MONESTIR DE SANTA CECÍLIA DE MONTSERRAT al MONESTIR DE MONTSERRAT
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacte a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
El Monestir de Montserrat està ubicat dins del terme municipal de Monistrol de Montserrat, a la comarca del Bages i dins de la província de Barcelona; és un símbol per a tots els catalans i punt de trobada i pelegrinatge per a creients, senderistes, escaladors i turistes d'arreu del país i de la resta del mon
La Mare de Déu de Montserrat o La Moreneta és el símbol d'aquesta muntanya i n'és patrona de tot els catalans
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, cal agafar l'autopista AP-7 E-15 en direcció a Tarragona, fins arribar a la bifurcació amb l'autovia A-2 fins Abrera i aquí seguir per la carretera C-55 en direcció a Monistrol de Montserrat i posteriorment per la carretera BP-1121 cap al Monestir de Montserrat
Des de Tarragona, cal agafar l'autopista AP-7 E-15 en direcció a Barcelona, fins arribar a la bifurcació amb l'autovia A-2 fins Abrera i aquí seguir per la carretera C-55 en direcció a Monistrol de Montserrat i posteriorment per la carretera BP-1121 cap al Monestir de Montserrat
Ambdós casos al Monestir de Montserrat també es pot accedir a través del serveis públics de l'Aeri de Montserrat (abans d'arribar a Monistrol de Montserrat) i/o amb Tren Cremallera dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (al poble de Monistrol de Montserrat)
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme lineal
DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Moderadament baix
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 5,3 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 3 hores i 1 minut en total (1 hora i 43 minuts en moviment + 1 hora i 18 minuts aturat); 3 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: La zona per la que caminarem es zona de muntanya, per tant cal seguir estrictament les senyals i les guies que ens dirigiran en tot moment i sobretot no sortir mai dels camins principals i/o marcats. Cal portar aigua i menjar suficients. Es bo també portar una brúixola que ens servirà per orientar-nos, tot i que el camí es ben marcat en tot moment; si disposem de GPS i/o mapa de la zona també es bo de tenir-ho a mà. Si es possible, no fer aquest recorregut en solitari i en tot cas es bo de donar la nostra situació a algun familiar o amic abans de començar la ruta
DESTACATS: Antiga abadia benedictina de Santa Cecília, Ermita de la Santíssima Trinitat, Ermita de Sant Benet, Mirador sobre el Monestir de Montserrat, Escales dels Pobres, Pas dels Francesos i el Monestir de Montserrat
PUNT DE SORTIDA: Antic convent o abadia de Santa Cecília (entre els quilòmetres 5 i 6 de la carretera BP-1103 o carretera de Can Maçana)
PUNT D'ARRIBADA: Plaça davant de la façana principal de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat
PUNT MÉS BAIX: A la carretera BP-1103 just al punt d'agafar el corriol cap al Camí del Arrel (650 m.)
PUNT MÉS ALT: Al pas de l'ermita de la Santíssima TrinitatGPS: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12277755
ITINERARI:
Situats en l'aparcament que hi ha davant de l'antiga abadia de Santa Cecília, començarà la nostra ruta. Abans, però podrem fer un cop d'ull a l'edifici de Santa Cecília.
Santa Cecília es una antiga abadia benedictina; aquest monestir fou fundat cap allà l'any 945 per l'abat Cesari; al segle XIV entrà en decadència i es convertí en lloc d'hostalatge per a pelegrins; durant la Guerra del Francès (1811-1812) fou incendia i saquejada; posteriorment s'hi feren diferents remodelacions i avui és un espai d'art. Del temple pre-romànic inicial no en queda res i el temple actual és una construcció del segle XI; el temple es una nau de planta basilical amb tres naus.
 |
| Monestir de Santa Cecília |
Per davant del Monestir de Santa Cecília passa el GR-4 (senyal vermella i blanca); seguint la direcció cap al Monestir de Montserrat, deixarem Santa Cecília i pel marge esquerra de la carretera farem uns 100 metres fins a veure, a la dreta de la carretera, el començament d'un corriol o camí; amb precaució creurem la carretera i seguirem aquest corriol, Per aquest, en un curt tram en lleugera pujada, connectarem amb un nou camí o corriol. En aquest punt s'ajunten els GR-4 i GR-172 i que ens portaren fins al Monestir de Montserrat.
 |
| Senyal del GR al Camí del Arrel |
En aquest punt seguirem la senyal en direcció al Monestir de Montserrat i seguirem el camí conegut com "Camí del Arrel". Les parets i agulles de la muntanya de Montserrat, a la nostra dreta, ens acompanyaran en la ruta.
El camí del Arrel no te cap desviació ni cap trencall o bifurcació que no estigui assenyalada, per tant no hi ha pèrdua.
 |
| Cavall Bernat |
L'agulla del Cavall Bernat es situada al extrem més occidental de la Regió de la Tebaida o de Sant Salvador. Aquesta agulla és la més coneguda i emblemàtica de les muntanyes o agulles de Montserrat, tant per la seva longitud, dificultat i bellesa i és per els escaladors un símbol i referència.
El camí del Arrel ens portarà a passar per la Canal de la Font del Gat o del Pou del Gat.
El camí del Arrel arriba fins al Pla de la Trinitat, un creuament de camins; en aquest punt deixarem el camí del Arrel i també el GR i continuarem per la dreta, en direcció a l'ermita de la Santíssima Trinitat que veurem sobre nostre i a partir d'aquest punt seguirem el PR-C-15 (senyals blanques i grogues).
 |
| Pla de la Trinitat |
 |
| Inici del PR-C-15 |
 |
| Restes de l'antiga Ermita de la Santíssima Trinitat |
 |
| Capella annexada a l'antiga ermita de la Santíssima Trinitat |
Les restes de l'antiga ermita de la Santíssima Trinitat es troben en un lloc força pla i assolellat, adossat a l'extrem oriental de les roques dels Flautats. En el seu dia fou l'ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis superior i per això era coneguda com "el palau de les ermites". Era un lloc de descans per a monjos, llecs i escolans i també era lloc d'acolliment d'hostes i pelegrins. Al s.XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí, prior dels ermitans. Al s.XVII l'abat Beda Pi l'amplià de manera considerable amb una nova cisterna i un dormitori per a monjos; anys més tard, l'abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès i posteriorment, quatre anys més tard, va ser restaurada i en l'any 1821 va ser abandonada després que uns lladres assassinessin l'ermità.
A dia d'avui hi han restes de l'antiga ermita en bon estat de conservació; encara es poden veure parets de pedra, murs de pedra, passos, paviments ceràmics, cisterna i canals d'aigua i terrasses.
Des d'aquest indret es pot veure l'ermita de Sant Dimes; cal mirar en la direcció per la que hem arribar fins aquí.
 |
| Ermita de Sant Dimes |
Deixem l'ermita de la Santíssima Trinitat i seguim les marques blanques i grogues del PR-C-15; poc després arribarem a l'ermita de Sant Benet. Per accedir al pla de l'ermita, abans haurem de passar un antic portal d'obra amb una reixa de ferro oberta al pas de la gent.
 |
| Ermita de Sant Benet |
L'ermita de Sant Benet fou construïda l'any 1536 per l'abat Pedro de Burgos. Durant molts anys aquesta ermita fou l'habitatge dels ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al monestir de Montserrat. Trenta anys després de la seva construcció, l'abat Garriga l'amplià bastint una capella dedicada a la Santa Escolania. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès; quatre anys més tard va ser restaurada i va estar en ús fins l'any 1821 que va ser abandonada. Durant els anys trenta (s.XX) els oblats benedictins van reedificar la capella. Actualment serveix de refugi d'escaladors. De l'antiga ermita se'n conserven poques restes i només en queden dies cisternes i una canal d'aigua, terrasses i murs de contenció de terres.
Deixem enrere l'ermita i cal continuar seguint les marques del PR, ara per unes escales en baixada molt irregulars i en forces casos malmeses. Aquestes escales ens portaren fins a enllaçar amb un camí que de fet no es altre que el que anteriorment aviem deixat, concretament tornem a trobar el GR-4 i GR-172, senyals blanca i vermella.
Si quan baixem les escales fem una mirada al voltants podrem veure noves agulles i muntanyes.
A mitja baixada i a l'esquerra del camí hi ha el Mirador dels Ermitans, un mirador que ens permetrà veure el Monestir de Montserrat.
 |
| Mirador dels Ermitans |
Davant nostre també es poden veure altres muntanyes i agulles (zona de les Magdalenes).
 |
| Les Magdalenes des del Mirador dels Ermitans |
Continuem baixant fins arribar a la plaça de Santa Anna, on enllaçarem amb el camí Vell de Sant Jeroni, just per sobre del Torrent de Santa Maria.
 |
| Senyal a la plaça de Santa Anna |
Si fem unes passes en la direcció a Sant Jeroni, veurem les restes de l'ermita de Santa Anna. Aquesta era l'ermita que és trobava més a prop del Monestir de Montserrat.
A la plaça de Santa Anna i en direcció al Monestir de Montserrat i seguint el camí Vell de Sant Jeroni, també GR-4 i GR-172, passarem per un tram de moltes escales, anomenades "escales dels pobres" i que de fet arriben fins a la Font del Portal (plaça Abat Oliva) davant mateix de les portes d'entrada al recinte del Monestir de Montserrat.
 |
| Tram de les Escales dels Pobres |
El nom de Escales dels Pobres prové del fet que en temps passat prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamóns.
Un dels punts més coneguts de les Escales dels Pobres es el "Pas dels Francesos", un estret pas entre roques i on es supera un fort desnivell a través d'unes escales força pronunciades, però en molt bon estat.
 |
| Pas dels Francesos |
El nom de "Pas dels Francesos" prové quan l'exèrcit de Napoleó, entre els anys 1808 i 1814, va provocar un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Exèrcit Francès, però tal i com diu la llegenda, d'exèrcit francès va ser foragitat d'aquestes contrades pel timbaler del Bruc.
Passat el Pas del Francesos hi han trams d'escales molt pronunciats i amb escales irregulars, per tant, cal anar en compte a l'hora de plantar be al peu.
Al final de les escales entrarem a la plaça de l'Abat Oliva, on resta la Font del Portal o del Miracle; per una gran portalada entrarem al recinte de la Basílica de Montserrat i fins a la plaça del Portal, davant de la façana de la Basílica, punt final de la ruta.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada