'ermita de la Mare de Déu del Montsant (en entrar al camí cal girar a la nostra esquerra).

Gran Grau en direcció a l'ermita de la Mare de Déu del Montsant

Situats al camí en direcció a l'ermita, veurem al marge dret, una pedra amb una senyal (X) que indica que el GR no segueix aquest direcció, però nosaltres no en farem cas i seguirem pel camí fins arribar a trobar una nova senyal i que ens dirigirà cap a l'ermita, tot passant per un nou corriol.

Ermita de la Mare de Déu del Montsant

L'ermita de la Mare de Déu del Montsant està situat a 1027 metres d'altitud, als peus de la Roca Corbatera; és l'ermita situada a més altitud de la Serra del Montsant.

L'ermita te els seus orígens en les construccions del segle XII; l'ermita també es coneguda històricament com Santa Maria del Montsant. Antigament si celebraven romeries en diferents èpoques, per a demanar pluges per els camps de cultiu. Tradicionalment si han celebrat dues festes populars: una per Sant Jordi i l'altre el dia 17 d'Agost on si celebra un aplec.

Si mirem de front l'ermita, a la seva dreta, localitzarem una senyal que ens encamina cap al "Grau de la Mare de Déu".

Seguirem per aquest corriol en llarga baixada i en alguns trams en força pendent; el corriol s'endinsa pel bosc i ens conduirà en ziga-zagues fins a trobar una pista (aproximadament uns 30 minuts); en entrar en aquesta pista veurem una nova senyal que ens indica la direcció cap Albarca, tot girant a la nostra dreta. 

Continuant ara per aquest camí en direcció a Albarca, passarem pel costat del Barranc del Teix, característic pel seu color vermellós. 

Barranc del Teix a l'esquerra del camí

Passats uns 30 minuts arribarem de nou al poble d'Albarca, punt final de la ruta.

El poble d'Albarca te algun racó molt bonic de conèixer i es recomanable visitar:

Església de Sant Vicenç d'Albarca

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra

el castellot - puig la cogulla - torre cal pascol

EL CASTELLOT DE CASTELLVÍ DE LA MARCA - PUIG DE LA COGULLA - TORRE DE CAL PASCOL

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris

UBICACIÓ:

El poble de Castellví de la Marca està ubicat a la província de Barcelona, dins de la comarca de l'Alt Penedès (Catalunya). El territori es bàsicament pla, tret de la zona per sobre de la riera de Marmellar. A la part de muntanyosa hi destaca la muntanya del "Castellot", un penya-segat coronat per un Castell del mateix nom; el Castell va ser bastit per allà el segle XI. Castellví de la Marca ja és document a l'any 977.

Per arribar-hi des de Barcelona cal agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona i sortir a Vilafranca del Penedès (sortida 28) i continuar per la N-340 en direcció Tarragona; passats uns 7 Km i sobrepassat el punt quilomètric 1206 cal agafar la sortida en direcció a La Múnia, continuant per la BV-2176; en arribar a La Múnia, entrarem a la carretera B-212, C-431 (direcció Sant Jaume dels Domenys); passats aproximadament uns 500 metres, continuarem per la dreta, novament per la BV-2176 direcció Castellví de la Marca; passat Castellví continuarem cap a Les Cases Noves de la Riera; abans d'entrar a aquest petit nucli de cases (abans de passar el pont per sobre de la Riera de Marmellar) a l'esquerra veurem un petit aparcament on està al punt de sortida de la ruta. 
Per arribar-hi des de Tarragona cal agafar l'autopista AP-7 en direcció Barcelona i sortir a Els Monjos (sortida 30); caldrà anar a buscar la N-340 i una vegada en aquesta seguir les mateixes indicacions que la informació anterior.
Amb dos casos també es podria arribar a aquest punt tot seguint la N-340.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme Circular

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Moderat. La ruta te inicialment te una forta pujada fins al Castellot, però la resta de la ruta es més còmoda i fàcil

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 8,85 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 58 minuts en total (2 hores i 11 minuts en moviment + 47 minuts aturat); 3,8 Km/h en moviment

RECOMANACIONS:  En el corriol cap al Castellot hi ha trams que es estret entre la vegetació i al estar envoltat de coscó i argelagues (tant estiu com hivern) cal protegir les cames de les esgarrinxades. En èpoques estivals protegir-se be del sol. No trobarem aigua en tot el recorregut, per tant cal anar ben aprovisionats

DESTACATS: El Castellot i voltants, el Puig de la Cogulla, la Torre de Cal Pascol i sobretot unes magnífiques vistes al voltant de tot el recorregut

PUNT DE SORTIDA: Abans del pont que travessa la Riera de Marmellar per entrar al nucli de Les Cases Noves de la Riera

PUNT D'ARRIBADA: Mateix punt de sortida

PUNT MÉS BAIX: El punt de sortida (241 metres)

PUNT MÉS ALT: Uns metres abans d'entrar al carrer de l'urbanització de la Talàia (davant del Puig Rodó) (591 metres)

GPS: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5677001

ITINERARI:

Davant del nucli de Les Cases Noves de la Riera i al costat del pont que travessa la Riera de Marmellar veurem un camí que agafarem per iniciar la ruta.

En entrar al camí i passat uns metres veurem un corriol, una mica per sobre nostre, a l'esquerra, que s'endinsa cap al bosc, i que agafarem; el corriol ens portarà fins a un altre camí i que en entrar-hi continuarem per aquest, cap a la nostra esquerra, que va paral·lel a la carretera i al torrent.
Des del camí i per sobre del nostre cap anirem veient al Castellot.

Aquest camí porta cap a unes cases que veurem més endavant, conegudes com Sant Sadurní i Castellví i també un cementiri, però abans d'arribar-hi veurem una senyal i un corriol que ens assenyalen i dirigeixen cap al Castellot.

Corriol cap el Castellot

En la pujada anirem veient i seguint les marques blanques i grogues de PR i que ens acompanyaran fins al camí que arriba al Castellot.

Senyal de PR

Des del corriol anant pujant i veient imatges de les restes i runes del Castellot.

El Castellot

El corriol puja per la falta de la muntanya en direcció al Castellot, fen ziga-zagues; en alguns trams el terreny es molt pedregós i cal anar en compte, al igual que hi ha trams que la terra i pedra estan soltes i hi ha el perill de relliscar.   

Quan falten uns 100 metres per arribar al Castellot, a l'esquerra del corriol podem veure un bonic "Cocó". 

Cocó, en dos dies diferents

El corriol s'acaba i connecta amb un camí més ample; aquí ens arribarem fins al Castellot que queda a uns 100 metres.

El Castellot

El Castellot de Castellví de la Marca. Ciutat fortificada des de l'any 977, era centre neuràlgic de la família dels Castellvell. És una de les construccions castelleres més importants de la marca del Penedès. Únicament conserva les restes d'una torre i vestigis de murs que l'envolten. Restes de l'església de Sant Miquel de construcció romànica. Tot el recinte fou abandonat vers el segle XIII.

Diferents parts del Castell

Torre del Castellot

Vistes des del Castellot cap a la plana del Penedès

Torre de Cal Pascol vist des del Castellot

Continuarem, tot desfem el curt tram de camí ample que ens ha dut fins el Castellot, i seguint per aquest mateix camí, on unes passes mes endavant trobarem una forta baixada i que ens portarà fins a una bifurcació, per la que haurem de continuar cap a la dreta.

Gir a la dreta

Seguint per aquest camí arribarem a una nova bifurcació i ara haurem de continuarem tot girant a la nostra esquerra i una vegada fet el gir, unes poques passes més endavant trobarem una nova bifurcació i ara haurem de fer el gir a la nostra dreta.

1er gir a l'esquerra i 2on gir a la dreta

Aquest camí forestal pel que ara anirem transitant, ens portarà fins al corriol que arriba al Puig de la Cogulla.

Quan el camí ample s'acaba, després d'una pujada, veurem una fita de pedres i en aquest punt s'acaba el camí ample i comença el corriol; una vegada dintre del corriol, anirem seguint unes marques de color blau i que ens ajudaran a arribar fins el cim del Puig de la Cogulla i una mica mes endavant.

Camí al Puig de la Cogulla i fita al principi del corriol

Senyal blava cap al Puig de la Cogulla
Fita al Puig de la Cogulla

Puig de la Cogulla

Passat el Puig de la Cogulla seguirem per mateix corriol i continuarem veient les senyals blaves fins arribar a un camí mes ample, que de fet no es tal si no que es un tallafoc.

Aquest amplíssim tallafoc ens portarà, en forta i llarga pujada, fins al principi de l'urbanització de la Talàia (no hi entrarem) i just davant del Puig Rodó. 

Final de la pujada del tallafoc. A l'esquerra de la imatge el Puig Rodó i l'urbanització de la Talàia

Al final del tallafoc seguirem per un corriol a la dreta i tot seguit una mica més endavant girarem novament a la dreta, continuant durant un curt tram suau i gairebé pla, fins arribar a una zona més desgavellada  del terreny, dons te el terra molt desfet, degut segurament a les pluges, que han fet malbé. Cal anar en compte en aquest tram de no relliscar o ensopegar. 

Tram de camí en mal estat

Continuarem baixant i s'acaba del tram en mal estat i el corriol s'endinsa al bosc, fem molt mes agradable el passeig per aquesta zona.

Corriol entre el bosc

Poc després, el corriol desemboca en un camí més ample; a partir d'aquest moment ja no deixarem aquest tipus de camí fins al final de la ruta.

Ara el camí començarà a baixar, tenint alguns trams en força desnivell; aproximadament durant una mica més d'un quilòmetre anirem seguint aquest camí, fins arribar a una bifurcació i en aquest punt, cal continuar tot girant a la nostra esquerra i seguint el senyal que veurem a la bora del camí i que indica "bassa de bombers" a 600 metres. 

Seguint per aquest camí, poc després passarem per davant de la Bassa de Bombers, a l'esquerra del camí, i una mica més endavant ja veurem la Torre de Cal Pascol. 

Bassa de Bombers i camí a la Torre de Cal Pascol

Passada la Bassa de Bombers trobarem una nova bifurcació i aquí cal seguir cap a la nostra dreta i ja veurem davant nostre la Torre del Cal Pascol.

En arribar davant de la Torre de Cal Pascol (torre romànica del segle XI), veurem les restes de la torre, i adossada a ella, també les restes del fou la casa o masia de Cal Pascol. Aquestes dues construccions estan ubicades sobre un penya-segat. Al costat de la casa i arran del penya-segat hi ha una era. Davant d'aquestes construccions també veurem les restes d'una altre edifici, que actualment només conserva part de les seves quatre parets.

Parts i restes de la Torre de Cal Pascol

Torre i Masia de Cal Pascol

Restes de la Masia de Cal Pascol

Torre de Cal Pascol vista des del seu peu

Masia davant de les restes de la Torre i Masia

Acabada la visita a aquestes restes continuarem pel camí que ens ha dut fins aquest indret; el camí comença a baixar lleugerament i més endavant amb algun desnivell més marcat fins arribar a la Riera de Marmellar. Per aquest camí arribarem a una bifurcació i en aquest punt seguirem per la nostra dreta i ara seguirem paral·lelament a la Riera de Marmellar (no baixarem en cap moment a la riera).

Camí paral·lel a la Riera de Marmellar

Arribarem novament a una bifurcació i aquí seguirem per la nostra esquerra i travessarem la Riera de Marmellar i seguirem endavant; en aquest punt i per sobre del nostre cap veurem la bonica estampa del Castellot i del penya-segat on està ubicat.  

El Castellot

Seguint el camí, passades unes poques passes més endavant arribarem novament al punt d'inici de la ruta i ara punt final de la nostra ruta.

Novament serem davant de Les Cases Noves de la Riera. 

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra