aiguavia - selma - pla de manlleu

AIGUAVIVA - SELMA - PLA DE MANLLEU

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta per part de qui pugui llegir aquests comentaris.

UBICACIÓ:

El poble d'Aiguaviva està situat a la Comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona. Aiguaviva queda situat dins del terme municipal de la Joncosa de Montmell o El Montmell. El poble està envoltat de vinyes i petits turons en molta presencia de Pi Mediterrani i d'Alzines i Matolls.

Per arribar-hi de Barcelona caldrà agafar l'autopista AP-7 + AP-2 (E90) i agafar la sortida 12, l'Albornar, La Bisbal del Penedès; a la sortida de l'autopista agafarem la carretera T-240 per una rotonda en direcció a La Bisbal i en arribar a una segona rotonda, cal girar a la dreta per la carretera TV-2401 en direcció a la Joncosa del Montmell; passats 5 quilòmetres i abans d'arribar a La Joncosa del Montmell, veurem un trencall a la dreta en direcció a Aiguaviva per el Coll d'Arca (forta pujada i posterior baixada) i la carretera ens portarà fins a trobar la connexió amb la carretera TV-2443; tot continuant per aquest, cap a la dreta, a un 200 metres entrarem al poble d'Aiguaviva.

Per arribar-hi des de Tarragona caldrà agafar l'autopista AP-7 (E-15) + AP-2 (E-90) i agafar la sortida 12. l'Albornar, La Bisbal del Penedès; des d'aquest punt seguirem les mateixes indicacions anteriors.

Amb dos casos també es podria agafar la N-340 fins El Vendrell i per la C-51, en direcció a Valls i a uns 5 quilòmetres agafar la TP-2402 en direcció a La Bisbal, un cop aquí agafar la carretera TV-2401 en direcció a La Joncosa de Montmell i seguir les mateixes indicacions anteriors.

Una vegada al poble d'Aiguaviva, ens arribarem fins a uns petita plaça, davant del restaurant El Celler, punt de partida d'aquesta i d'altres rutes pels voltants.

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme circular

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Baix. Ruta de senderisme sense cap dificultat

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 12,76 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: En total 3:56 hores (2:38 hores en moviment i 1:18 hores parat); 4,7 Km/h en moviment

RECOMANACIONS: Cal portar aigua i alguna cosa per menjar; trobarem aigua i queviures a Aiguaviva i durant el recorregut al poble del Pla de Manlleu. En les estacions de Primavera i Estiu, així com en dies de calor cal anar ben protegits del sol. Es recomanable portar un mapa de la zona per a poder identificar els diferents masos i masies i també algun del seus turons

DESTACATS: El poble d'Aiguaviva i els seus voltants, el poble abandonat de Selma i les restes del ser Castell i diferents masos i masies

PUNT DE SORTIDA: Aiguaviva

PUNT D'ARRIBADA: Aiguaviva

PUNT MES BAIX: 470 metres al poble del Pla de Manlleu

PUNT MES ALT: 711 metres al poble abandonat de Selma

GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/aiguaviva-selma-pla-manlleu-4728477

ITINERARI:

Situats al poble d'Aiguaviva, davant del restaurant El Celler veurem un camí cap a la nostra dreta i que connecta amb un altre camí, aquest de terra; en sortir del poble, a la dreta veurem grans parades de ceps i al fons, entre boscos de pins, veurem com sobresurt el campanar del poble abandonat de Marmellar.

Al centre de la imatge es veu el campanar de Marmellar

En arribar a una bifurcació seguirem pel camí de l'esquerra i aquest ens portarà a passar pel costat de la Masia de Cal Bocas (Boques); aquest camí arriba fins a una gran parada de ceps que envoltarem d'esquerra a dreta per retrobar novament el camí ample; en aquest tram veurem alguna senyal de color blanc (TKK); el camí passa per sota de la Masia de Cal Mingu Saliu.

Cal Bocas - Vinya i al fons Cal Mingu Saliu

De seguit arribarem a una nova bifurcació i ara continuarem per el camí s'enfila per la nostra esquerra; a la dreta quedarà un gran dipòsit d'aigua al mig d'una gran parada de ceps.
El camí, al principi en curta i suau pujada, ens portarà fins a passar per davant de la Masia de Cal Torró; aquí cal continuar pel camí de dreta, per sota d'aquesta Masia i que ens portarà, tot seguit, fins a la Masia de La Pedrera i darrera d'aquesta a la Masia de Can Calbet. Desfarem el tram del camí i ens situarem davant de la Masia de La Pedrera on veurem un camí a l'esquerra pel costat d'un marge (encara que no sembli un camí, cal arribar fins al final del marge de pedres, on veurem mes be i mes marcat el camí).

Cal Torró - La Pedrera - Can Calbet
Seguir el camí segons fletxa

Seguirem per aquest camí durant una mica més d'1 quilòmetre, entre mig de bosc fins arribar a una nova bifurcació.

Aquí continuarem tot seguint per la nostra esquerra, ara en un tram de constant pujada entre un bosc de pins.

Al final de la pujada el camí surt del bosc entre pins, i tornarem a trobar una nova parada de ceps a l'esquerra; aquí el camí planeja fins arribar a la Masia de Cal Vinyals.

Masia de Cal Vinyals

Detalls en la portalada de la Masia

La Masia de Cal Vinyals encara conserva exteriorment una molt bona presencia; al seu voltant es veuen altres diferents construccions com ara el corral, el paller i el safareig. A la façana de la masia encara podem veure un rellotge de sol.

Per davant de la Masia continuarem pel camí que s'endinsa cap al bosc en suau pujada; una mica més endavant veurem com el camí gira cap a la seva dreta i aquí començarem a veure de Sender Local (SL), verdes i blanques i també altres de color blanc i que son les marques de la cursa de resistència del Trenkakames (TKK) que organitza cada any la secció esportiva i de muntanya de la Lira Vendrellenca.

El camí passa un collet i baixa ràpidament fins a topar-nos amb un altre camí (davant d'una pallissa) i que agafarem ara per anar a buscar una senyals que veurem davant nostre (no agafar el camí a la dreta que porta al Pla de Manlleu).

Abans d'arribar a la senyal, si mirem a l'esquerra veurem una bonica i gran Masia de Les Torres.

Masia de Les Torres

En arribar a la senyal, aquesta ens indicarà la direcció a seguir, tot seguint la direcció cap al Coll de Selma.

El camí que seguirem ara es en pujada d'uns 250 metres dels que els darrers 50 metres son en forta pendent, i en arribar al cap damunt de la pujada ja veurem el campanar de Selma, una bonica estampa del lloc on ens dirigim; conforme ens anem acostant es veuran les restes del poble i del Castell de Selma (Selma està ubicat en el terme municipal de Aiguamúrcia - Alt Camp)

Campanar de Selma

Superada la pujada, arribarem a una bifurcació, i cal continuar per l'esquerra en suau pujada - la senyal que indica cap al Pla de Manlleu a la dreta, no la seguirem de moment, però mes endavant la retrobarem.
El camí en suau pujada ens anirà ensenyant, de tant en tant, i entre pins, la silueta del poble i Castell de Selma, sobre el Puig de les Forques.

En el camí ens trobarem les restes de l'antiga Masia de Les Portelles, a banda i banda del camí. També veurem un gran dipòsit d'aigua davant de la masia.

Masia de Les Portelles

Passada la Masia, el camí segueix pel costat d'una gran vinya, a l' esquerra d'aquest, on es veu un gran marge de pedra seca i en el mateix marge hi ha una bonica Barraca de pedra seca. Ens hi podrem acostar per visitar-la tot seguint el marge de pedra.

Barraca de Pedra Seca - Camí a Selma

Gairebé davant del marge veurem una nova senyal que indica la direcció cap a Selma i passats uns 100 metres ja entrarem a les restes de les primeres cases de Selma; un rètol informatiu ens donarà una mica d'informació sobre aquest poble; es poden visitar les restes de cases tot seguint diferents corriols que s'han obert al llarg del temps i ens permetrà anar fins a les restes del Castell i de l'església. 
Sobre del rètol informatiu del poble hi ha una bonica i antiga Era.

1) El Castell es esmentat per primera vegada l'any 977. El 1142 fou concedit a l'ordre del temple; el 1171 el bisbe de Barcelona va donar els templers també la parròquia, amb què fou creada la comanda de Sant Cristòfol de Selma. Arran de la dissolució de l'ordre, el 1312, el Castell va passar a als cavallers hospitalers del Priorat de Catalunya, que hi van mantenir la comanda  fins a finals del segle XVIII. D'ençà del segle XV, tenia els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat.  

2) Selma es un poble abandonat. Resta ubicat sota el Puig de les Forques. Està presidit per les ruïnes del Castell de Selma i de l'església parroquial de Sant Cristòfol, d'estil gòtic. Quan Selma es va anar despoblant, els seus habitants es van traslladar al poble del Pla de Manlleu.

El del temps i les inclemències meteorològiques van esmicolant les pedres de les cases del poble

Castell de Selma

Sortint del poble de Selma, tenim dues opcions:
1) Marcada amb el GPS. Continuarem tot seguint la indicació de la senyal en direcció al Coll de la Portella, per un petit corriol en baixada, per davant de les cases i que ens duu al que pot semblar un camí mes ample; aquí seguirem per l'esquerra i tot seguit haurem d'anar girant cap a la dreta i anar cap a una parada de vinya; abans d'arribar als ceps ens fixarem molt be, que a la nostra esquerra hem de veure una gran pedra en un petit monticle de terra i aquí veurem un corriol força marcat en baixada i que passa entre pins i ens portarà fins a una gran parada de ceps i on el corriol s'acaba; en aquest punt cal girar a l'esquerra i seguirem pel marge esquerra de la vinya (ceps a la nostra dreta); caminarem aproximadament uns 200 metres fins que la plantació de vinya s'acaba i entrem en un camí més ample en baixada i que més endavant ens portarà a enllaçar amb el camí cap al Pla de Manlleu (marcat amb una senyal).

2) Desfer el camí que ens ha dut fins a Selma i tornar sobre les nostres passes, i novament per davant de la Masia de La Portella , i fins arribar a la bifurcació on veurem la senyal en direcció al Pla de Manlleu; cal continuar per aquest fins al poble del Pla de Manlleu.

El camí fins el Pla de Manlleu serà gairebé tot en suau però continuada baixada. Aquest camí passa pel costat d'algunes masies, on una senyal a la vora del camí ens informa del seu nom, com ara la masia de Can Domingo o Cal Pelegrí.

Entrarem al poble del Pla de Manlleu (Alt Camp) pel carrer de Selma i fins a la carretera T-244, que passa per ser el carrer principal d'aquest poble; aquí i tot travessant la carretera ens podrem aprovisionar d'aigua, dons hi ha una Font, al mig d'una placeta amb gronxadors; al poble també hi ha una fleca, una botiga i bar-restaurant.

Un parell de panells informatius al costat del pont de la carretera T-244 ens ajudarà a conèixer una mica més la zona i també la història del poble:

El poble del Pla de Manlleu està situat dins de la comarca del l'Alt Camp. Poble del municipi d'Aiguamúrcia, situat al sector est a tocar de la riera de Marmellar. Fou creat a mitjans del segle XIX quan els habitants de l'antic poble de Selma es traslladen a aquestes terres més planes i fèrtils.

Des d'aquests planells informatius al costat del pont, veurem en front nostra la masia de la Quadra.

Masia de La Quadra

Continuarem tot agafant el primer carrer a la dreta, carrer Sant Miquel, en suau pujada asfaltada per sortir del poble; més endavant l'asfalt s'acaba i comença el camí de terra. Poc després el camí gira a l'esquerra i ens trobarem l'ermita de Sant Miquel.

Ermita de Sant Miquel

Passada l'ermita el camí ens portarà novament a la bifurcació per la que anteriorment i en direcció contraria havíem fet (ara el gran dipòsit d'aigua quedarà a la nostra esquerra); a partir d'aquest punt anirem desfent el camí inicial, per anar a passar novament per la masia de Cal Bocas (Boques) i fins arribar al poble d'Aiguaviva, punt final de la ruta.

El poble d'Aiguaviva

POBLE D'AIGUAVIA

L'actual església de Sant Pere d'Aiguaviva és un edifici neoromànic construït el 1930 a iniciativa de Josep Coblassó i Fil, qui va ser alcalde de la ciutat de Barcelona a finals del s. XIX, i a principis del s. XX, de manera intercalada. Substitueix una antiga ermita romànica ubicada en el mateix lloc, gens d'estranyar donada l'existència d'aquest lloc d'Aiguaviva ben documentat des de l'any 1090 i en un document de l'any 1304, en què ja es diu que el Castell de Montmell, del Bisbe de Barcelona, té cinc focs a la quadra d'Aiguaviva. L'església romànica dons be a acompanyar durant segles a la casa gran d'Aiguaviva, als brolls de l'aigua de la Font Major i als molins fariners de la zona. Té una nau voltada de contraforts i portalada de mig punt amb arquivoltes.

Al centre del poble d'Aiguaviva hi ha l'antic casal senyorial com la Casa Gran. La part més antiga és la situada a l'esquerra de la façana principal, on es distingueix una finestra amb motlluratge tardo-gòtic i un doble rellotge de sol. Posteriorment va ser ampliada fins a formar un gran edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües, amb tres plantes, golfes i celler al semi-sòtan. A la part posterior de la casa hi ha un jardí arbrat amb una gran bassa.

Font del Lleó: La Font Major i La Font del Lleó omplen la gran bassa que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia hagut des de l'edat mitjana. Aiguaviva s'assenyala per l'abundància i frescor de les seves aigües naixents.

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra

vallflor-coll-darca-montmell

VALLFLOR (COLL D'ARCA) I MONTMELL

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquest comentaris

 

UBICACIÓ:

 

El llogaret de Vallflor està situat a la comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona. Vallflor queda situat dins del terme municipal de La Juncosa de Montmell o El Montmell. El llogaret està situat a les faldes de la Serra del Montmell (E), envoltat principalment de boscos de pi mediterrani i d'alzines i matolls, així com també de vinyes i petits turons.

 

Com arribar-hi:

Des de Barcelona caldrà agafar l'autopista AP-7 + AP-2 (E-90) i agafar la sortida 12, l'Albornar-La Bisbal del Penedès. A la sortida de l'autopista entrarem a la carretera T-240 per una "rotonda" en direcció a La Bisbal i en arribar a una segona "rotonda", cal seguir a la dreta per la carretera TV-2401 en direcció a La Joncosa de Montmell; passats 5 quilòmetres i abans d'arribar a la Joncosa de Montmell, veurem un trencall a la dreta en  direcció a Aiguaviva, per arribar a una nova "rotonda" i continuar cap Aiguaviva pel Coll d'Arca (forta pujada i posterior baixada); en arribar al final de la pujada al Coll d'Arca i començar la baixada, passats uns 600 metres, veurem un camí a l'esquerra, on podrem aparcar el cotxe i des d'aquest punt començarà la ruta.

 

Des de Tarragona caldrà agafar l'autopista AP-7 (E-15) + AP-2 (E-90) i agafar la sortida 12, l'Albornar-La Bisbal del Penedès. Des d'aquest punt seguirem les mateixes indicacions anteriors.

 

Amb dos casos també es podria agafar la carretera N-340 fins El Vendrell i per la carretera C-51, en direcció a Valls i a uns 5 quilòmetres desviar-se cap a la TP-2402 en direcció a La Bisbal; un cop a La Bisbal agafar la TV-2401 en direcció a La Joncosa de Montmell i seguir les mateixes indicacions anteriors.

 

Aquesta ruta està dividida en 2 Itineraris, poden fer tant l'una com l'altre, en funció de cadascú: L'Itinerari (I) està descrita sota d'aquestes línies i l'Itinerari (II) transcorre igual que el primer, però sen se passar pel Montmell i fent una volta circular mes curta.

 

DADES DE LA RUTA:

ITINERARI (I)

 

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme circular.

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Moderada. Ruta de senderisme, on la part mes feixuga i irregular serà la pujada al Montmell i la posterior baixada en direcció el Coll d'Arca, però sen se cap dificultat.

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 5,96 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 10 minuts en total (1 hora i 35 minuts en moviment + 35 minuts aturat); 3,7 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: Cal portar aigua i alguna cosa per menjar; trobarem una font passada la Masia de Cal Saumell. En les estacions de primavera i estiu i en dies de calor cal anar protegits del sol. Es recomanable portar un mapa de la zona per anar identificant els diferents masos i/o masies.
DESTACATS: El llogaret de Vallflor i els seus voltants, diferents masos i masies i el Montmell, així com també totes les vistes que des del Montmell es poden gaudir.
PUNT DE SORTIDA: Camí passat el Coll d'Arca en direcció Aiguaviva.
PUNT D'ARRIBADA: El mateix punt de començament de la ruta.
PUNT MES BAIX: 539 metres al camí de sortida de la ruta
PUNT MES ALT: 806 metres al punt mes alt pel Montmell (sota del Puig de la Talaia)
GPS (I): http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4561118
GPS (II): http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4561229

Des del camí, al costat de la carretera de Coll D'Arca a Aiguaviva, i a les faltes del Montmell, es comença la ruta, endinsant-nos entre boscos a banda i banda i entre vinyes i parades d'arbres fruiters. Sobre el nostre cap i per sota del Coll d'Arca, i a l'esquerra queda el Puig del Rebolcadors (589 metres), un de tants petits Puig i Turons que es veuen al llarg de la ruta.

El camí es fa suau i molt agradable. Por després de començar trobarem una bifurcació del camí, continuant pel de la dreta; el que continua cap a l'esquerra, tot i està marcat amb senyals blanques i verdes de Sender Local (SL) al farem de tornada.

Quan encara no haurem fet 1 quilòmetre, arribarem al llogaret anomenat Vallflor, on actualment només hi tenen la seva morada un bon ramat de cabres.

D'aquest llogaret només en resten quatre o cinc cases, dues de les quals estan en apreciable bon estat i la resta estan enrunades. La casa principal i més vella de Vallflor era molt gran; alguns trossos de paret de tàpia altíssimes encara s'aguanten dretes, i una figuera es la seva inquilina principal.

Camí a Vallflor

Restes de les cases del llogaret de Vallflor

El camí envolta les cases, fent una corba cap a l'esquerra, que permet veure totes les cases. En deixar enrere d'aquest llogaret el camí ens envolta de pins i algun roure, fent de paraigües al sol. A l'esquerra del camí començarem a veure alguns masos i masies i molts camps de cultiu de vinya i fruiters.

 

De seguida ens trobarem una nova bifurcació, continuant pel camí de l'esquerra, mes marcat, en lleugera i curta pujadeta i ens trobarem de cara la bonica i molt ben conservada masia de Cal Saumell. 

 

Masia de Cal Saumell

Alzina a la finca de Cal Saumell

Davant de la Masia i dins de la finca de Cal Saumell es poden veure dues grans centenàries alzines.

Passada la masia de Cal Saumell, el camí s'obre als nostres ulls, dons deixem enrere als boscos de pi i ara a banda i banda del camí les terres de conreu guanyen protagonisme, amb vinyes i arbres fruiters.

També es veuen alguns masos i masies com ara la Masia de Claravalls, sobre d'un turó, Ca l'Anton de la Torre, a peu de carretera, el Mas de la Vall de Sant Marc i d'altres masies en els voltants.

Informació al respecte del Mas de la Vall de Sant Marc: es un petit llogaret, que te com a casa principal Cal Soldat; al seu costat Ca l'Antònia hi ha la nova ermita o capella de Sant Marc, que substitueix l'antiga, enlairada a dalt de la muntanya; a la placeta al davant de la capella s'hi celebra cada any (Abril) un aplec en honor del Sant; a l'antiga ermita de Sant Marc, també si celebra al aplec on la gent veïna hi celebra un dinar i valls populars.

Mas de la Vall de Sant Marc

El camí pel que transitem ens portaria directament al Mas de la Vall de Sant Marc; un rètol amb la senyal a 400 metres de la capella a la dreta del camí ens ho indica.

Però uns metres abans d'aquest rètol, i a l'esquerra, veurem un primer camí que s'enfila cap a unes vinyes i a partir d'aquí el seguirem, tot deixant el camí mes principal que va al Mas de la Vall de Sant Marc. Per aquest camí en pujada, veurem un font sota d'un marge, de la que es pot recarregar aigua, ben bona i fresca.

Font

 Davant de la font veurem un altre camí paral·lel al que estem i ara continuarem per aquest, en pujada i fins arribar a la vinya mes alta que l'envoltarem, fins arribar a un camí que s'endinsa entre pins. Continuarem per aquest en suau pujadeta; passarem pel costat d'un altre camí, a la nostra esquerra, en el que hi ha una cadena que tanca al seu accés i que no agafarem (important aquest punt per l'Itinerari (II); seguirem endavant fins arribar a la carretera TV-2443, al Coll de Cal Magí Vidal. En aquest punt veurem un corriol a la nostra esquerra, marcat amb senyals verdes i blanques (SL) i que travessa una antiga pedrera; aquest corriol ens portarà a passar per sobre de la masia de Cal Magí Vidal, en direcció a la Talaia del Montmell i l'Àrea Recreativa del Montmell.  

 

Masia de Cal Magí Vidal

Aquest corriol desemboca a un tram d'un camí mes ample, continuant ara per aquest en direcció a la nostra esquerra, seguint les senyals del SL; el camí cap a la dreta ens portaria a la Masia del Cal Magí Vidal. 



Corriol i rètol en direcció a La Talaia del Montmell

Arribarem a un nou rètol que ens assenyala la direcció cap a La Talaia del Montmell, per un corriol a l'esquerra i pel que continuarem, endinsant-nos per aquest entre una gran vegetació; aquest corriol anirà progressivament agafant alçada; uns 500 metres mes endavant, i a l'esquerra del corriol, veurem un magnífic pi amb tres soques i on val la pena aturar-se per gaudir de la seva majestuositat. 



Pi de les tres soques

Passat el "pi de les tres soques" veurem com la vegetació s'obre més i ens deixa unes magnífiques vistes en direcció nord, cap les muntanyes de Prades, la Serra de Miramar, el Puig del Montagut, el Puig de Formigosa, en primer terme l'ermita de Sant Marc, el poble abandonat de Selma i al fons de tot, els Pirineus.  

 

Des del Montmell mirant cap al nord

Continuarem pujant fins a trobar-nos un nou rètol, i partir d'aquí agafarem el corriol en direcció al Coll d'Arca. Per sobre nostre veurem el Puig de la Talaia del Montmell, el sostre del Montmell (861 metres). 

  

Rètol

Continuarem cap el Coll d'Arca, i davant nostre quedarà la vessant sud del Montmell i podrem veure de dreta a esquerra, el Puig Francàs, el Puig de la Cova i Les Comes, la plana del Baix Penedès, la Mar Mediterrània, Montserrat, La Mola, el Montseny, entre d'altres. 

Ara caldrà anar en precaució dons el corriol comença a baixar en direcció al Coll d'Arca, en algun tram en pendent i, tant la pròpia baixada, com les pedres soltes, en poden fer relliscar o caure.

 

Ràpidament farem el descens, seguint el corriol molt ben traçat i marcat amb algunes fites, però cal aturar-se de tant en tant, per veure les imatges i paisatges que ens ofereix la natura.

 

Arribarem a un nou rètol, on indica la direcció cap a la Capella de Sant Marc i que seguirem, per tant, no seguirem cap al Coll d'Arca. El corriol baixa suament fins a trobar un nou rètol (Capella de Sant Marc) i en aquest punt entrarem a un camí mes ample, continuant per aquest tot girant a la nostra dreta, per tant, no seguirem la direcció marcada en el rètol cap a la Capella de Sant Marc. A partir d'aquí veurem algunes senyals verdes i blanques (SL) i que ens portarà a enllaçar novament amb el camí que hem seguit en la sortida (camí que en el principi de la ruta hem vist i no hem seguit, tot dient que el faríem de tornada) i que ens portarà fins el punt d'inici de la ruta, ara dons punt final.

 

DADES DE LA RUTA:

ITINERARI (II)

 

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme Circular

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Baix

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 4,36 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 1 hora i 7 minuts en total (58 minuts en moviment + 9 minuts aturat); 4,4 Km/h en moviment

RECOMANACIONS: Cal portar aigua i alguna cosa de menjar; trobarem aigua en una font passada la Masia de Cal Saumell. En les estacions de primavera i estiu i en dies de calor cal anar protegits del sol. Es recomanable portar un mapa de la zona per anar identificant els diferents masos i masies de la zona, així com també es aconsellable de portar una guia dels arbres i vegetació en general de la zona

DESTACATS: El llogaret abandonat de Vallflor i els seus voltants, diferents masos i masies; rètols informatius de la flora de la zona

PUNT DE SORTIDA: Camí passat el Coll d'Arca en direcció a Aiguaviva

PUNT D'ARRIBADA: Mateix punt de sortida de la ruta

PUNT MES BAIX: 539 metres al camí sortida de la ruta

PUNT MES ALT: 623 metres dins del corriol passat els rètols informatius de la flora de la zona

 

El punt de sortida queda al mateix lloc que l'Itinerari (I) i transcorre passant per Vallflor, per la Masia de Cal Saumell, per la font d'aigua i després d'envoltar la vinya i agafar el camí que s'endinsa al bosc i fins a trobar-nos un altre camí a l'esquerra amb una cadena que tanca el seu accés; en aquest punt seguir el camí a l'esquerra tot travessant la cadena i per tant, no seguir camí enllà cap a la carretera i al Coll del Cal Magí Vidal.

 

En entrar en aquest camí, en suau i curta pujadeta, ens podrem anar aturant davant del diferents panells que donen una informació acurada de la vegetació d'aquest indret (portar guia), amb diferents tipus d'arbres, plantes, flors i d'altres; una informació molt valuosa, descrita amb detall i que fa de guia perfecte per veure "in situ" les plantes que aquí hi creixen.

 

Conjunt de panells informatius

Passat el darrer panell informatiu, veurem un rètol a l'esquerra del camí que assenyala, en la direcció contraria, cap a la Masia de Cal Magí Vidal; en aquest punt el camí segueix en la direcció contraria al rètol i si ens fixem cap a la dreta, hi ha un corriol que s'enfila i endinsa cap al bosc i el seguirem.

Corriol

Aquest corriol ens portarà novament al camí que acaben de deixar, tot fent drecera, estalviant-nos de fer tota la volta; en sortir del corriol veurem un nou rètol que assenyala a la nostra esquerra, cap a la capella de Sant Marc, però no fer-ne cas i seguir a la dreta, per un ample camí.

 

Camí a seguir

En aquest camí veurem algunes senyals verdes i blanques (SL) i tot seguint-lo ens portarà a enllaçar novament amb el camí que hem seguit en la sortida (camí que en el principi de la ruta en vist i no hem seguir, tot dient que el faríem de tornada) i que ens portarà fins el punt d'inici de la ruta, ara dons punt final.

Es el veu el pedregós Puig del Rebolcadors

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra

cal rotllat - fondo del totarreu - coll dels carrers - puig de vilafranca - masia de la costa

CAL ROTLLAT - FONDO DEL TOTARREU - COLL DELS CARRERS - PUIG DE VILAFRANCA - MASIA DE LA COSTA

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris.

UBICACIÓ:

La vila de La Bisbal del Penedès està situada a la comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona. La forma d'arribar-hi es per l'autopista AP-2, en la seva sortida 12, l'Albornar.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme Circular.

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Baix.

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 11,10 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 4 hores i 28 minuts en total (2 hores i 33 minuts en moviment + 1 hora i 55 minuts aturat); 4,3 Km/h en moviment

RECOMANACIONS: Cal portar aigua dons en tot el recorregut no trobarem cap font d'aigua; també es convenient portar alguna cosa per menjar. En temporades d'estiu i dies de calor es convenient portar protectors solar.

DESTACATS: Masia Rotllat, Coll del Carrers, Puig de Vilafranca, Masia de la Costa i barraques de Pedra Seca.

PUNT DE SORTIDA: Plaça de l'església de La Bisbal del Penedès

PUNT D'ARRIBADA: Plaça de l'església de La Bisbal del Penedès

PUNT MES BAIX: Plaça de l'església (185 metres)

PUNT MES ALT: Puig de Vilafranca (450 metres)

GPS: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3889280 

ITINERARI:

La sortida està marcada a la plaça de l'església de La Bisbal del Penedès i des d'aquí pel carrer Girona, anem cap a l'antiga "Era de Batre", on actualment hi ha uns aparcaments per a cotxes, tot passant pel costat del Centre d'Atenció Primària (CAP), i tot travessant l'antiga carretera cap a La Joncosa, ara anomenada Avinguda Baix Penedès, cal agafar el camí, que els veïns de La Bisbal anomenem "camí fondo", per a sota del camp de futbol i que ens portarà fins a la nova carretera TV-2401 en direcció a la Joncosa de Montmell. En arribar a la carretera la travessarem, per continuar per un sender a l'esquerra que passa pel costat d'una antiga fàbrica tèxtil "Gorina" i que ens portarà al pont de l'autopista AP-2 i que travessarem, continuant ara per un camí asfaltat, deixant l'entrada de la finca "El Pujolet" i seguint per aquest camí cap al cementiri municipal, ja a les afores del poble.
Davant del cementiri surt un camí a la nostra esquerra i que al poc deixarà de ser asfaltat.

Aquest camí pel que seguirem, es anomenat camí del Rotllat, i ens portarà a passar pel costat de la Masia del Rotllat a la nostra esquerra i d'una caseta a la nostra dreta; arribarem a la pujada del Rotllat, on el camí ja es fa corriol.

Pujada del Rotllat

La pujada del Rotllat es curta i ens portarà fins al Camí del Sagraments, fent una corba a l'esquerra.

Final de la pujada del Rotllat

Camí dels Sagraments

A partir d'aquest punt el camí o corriol anirà paral·lel al torrent de Sant Suies o torrent de Mas Bartomeu en un tram i posteriorment entrarem a la llera del torrent, que actualment està força net i no te cap dificultat per seguir-lo.

Pel corriol del torrent arribarem a un punt o veurem una fita de pedres a la nostra dreta i en aquest punt, tot girant a la dreta, deixarem la llera del torrent per agafar un nou corriol en lleugera pujada i marcat en fites i punts de color blau i que ens anirà acompanyant fins arribar al principi del Coll del Carrers.

Corriol cap al Coll del Carrers

Corriol amb fites i punts blaus / Pujada cap al Coll dels Carrers

El corriol cap al Coll del Carrers es molt suau i agradable. Abans d'arribar al final del corriol, podem accedir a un barraca de pedra seca, a la dreta del corriol, tot i que es seu estat es força deteriorat.

Barraca de Pedra Seca 

Coll del Carrers

En arribar al Coll del Carrers i deixant el corriol, seguirem cap a la nostra esquerra, ara per un camí mes ample i des d'on podrem gaudir de boniques vistes a dreta i esquerra.
Al poc d'agafar aquest camí, si parem atenció a la dreta, veurem una fita de pedres recolzada en un pi, i aquí hi ha corriol força ben marcat que ens dirigeix a una bonica barraca de pedra seca, tot seguint altres fites que ens orientaran; en 1 minut i arribarem; la barraca del Miliu del Misericordi - actualment Cal Senalla, veïns de La Bisbal del Penedès; la barraca te dues estances i està molt ben conservada; més enllà es veu una altre barraca, però no hi ha camí marcat i la gran quantitat de matolls, pins i sobretot argelagues, fa difícil arribar-hi.


Barraca de Pedra Seca del Miliu del Misericordi

Tornem al camí que hem deixat i una mica mes endavant veurem, també al marge dret del camí, una fita de terme, en un pèssim estat de conservació.

Fita de terme municipal

En aquesta època de l'any (abril), on la primavera acaba de despertar, podrem veure algunes flors i entre aquestes uns bonics i típics lliris i que relacionem i veurem en els sostres de les barraques de pedra seca i coneixem com a "lliris de barraca".

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lliri_blau

Passats uns 10 minuts de la fita de terme, arribarem a una gran fita de pedra a l'esquerra del camí i que indica el començament del corriol que ens portarà fins el Puig de Vilafranca (452 metres). El corriol fins el cim no te cap dificultat i es relativament còmoda i en un cinc minuts ja hi haurem arribat.

Fita i corriol al Puig de Vilafranca

En el Puig hi trobarem un peu de formigó i pedra i un pal de ferro que normalment hi penja una senyera catalana; també hi podrem deixar constància del nostre pas per aquí en el llibre de registre i signatures que hi ha una petita caixa de ferro, afegida al pel de ferro de la senyera.


Puig de Vilafranca

Tornarem pel mateix corriol, fins arribar novament al camí, Coll dels Carrers, tot girant cap a l'esquerra i continuarem per aquest.
El camí continua pel Coll del Carrers, tenint a la esquerra les pendents dels diferents puig i a la dreta veurem tota la plana de La Costa; passats aproximadament uns 30 minuts i quan el camí queda entre bosc de pi a banda i banda, veurem una fita de pedres a la dreta del camí, on un corriol ens portarà cap a la plana de La Costa.

Aquest corriol, al principi passa pel mig del bosc de pi, però en un petit tram i després i quan el corriol comença a fer baixada, el bosc queda enrere i ens envoltarà una vegetació de matoll. El corriol està molt ben mercat i net i la baixada es força còmoda i sen se gaire desnivell (cal anar en compte en algun petit tram, dons hi ha pedra petita i es pot relliscar).

Corriol cap la Plana de La Costa

Gairebé al final del corriol (uns 15 minuts), passarem pel costat d'una altre barraca de pedra seca, envoltada de molta vegetació i que comença a estar deteriorada.

Barraca de Pedra Seca

El corriol ens portarà fins a un altre camí i que agafarem tot girant cap a la nostra dreta, en aquest tram sobre la mateixa llera del Torrent de la Costa i en direcció a la Masia de la Costa.

La Masia la veurem al cap de 5 minuts davant nostra i a la nostra esquerra; no ens caldrà arribar a la masia. Deixarem el camí cap a la dreta i travessarem una porció de terreny i per darrera d'unes canyes, per retrobar un altre camí, tot seguint-lo, quedant a la nostra esquerra un petit bosc de pi. Aquest camí ens portarà en direcció a unes vinyes, però abans d'entrar-hi, agafarem un corriol a la dreta i que baixada cap torrent de La Costa i entre alzines.

Corriol cap al Torrent de La Costa

Per aquest corriol passarem per sota d'un garrofer i aquí veurem alguna fita a l'esquerra per on continuarem en direcció a una altre barraca de pedra seca.

Passarem per davant de la barraca de Pedra Seca i seguint algunes fites anirem en direcció novament cap a la llera del Torrent de La Costa (en cap cas hem d'entrar a cap vinya). Per baixar a la llera del torrent ens podrem guiar per algunes fites de pedra i també per algunes senyals verdes que veurem pintades.

A llera del torrent i passejarem en un curt tram i les fites ens assenyalaran el camí; sortirem del torrent en direcció a una vinya de ceps.

Torrent de La Costa i sortida cap a una vinya

En sortir del torrent i entrar a la vinya, veurem un corriol a la dreta que seguirem per arribar en poques passes a un camí ample; en arribar-hi seguirem per aquest per la nostra esquerra. El camí envolta les vinyes de Freier.

Una mica mes endavant i quan el camí passa per sota de la Masia de Freier, veurem algunes senyals grogues (Camí de Sant Jaume de Compostela - Camí de Santiago); les anirem seguint per passar també per davant de les Masies de "La Masieta" i "Cal Vinella" i fins a arribar novament a passar per davant del cementiri de La Bisbal i tot travessant el pont de l'autopista AP-2 i seguint cap una "rotonda" de la carretera TV-2401 i entrant al poble per l'Avinguda Baix Penedès i seguint pel carrer Balmes (el primer carrer a la dreta), cap la plaça Major, per davant del CMC (Centre Municipal de Cultural), i pel carrer Balmes i finalitzant novament a la plaça de l'església, punt final de la nostra ruta.

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra 

trencacantirs

TRENCACÀNTIRS

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris

UBICACIÓ:

La vila de La Bisbal del Penedès està situada a la comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona. La forma d'arribar-hi es per l'autopista AP-2, en la seva sortida 12. l'Albornar.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme Circular.

