TÀRREGA - VILAGRASSA - ANGLESOLA - CASTELLNOU DE SEANA
Camí Català de Sant Jaume
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
Tàrrega és una ciutat a ponent de la província de Lleida, dins de la comarca de l'Urgell, de la qual n'és capital. El riu Ondara passa pel seu terme municipal d'est a oest. Els orígens de Tàrrega es remunten a mitjans del segle XI, quan el compte de Barcelona, Ramon Berenguer I, va construir el seu castell. L'any 1884 Tàrrega rebé el títol de ciutat.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, sortida per l'avinguda Diagonal en direcció a Tarragona; B-23 fins a sortida 5B en direcció a Lleida A-2; continuar per aquesta fins a la sortida 510 - Tàrrega-est; accedirem al centre de la ciutat per la carretera N-II.
Des de Tarragona, sortida per plaça Imperial Tàrraco per la N-340 fins rotonda i seguir dreta (altres direccions); seguir T-11a Reus fins a següent rotonda; seguir dreta A-27 totes direccions-Camp de Tarragona; seguir B-27; continuar per la N-240 en direcció a Montblanc fins a rètol a Montblanc direcció dreta per la C-14 a Tàrrega i Andorra; continuar per la C-14 fins arribar a Tàrrega.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Fàcil
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 15,52 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 3 hores i 41 minuts en total (2 hores i 54 hores en moviment + 46 minuts aturat); 5,3 Km/h en moviment
POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola (Urgell), terme municipal de Bellpuig (Urgell) i Castellnou de Seana (Pla d'Urgell)
PUNT DE SORTIDA: Plaça Major de Tàrrega davant de la façana principal de l'església de Santa Maria de l'Alba
PUNT D'ARRIBADA: Plaça de l'església de Castellnou de Seana davant de la façana principal de l'església de Sant Joan
PUNT MÉS ALT: A la sortida de la plaça de l'església de Tàrrega, carrer Urgell
PUNT MÉS BAIX: A la plaça de l'església de Castellnou de Seana
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats a la plaça Major de Tàrrega, davant de la façana principal de l'església de Santa Maria de l'Alba, iniciarem la ruta entre Tàrrega i Castellnou de Seana.
 |
| Plaça Major Església de Santa Maria de l'Alba |
Plaça medieval del segle XVIII. És una plaça irregular, però tendint cap a una estructura trapezoidal. Destaquen la seu de l’Ajuntament, també l’església de Santa Maria de l’Alba i una Creu de Pedra o Creu de terme del Pati.
L'església de Santa Maria de l'Alba des del segle XII, va
ser objecte d’importants reformes durant els segles XIII i XIV, com ara un
cloquer i d’una portalada gòtica, amb les figures dels 12 apòstols esculpits
als brancals. L’any 1672 la caiguda del campanar damunt del temple va obligar a
construir una nova església. Consta de nau central amb capelles laterals,
cúpula i cimbori, decorada amb frescos. El campanar de planta quadrada i torre
vuitavada és de gran alçada i acull un important nombre de campanes. La façana
es va concloure a principals del segle XX, amb la instal·lació a la portada
d’un conjunt decoratiu barroc.
Deixarem la plaça i continuarem en direcció a la façana esquerra de l'església, passant pel costat de l'edifici de l'Ajuntament de Tàrrega; continuarem pel carrer d'Urgell, on en el seu inici veurem un fletxa groga pintada a la cantonada d'una casa i també un petit rètol, amb la senyal del camí, enganxat a la façana del mateix edifici.
 |
| Carrer Urgell |
Aquest carrer ens portarà a la plaça d'Urgell i seguidament continuarem pel mateix carrer d'Urgell; en l'inici d'aquest carrer, a la dreta, veurem un nou rètol amb la senyal típica del Camí de Sant Jaume.
El carrer d'Urgell ens portarà fins a l'avinguda de Catalunya; en arribar a aquesta continuarem per la nostra esquerra en direcció a una rotonda o plaça de Josep Pont i Creus; en aquesta rotonda veurem, ben visiblement, un rètol informatiu amb les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume i que assenyalen dues direccions.
 |
| Plaça de Josep Pont i Creus |
En aquest punt tenim dues opcions a seguir, tal i com assenyalen les fletxes grogues; aquí es separen el Camí Català de Sant Jaume i el Camí Català per San Juan de la Peña:
- Seguir en línia recta, per l'avinguda de Catalunya, cap a les afores de Tàrrega i en direcció a Lleida, seguint el Camí Català de Sant Jaume
- Seguir per la dreta, seguint el Camí de Sant Jaume per San Juan de la Peña
Com estem seguint el Camí Català de Sant Jaume, seguirem la direcció cap a Lleida (opció 1); passarem aquesta rotonda i continuarem per l'avinguda de Josep Trepat Galceran o carretera N-II.
 |
| Carretera N-II |
El voral d'aquesta carretera és ample, però no té cap protecció per a vianants, per tant, cal anar en molt de compte, dons hi ha un alt volum de transit de vehicles, inclosos camions.
A la sortida del Tàrrega, a la nostra dreta, veurem el polígon industrial Àrea de Ponent, d'on entren i surten camions de gran tonatge.
Pel voral de la carretera haurem de fer poc més d'uns 1600 metres aproximadament fins arribar a la població de Vilagrassa.
Per la carretera passarem sobre el Riu d'Ondara, de forma totalment inapreciable; just en aquest punt veurem, a la nostra esquerra, un rètol informatiu en direcció a Vilagrassa i Lleida.
En passar a l'alçada de l'empresa Ros Roca, S.A., que veurem a la nostra dreta, deixarem enrere el terme municipal de Tàrrega i accedirem al terme municipal de Vilagrassa.
Entrarem a la població de Vilagrassa per la carretera N-II o avinguda de Catalunya; haurem de travessar la carretera, sempre en molt de compte, on veurem un rètol informatiu en direcció a Anglesola i Lleida.
 |
| Carretera N-II o avinguda Catalunya a Vilagrassa |
En arribar a l'alçada del carrer de Tàrrega a Vilagrassa, a la dreta, tenim dues opcions per continuar:
- Continuar pel carrer de Tàrrega en direcció al centre del poble
- Continuar per la carretera N-II o avinguda de Catalunya, seguint les senyals grogues pintades que anirem veient
 |
| Carrer de Tàrrega a Vilagrassa |
Continuarem seguint l'opció 1. pel carrer de Tàrrega; passarem per davant de la Casa de la Vila de Vilagrassa i seguidament per la plaça Major on resta ubicada l'església de Santa Maria.
 |
| Església de Santa Maria |
L’església
parroquial de Santa Maria de Vilagrassa compta amb una important portada del
segle XIII pertanyen a la denominada Escola de Lleida. És d’estil romànic amb
arc de mig punt, però ja hi destaca la nova ideologia gòtica. La temàtica
abstracta característica està adornada amb cabotes de diamant, arquets,
sanefes, ziga-zagues, calades i imatges de temàtica natural que presideixen
representacions del llibre del gènesi. Si observen les seqüències que s’hi
representen, amb especial rellevància les de Déu i l’Àngel, l’expulsió d’Adam i
Eva, l’arbre del be i del mal amb la serp, la fugida de Josep i Maria, la
lluita de dracs alats i la de llops i l’Anunciació, es pot apreciar clarament
com la part esquerra representa la part negativa amb el pecat; i a la part
dreta, la positiva amb l’Encarnació. La portada està coronada per una fornícula
que conté una rèplica de la imatge gòtica de Sant Bartomeu, que la presidia
fins a 1936.
 |
| Campanar de l'església de Santa Maria |
El campanar de
l’església parroquial de Santa Maria és una estructura independent amb una
accés propi que per les seves característiques ha esdevingut un símbol del
municipi. Es tracta d’una torre prismàtica de planta rectangular i de 24 metres
d’altura amb una notable inclinació cap al sud (té un desplom d’uns 80
centímetres respecte a la base), provocada principalment pel substrat en qual
es recolze l’estructura. Tot i que la torre no té cal decoració, sí que s’hi
pot observar clarament la transició entre l’estil romànic al gòtic entre les
seves dues etapes constructives: la primera al segle XIII i la segona al segle
XIV. És per aquest motiu que curiosament
uns finestrals són amb arc de mig punt i els altres amb arcs apuntat, fins al
punt que la cara sud del campanar compta amb un finestral de cada tipus d’art.
Cal destacar les gàrgoles, per expulsar aigua de les pluges, amb unes
representacions de caps de monstres que han inspirat els elements d’imatgeria
popular del municipi. El campanar també ser utilitzat com a torre fortificada i
fins i tot de presó durant l’Edat Mitjana.
Deixarem l'església i continuarem per l'esquerra pel mateix carrer d'Anglesola que ens portarà a les afores del poble de Vilagrassa.
 |
| Carrer d'Anglesola |
Al final del carrer d'Anglesola enllaçarem amb la carretera comarcal C-148 i girarem a la dreta per passar un pont per sobre de la línia del ferrocarril Manresa a Lleida.
 |
| Pont sobre la línia del ferrocarril |
Per passar sobre aquest pont no hi ha cap mena de protecció pels vianants, per tant, caldrà anar en molt de compte i passar-lo el més ràpid possible; un cop passat el pont continuarem per la carretera C-148 seguint el seu voral esquerra, que tampoc és massa ample i caldrà anar en molt de compte.
 |
| Carretera Comarcal C-148 |
Aquesta carretera ens portarà a passar per un pont sobre la l'A-2 i un cop passat comença la carretera C-53; passarem un rotonda i continuarem endavant pel voral esquerra que continua essent estret.
Una mica més endavant i quan, a la nostra esquerra, comencen els edificis del polígon industrial La Serra, deixarem enrere el terme municipal de Vilagrassa per accedir al terme municipal d'Anglesola.
Per la C-53 arribarem a una rotonda, on al centre hi ha un arbre de l'espècie Dalbergia o Palissandre, i aquí deixarem la carretera i continuarem pel carrer Major.
El carrer Major ens portarà a la plaça de Santa Anna on, en un dels seus extrems, hi ha una Creu de Pedra.
 |
| Creu de Pedra |
A l’extrem de la
plaça de Santa Anna, la creu de terme gòtica del tipus floronat assenyala l’entrada
a la zona antiga del poble, Data del segle XVI i és d’estil gòtic
renaixentista. La creu s’aixeca sobre un pedestal poligonal, amb tres graons i
un sòcol decorat amb l’escut dels Anglesola. Al damunt s’hi aixeca un senzill
fust de pedra ben escairada, coronat pel cos esculpit de la creu pròpiament
dita, sobre un capitell on hi ha esculpits en relleu nou sants d’entre els
quals s0identifiquen pels seus atributs Sant Joan, Sant Andreu, Sant Jaume,
Sant Pere i Sant Pau. Els sants estan disposats sota un entaulament llis amb cornisa
volada, i entre ells no hi ha cap element arquitectònic que els separi.
Deixarem la plaça de Santa Anna i continuarem en línia recta pel carrer Major + carrer de l'Església fins l'alçada de l'església de Sant Pau de Narbona; al lateral de l'església i a tocar del carrer de l'Església veurem la Creu de Pedra o de les Forques.
 |
| Creu de les Forques |
D’estil Gòtic. Va ser transportada al
seu lloc actual, davant de la porta lateral de l'església de Sant Pau,
procedent de la partida del Salat. Segons la tradició, estava situada al
"lloc de les forques", on s'enterraven les despulles dels penjats. Es
coneix també com la Creu de del Faldar o de la Falda de Sant Pere. La part
inferior de la creu és moderna però el nus i la creu pròpiament dita són els
originals. La creu, amb el Sant Crist a una cara i la Verge amb el Nen a
l'altra, està coberta amb una decoració de relleus vegetals molt poc freqüent.
El nus, molt desgastat, presenta imatges d'àngels i sants, coronades amb una
mena de pàmpols. Es pot datar cap a la fi del segle XVI.
Entrarem a la plaça de l'Església per situar-nos davant de la façana principal de l'església de Sant Pau de Narbona.
 |
| Església de Sant Pau de Narbona |
Apareix documentada
ja l’any 1031. L’actual temple fou bastit al segle XVI, és de nau única, amb
cor al peus i capelles laterals. El frontis, molt simple, presenta un únic
portal amb arc de mig punt adovellat. El campanar és de planta quadrada. A la
façana hi ha encastades dues figures en relleu de Sant Pere i Sant Pau. A
l’interior del temple l’altar major està situat sota un baldaquí, presidit per
una escultura de Sant Pau de Narbona (XIV). També destaca una talla barroca
d’un franciscà (XVI-XVII); un alt relleu de Sant Pau Apòstol, una talla de Sant
Francesc de Paula d’estil barroc rococó (XVII-XVIII) i una pica baptismal, amb
forma de petxina lobulada. També a l’interior es conserva el retaule de Santa
Anna (1524) realitzat amb pintura al tremp sobre fusta; una reproducció amb
pasta ceràmica, cedida per l’artista Julián Tomé Cantero (2008) del frontal
gòtic conegut com el “Francisquet” (1330) actualment exposat al Museum of Fine
Arts de Boston; el retaule de la Santa Creu o o de les Santes Virtuts d’estil
xorigueresc, obre d’Isidre Espinalt, refet l’any 1961 per l’escultor lleidatà
Manuel Casanoves tot utilitzant alguns elements salvats del retaule original.
El reliquiari de la Vera Creu és un objecte excepcional d’orfebreria medieval;
en realitat són dos reliquiaris, un dintre l’altre , un del segle XII que
resguarda les relíquies consistents en vuit fragments de la Vera Creu i un
segon del segle XVII, que conté el reliquiari original.
A tocar de la mateixa plaça de l'Església hi la plaça 11 de Setembre on hi han ubicades les restes d'uns antics porxos.
 |
| Porxos |
Quatre arcedes
disposades en filera, una d’arc una mica apuntat i tres d’arc de mig punt, i
una cinquena també de punt rodó disposada formant angle amb les anteriors
precedirien la casa avui desapareguda. La data de 1732 gravada en una de les
seves pedres ens aporta la cronologia d’aquest testimoni arquitectònic.
Deixarem la plaça de l'Església per continuar per la dreta seguint al darrer tram del carrer de l'Església; seguidament girarem a l'esquerra pel Camí de Barbens que ens portarà a una cruïlla, on, a la seva dreta, veurem un rètol informatiu en direcció a Castellnou de Seana (13 Km) i Lleida (43 Km).
Girarem a la dreta i seguirem pel Camí del Salat en direcció a Castellnou de Seana; aproximadament uns 350 metres més endavant ens situarem en una nova bifurcació i on també veurem un parell de rètols informatius a banda i banda del camí.
 |
| Camí del Salat |
Continuarem endavant, en línia recta o per l'esquerra, seguint el Camí del Salat; el camí avança entre camps de fruiters i camps de sembrats de Blat o Moresc; una mica més endavant el camí ens portarà novament a un altre bifurcació.
En aquesta bifurcació veurem, a l'esquerra del camí, un petit rètol de fusta i la fletxa que ens orientarà en la direcció correcta; continuarem pel camí de l'esquerra que va girant suaument primer de dreta a esquerra i seguidament cap a la dreta.
El Camí del Salat ens portarà fins a una bifurcació just a tocar del Canal d'Urgell, que veurem situat a la nostra dreta.
 |
| Camí del Salat i Canal d'Urgell |
En aquesta bifurcació haurem de continuar pel camí de l'esquerra, assenyalat amb un petit pal de fusta; el camí que continua paral·lel al Canal d'Urgell no l'utilitzarem per avançar.
El camí té una molt lleugera i curta pujada i ens portarà, de seguida, fins a un tram asfaltat, Camí d'Ivars d'Urgell a Anglesola.
 |
| Camí d'Ivars d'Urgell a Anglesola |
En accedir a aquest camí asfaltat, a la dreta veurem una senyal de transit i una fletxa groga pintada que ens servirà con a referència; una mica més endavant el camí passa per un pont i en les baranes metàl·liques d'aquest pont veurem una nova senyal groga pintada.
Creuarem el Pont de la Plana sobre el Canal d'Urgell; en passar el pont el Canal d'Urgell quedarà a la nostra esquerra.
 |
| Canal d'Urgell |
Uns metres més endavant del pont ens situarem en una nova bifurcació; a la seva esquerra hi ha un doble rètol informatiu (verd i groc) i el seguirem en direcció a Castellnou de Seana i Bellpuig.
En aquest punt, a l'esquerra, quedarà el Canal d'Urgell i a la dreta veurem el Pantà de la Plana.
 |
| Pantà de la Plana |
Seguirem pel camí asfaltat, ara, Camí d'Anglesola a Castellnou de Seana, que gira suaument a l'esquerra, paral·lel al Canal d'Urgell; uns metres més endavant haurem de girar a la dreta, seguint la direcció d'un rètol informatiu que veurem a la nostra esquerra i en una bifurcació; aquí deixarem el Canal d'Urgell.
 |
| Camí d'Anglesola a Castellnou de Seana |
Seguirem el Camí en direcció a Castellnou de Seana i Lleida; al costat del rètol informatiu hi ha una caseta on veurem una fletxa groga pintada en direcció a Lleida.
El camí transita entre camps de sembrats i de fruiters, aquests darrers molt importants per l'economia de les comarques de Lleida.
De seguida el camí ens portarà fins a una bifurcació on hi ha un rètol informatiu i el seguirem per la nostra dreta; en aquest punt destaca, tot i que el canyissar que l'envolta no el deixa veure en claredat, el Pantà de Seana.
 |
| Bifurcació al Pantà de Seana |
Just al passar pel costat d'aquest Pantà de Seana estarem creuant la línia imaginària que divideix el terme municipal de Anglesola, que deixarem enrere, per entrar al terme municipal de Bellpuig (Urgell).
Aproximadament uns 150 metres més endavant el camí ens situarà en una cruïlla i en aquest punt veurem un petit pal de fusta amb la informació de senderisme local; en aquest pal hi ha pintada una fletxa groga del Camí de Sant Jaume; també al seu voltant hi han altres fletxes grogues pintades, però totes les fletxes indiquen que cal girar a l'esquerra i continuar pel camí de terra de l'esquerra que s'endinsa a un camp de cultiu; NO haurem de fer cas d'aquestes senyals i cal continuar en línia recta, pel mateix Camí d'Anglesola a Castellnou de Seana, camí asfaltat.
Per davant tenim uns 750 metres aproximadament, entre camps de fruiters majoritàriament, i que ens portaran fins a una petita edificació, "Cabana del Riasol", situada a la dreta del camí, on veurem escrites les paraules "Camí de Sant Jaume", en color groc i en una de les seves parets laterals.
 |
| Camí d'Anglesola a Castellnou de Seana - Cabana de Riasol |
Passada aquesta caseta i després de pocs menys de 800 metres aproximadament, el camí asfaltat ens portarà fins a la carretera LV-3341, que haurem de creuar, sense pas de vianants.
 |
| Creuar carretera LV-3341 |
Passada aquesta cruïlla haurem de fer uns, gairebé, 1500 metres per la pista asfalta, fins a arribar a la carretera LV-334.
En arribar-hi haurem de girar a l'esquerra i continuar per un camí de terra, paral·lel a la carretera LV-3344, i que ens protegirà del vehicles a motor que hi circulen.
Per aquest camí de terra farem uns 200 metres aproximadament fins que s'acaba i ens situarem en una bifurcació de la carretera. En aquest punt haurem de girar a la dreta, creuar la carretera, sense pas de vianants, i continuar per un camí de terra.
Al principi d'aquest camí de terra, Camí de Tàrrega a Castellnou de Seana, a la seva esquerra hi ha un rètol informatiu en direcció a Castellnou de Seana i Lleida.
 |
| Camí de Tàrrega a Castellnou de Seana |
Per aquest camí de terra haurem de fer uns 650 metres aproximadament fins a arribar a una bifurcació, on, a la seva dreta, veurem un rètol informatiu en direcció a Castellnou de Seana.
Seguidament farem uns 200 metres aproximadament fins a situar-nos a una altre bifurcació i aquí girarem a la dreta, seguint el rètol informatiu en direcció a Castellnou de Seana.
En aquest tram de camí de terra, entre l'anterior bifurcació a l'esquerra i aquesta darrera bifurcació a la dreta, estarem a la línia imaginària que divideix el terme municipal de Bellpuig, que deixarem enrere, i entrarem al terme municipal de Castellnou de Seana (Pla d'Urgell - Lleida)
Continuarem per un camí de terra que ens portarà fins a l'entrada del poble de Castellnou de Seana.
Entrarem a Castellnou de Seana pel carrer de Màrius Torres; en el seu inici hi dues parelles de rètols informatius, el primer en direcció a Castellnou de Seana i el segon el direcció a El Palau d'Anglesola i Lleida.
 |
| Carrer de Màrius Torres |
El carrer de Màrius Torres ens portarà fins al carrer del Calvari on hi a una petita rotonda; en aquesta rotonda coincideixen el Camí Català de Sant Jaume, pel anem transitant, i la variant del Camí Tarragoní de Sant Jaume, que ve de l'esquerra pel mateix carrer del Calvari.
Continuarem, per la dreta, pel carrer del Calvari que ens portarà fins a la plaça Major; passada la plaça girarem a la dreta i continuarem fins a trobar un carreró a l'esquerra que ens portarà fins a la plaça de Sant Joan; d'aquesta plaça baixarem un petit tram d'escales a tocar de la façana principal de l'església i ens situarem a la Plaça de l'Església i davant de l'església de Sant Joan.
 |
| Església de Sant Joan |
L’església barroca
de Castellnou de Seana construïda al segle XVIII sobre l’anterior d’època
medieval. El nou temple, dedicat a Sant Joan Baptista, es construí mitjançant
la pedra de l’església vella i l’obra anà a càrrec de Francesc López Major i el
seu fill, Francesc López Menor, ja que
el primer era mestre d’obres a Barbens. La construcció s’inicià el 1744, tal i
com consta a la façana, i l’església s’aixecà sobre una planta en forma de creu
dividida en tres naus de quatre trams, amb la central més elevada coberta en
volta de canó, mentre que les laterals sostenen una volta d’aresta. Destaca
l’accés a la façana principal de pedra i arrebossada –com era habitual-, on hi
ha una portada amb frontó triangular tallat, dins del qual podem observar una
imatge de la Mare de Déu. A l’interior trobem una volta en forma de petxina al
presbiteri. Del conjunt, també cal assenyalar el campanar, de planta
quadrangular, situat a l’esquerra de la façana i d’estil barroc, realitzat
poques èpoques després, finals del segle
XVIII, per Francesc Albareda. La cornisa motllurada, un petit terrat balustrat,
i el fet que el campanar no estiguí arrebossat, amb la qual cosa la pedra
treballada queda a la vista, li donen relleu i l’ajuden a ressaltar la
verticalitat. Convé assenyalar que en una de les parets laterals es conserva
una làpida dedicada a Pere Carrera i Torrent (1785-1844), qui fou el darrer
abat de Santes Creus, i que aquí és recordat per ser fill de Castellnou de
Seana. A l’interior del temple hi havia un retaule, probablement també barroc,
que fou cremat durant la guerra civil (1936-1939), i des de 1954 unes pintures
de Miquel Costa dedicades a Sant Blai.
A la plaça de l'Església davant de la façana principal de l'església de Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana donarem per acabada la ruta entre Tàrrega i Castellnou de Seana.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
