EL PLA DE SANTA MARIA - CABRA DEL CAMP - BARBERÀ DE LA CONCA
VARIANT
(Camí de Sant Jaume de Compostela)
 |
| https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=ff4d221f6938184d04e39ec6277b1f7c&3D=false |
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
El Pla de Santa Maria és una vila i municipi dins de la comarca de l'Alt Camp, dins de la província de Tarragona. El poble és situat als peus de les muntanyes de la Serra de Miramar i del Cogulló. Al llarg del temps el poble a petit successius canvis de nom: Vilalba, Santa Maria del Pla, el Pla de Cabra i des del 1953 és va adaptar al seu nom actual, El Pla de Santa Maria. Destaca l'església de Sant Ramón o Església Vella, obra romànica del segle XII-XIII.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, Veure la ruta Guia Michelín
Des de Tarragona, Veure la ruta Guia Michelín
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Ruta fàcil
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 11,32 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 55 minuts en total (2 hores i 21 minuts en moviment i 34 minuts aturat); 4,9 Km/h en moviment
PUNT DE SORTIDA: Plaça de Jacint Verdaguer al Pla de Santa Maria
PUNT D'ARRIBADA: Plaça de la Font Vella - Creu de Terme a Barberà de la Conca
PUNT MÉS ALT: A la plaça de l'Església, davant de la façana principal de l'Església de l'Assumpció del Pla de Santa Maria
PUNT MÉS BAIX: Al Camí de Cabra del Camp, just en la línia imaginaria que divideix els termes de Cabra del Camp (Alt Camp) i de Barberà de la Conca (La Conca de Barberà)
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats a la plaça de Jacint Verdaguer del Pla de Santa Maria, iniciarem la ruta seguint pel carrer de la Riera.
 |
| Plaça Jacint Verdaguer Carrer de la Riera |
Al terra del carrer de la Riera podrem veure alguna rajola amb el logotip de la Ruta del Cister que segueix el GR-175 (en el nostre recorregut no haurem de seguir aquest GR).
 |
| Ruta del Cister |
A uns pocs metres d'iniciar la ruta pel carrer de la Riera, a l'esquerra veurem la Plaça de l'Església, on és ubicada l'Església de l'Assumpció del Pla de Santa Maria.
 |
| Església de l'Assumpció |
L'església de l'Assumpció és d'estil barroc del segle XIII; té tres naus, una gran cúpula, façana franquejada per dues columnes que acaben en arc obert i campanar de vuit cares.
Tornarem al carrer de la Riera al final del qual accedirem a la plaça de la Vila, on resta ubicat l'Ajuntament, i seguirem iniciarem la ruta pel carrer Vidal i Barraquer. (compte en la bifurcació entre el carrer de la Riera i el carrer de la Sardana, que gira a l'esquerra, pel costat de la plaça de la Vila, dons hi ha senyals i marques grogues del Camí de Sant Jaume de Compostela, però que no en farem cas, no és aquesta la ruta que seguirem).
El carrer de Vidal i Barraquer ens portarà fins a la Plaça de Sant Ramon on és ubicada l'Ermita de Sant Ramon.
 |
| Ermita de Sant Ramon |
L'Església de Sant Ramon del Pla està documentada per primer cop l'any 1194. Llavors es devia trobar en construcció l'edifici, obra arquitectònica pròpia del segon romànic avançat i que es considera conclosa amb la portalada cap al 1250. El 1642 fou assaltada i saquejada per les tropes del rei d'Espanya en la Guerra dels Segadors. Sobre el creuer es va alçar, al segle XVIII, un cimbori barroc.
Cap al 1790 va perdre el caràcter parroquial i va començar un enderroc que no va prosperar. Es tracta d'un edifici de nau única, planta de creu llatina i absis semicircular. Destaca la rosassa i la decoració escultòrica dels capitells i de la portalada, obrada per diferents tallers a la primera meitat del segle XIII. El mobiliari litúrgic fou destruït pels fets revolucionaris del juliol del 1936. La seva restauració va encetar-se el 1985.
Envoltarem la plaça i l'ermita per l'esquerra cap a la seva part posterior i passarem per la carretera de Figuerola o carretera TV-2001. Acabarem d'envoltar l'ermita i continuarem per la carretera TP-2311 on ens allunyarem del Pla de Santa Maria.
Per aquesta carretera passarem pel costat d'un primer rètol informatiu, a la nostra esquerra, i el seguirem en direcció a Cabra del Camp.
La carretera ens portarà a la bifurcació entre aquesta carretera i la carretera TV-2004 que ve del centre del Pla de Santa Maria. En aquesta bifurcació veurem un nou rètol informatiu seguint la pròpia carretera TP-2311.
En aquesta bifurcació de carreteres haurem d'anar en molt de compte, dons no hi ha voral de protecció per a vianants i tampoc cap pas de vianants per creuar la carretera; la carretera té un alt volum de transit.
Per la carretera TP-2311 haurem de fer poc més de 100 metres; haurem de creuar-la cap al seu voral dret i anar vigilant amb la circulació de vehicles; creuar-la sempre abans de la corba que hi ha una mica més endavant per tenir bona visibilitat.
Passat aquests poc més de 100 metres veurem un camí a la dreta amb un rètol informatiu en direcció a Cabra del Camp.
Seguirem pel Camí de la Torre de l'Anglès i de seguida passarem pel costat de la Masia de la Torre de l'Anglès, que veurem a la nostra esquerra, una edificació en força mal estat.
 |
| Camí de la Torre de l'Anglès |
Per aquest camí veurem algun rètol informatiu de color groc amb informació de rutes locals.
 |
| Rutes locals |
 |
| Torre de l'Anglès |
Seguirem per aquest camí en direcció al pont que creua sobre l'autopista AP-2; quan el camí comença la pujada al pont, deixarem el camí i girarem a la nostra esquerra seguint el camí i la direcció del rètol informatiu que veurem en aquest punt; seguirem la direcció a Cabra del Camp, tal i com descriu aquest rètol informatiu i també seguirem la senyal o sageta groga del Camí de Sant Jaume de Compostela, que a partir d'aquí començarem a veure; també hi ha alguna senyal vermella del logotip de la Ruta del Cister.
Aquest nou tram de camí de terra va girant a l'esquerra per a situar-se paral·lel a l'autopista AP-2 i que durant un llarg tram tindrem a la nostra esquerra; anirem seguint aquest camí amb trams més amples i trams més estrets, però ben definits.
El camí ens portarà fins a un tram de camí asfaltat, just al costat de la carretera TP-2311 que hem deixat enrere; en aquest punt haurem de continuar pel camí asfaltat conegut com a Camí de Sant Magí.
 |
| Camí de Sant Magí |
Transitant per aquest camí asfaltat creuarem la línia imaginària que divideix el terme municipal del Pla de Santa Maria, que deixarem enrere, per entrar al terme municipal de Cabra del Camp.
El camí ens portarà fins un pont de l'autopista AP-2, però que no creuarem, dons abans veurem un camí a l'esquerra i un rètol informatiu en direcció a Cabra del Camp i on també hi han les senyals del Camí de Sant Jaume (groga) i de la Ruta del Cister (vermella).
Continuarem per aquest camí de terra, sempre paral·lels a l'autopista AP-2; veurem alguna senyal groga del Camí de Sant Jaume de Compostela.
Transitant per aquest camí, a la nostra esquerra, quedarà el Torrent de la Fonollosa, que ens acompanyarà, gairebé de forma inapreciable, fins a Cabra del Camp.
 |
| Camí i Torrent de la Fonollosa |
El camí ens portarà a la zona del Coll de Cabra on tornarem a trobar-nos un nou pont de l'autopista AP-2; aquesta vegada creuarem sota aquest pont seguint el camí i les senyals que aquí veurem.
Un cop passat aquest pont de l'autopista seguirem el camí en direcció a un altre pont, mes petit i antic, sota el Camí de Cal Botero a Fontscaldetes; a la dreta del camí hi ha un rètol informatiu en direcció a Cabra del Camp.
En arribar a aquest antic pont l'haurem de creuar a través del seu únic ull; el camí, en aquest punt, coincideix amb la glera del Torrent de la Fonollosa, d'aquí que podem trobar-lo brut de restes arrossegades per les riuades després de la pluja.
 |
| Pont i Torrent de la Fonollosa |
Seguirem el camí que gairebé coincideix amb la pròpia glera del Torrent de Fonollosa, tot i que el camí està ben net i practicable.
El camí, de seguida, ens portarà a una bifurcació just davant a la Masia de Cal Garsa.
 |
| Cal Garsa |
Passada aquesta edificació de seguida ens situarem en una altre bifurcació senyalitzada amb una rètol informatiu; en aquest punt continuarem pel camí de la dreta.
En continuar per la dreta estarem accedint al carrer Major de Cabra del Camp. Per aquest carrer començarem a veure algunes rajoles al terra amb el logotip del Camí de Sant Jaume de Compostela.
Per aquest carrer i una mica més endavant passarem pel costat de la Font de Sant Crist, una font situada a l'esquerra del carrer.
 |
| Font del Sant Crist |
La Font del Sant Crist és situat al carrer Major del nucli històric de Cabra del Camp, enclotada sota l'actual nivell del terra. Hi ha testimonis fotogràfics que deixen constància que a inicis del segle XX el seu entorn era notablement diferent. Un relleu de pedra amb Crist Crucificat ens recorda el motiu del seu nom; la data inscrita de 1777 deixa constància d'aquest moment en el qual s'esculpí la representació.
Continuarem pel carrer Major fins al seu final on accedirem al carrer de la Creu; girarem momentàniament a la dreta per entrar a la Plaça de l'Església on hi ha ubicada l'església de Santa Maria.
 |
| Església de Santa Maria |
La parròquia de Santa Maria fou construïda al Segle XVIII damunt de l'anterior església, que probablement era romànica. En l'interior, la porta d'accés a la torre, té a la llinda la inscripció de 1786.
Desfarem el camí pel carrer de la Creu per continuar pel carrer de l'Hospital + Plaça Nova + carrer de Llevant pel que girarem a l'esquerra en direcció a la carretera TP-2311 o carrer Raval de la Creu.
En la bifurcació del carrer de Llevant i la carretera, al terra veurem una nova rajola amb el logotip del Camí de Sant Jaume de Compostela.
(Aquesta rajola va ser per a mi l'origen de fer aquestes 3 etapes de la variant del Camí - Pla de Santa Maria-Cabra del Camp-Barberà de la Conca + Barberà de la Conca-Pira- Solivella + Solivella-Santuari del Tallat-Montblanquet).
Haurem de creuar la carretera TP-2311 o carrer del Raval de la Creu per aquest punt, però no hi cap pas de vianants, per tant, cal anar en molt de compte en creuar-la, dons hi ha un notable volum de vehicles a motor. Continuarem pel carrer del davant, carrer de l'Alt Camp, en lleugera pujada i en arribar a la primera bifurcació girarem a l'esquerra per continuar per un carrer sense nom en lleugera baixada que ens portarà a creuar l'Avinguda de Catalunya on, una mica més endavant, veurem un rètol informatiu.
 |
| Carrer de l'Alt Camp |
El rètol informatiu en orientarà en direcció a Barberà de la Conca, iniciant en aquest punt el Camí de Cabra de Camp; aquest camí està asfaltat fins a la zona esportiva de Cabra del Camp per la que passarem uns 400 metres després del rètol informatiu.
Una mica més endavant del Pavelló Municipal s'acaba el tram d'asfalt i comença el camí de terra que ens acompanyà fins a l'entrada de Barberà de la Conca.
 |
| Camí de Cabra del Camp a Barberà de la Conca |
El Camí de Cabra del Camp ens portarà fins a una primera bifurcació on haurem de continuar pel tram de camí que continua per la dreta, seguint la direcció del rètol informatiu a Barberà de la Conca que veurem ubicat a l'esquerra del camí.
Després d'un tram d'uns 750 metres aproximadament, en una constant però molt suau pujada, arribarem a una nova bifurcació on haurem de continuar pel camí de l'esquerra, seguint el rètol informatiu que veurem en aquesta bifurcació i en direcció a Barberà de la Conca.
En aquesta bifurcació hi ha la línia imaginària que divideix el terme municipal de Cabra del Camp, que deixarem enrere i entrarem al terme municipal de Barberà de la Conca, passant de la comarca de l'Alt Camp a la comarca de la Conca de Barberà.
Passada aquesta bifurcació el Camí Vell de Cabra baixa notablement, per un terra vermellós i argilós; tot i algun tram més planer, durant un bon tram el camí té tendència a anar descendint, de forma suau.
Per davant tenim un llarg tram de camí còmode, agradable, envoltat de camps de cultiu i sembrat on podrem gaudir de boniques estampes i postals.
 |
| Camí Vell de Cabra Al fons Barberà de la Conca |
Aquest camí ens portarà, després d'un llarg passeig, fins a una bifurcació, a tocar de la carretera T-231; en aquest punt, sense arribar a la carretera, girarem a l'esquerra seguint el rètol informatiu que veurem en aquest punt en direcció a Barberà de la Conca.
En girar a l'esquerra en camí continua baixant suaument entre camps de cultiu (parades de vinya); a la dreta passarem pel costat d'una zona boscosa coneguda a la zona com "la Pedrera".
