MONESTIR DE MONTSERRAT AL MIRADOR DE SANT JERONI
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
El Monestir de Montserrat està ubicat a dins del terme municipal de Monistrol de Montserrat i a la comarca del Bages, dins de la província de Barcelona; està situat a una alçada de 720 metres; és un símbol per a tots el catalans i punt de trobada i peregrinatge per a creients, senderistes, escaladors i turistes d'arreu del país i de la resta del mon.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, cal agafar l'autopista AP-7, E-15 en direcció a Tarragona; bifurcació seguir cap a la A-2 fins Abrera i aquí seguir la carretera C-55 fins a Monistrol de Montserrat, per continuar per la carretera BP-1121 en direcció al Monestir de Montserrat
Des de Tarragona, cal agafar l'autopista AP-7 en direcció a Barcelona; abans d'arribar al peatge de Gelida, continuar per la carretera N-IIa i A-2 fins Abrera i aquí seguir les mateixes indicacions anteriors.
A Monistrol de Montserrat hi ha possibilitat de arribar al Monestir de Montserrat mitjançant el tren-cremallera del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; també hi ha possibilitat de fer-ho amb l'Aeri de Montserrat.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme circular
DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Moderat; tot i el desnivell que hi ha, de 720 metres a 1236 metres, el recorregut no te cap dificultat ni cap tram perillós
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 10,29 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 3 hores i 10 minuts en total (2 hores i 30 minuts en moviment + 40 minuts aturar); 4,1 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: La lloc per la que caminarem és zona de muntanya, per tant, cal estar atents i no sortir, en cap cas, dels camins principals; cal portar aigua i menjar en quantitat suficients (no en trobarem al llarg de tot el recorregut); és bo també portar una brúixola que ens servirà per orientar-nos; si disposem d'un GPS fer-ho a a través del track que s'adjunta; també un mapa de la zona ens ajudarà a orientar-nos i a saber els noms dels diferents indrets i/o muntanyes; si és possible no fer el recorregut en solitari i en tot cas és bo donar la nostra situació a algun familiar o amic abans de començar la ruta
DESTACATS: Monestir de Montserrat, Ermita de Sant Miquel, Ermita de Sant Jeroni, Mirador de Sant Jeroni, altres miradors que trobarem en la ruta, Pas dels Francesos, Escales dels Pobres...
PUNT DE SORTIDA: Plaça davant de la façana principal de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat
PUNT D'ARRIBADA: Al mateix punt de sortidaPUNT MÉS BAIX: Plaça del Abat Oliba (710 metres)
PUNT MÉS ALT: Mirador de Sant Jeroni (1236 metres)
GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/monestir-de-montserrat-a-mirador-de-sant-jeroni-22359959
ITINERARI:
Des de la plaça del Portal, davant la Basílica i passant pel costat del Museu de Montserrat, anirem carrer avall; passarem per sota d'una porta porxada, tot entrant a la plaça de l'abat Oliba; girar a l'esquerra per enfilar carrer amunt en direcció Sant Miquel.
El camí pel que transitarem al principi i fins a l'ermita de Sant Miquel serà sobre un terra cimentat i gravat i en continua pujada, amb trams majoritàriament suaus, però amb algun tram més pronunciat, però sense cap dificultat; al començament del camí ens acompanyaran algunes estàtues i imatges de personatges religiosos en la seva majoria.
Pel camí arribarem fins a una reixa o porta de Sant Miquel que barra el pas, però a l'esquerra d'aquesta hi ha un pas per a vianants.
Continuarem pujant fins arribar a l'ermita de Sant Miquel; en arribar-hi veurem unes escales que accedeixen davant de l'ermita.
Ermita de Sant Miquel |
Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra en França el 1810, l'ermita és enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments; Sant Miquel és considerat el Patró de la muntanya de Montserrat des del s.III. Davant de l'ermita hi ha una creu de terme; des de l'ermita es poden veure unes boniques vistes de tot el complex que forma el Monestir.
Vista des de l'ermita de Sant Miquel |
Deixarem l'ermita i seguirem camí amunt, passant poc després pel costat de la bassa de Sant Miquel, a la dreta del camí.
Bassa de Sant Miquel |
El camí continua pujant suaument fins arribar a una bifurcació; en aquest punt veurem un rètol informatiu i que seguirem, a la dreta, en direcció al Funicular de Sant Joan (PR-C-19); comença una forta pujada cimentada i gravada.
A partir d'aquest punt tenim davant nostra una forta pujada cimentada amb algunes ziga-zagues; en arribar al punt més alt d'aquesta pujada, veurem al nostres peus el Pla de les Taràntules, on resta ubicada l'estació superior del funicular de Sant Joan.
Abans de baixar fins a la zona de l'estació del funicular de Sant Joan, podem deixar, momentàniament, el camí principal i seguir un petit corriol que porta a un mirador, on gaudirem de bones vistes dels cims de Montserrat.
Camí de les Ermites |
Mirador de l'estació superior de Sant Joan |
Mirador de l'estació superior de Sant Joan |
Tornarem al camí principal i baixarem fins l'esplanada que hi ha davant de l'estació superior del funicular de Sant Joan (Pla de les Taràntules).
Seguirem en direcció al edifici de l'estació del funicular, passant pel costat d'aquest, entre l'edifici gran i un més petit al costat amb unes escales.
En passar l'edifici continuarem per un camí que ens portarà fins a una bifurcació. Per aquest tram del camí podrem veurem part del conjunt del Monestir de Montserrat.
En arribar a la bifurcació veurem dos camins que giren a l'esquerra; continuarem pel 1er camí que assenyala en direcció a Sant Jeroni i deixarem el segon camí.
El Camí Nou de Sant Joan a Sant Jeroni és un camí molt còmode i que va serpentejant per les muntanyes de Montserrat; te poc desnivell positiu, tot i que anirem guanyant alçada a mida que anem avançant; per aquest camí ens podrem anar delectant amb totes les diferents muntanyes i agulles, així com dels molts escaladors penjats en les seves parets.
Escales en el Camí de Sant Joan a Sant Jeroni |
Gorra Marinera i Ermita Sant Jaume |
Escaladors al Gorro Frigi |
Cavall Bernat |
El Camí Nou de Sant Joan a Sant Jeroni transcorre paral·lel a la Serra de l'Alzina de les Paparres (a la nostra esquerra) i el Torrent de Sant Maria (a la nostra dreta).
El camí de Sant Joan a Sant Jeroni ens portarà fins a trobar un tram, del propi camí, cimentat; en arribar a aquest punt el seguirem sense deixar-lo; veurem un petit rètol informatiu i seguirem en direcció a Sant Jeroni.
Just en aquest punt i en el mateix rètol informatiu, hi veurem la informatiu en direcció al Monestir de Montserrat (pel Pla dels Ocells)<1>; en la tornada des del Cim i/o Mirador de Sant Jeroni haurem d'agafar aquesta bifurcació en direcció al Monestir de Montserrat.
Així dons, el camí que ara farem és d'anada i tornada, pel mateix tram del camí.
Ens acompanyarà el camí cimentat, en pujada, durant un tram curt, per continuar, més endavant, per camí terrós.
El camí de Sant Joan a Sant Jeroni ens portarà fins l'Ermita de Sant Jeroni (1149 metres).
Ermita de Sant Jeroni |
L'actual ermita de Sant Jeroni és de recent construcció i la seva ubicació queda lluny de l'antiga ermita de Sant Jeroni. Juntament amb l'ermita de Sant Antoni són les que més lluny es troben del Monestir. L'antiga ermita de Sant Jeroni, de la que avui en dia no se'n troben restes, va ser edificada entre els anys 1536 i 1541 i posteriorment l'any 1590 fou novament ampliada i restaurada; més endavant l'ermita és va enrunar i fou restaurada novament l'any 1721 i va romandre d'en peus fins l'any 1812, en que va ser destruïda per l'exèrcit francès;la seva ubicació estava molt a prop del cim de la muntanya de Sant Jeroni, la zona més elevada de Montserrat; l'antiga ermita és va erigir sobre una antiga capella, anomenada Santa Maria la més Alta; la seva ubicació quedava per sota de les actuals antenes que hi ha en el cim de Sant Jeroni i sobre seu si va construí, al passar segle XX, un restaurant, actualment ja desaparegut.
Passada l'ermita continuarem pujant suaument en direcció al Cim i Mirador de Sant Jeroni; en sortir de la zona més arbrada podrem continuar gaudir de bones vistes dels diferents cims de Montserrat.
El camí terrós ens portarà fins un nou tram de camí cimentat que ens acompanyarà fins al Cim de Sant Jeroni.
El camí cimentat i una sèrie de trams d'escales ens portaran fins al Cim i Mirador de Sant Jeroni, punt més alt de la Serra de Montserrat (1236 metres).
Des del Cim de Sant Jeroni |
Al Mirador de Sant Jeroni, te un espai rodó i reduït i és protegit per una barana de ferro que l'envolta i dona seguretat i protecció de les impressionants timbes.
Al centre hi ha un piló d'obra d'aproximadament 1 metre d'alçada i sobre seu hi ha una "rosa dels vents", que mostra informació de diferents punts de la geografia.
Des d'aquest Mirador podem veure, si el temps ho permet, imatges dels Pirineus i d'altres indrets força llunyans d'aquest punt.
Rosa dels Vents al Mirador de Sant Jeroni |
Els Pirineus des del Mirador de Sant Jeroni |
En finalitzar la visita al Mirador de Sant Jeroni, caldrà desfer el camí fins a situar-nos novament a la bifurcació entre el Camí Nou de Sant Joan a Sant Jeroni i el camí que baixa cap al Monestir de Montserrat pel Pla dels Ocells <1>.
Situats en aquest bifurcació, cal girar a la nostra esquerra en direcció al Monestir pel Pla dels Ocells; inicialment, tant el camí com un grapat d'escales no estan en gaire bon estat i cal anar en compte de no relliscar o ensopegar; de fet aquest camí que baixa cap al Torrent de Santa Maria, està força be, però te algun tram, sobretot d'escales irregulars, que cal ser prudents per no caure.
Algun tram d'escales |
Seguirem aquest camí, una bona part del qual passa per la llera del Torrent de Santa Maria, en bones condicions per la pràctica del Senderisme; el Camí ens durà fins el Pla dels Ocells.
Diferents trams del camí pel Torrent de Santa Maria |
Pla dels Ocells |
LLEGENDA DEL PLA DELS OCELLS
La gent vella deia que tots els ocells van visitar a la Mare de Déu. Per espècies, celebren gran reunions i assemblees per parlar i discutir de llurs afers. Els ocells catalans es reunien en aplecs de milers i milers en aquest paratge. Hom explica que l'oreneta és l'ocell més matiner de tots. Així que es lleven van cada dia a visitar la Moreneta i quan en tornen s'escampen per tot arreu cridant i despertant la gent que encara dorm.
Just passat aquest lloc, començaran novament els trams cimentats. Els trams cimentats en barregen amb les escales, que a partir d'aquest punt i gairebé fins el final del recorregut anirem trepitjant; tot el tram d'escales és conegut com "les escales dels pobres".
El nom de Les Escales del Pobres prové del fet que en tremps passats prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamóns.
El camí pel que anem transitant és conegut com a "camí vell de Sant Jeroni"; les escales ens portaran fins a la plaça de Santa Anna i des d'aquest punt i fins arribar a la Font del Portal o del Miracle (plaça de l'Abad Oliba), ens quedaran al voltant d'uns 800 esglaons, això si, tots en baixada.
Camí vell de Sant Jeroni i ermita de Santa Anna |
Diferents trams de les Escales dels Pobres |
Un dels indrets més coneguts de Les Escales dels Pobres és el "Pas dels Francesos", un estret pas entre roques i on es supera un fort desnivell a través d'unes escales força pronunciades i irregulars, però en força bon estat.
Pas dels Francesos |
El nom de "Pas dels Francesos" prové quan l'exèrcit de Napoleó, entre els anys 1808 i 1814, va provocar un conflicte bèl·lic entre Espanya i el primer Imperi Francès, però tal i com diu la llegenda, l'exèrcit francès va ser foragitat d'aquestes contrades pel timbaler del Bruc.
Continuarem baixant fins arribar a la Font del Portal o del Miracle, a la plaça de l'Abat Oliba; entrarem novament al recinte de la Basílica de Montserrat i fins a la plaça del Portal, davant de la façana de la basílica, en el mateix punt de sortida, on finalitzarà la ruta.
Imatge de la Basílica de Montserrat des de les Escales dels Pobres |
Estàtua de l'Abat Oliba |
Façana de la Basílica de Montserrat |
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada