VILAFRANCA DEL PENEDÈS A SANT JAUME DELS DOMENYS
Camí de Sant Jaume del Penedès
.png) |
| https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=f928c6b06b6aeb63f6024cb4f251cf46&3D=false |
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
Vilafranca del Penedès és una vila i capital de la comarca de l'Alt Penedès, dins de la província de Barcelona. Vila coneguda por la seva tradició de vins i caves amb D.O. Penedès. També és coneguda per la seva colla castellera "Castellers de Vilafranca", també coneguts com "els verds".
Es creu que Vilafranca fou fundada a mitjans del segle XII (entre el 1108 i 1151).
Llocs d'interès com ara:
- Palau Reial: és una construcció del temps del rei Pere II el Gran, entre el segles XII i XII; actualment és la seu del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya); també hi ha ubicada la capella de Sant Pelegrí, documentada des del 1134
- Basílica de Santa Maria, n'és el primer edifici parroquial de Catalunya edificat en l'estil gòtic
Vilafranca és un punt de trobada setmanal, degut als seus populars mercats, on destaca el mercat setmanal dels dissabtes on es poden trobar especialitats com roba i calçat, fruita i verdura, planter, animals, flors, etc...
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, per l'avinguda Diagonal en direcció sud - Tarragona i continuar per la B-23; per aquesta connectarem amb l'AP-7 i continuarem fins a la sortida 28; en arribar a una rotonda accedirem a la N-340 i per la 1ª sortida accedirem a la N-340a per entrar a Vilafranca
Des de Tarragona, sortir de Tarragona per l'A-7 i més endavant per la carretera N-340 fins a Torredembarra on podrem accedir a l'AP-7 i continuarem fins a la sortida 30; en arribar a una rotonda accedirem a la N-340a i per aquesta en direcció a Vilafranca del Penedès
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme lineal
DIFICULTAD DE LA RUTA: Fàcil, el recorregut no té cap dificultat
DISTÀNCIA DEL RECORREGUT: 19,21 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 4 hores i 49 minuts (3 hores i 40 minuts en moviment + 1 hora i 8 minuts aturat); 5,2 Km/h en moviment
POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: Vilafranca del Penedès, Pacs del Penedès, Santa Margarita i els Monjos, La Bleda (Sant Martí Sarroca), Can Rigol (Sant Martí Sarroca), La Múnia (Castellví de la Marca), El Maset dels Cosins (Castellví de la Marca), Sant Sadurní (Castellví de la Marca) - (Alt Penedès), La Carronya (Sant Jaume dels Domenys), Sant Jaume dels Domenys - (Baix Penedès)
PUNT DE SORTIDA: Plaça de Jaume I davant les escales de la façana i entrada principal de l'Església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès
PUNT D'ARRIBADA: Plaça del Reverend Andreu Marcé, davant de les escales i façana principal de l'Església de Sant Jaume a Sant Jaume dels Domenys
PUNT MÉS ALT: Camí de Cal Mitjans, passada la Masia de Cal Punxa, a la frontera natural entre els termes de Castellví de la Marca (Alts Penedès - Barcelona) i Sant Jaume del Domenys (Baix Penedès - Tarragona)
PUNT MÉS BAIX: Carretera B-212 a l'entrada de La Múnia
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats a la plaça de Jaime I, davant de les escales d'entrada al portal principal de l'Església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, iniciarem la ruta/etapa entre Vilafranca del Penedès i Sant Jaume dels Domenys.
 |
| Església de Santa Maria |
Deixarem la plaça de Jaime I i envoltarem l'església per accedir a la plaça de Santa Maria on resta ubicada la porta lateral de l'església (antiga entrada principal).
 |
| Portal lateral de l'Església de Santa Maria |
La Basílica de Santa Maria, construïda sobre una antiga capella romànica datada de finals del segle XIII, és la primera església parroquial que s'aixeca a Catalunya seguint el cànons del gòtic. La façana principal es va acabar amb una llotja renaixentista i l'actual és una intervenció del segle XX.
La Cripta, construïda entre el 1558 i el 1561, situada just sota del presbiteri, conté dues obres de marbre de l'escultor Josep Llimona, l'altar de Sant Félix i el conjunt escultòric del Davallament de la Creu, una joia del modernisme.
El campanar va fer sentir les campanes per primer cop a principis del segle XIV. A dins, resseguint unes escales de cargol, podem observar l'àngel penell original, una matraca anomenada Les Tenebres, l'antiga cel·la on vivien els monjos i, al cinquè pis, les quatre campanes. Des de dalt, a 52 metres d'alçada, podem contemplar una vista impressionant.
Continuarem pel carrer de Santa Maria que ens portarà a la plaça de la Vila, seu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès; girarem a la dreta i passant per davant de la façana de l'ajuntament seguirem pel carrer de la Cort; travessarem el carrer del General Prim passant pel costat de la Font dels Alls.
 |
| Font dels Alls |
Per un pas de vianants accedirem al carrer de Sant Pere; de seguida passarem per davant de l'església de Sant Francesc, que veurem a la nostra esquerra.
 |
| Església de Sant Francesc |
Església del Convent de Sant Francesc, d'inicis del segle XIV, amb una sola nau, capelles laterals i un absis de planta quadrada. A l'interior s'hi conserven diversos sarcòfags d'alabastre i guix de llinatges nobles del Penedès, i també el retaule de Sant Jordi i de la Mare de Déu, d'inicis del segle XV, obra de Lluis Borrasà.
Al final del carrer Sant Pere hi ha situada una Creu de Pedra o de Terme coneguda com a Creu de Sant Salvador.
 |
| Creu de Sant Salvador |
Es tracta d'una antiga creu de terme d'origen gòtic del segle XIV. En altre temps estava situada prop del portal de Sant Pere, cap a l'actual font del Alls. Rep el nom de la capella de Sant Salvador que hi havia més enllà de l'hospital i el convent franciscà. Les primeres referències específiques són del segle XVI i també indiquen que davant hi havia les forques per executar els malfactors. L'any 1859 es va situar al lloc actual. Va ser reconstruïda després de la guerra civil i el fust i el basament octogonals van ser refets a la dècada de 1960.
Seguint pel voral dret del carrer de Sant Pere i en deixar la creu enrere, passarem un pas de vianants i continuarem per una petita rambla, paral·lela a l'Avinguda de Tarragona, una zona força arbrada; al final d'aquest primer tram arbrat, girarem a la dreta i creuarem per un nou pas de vianants; abans de creuar el pas de vianants veurem un primer rètol informatiu i el seguirem en direcció a la Riera de Llitrà.
 |
| Parc de l'Espiga |
Creuarem el pas de vianants del carrer d'Eugeni d'Ors i seguidament girarem a la dreta per creuar pel mig del Parc de l'Espiga, una zona on també s'utilitza com a pàrquing de vehicles; creuarem el carrer de La Múnia per un altre pas de vianants i continuarem pel carrer del Montmell.
 |
| Carrer del Montmell |
Al final d'aquest carrer del Montmell, en la primera cruïlla, en un pal metàl·lic del enllumenat públic, veurem la primera marca o senyal de color groc típica del Camí de Sant Jaume de Compostela; en aquest punt girarem a l'esquerra, pel carrer de Pere el Gran, seguint aquesta sageta groga.
 |
| Carrer Montmell i carrer de Pere el Gran |
De seguida el carrer de Pere el Gran arriba al seu final i comença un camí de terra; abans d'arribar-hi veurem un altre pal metàl·lic de l'enllumenat públic on també hi ha una nova senyal groga, en aquest cas que ens orienta en línia recta.
Unes passes més endavant comença el Camí de Sant Julià i en aquest punt veurem un rètol informatiu, a l'esquerra del camí, i el seguirem en direcció a La Riera de Llitrà; en el pal de fusta d'aquest rètol informatiu també hi ha pintada una sageta groga.
 |
| Inici del Camí de Sant Julià |
En l'inici del Camí de Sant Julià deixarem enrere la vila de Vilafranca del Penedès i començarem el ruta entre vinyes i camps de conreu.
De seguida arribarem a una cruïlla on continuarem en línia recta, creuant el Camí Fariner de La Bleda, en direcció a la Riera de Llitrà, seguint les indicacions del rètol informatiu que veurem situat a la dreta de la cruïlla.
A la part esquerra de la cruïlla també veurem un altre petit rètol amb la informació del Camí del Ví; més endavant tornarem a trobar-ne un altre.
El Camí Fariner de La Bleda, que creuarem en aquest punt, el tornarem a trobar més endavant, després de creuar la Riera de Llitrà.
Més endavant el Camí de Sant Julià creuar sobre la Riera de Llitrà; en creuar aquesta riera veurem alguna senyal groga del Camí de Sant Jaume, pintada en les baranes del pont sobre la riera.
 |
| Camí de Sant Julià al pas per sobre de la Riera de Llitrà |
Pocs metres després de passar la Riera de Llitrà ens situarem en una bifurcació, senyalitzada amb un rètol informatiu; aquí haurem de continuar pel camí de la dreta, Camí de la Bleda, en direcció a la "Torre de les Aigües" i La Munia.
Pel Camí de la Bleda, entre camps de conreu, passarem ben a prop de Cal Roig de la Ratera, una masia que veurem a la nostra esquerra i situada enmig de grans parades de vinya.
 |
| Camí de la Bleda i Cal Roig de la Ratera |
El Camí de la Bleda ens portarà fins a l'Encreuament del Magraner, una cruïlla de camins i on, a la dreta del camí, veurem un rètol informatiu.
En aquesta cruïlla haurem de continuar en línea recta, seguint la direcció del rètol informatiu, en direcció a Cal Ratera i La Múnia. En aquest punt creuarem novament el Camí Fariner de la Bleda. La direcció que seguirem ens portarà fins a la Torre de les Aigües que ja veurem davant nostra.
Una mica més endavant de l'Encreuament del Magraner i situat a la dreta del Camí de la Bleda, ens trobarem un singular indret d'esbarjo amb informació de la D.O. Penedès i uns grans prismàtics.
 |
| Camí de la Bleda |
Deixarem enrere aquesta zona i de seguida ens situarem en una nova cruïlla, que haurem de creuar per la seva zona asfaltada, i seguir en línia recta seguint les indicacions del rètol informatiu situat a l'esquerra.
En aquesta cruïlla de camins hi ha línia imaginària de divisió de termes municipals, així en aquest punt deixarem enrere el terme municipal de Vilafranca del Penedès i seguint el camí en direcció a la Torre de les Aigües estarem a la línia imaginària de divisió entre Pacs del Penedès al nord (a la nostra dreta) i Santa Margarita i els Monjos al sud (a la nostra esquerra).
Seguirem recta en direcció a la Torre de les Aigües + Veïnat de la Bleda + La Múnia, seguint, a partir d'aquest punt, per un tram de camí asfaltat.
El Camí de la Bleda ens portarà fins a la Torre de les Aigües de La Bleda, on destaca una antiga torre d'aigua bastida el 1923 i que actualment no s'utilitza.
 |
| Torre de les Aigües |
De planta quadrada, composta de base i tres trams, oberts per les quatre cares amb finestres ogivals. Hi ha cornises de separació entre els pisos i és interessant la utilització de maó vist. És situat dins del terme municipals de Pacs del Penedès.
Passarem per davant de la Torre de les Aigües i en aquest punt ens situarem en una bifurcació on haurem de seguir les senyals del rètol informatiu que veurem plantat a la nostra esquerra i entre els dos camins de la bifurcació.
Continuarem pel camí de la nostra dreta que baixa en direcció al riu Foix i seguint la direcció del rètol informatiu en destinació a La Bleda i La Múnia.
En continuar per aquesta baixada entrarem al terme municipal de Santa Margarita i els Monjos, però que només trepitjarem en uns pocs metres. En la bifurcació el camí de l'esquerra ens portaria fins al Castell de La Bleda, Cementiri i Ermita de la Mare de Déu de La Bleda.
El Camí de La Bleda, per aquesta baixada, ens portarà fins al riu Foix que haurem de creuar, mitjançant un llarg tauló de fusta.
 |
| Riu Foix |
El Riu Foix neix a la Serra d'Ancosa, a la Serralada prelitoral al terme municipal de La Llacuna, creua la depressió prelitoral i la Serralada litoral per desembocar al Mediterrani a la població de Cubelles (Garraf). En el seu recorregut destaca el Pantà del Foix, a Castellet i La Gornal (Alt Penedès)
En creuar el riu deixarem el terme municipal de Santa Margarita i els Monjos i entrarem al terme municipal de Sant Martí Sarroca.
Un cop creuat el riu, el Camí de la Bleda passa a tocar del Molí de Baix, un parell d'edificacions antigues amb força mal estat i situats a la dreta del camí.
 |
| Camí de La Bleda i Molí de Baix |
Molí de la Bleda (Sant Martí Sarroca). Hi havia dos molins, el "gran" i el "petit". La Bleda és un antiquíssim lloc de pas, el de la via Morisca, i els seus molins són coneguts de l'any 956 en indicar-se la "estrada (1) que va als molins". Com a Molí de La Bleda es troba el 1048 (Els castells catalans, III, 761). Noticies de llavors ençà són de l'any 1528, precisament fent esment del "Camí de Vilafranca a La Bleda" (llibre verd de Vilafranca 315) i dels moliners als capbreus de 1515 i 1553. Modernament, un dels molins era conegut per "Molí d'en Boix" i al segle XIV un d'ells era "vocato molí del Reyg, nunc de Pont".
Seguint el camí arribarem a una bifurcació i on, a la dreta, veurem un rètol informatiu; continuarem per l'esquerra en direcció al veïnat de La Bleda i La Múnia.
En aquesta bifurcació veurem una edificació, en perfecte estat, i on estava ubicat l'antic "Molí de Dalt" del que ja no en queden restes.
 |
| Bifurcació al Molí de Dalt |
En girar a l'esquerra estarem entrant en el Barri de La Bleda (terme municipal de Sant Martí Sarroca); els carrers d'aquest veïnat de cases encara són terrosos i no tenen un nom assignat, però en contrapartida la majoria de cases tenen el sou renom popular.
Seguirem per aquest carrer, entre cases, i passat uns 450 metres aproximadament ens situarem en una cruïlla al centre de La Bleda; en aquest punt veurem un rètol informatiu i el seguirem en direcció a Cal Ferriol (a les afores de la Bleda) i el Turó de Can Rigol (més enllà de Cal Ferriol).
En el pal de fusta del rètol informatiu tornarem a veure una senyal del Camí de Sant Jaume de Compostela.
En aquesta bifurcació cal anar en compte dons haurem de creuar la carretera de La Bleda que tot i no tenir una gran volum de circulació de vehicles a motor, no hi ha pas de vianants, per tant, cal extremar la vigilància a dreta i esquerra.
En creuar la carretera haurem de continuar per un carrer de terra i que passa pel costat d'un celler vitivinícola (a la nostra esquerra); aquest mateix carrer ens portarà en direcció a les afores del barri de La Bleda; en la següent bifurcació, encara dins de La Bleda, haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra i que queda ben indicat amb una nova senyal groga del Camí de Sant Jaume de Compostela.
En seguir pel camí terrós de l'esquerra comença el Camí de Ferriol i en deixar la darrera casa de La Bleda, passarem per un pont sobre la Riera de la Rovira; en aquest punt deixarem el camí de terra i comença un tram de camí asfaltat.
El Camí de Ferriol, entre camps de vinya i conreu, ens portarà fins a Cal Ferriol, una edificació situada a l'esquerra del camí.
 |
| Camí de Ferriol i Can Ferriol |
A Cal Ferriol veurem un rètol informatiu i el seguirem en direcció al Turó de Can Rigol; en el pal de fusta d'aquest rètol informatiu hi ha una nova marca del Camí de Sant Jaume de Compostela.
Seguint pel Camí de Ferriol, asfaltat, de seguida arribarem a un llogaret de cases i passarem pel costat d'una casa-granja (Cal Termens - a la nostra dreta) i en direcció al Turó de Can Rigol.
Continuarem pel camí asfaltat, Camí de Ferriol, de seguida veurem davant nostra el bonic Turo de Can Rigol, tot envoltat de vinyes.
 |
| Camí de Ferriol i Turó de Can Rigol |
El Camí de Ferriol envolta el Turo de Can Rigol per la seva dreta i accedeix al Barri de Can Rigol (terme municipal de Sant Martí Sarroca).
 |
| Barri de Can Rigol |
Abans d'entrar a Can Rigol, a l'esquerra del camí i en una bifurcació, veurem un rètol informatiu i el seguirem en direcció al veïnat de Can Rigol, i més endavant Cal Ratera i La Múnia.
En sortir d'aquesta barriada, situada dins del terme municipal de Sant Martí Sarroca, seguirem el camí asfaltat en suau baixada; el camí passa sobre el Torrent de la Fam gairebé de forma desapercebuda.
En passar per sobre del Torrent de la Fam deixarem el terme municipal de Sant Martí Sarroca i entrarem al terme municipal de Castellví de la Marca.
Finalment aquest camí ens portarà fins a Cal Ratera, una masia situada a la dreta del camí i a tocar d'una cruïlla de camins. En la cruïlla haurem de creuar la carretera BV-2128, un punt de circulació de trànsit de vehicles sense pas de vianants.
Haurem de creuar la carretera, primer girant a la dreta i seguidament a l'esquerra per iniciar el Camí de la Múnia; en aquest cruïlla veurem un plafó d'informació de la zona, així com un rètol informatiu que seguirem en direcció a La Múnia i també veurem una marca groga del Camí de Sant Jaume de Compostela.
El Camí de la Múnia és totalment asfaltat i passa entre camps de vinya, oliveres i altres conreus tipis de la zona Mediterrània.
Gairebé al final d'aquest camí, passarem pel costat d'una gran edificació situada a l'esquerra del camí, el Castell de les Pujades.
 |
| Camí de la Múnia i Castell de les Pujades |
L'origen del castell (s. XII-XIV) no es troba document amb exactitud i apareix esmentat per primera vegada l'any 1177. El Castell de les Pujades és una casa pairal fortificada; presenta les característiques formals de les cases pairals catalanes. És una masia de tipus de planta basilical, tancada dins d'un baluard. De les restes de l'antiga fortificació romanen uns sòlids murs amb contraforts i una torre circular al capdavall del baluard. La torre, d'uns 9 metres d'alçària, és construïda amb pedra d'aparell petit i regular; la torre és obra del segle XIV encara que s'observen restes d'una obra anterior. Té l'entrada des del baluard de la pairalia i és emmerletada. Damunt els merlets hi ha dues mènsules i una espitllera allargada al mig. S'hi observen espitlleres rodones al baixos, al pis i a la part alta, avui tota tapiada.
Passat el Castell de les Pujades de seguida arribarem a la carretera B-212; a l'esquerra del camí hi ha el petit Bosc de Cal Biel. En aquesta bifurcació veurem un senyal de transit on hi ha enganxada una marca groga del Camí de Sant Jaume; en aquest punt hi havia un rètol informatiu que malauradament a desaparegut: seguint la marca groga en direcció dreta, haurem de travessar la carretera, sense pas de vianants, per situar-nos a la vorera oposada o del davant.
Aquesta carretera té força volum de transit de vehicles, per tant, cal anar en molt de compte en travessar la carretera i posteriorment continuar pel voral esquerra en direcció a La Múnia.
Per la carretera passarem pel costat del cementiri de La Múnia i tot seguit veurem un rètol informatiu que seguirem en direcció a La Múnia, per la mateixa carretera (el camí de terra que gira a l'esquerra ens portaria a La Múnia, però fent una volta més llarga).
 |
| Carretera B-212 |
Uns metres més endavant ja estarem entrant al poble de La Múnia, entitat capital de Castellví de la Marca, un territori força extens format, majoritàriament, per masies i també per un petit nucli de cases "el Maset del Cosins", que sempre ha estat anomenat com a "Castellví de la Marca" 😶.
Abans d'entrar al nucli de població passarem per un pont sobre el Torrent de Pedrers que passa de nord a sud pel costat del poble de La Múnia.
Passat el torrent, entrarem a l'avinguda de Catalunya i en el primer carrer a l'esquerra, carrer de Major, veurem un rètol informatiu, que actualment està força deteriorat degut a les inclemències del temps; el seguirem en direcció a Cal Montserrat, pel carrer Major.
Uns passes més endavant girarem a la dreta per la plaça Vella i seguidament a l'esquerra pel carrer dels Quatre Cantons que ens portarà fins a l'església de Santa Maria, davant de la plaça Nova.
 |
| Església de Santa Maria |
Els orígens de l'església parroquial de Santa Maria de La Múnia són molt antics; se suposa que al segle XII existia una petita esglesiola romànica, al peu del camí de pas. L'antiga església va estar molt reformada al segle XV, o s'hi van fer obres de millora l'any 1802. Va patir considerables desperfectes durant la guerra del Francès. Actualment es construïda en una sola nau de planta en creu llatina i dues capelles lateral per banda.
Deixarem l'església i desfarem el camí pel carrer dels Quatre Cantons per tornar a situar-nos a l'avinguda de Catalunya, just davant de l'Ajuntament de La Múnia.
 |
| Ajuntament de La Múnia |
Creuarem l'avinguda de Catalunya per un pas de vianants i continuarem pel carrer de Ponent (direcció al carrer Fondo i Cal Morgades) + plaça de la Joventut + carrer Mas Cota que ens portarà fins a la Masia de Mas Cota; en deixar la darrera casa de la població de La Múnia comença el Camí vell de la Múnia, que transita paral·lel al Torrent de Mas Cota, que queda a la nostra dreta.
 |
| Camí vell de la Múnia |
Aquest camí asfaltat ens portarà fins a una cruïlla de camins, davant de la masia de Mas Cota, situada en un pujol; en aquesta cruïlla haurem de continuar pel camí que gira a la dreta en direcció al carrer Fondo i Can Morgades.
En girar a la dreta haurem de fer poc més de 300 metres fins a una bifurcació, on veurem diferents rètols informatius; el camí transita paral·lel al Torrent de Mas Cota, situat a la nostra dreta; més amunt aquest torrent es bifurca i el que ve per la seva dreta és conegut com a Torrent de Can Tetes; més avall i quan aquest torrent passa per l'est de La Múnia és conegut com a Torrent de Pedrers.
En arribar a la bifurcació haurem de girar a l'esquerra i continuar pel Camí de Pedrers (informació del mapa del ICGC) en direcció al carrer Fondo + Cal Tetes + Cal Suau (aquests dos darrers noms els veurem en un rètol informatiu juntament amb altres diferents noms d'altres masies).
El Camí de Pedrers, també asfaltat, en direcció oest, ens portarà, de seguida, fins a la masia de Cal Tetes, una edificació situada a la dreta del camí.
 |
| Camí de Pedrers Masia de Cal Tetes |
Passat Cal Tetes, de seguida arribarem a la masia de Cal Suau, situada en una bifurcació del Camí de Pedrers.
 |
| Cal Suau |
En aquest punt continuarem pel camí de l'esquerra, deixant la direcció al carrer Fondo que gira a la dreta; passarem per davant de Cal Suau, on en la seva façana principal llueix un rellotge de sol.
Una mica més endavant passarem pel costat de la masia de Cal Jaume Puig-rodó situada a l'esquerra del camí.
 |
| Cal Jaume Puig-rodó |
Una mica més endavant el camí passa per una cruïlla de camins, just a l'alçada de la masia/casa del Cal Pontons.
 |
| Cal Pontons El Castellot |
Des d'aquest punt podrem veure clarament el castell de Castellví de la Marca, més conegut com El Castellot.
En la cruïlla seguirem en línia recta i en direcció al petit nucli de població del Maset dels Cosins, on destaca l'església de Sant Sadurní amb el seu campanar quadrat construït amb obra vista.
 |
| Maset dels Cosins |
Entrarem al Maset dels Cosins, on els seus carrers no tenen identificació; en la plaça del poble hi ha un rètol informatiu que seguirem en dues opcions:
- Girar pel primer carrer a la dreta i arribar-nos fins a l'església parroquial de Sant Sadurní i posteriorment desfer el camí per tornar a la plaça davant del rètol informatiu
- Continuar en línia recta seguint la direcció del rètol informatiu cap a Sant Jaume del Domenys
 |
| Església de Sant Sadurní |
L'església de Sant Sadurní va ser bastida el 1925 com a església parroquial, i es va traslladar l'advocació de Sant Sadurní que ostentava l'antiga parròquia romànica. Ha estat freqüentment reformada. Sant Sadurní té una sola nau amb capelles laterals. La capçalera és rectangular i la coberta a dues vessants, sobre arcs diafragma apuntats i embigat vist. El campanar és de planta quadrada. Al costat de l'església hi ha la rectoria. En conjunt, les característiques formals de l'edifici permeten incloure'l dintre de l'estil neogòtic.
Situats novament a la plaça, davant del rètol informatiu, continuarem direcció a Sant Jaume del Domenys; una petita baixada ens portarà a la carretera BV-2176 on veurem un nou rètol informatiu i una marca groga del Camí de Sant Jaume; seguirem la direcció del rètol informatiu a la dreta cap a Sant Jaume del Domenys, tenint en compte de que no hi ha pas de vianants i el voral de la carretera és estret.
Ja a la carretera haurem de fer uns 750 metres aproximadament per aquesta, sempre pel seu voral esquerra i amb la precaució dels vehicles a motor que puguin transitar-hi.
Clarament veurem el Castell de Castellví de la Marca o "El Castellot" situat en la part més alta de la muntanya o les Roques del Castellot.
 |
| Carretera BV-2176 |
El Castellot és una muntanya de 464 metres dins del terme municipal de Castellví de la Marca, dins de la comarca de l'Alt Camp. La torre de guaita es datada del segle X; ha estat restaurada a l'any 2021. Al cim hi ha una vèrtex geodèsic.
La carretera, després d'un parrell de revolts i una darrera pujada, ens portarà fins a una cruïlla de carreteres, molt ben senyalitzada; abans, però, passarem per sobre de la Riera de Marmellar.
En aquesta cruïlla veurem diferents rètols informatius, tant de circulació de transit, com de senderisme; haurem de seguir pel camí del mig en direcció a Sant Sadurní de Castellví i Sant Jaume dels Domenys (deixarem la carretera BV-2176 que gira a la dreta - no seguirem pel camí de més a l'esquerra en direcció a Cal Margarit); també veurem un altre marca de color groc del Camí de Sant Jaume de Compostela.
Accedirem al petit nucli de població de Sant Sadurní de Castellví on resta ubicada l'antiga i primitiva església de Sant Sadurní.
 |
| Sant Sadurní de Castellví |
A mitjan segle XI, i degut a la inaccessibilitat de la capella del castell, es va construir al pla, a l'antic poble de Castellví, una nova església dedicada a Sant Sadurní. L'església va ser consagrada el 29 d'abril de 1101. L'església romànica tenia una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes d'estil llombard, habituals en les esglésies de fi del segle XI o començament del XII. Entre els segles XIII-XIV s'hi afegiren dies nais més, una d'elles coberta amb volta apuntada o en el darrer tram de creueria. D'aquesta època podria ser la porta, adovellada amb impostes. De data més tardana són les tres capelles laterals i el campanar de torre. L'any 1679 es va construir un porxo a l'entrada, l'arc del qual es va esfondrar l'any 2011. Al costat de l'església hi ha el cementiri i les restes de l'antiga rectoria, actualment esfondrada. A la dècada del anys 30 del segle XX es va construir l'actual església de Sant Sadurní situada al Maset dels Cosins i l'església de Sant Sadurní de Castellví va quedar en desús.
Deixarem el nucli de Sant Sadurní de Castellví seguint la direcció que veurem amb un rètol informatiu al costat d'unes escales; continuarem en direcció a La Torreta i Sant Jaume dels Domenys, per un camí que gira a l'esquerra, Camí de Castellví a Gomila.
Seguirem pel Camí de Castellví a Gomila, un camí de terra que ens portarà fins a una primera bifurcació, just a l'alçada de la masia de Puig-rodo, que queda a la nostra esquerra; en aquesta bifurcació veurem un petit pal de fusta, a la dreta del camí, i amb una fletxa groga pintada.
 |
| Camí de Castellví a la Gomila |
Més endavant el camí passa a tocar de La Torreta, una masia que veurem a la dreta del camí i ben identificada amb una antiga torre de guaita.
 |
| La Torreta de Castellví |
La torre de la Torreta està situada al ponent del terme de Castellví, adossada a la masia del mateix nom. És una torre de planta circular, construïda amb pedra d'aparell petit i regular. Es troba adossada a la masia, i té entrada per la planta superior d'aquesta. És una torre de defensa d'origen medieval bastiada al voltant de Castellví de la Marca.
Una mica més endavant de la Torreta el camí ens portarà fins a una bifurcació, on, a la dreta del camí, veurem un rètol informatiu que seguirem en direcció a Sant Jaume dels Domenys; a l'esquerra del camí veurem un altre rètol informatiu que seguirem, per la nostra dreta, en direcció a Cal Punxa.
El camí ens portarà fins a una nova bifurcació, on el camí que travessa és asfaltat, Camí de Cal Mitjans; a la dreta dels dos camins hi ha una rètol informatiu i el seguirem en direcció a Sant Jaume dels Domenys, així haurem de girar a la dreta i continuar pel camí asfaltat.
Pel Camí de Cal Mitjans, asfaltat i en pujada, haurem de fer poc més de 400 metres aproximadament fins a arribar a una bifurcació, just després de passar pel costat de Cal Punxa, una masia situada a la dreta del camí.
 |
| Camí de Cal Mitjans |
Deixarem el camí asfaltat i continuarem pel camí de terra que gira a l'esquerra; en aquesta bifurcació veurem un pal de fusta amb una fletxa groga pintada i també una altre fletxa groga pintada al terra.
En deixar el Camí de Cal Mitjans, camí asfaltat, i girar a l'esquerra, deixarem el terme municipal de Castellví de la Marca (Alt Penedès - província de Barcelona) i entrarem al terme municipal de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès - província de Tarragona).
Seguirem per aquest camí de terra fins a arribar a una primera bifurcació; en aquest punt, haurem de girar a l'esquerra; a la dreta del camí veurem un petit pal de fusta amb una fletxa groga pintada.
Uns metres més endavant, a l'esquerra del camí, veurem un pal de formigó de la xarxa elèctrica on hi ha dibuixada una marca groga del Camí de Sant Jaume de Compostela.
Per aquesta zona estarem avançant per les terres de Cal Mercer; a la nostra dreta està situat el Torrent de Gomila; el camí passa per una primera bifurcació on el camí de la dreta baixa en direcció al torrent i a la masia del Cal Mercer, però que nosaltres no seguirem; haurem de continuar per camí que continuar paral·lel al torrent i en aquest punt fa un suau gir d'esquerra a dreta.
Una mica més endavant ens situarem en una nova bifurcació i on novament veurem un pal de fusta amb la marca groga pintada del Camí de Sant Jaume de Compostela; el camí gira suaument a la dreta, paral·lel al Torrent de Gomila; el camí que gira a l'esquerra va en direcció a terres de conreu i vinya.
Seguidament el camí arriba a una doble corba, la primera a la dreta de 180º i que baixa en direcció al Torrent de Gomila, i una vegada creuat el torrent una segona a l'esquerra, també de 180º. El Torrent de Gomila desemboca al Torrent de Cornudella una vegada arriba a La Carronya.
El camí de terra ens portarà fins a la carretera TV-2121 a l'alçada de La Carronya, un nucli de població, dins del terme municipal de Sant Jaume dels Domenys, dividit en dues petites agrupacions de cases, La Carronya de Dalt i La Carronya de Baix. Per la carretera entrarem a La Carronya de Baix, pel carrer Montserrat, únic carrer d'aquest petit llogaret.
 |
| Carrer Montserrat a La Carronya |
Al final del carrer Montserrat o carretera TV-2121 haurem de continuar per un camí asfaltat que continua en línia recta, Camí vell de la Carronya; en l'inici de d'aquest camí veurem, a la seva dreta, un rètol informatiu en direcció a Sant Jaume del Domenys i a l'esquerra, pintat a la vorera, una marca groga del Camí de Sant Jaume de Compostela.
Pel Camí vell de la Carronya ens quedarà un passeig agradable de poc més d'1 quilòmetre per arribar a Sant Jaume del Domenys, entre camps de vinya i conreu; a meitat del recorregut i abans de creuar el Torrent de Ca l'Antic, un parell de bancs de fusta ens conviden a fer una pausa sota l'ombra dels ametllers.
 |
| Camí vell de la Carronya |
El Camí vell de la Carronya ens portarà a les portes del poble de Sant Jaume del Domenys; abans d'entrar al poble haurem de creuar la carretera B-212, sense pas de vianants, per tant, cal anar en molt de compte dons hi ha força volum de transit de vehicles.
 |
| Carretera B-212 |
Passada la carretera continuarem pel carrer del Camí Vell, seguint les marques grogues que veurem del Camí de Sant Jaume de Compostela, tant abans de creuar la carretera com passada la carretera.
 |
| Carrer Camí Vell Carrer Prat de la Riba |
El Camí Vell ens portarà a la carretera TP-2125 o carrer Prat de la Riba; per aquest carrer passarem pel costat del "Celler Cooperatiu Agrícola Domenys"; una mica més endavant i després creuar la carretera per un pas de vianants ens situarem a la plaça de l'Església i plaça del Reverend Andreu Marcé, davant de l'Església de Sant Jaume.
 |
| Església de Sant Jaume |
Església construïda el 1702 per substituir l'antic temple del segle XII, té una façana amb porxo de tres arcs de mig punt, campanar de planta quadrada i interior d'una sola nau amb volta de canó. Té una interessant pica baptismal preromànica originaria de la capella del castell de Marmellar.
Davant d'aquesta església parroquial de Sant Jaume dels Domenys donarem per finalitzada l'etapa entre Vilafranca del Penedès i Sant Jaume del Domenys.
La següent etapa del Camí de Sant Jaume del Penedès comença en aquest punt i continua pel carrer de Sant Jaume o carretera TV-2122 en direcció a L'Hostal i La Torregassa.
 |
| Carrer Sant Jaume |
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-jaume-dels-domenys-a-la-bisbal-del-penedes-cami-de-sant-jaume-de-compostela-8838547
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