El camí també passa pel costat del Corral del Guineu, a la dreta del camí, una petita edificació que en l'actualitat està molt deteriorada.
Al final del camí, en suau baixada, arribarem a una nova bifurcació i aquí girarem a la dreta; en aquesta bifurcació també veurem un rètol informatiu en direcció a Barberà de la Conca que ja tindrem ben a prop.
Per aquest camí ens quedarà fer els darrers 700 metres aproximadament fins a arribar a l'entrada del poble de Barberà de la Conca.
El camí de terra ens portarà fins a la carretera T-231 i aquesta vegada l'haurem de creuar per entrar als carrers del poble de Barberà de la Conca; cal anar amb molta precaució, dons no hi ha pas de vianants.
Abans de creuar la carretera el camí de terra arriba a una mitja rotonda i haurem de continuar per la dreta d'aquesta on hi ha un rètol informatiu que ja indica l'entrada al poble.
Un cop creuada la carretera continuarem pel carrer de Cabra del Camp + carrer Raval del Castell; aquest darrer carrer ens portarà fins al Portal de Cal Manel del Magre, que dona accés a l'Església i l'Ajuntament.
 |
| Portal de Cal Manel del Magre |
Passarem per sota d'aquest portal i pel primer carrer de l'esquerra, carrer de l'Església, ens arribarem fins a l'Església de Santa Maria de Barberà de la Conca.
 |
| Església de Santa Maria de Barberà de la Conca |
 |
| Creu de Pedra a la plaça de l'Església |
L'església parroquial de Santa Maria, que data del finals del segle XVIII, domina el paisatge de l'entorn de Barberà de la Conca gràcies a les seves grans dimensions i l'extraordinari campanar de 35 metres d'alçada. L'actual església va ser bastida sobre l'anterior església romànica datada de finals del segle XII que va ser derruïda l'any 1792 per la construcció de l'actual església, aquest cop d'estil barroc. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 592 metres quadrats de superfície. Presenta una nau central i dues naus laterals. La coberta suportada per pilars, està construïda amb la clàssica volta de canó amb llunetes. Per damunt d'aquestes voltes, la construcció té la teulada a dues vessants que es recolzen en encavallades i embigats de fusta. Una mitja taronja, exempta de cimbori, cobreix el transsepte sense sobresortir. L'actual façana, característica per les corbes dinàmiques típiques del rococó, fou dissenyada per fra Francesc, del convent de Sant Francesc de Montblanc. Davant de l'església hi ha Creu de Pedra.
Darrerament, l'any 2010 es va obrir un esquerda al poble que travessa tota l'església i s'aprecia sobretot a la façana de l'església i a les cases del davant.
 |
| Paisatges de Barberà de la Conca |
Des de la plaça davant de l'Església de Santa Maria hi ha un petit mirador sobre una part de la Conca de Barbera.
Des del punt on se situa aquesta cartellera, s'observa tota la zona meridional de la Conca de Barberà. D'aquesta panoràmica, en destaquen al fons la Serra d'en Jordà, amb la cara nord del Tossal Gros de la Serra de Miramar que s'hi superposa, i les serres de la Carbonària, les Guixeres i les Muntanyes de Prades. D'altra banda, també cal destacar les visuals al poble de Montblanc i l'Espluga de Francolí. Les gran extensions de terreny agrícola es veuen tallades pel pas de barrancs com el da la Rànima proper al nucli urbà o ja al fons pel Riu Francolí.
Desfarem el camí i tornarem a passar sota el Portal de Can Manel del Magre i seguirem per l'esquerra pel carrer de Pronassó i de seguida pel carrer de la dreta pel carrer de Miquel Hervàs en direcció al Castell de Barberà - Castell dels Templers.
 |
| Castell de Barberà |
El Castell de Barberà de la Conca, situat al tossal que domina el poble, ens permet fer un recorregut per la història catalana des del segle XI. Així, vers el 1054, el comte de Barcelona dona en qualitat de feu el castell de Barberà (i la roca de Prenafeta) a Arnau de Ponts; en els anys posteriors (fins al 1096) es construeix una fortalesa seguint el model típic del castell català d'aquella època: una torre circular, un recinte murallat i un (o potser diversos) edificis residencials. La torre circular, actualment parcialment reconstruïda, podria haver arribat a tenir una alçada d'uns 20 metres, i tenia la porta elevada, en el primer o segon pis, per dificultar el seu atac. Aquesta torre devia posteriorment quedar integrada a la muralla exterior. El 1096, un exèrcit musulmà assalta Barberà, destruint el castell i matant tots els seus defensors, inclòs el mateix Arnau Pere. Immediatament, els seus hereus comencen a restaurar el castell i el 1132-1133 els comtes de Barcelona i Urgell donen Barberà a la poderosa Orde del Temple, fet que inicià un conflicte de propietat amb Pere de Puigverd (senyor de Barberà per ser descendent d'Arnau Pere), qui es nega a lliurar Barberà als templers i reforça i amplia la fortalesa pels volts de 1165,en la qual hi afegeix a l'anterior un nou recinte murallat amb una gram torre rectangular. Per exemple, l'actual entrada al castell correspon a les construccions d'aquesta època, malgrat que s'ha perdut el tram de muralla avançat o barbacana. Originàriament, la planta baixa devia estar destinada a magatzem, estable i potser residència de criats i cavallers, mentre que la planta superior tenia un caràcter noble, la qual estava ocupada per la capella (costat oriental) i l'aula o residència del senyor (costat occidental). Tenia tres portes amb arcs de mig punt, comptava amb murs molt gruixuts (1,70 metres) i una terrassa que potser estava coronada per merlets. Quan el 1170 els templers s'estableixen a Barberà, el castell és convertit en casa convent. Els frares afegeixen al costat nord de la gran torre un porxo a tall de claustre amb tres arcs en els quals apareixen esculpits símbols templers com la rosa i la creu patent. A occident del claustre, i recolzant la volta de pedra sobre el mur nord de la torre rectangular, s'afegeix en aquesta època un nou edifici rectangular anomenat "torre de la presó". El 1317, un cop suprimida l'Orde del Temple i transferides les seves propietats catalanes al també Orde Militar de l'Hospital, es constitueix la comanda Hospitalera de Barberà. El 1366, fra Guillem de Guimerà, és nomenat comanador de Barberà, president de la Generalitat de Catalunya entre 1376 i 1377 i el 1379, gran prior de Catalunya. Morí el 1396 al castell de Barberà (on va ser enterrat) i va ser clau en l'evolució de la vella fortalesa cap a un palau més confortable i luxós, amb dues construccions adossades a les anteriors, que conformaven una meva de "U" al voltant d'un pati central. Al costat oest, un edifici on hi havia les cambres privades de fra Guillem i a costat nord, un gran saló que fou anomenat "palau nou". La Guerra dels Segadors (1640-1652) i la de Successió (1702-1714) causen gravíssims desperfectes al castell, tot i que l'Orde de l'Hospital repara repetidament les destrosses per mantenir-lo habitable. De fet, el castell va pertànyer a aquest orde fins a la seva desaparició a Espanya (concordat amb la Santa Seu de 1851). Llavors, passà a ser propietat de l'Estat i, posteriorment, l'Ajuntament va demanar la seva cessió per establir-hi les escoles públiques, fet que va succeir el juliol de 1858 i que es va perllongar fins al 1982, la qual cosa va permetre el manteniment dels edificis del costat sud (torre rectangular, la presó i porxo-claustre).
Des de les escales de davant de la façana del Castell desfarem un petit tram del carrer de Miquel Hervàs i girarem gairebé 360º a la dreta per continuar pel carrer de Pronassó + carrer d'Enric Prat de la Riba, carrer en baixada, + carrer de la Societat fins arribar a la Plaça de la Font Vella i Creu de Terme i antic safareig.
 |
| Font Vella |
L'indret singular on se situa aquesta font recull tot un grapat d'històries i de successos de Barberà de la Conca. Es tracta de la primera font existent al poble i data de l'any 1175. La funció principal de la font, a part de la seva vessant social i fins que no es va instal·lar l'aigua corrent al poble, era abastir d'aigua els vilatans.
Al segle XVIII, al costat de la font, s'hi van construir els antics rentadors públics del poble i un abeurador per a les cavalleries. Aquestes construccions però, van ser dissortadament enderrocades i l'any 1986 es va restaurar l'entorn de la font, deixant l'aspecte actual de brollador de certa estructura triangular amb cinc brocs.
 |
| Creu de Pedra |
Cal destacar la presència, al davant de la font, d'una còpia de la Creu de Terme gòtica que es trobava a l'ermita de Santa Anna (l'autèntica s'exposa al Museu Comarcal).
A la plaça de la Font Vella de Barberà de la Conca acaba aquesta ruta/etapa del Camí de Sant Jaume de Compostela.
© Imatges i text propietat d'en Ferran Solé Sendra