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Fàcil

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 6,62 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 1 hora i 29 minuts en total (1 hora i 20 minuts en moviment + 9 minuts aturat); 4,9 Km/h en moviment

RECOMANACIONS: Al ser una ruta curta, caldrà portar aigua i menjar en quantitat suficient

DESTACATS: Masia de Cal Vinella, La Masieta, Masia de Freié i el Trencacàntirs

PUNT DE SORTIDA: Plaça de l'Església de La Bisbal del Penedès

PUNT D'ARRIBADA: Plaça de l'Església de La Bisbal del Penedès

PUNT MÉS BAIX: Era de Batre a La Bisbal (183 metres)

PUNT MÉS ALT: Masia de La Masieta (224 metres)

GPS: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/trencacantirs-3657417

ITINERARI:

La sortida està marcada a la plaça de l'Església de La Bisbal del Penedès i des d'aquí pel carrer Girona, anem cap a l'antiga "Era de Batre", on actualment hi ha uns aparcaments per a cotxes, tot passant pel costat del centre d'atenció primària (CAP), i tot travessant l'antiga carretera cap a La Joncosa, ara anomenada Avinguda Baix Penedès, cal agafar el camí, que els veïns de La Bisbal anomenen "camí fondo", per sota del camp de futbol i que ens portarà fins a la nova carretera TV-2401 en direcció a La Joncosa de Montmell. En arribar a la carretera la travessarem, per continuar per un sender a l'esquerra que passa pel costat d'una antiga fàbrica tèxtil "Gorina" i que ens portarà al pont de l'autopista AP-2 i que travessarem, continuant ara per un camí asfaltat, deixant l'entrada a la finca "El Pujolet" i seguint per aquest camí cap al cementiri municipal, ja a les afores del poble.
Passat el cementiri, arribarem a un rètol que ens presenta la Masia del Cal Vilella o Cal Vinella i aquí girem a l'esquerra en direcció a la Masia, on el camí, ara de terra, ens encamina pel seu costat dret.

Masia de Cal Vilella

En deixar enrere la Masia el camí, entre vinyes, ens portarà, en escassos cinc minuts, a una altre Masia, anomenada La Masieta. Aquesta Masia, tot i estar força ben conservada, podem veure com al pas del temps l'ha fet envellir i no està condicionada per ser habitable.

La Masieta

Seguint per davant de la Masia el camí ens portarà novament al camí asfaltat que anteriorment havien deixat, tot seguint-lo cap a l'esquerra, on davant nostre ja quedarà la Masia de Freyé (Freié), una Masia totalment reformada i que es envoltada de terra de vinyes que formen part d'una gran hisenda dedicada a la producció de vi.

Masia de Freié

Davant de la Masia el camí asfaltat s'acaba; aquí el camí continua per sota d'un marge de pedra, però que nosaltres no el seguirem; el que farem es continuar per la nostra dreta, entre vinyes, per un terreny irregular en forma de camí. Aquest ens conduirà fins al final d'una gran parada de ceps i continuarem per un petit "baixadó" cap a una altre parada de ceps, que envoltarem pel seu marge dret anant girant cap a l'esquerra, pel costat del torrent, que sempre ens quedarà a la nostra dreta. 
Una vegada envoltada la parada de ceps, veurem un petit pas que baixa al torrent Mal, tot i que aquest pas pot estar en males condiciones degut a la vegetació que hi creix i també als efectes meteorològics que poden fer-lo malbé. En cas de no trobar aquest pas o estar malament, es pot buscar altres llocs per baixar a la llera del torrent.
Una vegada a la llera del torrent cal anar a buscar el pas del "Trencacàntirs", que veurem en front de nosaltres, tot sortint de la llera del torrent, fent una lleugera pujada, cap a l'altre banda de les terres de cultiu, a la zona propera a l'Ortigós.

La llera del Torrent Mal i la pujada al Trencacàntirs

 TRENCACÀNTIRS: No sabria dir si aquest nom fa referència a que en aquest indret, al ser un pas per un torrent, un terreny inestable i ple de pedres, si podien produir accidents relacionats amb caigudes de persones o d'objectes, i se li hauria pogut donar aquest nom a aquest indret; aquest pas forma part de l'antic "camí reial o camí ral" i que s'utilitzava per desplaçar-se per a tots el vianants o carruatges que es traslladaven entre el diferents pobles, tant pels que venien de la part de Vilafranca i passaven pels terme de La Bisbal i continuava pel coll de l'Alberic o Santa Cristina en direcció Valls i cap a les terres de Lleida.

Trencacàntirs d'anada i tornada

En superar aquest pas, davant nostre veurem un camí que agafarem en direcció esquerra i que ens portarà fins al Camí de la Costa. En arribar a aquest camí girarem a la nostra esquerra, en direcció a La Costa i seguint les senyals o sagetes de color groc, corresponents a la senyalització del Camí de Sant Jaume (Camí de Santiago), que començarem a veure.

Terres de La Costa i del Fondo del Mas de Les Gralles
Pedra amb la senyal groga del Camí de Sant Jaume

Seguint el camí de La Costa, arribarem una bifurcació: el camí que continua per la nostra dreta segueix en direcció a la Costa i no agafarem i per tant continuarem pel camí de la nostra esquerra i que ens portarà novament al "Torrent Mal". Passat el gual del torrent, seguirem el camí que va per sota d'un marge i per sota de la Masia de Freié, seguint les senyals grogues i que ens portarà novament al punt on anteriorment hem trencat en direcció a unes vinyes i al Trencacàntirs; ara caminarem sobre asfalt i no el deixarem fins arribar novament al pont de l'autopista AP-2, per tant, passada la Masia de Freié deixarem momentàniament les senyals grogues; aquestes senyals les retrobarem a l'entrada de la Masia de Cal Vinella.
Passat el pont de l'autopista, veurem un corriol a l'esquerra, marcat en senyals grogues i que baixa cap a l'antiga fàbrica tèxtil Gorina i per un corriol fins a travessar la carretera TV-2401 i per camí per sota del camp de futbol, entrarem a l'antiga Era de Batre i pujarem fins a la plaça de l'església, punt final de la nostra ruta.

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra