BISBAL EXCURSIONISTES MONTSERRAT A PEU (BEMAP)
La Bisbal del Penedès al Monestir de Montserrat
Ruta: Joan Ferré Benach
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
1) La vila de La Bisbal del Penedès està situada a la comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona.
2) El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat està ubicat dins del terme municipal de Monistrol de Montserrat i a la comarca del Bages, dins de la província de Barcelona; és un símbol per a tots els catalans i punt de trobada i pelegrinatge per a creients, senderistes, escaladors i turistes d'arreu del país i de la resta del mon.
Com arribar-hi:
Per arribar a La Bisbal del Penedès, des de Barcelona, caldrà agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona fins a l'enllaç amb l'autopista AP-2 (E-90) i agafar la sortida 12-L'Albornar-La Bisbal del Penedès; a la sortida de l'autopista entrarem a la carretera T-240 i per una rotonda en direcció a La Bisbal.
Per arribar a La Bisbal del Penedès, des de Tarragona, caldrà agafar l'autopista AP-7 en direcció a Barcelona fins a l'enllaç amb l'autopista AP-2 (E-90) i agafar la sortida 12-L'Albornar-La Bisbal del Penedès; seguir les mateixes indicacions anteriors.
DADES DE LA RUTA:
Tipus de Recorregut: Ruta de Senderisme lineal
Dificultat del recorregut: Difícil
Distància recorreguda:
- La Bisbal a Guardiola Font-Rubí: 25,20 Km
- Guardiola Font-Rubí a Piera: 20,54 Km
- Piera a Monestir de Montserrat: 15,43 Km
Duració del recorregut:
- La Bisbal a Guardiola Font-Rubí: 5 hores i 30 minuts en total (4 hores i 38 minuts en moviment + 51 minuts aturat) 5,4 Km/h en moviment
- Guardiola Font-Rubí a Piera: 4 hores i 58 minuts en total (4 hores en moviment + 58 minuts aturat) 5,0 Km/h en moviment
- Piera a Monestir de Montserrat: 3 hores i 58 minuts en total (3 hores i 17 minuts en moviment + 40 minuts aturat) 4,7 Km/h en moviment
Recomanacions: Depenent de les intencions de cadascú en el recorregut que es vulgui fer (en un dia o en dos dies o més), es recomanable començar la ruta el més aviat possible, per aprofitar la frescor del matí, si es fa en períodes estivals; en períodes més hivernals es molt recomanable assabentar-se de la predicció del temps que ens podrem trobar. Cal portar bon calçat i recanvi de mitjons; protector solar i un bon barret amb ala ample; fer un bon esmorzar abans de començar a caminar; portar aigua i menjar suficient, tot i que trobarem fonts i passarem per pobles on aprovisionar-se de queviures; a ser possible anar acompanyat i en tot cas deixar dit on anem; portar un telèfon mòbil amb carrega suficient; no carregar la motxilla en coses innecessaris, dons el pes durant tantes hores fa més feixuga la caminada.
Destacats: Molts son els punts interessants que veurem al llarg del camí, com ara masos i masies, fonts, barraques i vinyes, pobles i viles, esglésies i ermites, corriols, camins i torrents, castells i rius, animals diversos i les muntanyes de Montserrat.
Punt de sortida: Plaça de l'església de La Bisbal del Penedès
Punt d'arribada: Plaça davant de la façana principal de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat
Punt més alt: A la zona de la tanca de fusta al camí vell de Collbató a Montserrat, a prop del Pla dels Soldats (842 metres)
Punt més baix: Pas del riu Anoia (163 metres)
GPS:- La Bisbal del Penedès a Guardiola de Font-Rubí:
- Guardiola de Font-Rubí a Piera:
- Piera a Monestir de Montserrat:
ITINERARI:
El punt de sortida està marcat a la plaça de l'església de La Bisbal del Penedès; continuar pel carrer Girona en direcció a l'antiga "Era de Batre", on actualment hi ha uns aparcaments per a cotxes i el "Centre de dia", tot passant pel costat del centre d'atenció primària (CAP); travessar l'antiga carretera TV-2401, ara Avinguda Baix Penedès i agafar un camí asfaltat que passa per sota del camp de futbol municipal fins a arribar a la nova carretera TV-2401 per travessar-la i continuar per un corriol cap a l'esquerra, que passa pel costat d'una antiga fàbrica tèxtil; travessarem el pont per sobre de l'autopista AP-2 i continuarem ara per un camí asfaltat que ens portarà fins a passar pel costat del cementiri municipal, ja a les afores de La Bisbal.
Continuar pel camí asfaltat i de seguida arribem a la Masia del Mas Vilella (Cal Vinella, com es coneguda a La Bisbal) i aquí deixar el camí asfaltat i agafar la direcció cap a la Masia que la creuarem pel seu costat dret, tot seguint el camí pel costat de vinyes i oliveres.
Masia Mas Vilella |
Deixarem enrere la masia i el camí ens portarà en escassos 5 minuts a una altre masia, anomenada Cal Masieta; la masia està força ben conservada, però el pas del temps la anat envellint i ja no es condicionada per a ser habitada.
La Masieta |
Deixem enrere la masia i de seguida retrobem el camí asfaltat i ens portarà de seguida a passar per costat d'una nova masia, la Masia de Freié. Aquesta masia, fa uns anys, va estat reformada en la seva totalitat i ara és més una casa en totes les seves comoditats que no una antiga masia.
Masia de Freié |
Davant mateix de l'entrada cap a la masia de Freié el camí asfaltat s'acaba i comença un camí terrós per sota d'un marge i entre parades de vinya; en arribar al final de la parades de vinya, el camí es bifurca en dos camins, continuant, en el nostra cas, pel camí que baixa cap a la llera del Torrent Mal.
Seguint ara aquest tram del camí s'arriba a una nova bifurcació, concretament s'entra al Camí de la Costa i cal continuar per aquest per la nostra dreta, en direcció a l'Ortigós i contraria a la masia de La Costa. Poc després s'arriba a una cruïlla de quatre camins, continuant ara per la nostra esquerra, en direcció a l'urbanització del "papagai" i del poble de la Torregassa.
Per aquest camí a la nostra dreta es pot veure el Mas de les Gralles.
Mas de les Gralles |
Tot seguit s'arriba a les primeres cases de l'urbanització del "papagai" pel carrer de La Bisbal o antic Camí Ral, fins arribar a les cases del poble de La Torregassa; creuar tot el poble per la carretera TV-2122 o carrer de La Torregassa.
Gairebé a la sortida de La Torregassa hi ha una font, on es pot aprovisionar d'aigua.
Font d'aigua a La Torregassa |
En deixar enrere La Torregassa cal continuar per la carretera TV-2122 fins arribar a una rotonda on a la seva esquerra està ubicada la població de l'Hostal.
L'Hostal |
Deixant la rotonda i l'Hostal, seguir per la carretera (direcció Sant Jaume dels Domenys) i de seguida veurem, a l'esquerra d'aquesta, una entrada cap a les vinyes i camps de conreu.
Deixar la carretera i continuar en direcció a les vinyes, seguint un petit tram inicial d'asfalt; de seguit el camí es terrós i va passant entre vinyes; sense deixar-lo arribem a una pellissa, que quedarà a la nostra esquerra i continuar recte (encara que el camí estigui llaurat).
Més endavant ens toparem amb un marge i caldrà superar-lo per tornar a entrar en una altre vinya i de seguit a una barraca de pedra seca i al seu costat un camí asfaltat.
Pallissa |
Barraca de pedra seca |
En deixar la barraca, continuar un curt tram per el camí asfaltat i de seguida veurem una petita entrada a l'esquerra i que entra a un camp de cultiu i/o vinya i en entrar-hi caldrà continuar cap a la dreta i seguir recte passant pel costat d'un marge de pedra.
En arribar al final del camp entrarem a un camí terrós i continuarem de front i fins arribar a la Font de la Bassa Gran, agafant aquí un tram d'asfalt, que travessa el Torrent del Gatell.
Font de la Bassa Gran |
El camí asfaltat ens portarà a la carretera TP-2442 (Sant Jaume del Domenys en direcció Les Ventoses) i en travessar-la agafar el camí terrós que es veu al davant.
Continuar per aquest camí i poc després enllaçarem amb un altre camí asfaltat i en entrar-hi el seguirem per la nostra esquerra; a 1 quilòmetre s'entra al poble de La Carronya.
La Carronya Imatges de les 4 estacions en la façana d'una casa |
Es travessa el poble pel carrer de Montserrat, que de fet es l'únic carrer.
En arribar al final del carrer Montserrat, cal girar a la nostra dreta i pel costat de l'última casa continuar per una lleugera baixada cap al Torrent de Gomila o Barranc de Cornudella i seguidament girar a l'esquerra per seguir el camí ben marcat que es veu. Unes poques passes més endavant deixar aquest camí i continuar per un corriol en direcció a les vinyes o camps de cultiu.
Corriol al torrent de Gomila |
En aquest tram no hi ha un camí marcat i caldrà seguir paral·lelament al marge de la nostra dreta, gairebé en línia recte (aproximadament uns 500 metres), i fins arribar a un nou camí ara si ben marcat. En situar-nos en aquest punt estarem en la línia imaginària que divideix el Baix Penedès i l'Alt Penedès i també les províncies de Tarragona i Barcelona. En aquest camí i/o línia imaginària i si mirem cap al nord veurem una fita de terme que marca aquesta divisió.
Fita de terme Vista al sud / Vista al nord |
Fita de terme |
En arribar al camí cal seguir-lo per l'esquerra i aquest de seguida farà un lleuger gir cap a la dreta i fent una lleugera baixada (a l'esquerra ens acompanya un alt marge de terra i la dreta una gran parada de ceps); sense deixar el camí, creuarem un tram de pista asfaltada i seguir recte pel camí terròs; davant nostre es veu la masia de Cal Planes del Perull (Castellví de la Marca - Alt Penedès).
Camí direcció al Castell de Castellví de la Marca (Alt Penedès) |
Masia de Cal Planes del Perull en un puig dominant les vinyes |
Continuar per aquest camí que ens portarà fins la Masia de La Torreta que destaca per la seva bonica torre fortificada d'origen medieval adossada a la masia.
Masia La Torreta i la seva torre d'estil romànic s. X - XII |
Deixar enrere la masia i pel mateix camí arribar fins a la masia de Castellví i l'església de Sant Sadurní de Castellví; de fet el primer que es veu son les restes de l'església de Sant Sadurní i adossat a aquesta, el cementiri de Castellví de la Marca i el que fou la rectoria.
Campanar de planta quadrada i restes de l'església |
En arribar a Sant Sadurní de Castellví, girar a l'esquerra en lleugera pujada, voltant les parets exteriors de l'església i continuar en direcció a Les Cases Noves de la Riera, segons el rètol que es veu.
El rètol orienta cap a Les Cases Noves de la Riera, però els quilòmetres indicats no son reals, dons la informació aquí presentada és refereix fent la volta passant per el Castellot (no serà aquest el nostre cas). Des d'aquest rètol informatiu, seguir ara pel camí terròs, que envolta part de la vessant sud de la muntanya del Castellot; a uns 100 metres, s'arriba a un nou rètol i sense deixar el camí cal continuar en direcció a Les Cases Noves de la Riera, que resta a uns 800 metres més endavant.
Senyal i camí cap a Les Cases Noves de la Riera |
Uns 500 metres més endavant i quan el camí terrós que envolta el puig del Castellot fa un gir cap a l'esquerra, cal trobar un corriol, a la dreta del camí, que s'endinsa cap al bosc de pins.
Corriol cap al bosc; una senyal de color verd pintat en una pedra ens indica el punt d'entrada al corriol |
Sortida del corriol en direcció a la carretera |
A la carretera es travessa per un pont la Riera de Marmellar en direcció a Les Cases Noves de la Riera.
Des d'aquest punt i passant pel costat del poble de Les Cases Noves de la Riera queda un llarg tram per carretera d'asfalt (carretera BV-2128).
Les Cases Noves de la Riera vista des de Sant Sadurní de Castellví A la part superior esquerra es veu la masia de Cal Noia |
Una llarga recte d'asfalt d'una mica més d'un quilòmetre al davant i a l'esquena el Castellot dalt del puig.
El Castellot + ermita de la Mare de Déu del Vinyet Llarga carretera en direcció Les Conilleres |
La carretera ens portarà fins la Font de Cal Morgades a la vora de la carretera (punt quilomètric número 5); la font queda al costat de la masia de Cal Morgades del Grau. Abans d'arribar a la font i just davant de la masia (a l'esquerra de la carretera) resta ubicada la petita ermita de Sant Andreu (a la dreta de la carretera).
Masia de Cal Morgades del Grau Ermita de Sant Andreu |
Font de Cal Morgades |
En aquesta font es tradició fer una parada per descansar i agafar forces fent alguna mossegada del menjar que portem i si cal aprovisionar-se d'aigua.
Continuar per la carretera BV-2128 i a una mica més d'1 quilòmetre es passa pel costat del petit poble de Les Conilleres (la Conillera Xica primer i una més endavant la Conillera Gran).
En passar al cartell de La Conillera Gran es veu un camí (ara asfaltat) a l'esquerra i cal continuar per aquest i deixar la carretera.
Gir a l'esquerra seguint el Camí de les Conilleres |
Aquest antic camí de les Conilleres, ara asfaltat, es també conegut com a Camí de la Torre en un tram inicial i en creuar les masies de Banyuls (esquerra) i Cal Vicenç (dreta), com a Camí de Romaní.
A l'esquerra, Masia de Cal Banyuls, enfront la Masia de Cal Vicenç |
Masia de Cal Banyuls |
Masia de Cal Vicenç de Banyuls |
Més endavant pel Camí de Romaní es passa pel costat de la masia de Cal Jepet Queraltó (a la dreta del camí); de fet aquesta zona es coneguda com a barri de El Romaní, dins del terme municipal de Sant Martí Sarroca i on es troben escampades moltes masies i llogarets habitats.
Cal Jepet Caraltó |
Deixarem enrere el barri de El Romaní i seguirem pel camí de Romaní fins arribar a la Riera de Comalera, que la travessarem, fent aquí el camí un gir de 45º a l'esquerra.
Riera de Comalera |
Poc després de passar la Riera de Comalera es passa pel costat dels Cellers Torres, a la dreta del camí.
Tot seguit s'arriba a un pont que travessa la Riera de Pontons i cal continuar pel camí que quedarà davant nostre en pujada; a l'esquerra hi ha la Masia o casa de "la Guàrdia" i a la dreta la masia o casa de "cal Guineu".
Pont que travessa la Riera de Pontons |
En acabar-se la lleugera pujada cal travessar la carretera (de la Bleda a Sant Martí Sarroca) i continuar pel camí que es veu davant mateix; estarem entrant en el barri de "la Serra de Baix" que pertany a Sant Martí Sarroca.
Aquest camí o carrer ens durà fins la carretera BP-2121. En creuar-la (molt de compte dons no hi ha pas de vianants) cal continuar per un camí, ara terrós entre les masies o cases de Mas Jordà a l'esquerra i Ca l'Aran a la dreta.
Aquest camí o carrer ens durà fins la carretera BP-2121. En creuar-la (molt de compte dons no hi ha pas de vianants) cal continuar per un camí, ara terrós entre les masies o cases de Mas Jordà a l'esquerra i Ca l'Aran a la dreta.
Pas per creuar la carretera BP-2121 |
Unes poques passes més enllà veurem un camí, en lleuger descens, que transita pel costat de vinyes o camps de cultiu; seguirem per aquest en direcció a la llera del Riu Foix.
Camí de baixada cap al riu Foix |
En arribar a la llera del riu, al travessarem; generalment el riu Foix, en aquest punt, porta poc cabal d'aigua i no hi ha problema en travessar-lo; entrarem en una zona molt humida i on el terra és argilós i normalment es ple de fang que s'enganxa a les sabates, pel que cal anar en compte; en travessar-lo girarem a la dreta i paral·lelament al riu, seguirem fins al final del camp de cultiu.
Riu Foix |
Entrarem en una altre parada o camp de cultiu i pel seu marge esquerra, anirem a buscar un camí o corriol que ens pujarà fins a un camí actualment asfaltat, en la zona coneguda per "la plana".
Camí o corriol |
En arribar a l'asfalt girarem a la nostra esquerra i continuar fins a trobar un camí a la dreta en direcció a Cal Tonet.
Direcció Cal Tonet |
Seguirem en direcció a Cal Tonet i arribarem a una bifurcació on continuarem pel camí de la dreta en direcció a la riera de Can Brugueres i seguint les senyals que aquí trobarem.
Direcció a la Riera de Can Brugueres |
Una curta baixada sense desnivell ens portarà fins la llera de la Riera de Can Brugueres, que habitualment no porta aigua.
Llera de la Riera de Can Brugueres |
Travessada la riera seguirem el camí, tot envoltat la masia de Can Brugueres que quedarà a la nostra dreta, i aquest camí en portarà fins a trobar la carretera BV-2151.
En entrar a la carretera, seguirem a la nostra esquerra fins a arribar a La Rovira Roja, un llogaret dins del terme municipal de Sant Martí Sarroca.
Per la carretera BV-2151, recorrerem aproximadament 1 Km fins arribar a les primeres cases de La Rovira Roja; aquest llogaret és un veïnat de cases o masies escampades al voltant de la carretera i de camins; en aquest llogaret no hi ha nom en els carrers, per tant, cal estar atents al lloc on hem de deixar la carretera; al que podria semblar, mes o menys, el centre del poble, estan encara situats a la carretera, girarem a la dreta (deixar la carretera) en direcció a la Masia Cal Dragano (allotjament rural).
La Rovira Roja |
Seguirem per aquest carrer (lleugera pujada al final del carrer) fins a trobar una bifurcació (en front la Masia de Cal Piuet) i aquí girarem a l'esquerra on veurem el rètol de la Masia de Cal Piuet; continuar i passarem pel costat de la Masia de Cal Paret Mames (a l'esquerra del camí) i arribarem a una nova bifurcació i aquí seguirem cap a la dreta en direcció a Cal Jep Cabana.
Cap a Cal Jep Cabana |
A poques passes passarem pel costat de les cases de Cal Jep Cabana (a la dreta) i Cal Xic Jep Gras (primera casa a l'esquerra) i Cal Jep Gras (segona casa a la dreta).
En passar per costat de Cal Jep Gras, cal girar a l'esquerra, deixant el camí asfaltat, per continuar per un camí terrós entre vinyes.
Gir a l'esquerra |
Entrarem en aquest camí terrós conegut com a "Camí de la casa cremada" i continuarem fins arribar a una petita baixada que més endavant travessa la Riera de la Maçana. Abans, però, passarem pel costat de la masia o casa de Cal Ferran, a la dreta del camí i una vegada ja hem començat la lleugera baixada cap a la riera.
Camí de la casa cremada i Cal Ferran |
Passat Cal Ferran i passada la Riera de la Maçana (passarem per sobre d'un pont inapreciable), el camí torna a pujar suaument i arribarem a la primeres cases del poble de Guardiola de Font Rubí: entrarem al poble pel carrer de Vicenç Marí (girar a la dreta) i de seguida arribarem al centre del poble, per on passa la carretera BV-2127 o Avinguda de Catalunya (en el tram del poble); en entrar a la carretera o avinguda, girarem a l'esquerra i davant nostre veurem el Bar-Restaurant Cal Pau Xich, un lloc en el que podem descansar i prendre alguna cosa per agafar forces; aquest queda davant mateix de l'edifici de l'Ajuntament; també trobarem altres botigues de queviures i farmàcia.
Guardiola de Font Rubí |
En aquest punt finalitza el track del GPS (La Bisbal a Guardiola) que s'adjunta i comença el track del GPS (Guardiola a Piera) que s'adjunta.
Des de la carretera o avinguda de Catalunya, continuarem pel carrer de Santa Maria o carretera BP-2126; passarem pel costat del poliesportiu municipal (CEIP Font-rúbia) i de seguida deixarem enrere les cases de Guardiola Font Rubí. No ens quedarà altre remei que continuar per la carretera, aproximadament durant uns 2 quilòmetres (entre el quilòmetre 12 i al 14), dons actualment no hi ha cap drecera que ens eviti circular per aquest terreny asfaltat; fa uns anys hi havia un parell de trams que evitaven fer tot el recorregut de la carretera, però en l'actualitat aquests estan impracticables o be han estat tancats per barreres. Caldrà anar en molt de compte dons no hi han voreres en tota la carretera.
Abans de trobar-nos el quilòmetre 14 de la carretera BP-2126 arribarem a Santa Maria, un petit nucli de cases que pertany a Font-rubí.
Nucli de Santa Maria |
Deixem la carretera i entrarem al nucli de Santa Maria, pel camí (ara asfaltat) en direcció a les Casetes d'en Raspall. En el petit nucli de cases destaca l'església de Santa Maria de Bellver, ubicada en una gran plaça, on hi ha una font d'aigua.
Església de Santa Maria de Bellver (s. XII) |
Deixarem Santa Maria i continuarem en direcció Les Casetes d'en Raspall, seguint el camí del mateix nom.
Davant nostre queda una pista asfaltada d'aproximadament 1,5 quilòmetres fins arribar al nucli de cases de Les Casetes d'en Raspall, dins del terme municipal de Font-rubí; aquest camí es conegut com a Camí o Carretera de les Casetes d'en Raspall.
Camí en direcció a Les Casetes d'en Raspall |
Entrarem a Les Casetes d'en Raspall pel carrer o camí de Cala Madrona (carrer principal) i per aquest arribarem al final del poble.
Carrer de Ca la Madrona a les Casetes d'en Raspall |
En deixar les darreres cases, passarem per un pont que creua la carretera C-15 i tot seguit girarem a l'esquerra per continuar per la via paral·lela i d'accés a la C-15 (anar en compte en aquest tram, dons és una via de transit de vehicles); a la dreta quedarà el Celler J.Lluch.
En arribar al punt de connexió amb la C-15, continuarem per l'antiga carretera, ara via lateral o de servei i que transita paral·lelament a la nova carretera C-15; transitarem per aquesta via aproximadament 1 Km, passant pel costat de l'entrada a les Caves Naveran, a la dreta; continuarem fins a arribar a una bifurcació (uns pocs metres abans d'arribar a un pont que creua la C-15) i en aquest punt girarem a la dreta per continuar per un camí terrós, Camí de Can Claret.
Via de servei Gir a la dreta pel Camí de Can Claret |
Per aquest camí i passats poc més de 200 metres hi ha una primera bifurcació i seguirem pel mateix camí seguint la direcció del rètol.
Entre camps de cultiu i vinyes, farem un recorregut total d'aproximadament 1 Km fins arribar a una nova bifurcació i una vegada en aquest punt cal seguir per la nostra esquerra.
Rètol al Camí de Can Claret |
Després del gir a l'esquerra i continuar pel nou tram de camí, davant nostra veurem una bonica imatge de postal, amb les muntanyes de Montserrat al fons i el poble de Sant Pere de Riudebitlles als nostres peus.
Sant Pere de Riudebitlles i Montserrat al fons |
Unes poques passes després de la bifurcació arribarem a una cruïlla i continuarem pel camí en baixada cap al poble de Sant Pere de Riudebitlles; el camí que agafarem es conegut com a Camí de Sant Martí Sadevesa.
Camí de Sant Martí Sadevesa |
Per aquest camí, en lleugera baixada, entre camps de cultiu i horts, entrarem al poble, tot passant pel costat d'un antic safareig (a l'esquerra del camí i que actualment molt deixat i deteriorat); aquest camí connecta amb el carrer de Vilafranca que ens portarà fins a la carretera BP-2151 i que la creuarem pel pas de vianants per continuar tot seguit pel carrer Montserrat, ja dins del nucli de Sant Pere de Riudebitlles.
Sant Pere de Riudebitlles Creuar la carretera BP-2151 |
En aquest carrer Montserrat disposem d'un supermercat i d'una oficina de "la caixa"; al final del carrer Montserrat, entre els carrers Montseny a l'esquerra i carrer de Baix a la dreta, disposem d'un Forn de Pa i d'un bar; girarem a la dreta, per continuar pel carrer o camí de Baix en direcció al Barri de l'Altra Banda.
Arribarem al Pont de l'Altra Banda per creuar al Riu de Bitlles i passar al Barri de l'Altra Banda.
Pont de l'Altra Banda |
Riu de Bitlles al pas per Sant Pere |
Passat el pont continuarem pel carrer o camí de Piera, que surt del poble en direcció a les urbanitzacions de Can Ros i la de Canaletes; el carrer de Piera pel qual sortirem del poble te la seva continuació amb el camí de Piera que actualment es una carretera asfaltada.
Carrer Piera a la sortida de Sant Pere de Riudebitlles |
En deixar les cases enrere i després d'un revolt a l'esquerra i d'una curta baixada, la carretera comença una forta i constant pujada (en dies de calor aquest tram es força dur); la carretera ens portarà fins a l'urbanització de Can Ros; per entrar a l'urbanització no ho farem seguint tot el tram d'asfalt fins a trobar les seves primeres cases i/o carrers, dons abans d'arribar-hi veurem, a l'esquerra, un camí terrós en pujada i en direcció a l'urbanització Can Ros.
Camí de la Barraca de l'Andreu |
Al final del camí entrarem a l'avinguda de Catalunya (Can Ros) i continuarem tot girant a la nostra esquerra per continuar per aquesta avinguda; per la mateixa Av. de Catalunya deixarem l'urbanització i quan aquesta comença a fer baixada, l'avinguda també es coneguda com a Camí de Sant Pere de Riudebitlles a Canaletes; aquest tram de baixada passa pel costat d'algunes cases o masies, de les que destaca l'ultima de totes que trobarem, la masia de Can Formiga (a l'esquerra del camí), una antiga i actualment descuidada i ruïnosa masia.
Masia de Can Formiga |
En deixà enrere la Masia de Can Formiga, la carretera fa un revolt a l'esquerra i continua en direcció a Canaletes; de seguida veurem un rètol informatiu a la dreta i seguit d'un camí, també a la dreta, en direcció a la Font dels Capellans; en aquest punt seguirem per aquest camí de la Font dels Capellans i Obaga de Caneletes.
Camí a la Font dels Capellans |
Deixem l'asfalt i seguim pel camí terrós fins a trobar una cruïlla de camins, on veurem un nou rètol i un punt d'informació referent al salt de la Font dels Capellans.
Cruïlla a la Font dels Capellans |
En aquesta cruïlla continuarem cap a l'esquerra on, de seguida, travessarem el torrent de Canaletes, que habitualment porta un fil d'aigua.
Cruïlla a la Font dels Capellans Pas pel Torrent de Canaletes |
Torrent de Canaletes |
Passat el pas del torrent de Canaletes el camí ens portarà, de seguida, a passar per entre camps de cultiu i vinya.
En arribar a aquesta zona més oberta, davant nostre quedarà un bosc de pi (Serra de la Teia); el camí ens portarà fins a trobar-nos amb la carretera BV-2304 o Camí de Canaletes a Sant Jaume de Sesoliveres; en arribar a la zona asfaltada veurem un nou rètol i una més enllà la masia de La Bleda.
Camí de Canaletes a Sant Jaume de Sesoliveres |
En entrar a la carretera o camí asfaltat, seguirem la direcció del rètol cap a la Masia de La Bleda; abans d'arribar a la masia veurem un nou rètol i un camí terrós a la dreta en direcció al Salt de la Mala Dona i Torrent de la Guitza (Camí dels Salts d'Aigua).
Camí dels Salts d'Aigua a la vora de la Masia de La Bleda |
Camí dels Salts d'Aigua |
En incorporar-nos a aquest camí, de seguida arribarem a una bifurcació i continuarem per la nostra esquerra, seguint la senyal del rètol que aquí veurem en direcció al Salt de la Mala Dona i Torrent de la Guitza.
El Camí dels Salts d'Aigua es un camí ample i està molt ben traçat; passats uns 200 metres de l'anterior bifurcació arribarem a una nova bifurcació i en aquest punt un nou rètol ens orientarà correctament en direcció al Salt de la Mala Dona (seguir recta en lleugera baixada).
Camí dels Salts d'Aigua |
A partir d'aquest punt caldrà seguir les indicacions que a continuació us proporcionaré per arribar al Salt de la Mala Dona, sense seguir les senyals o rètols que fins ara hem anat seguint.
Seguint pel Camí de la Mala Dona i en lleugera baixada arribem a una bifurcació; un dels camins continua per l'esquerra seguint les senyals i/o rètols que fins ara ens han anat orientant i l'altre continua per la dreta, on no hi han senyals i/o rètols.
En el nostra cas continuarem pel camí de la dreta i que s'endinsa cap al bosc; una mica més endavant trobarem una nova bifurcació.
Corriol cap al Salt de la Mala Dona |
En arribar a la nova bifurcació continuarem per la nostra esquerra seguint un corriol en baixada i que desemboca al torrent de la Bleda i al Salt de la Mala Dona.
Torrent de la Bleda i Salt de la Mala Dona |
Salt de la Mala Dona |
El torrent de La Bleda és una riera que va des de Canaletes fins a El Bedorc; és un indret ombrívol i humit; al llarg del torrent hi han diferents saltants d'aigua com ara El Salt de la Mala Dona (15 metres) i que al final forma un toll, en que dies d'estiu es ideal per fer-hi una remullada.
Si és vol anar a veure com cau l'aigua del Salt de la Mala Dona, haurem de continuar caminant uns 50 metres, passat el principi del salt, i a la dreta veurem un sender que baixa cap a la llera del torrent i del toll del salt (amb dos o tres minuts ja hi serem).
Deixem enrere el Salt de la Mala Dona, continuant per un corriol que ens portarà fins a retrobar novament el camí ample i ben traçat que hem deixat abans.
En arribar al camí ample continuarem per la nostra dreta en direcció a La Guitza; més endavant travessarem el torrent de la Cremada (normalment no porta aigua o només un fil d'aigua) i poc després arribarem a una nova bifurcació.
En arribar a aquesta bifurcació seguirem recta en direcció al torrent de la Guitza, Can Godony i Camí de Montserrat; el camí fa una baixada en direcció al torrent de la Guitza i que creuarem (normalment no porta aigua o només un fil d'aigua).
Trams del Camí de la Guitza |
Després d'un tram llarg del camí, aquest ens portarà fins a una nova bifurcació; a la dreta veurem un camí en direcció a la Masia de Can Godony i que NO seguirem i a l'esquerra un altre camí en baixada cap al riu Anoia i El Bedorc i que SI seguirem.
Camí en direcció al riu Anoia |
Continuarem pel camí de l'esquerra en baixada i en direcció al riu Anoia; pel camí passarem a la vora de la Masia de Can Piquer, que quedarà a la nostra esquerra.
Camí en baixada i darrer tram per arribar al riu Anoia |
En arribar al riu Anoia, caldrà travessar-lo; el gual del riu és, habitualment, prou segur per poder-ho fer caminant i tant el cabal d'aigua com la força de la corrent de l'aigua son prou estables per travessar-lo amb garanties.
Riu Anoia |
En aquest tram del riu no hi ha cap pas o pont que ens estalviï de tenir de creuar-lo pels nostres propis mitjans; una possible solució per a no mullar-nos pot ser la següent:
- A l'hora de preparar la motxilla tindrem en compte de posar-hi unes xancletes d'aigua i dues bosses grans de plàstic de la brossa i una altre bossa de plàstic més petita per a protegir les sabates i mitjons i altres estris
- Un cop estem a la vora del riu ens descalçarem de les sabates i dels mitjons i que guardarem en una bossa de plàstic; al mateix temps ens calçarem les xancletes i posarem una bossa de plàstic gran en cada cama; amb les mans aguantarem les bosses al més alt possible i a poc a poc anirem creuant el riu, sempre mirant de trobar la millor petjada; anar en compte de no perdre l'equilibri en travessar a l'altra banda del riu; habitualment no ens portarà més d'una dotzena de passes; una vegada hem creuat el riu caldrà treure'ns les bosses de plàstic i les xancletes i tornar a posar-nos novament els mitjons i la sabates
Riu Anoia |
Una vegada passat al riu continuarem pel camí que segueix paral·lel al riu, que quedarà a la nostra esquerra i entre aquest i els horts que veurem a la nostra dreta.
De seguida arribarem a la Riereta de Piera o Riera de la Guinovarda i davant mateix veurem el poble de El Bedorc.
Riera de la Guinovarda |
La Riereta de Piera desemboca al riu Anoia, on normalment i en un primer però curt tram porta aigües superficials i que per tan haurem d'anar habitant com puguem; des d'aquest punt i fins a l'entrada a Piera, anirem per la llera de la riera i no cal dir que tot aquest recorregut és el menys agraït de tot el recorregut (afortunadament al llarg del temps les aigües de la riera han estat soterrades en la seva major part, però no en tot).
La riera passa por sota del pont de la carretera de El Bedorc BV-2242.
Pont carretera BV-2242 |
La riera de la Guinovarda te aproximadament uns 3 quilòmetres en total fins a l'entrada a Piera; per la riera passarem pel costat de la Font dels Degotalls; aquesta petita cavitat o balma situada a l'esquerra del torrent i arran de riera te la peculiaritat que te degotalls en el seu sostre i que van mullant tot el terra; al pas del temps l'ha anat deteriorant i la cavitat es cada cop més petita.
Font dels Degotalls |
Després d'uns 2,5 Km caminant per la llera de la riera de la Guinovarda, arribarem a la zona coneguda com els Horts de la Parellada, una zona d'horts, just sota la timba de Piera (sobre nostra ja veurem alguna edificació de Piera); en aquest punt arribarem a una bifurcació de torrents, a l'esquerra continua la riera de la Guinovarda i a la dreta el Torrent del Gall Mullat.
Anteriorment en arribar en aquest punt de bifurcació és continuava pel Torrent del Gall Mullat (a la dreta) i de seguida per un camí que s'endinsava cap als horts i després s'agafava un corriol que pujava, pel costat d'alguns horts, cap a un passeig, al costat del qual hi ha el cementiri municipal, i s'entrava a Piera per la part més antiga, pel Castell de Piera i l'església de Santa Maria, però en l'actualitat aquest corriol està molt deteriorat i és perillós; una altre opció era que en arribar a aquesta cruïlla de torrents, continuar pel mig dels horts fins a trobar el passeig anteriorment comentat, però tampoc es aconsellable fer-lo per aquest indret dons el propietaris dels horts es podien sentir envaïts i/o molests; per tant la millor solució, encara que la menys agraïda es continuar per la riera de la Guinovarda que continua cap a l'esquerra.
Seguirem per la llera de la riera de la Guinovarda i en aquest tram trobarem novament aigües superficials, tot i que menys que en el principi de la riera.
Tram de camí que surt de la llera de la riera de la Guinovarda |
Poc després arribarem a l'alçada d'un pont de la carretera de El Bedorc o BV-2242, ja gairebé a l'entrada de Piera; quan veiem el pont, haurem de deixar la riera i anar a buscar una pujada que s'enfila cap a la carretera, entre el pont i la riera.
Camí en pujada cap a la carretera Torrent de la Guinovarda |
Una vegada situats a la carretera estarem davant de l'entrada a Piera pel Barri del Raval (aquesta és la zona més baixa de Piera); entrarem a Piera pel carrer del Raval hi arribarem fins la plaça del Sant Crist, per continuar per el carrer de Sant Sebastià, en pujada; aquest carrer ens portarà fins al Portal del Romanyà.
Portal del Romanyà |
Passat el Portal del Romanyà continuarem pel carrer de la Plaça, passant pel davant de l'Ajuntament; la curiositat d'aquest llarg carrer, que pràcticament travessa tot Piera, és que te diferent noms segons el tram que carrer pel qual estem caminant, així aquest continua com a carrer de Jaume Fonts i carrer del Dr. Carles.
Continua com a carrer de Sant Bonifaci i segueix pel carrer de Sant Cristòfol; en començar el carrer de Sant Cristòfol, a la nostra esquerra veurem la Font Nova.
Font Nova |
Al final de carrer Sant Cristòfol farem un lleuger gir a la dreta per continuar pel carrer de la Riereta, passant pel costat d'una petita plaça triangular on resta ubicada una antiga premsa d'oli.
Premsa d'oli |
En arribar al final del carrer de Piereta, haurem travessat tot el poble de Piera, de la part més baixa fins a la part més alta; al final d'aquest carrer arribarem a la connexió amb la carretera B-224 o Av. de Barcelona, on veurem una illeta a l'esquerra, que prendrem com a referència.
Illeta al costat de la carretera B-224/Av. de Barcelona |
En aquest punt finalitza el track del GPS (Guardiola a Piera) que s'adjunta i comença el track del GPS (Piera a Monestir de Montserrat) que s'adjunta.
Situats en el punt anterior indicat continuarem tot girant a la nostra dreta i paral·lelament a la carretera B-224 o Avinguda de Barcelona; passarem pel costat d'una rotonda on destaca la figura d'en Toni Bou, un il·lustre pierenc que ha estat varies vegada campió del mon de Trial en les seves diferents modalitats.
Rotonda |
Passada la rotonda seguirem per la vorera dreta de la carretera i la seguirem, tot passant per sota del pont dels ferrocarrils catalans; caldrà anar en compte, en aquest tram de la carretera, dons la vorera es estreta.
Carretera sota el pont dels FFCC |
Una vegada passat el pont, la carretera ens portarà fins a una rotonda, coneguda al poble, com a rotonda del "tractor blau" i pel primer pas de vianants creuarem la carretera.
Rotonda del Tractor Blau |
Una vegada al marge esquerra, veurem un camí terrós que continua paral·lel a la carretera C-54; aquest camí és anomenat "Camí Fondo".
Camí Fondo |
El camí Fondo és un camí ample que surt de Piera i ens acosta cap als Hostalets de Pierola.
Paisatge a les afores de Piera |
Per aquest camí arribarem a una cruïlla, on a la dreta hi ha un pont i que continuarem per sota d'aquest (pont que creua la C-54); en creuar per sota del pont veurem una nova cruïlla i en aquest cas, seguirem pel camí que segueix en front nostra.
Camí Fondo i pont sota la carretera C-54 |
El camí segueix recta passat el pont |
Per aquest camí arribarem a una nova cruïlla i seguirem recta, sense desviar-nos ni a dreta ni esquerra; més endavant el camí fa primer un gir cap a l'esquerra i després a la dreta i tot seguit entrarem al poble dels Hostalets de Pierola.
Hostalets de Pierola i Montserrat al fons |
Entrarem als Hostalets pel carrer d'Antoni Gaudí i més endavant passarem pel costat del passeig Onze de Setembre (esquerra).
Passeig als Hostalets de Pierola |
Seguidament les passes ens portaran cap al centre urbà del poble i l'església, pel carrer Major; en aquest petit poble hi ha un curiós carrer anomenat "carrer que-no passa", situat a l'entrada del carrer Major.
Arribarem fins al final del carrer Major, on deixarem el poble dels Hostalets de Pierola; davant nostra veurem un corriol que baixa cap a la Riera de Claret; en aquest punt veurem la senyal blanca i vermella del GR-172 i que serà la que anirem seguint en endavant; el tram que tenim davant nostra i ja fins a Montserrat és bastant feixuc, dons haurem de creuar diferents rieres i torrents, en pronunciades baixades i pujades, per això aquest tram es conegut amb el nom de "mata-matxos".
GR-172 als Mata-matxos |
El primer tram serà baixar fins a la "Riera de Claret" i seguint el camí ben traçat i mirant les marques blanques i vermelles i posteriorment fer la pujada de la riera cap al següent tram.
Tram de pujada des de la Riera de Claret |
Finalitzada la pujada des de la Riera de Claret arribarem a un camí que travessarem i veurem noves marques pintades en arbres i una filera de pedres grosses que obstaculitzen el camí per a vehicles a motor; nosaltres passarem per aquest punt i continuarem, ara en baixada cap al "Torrent de Can Peret", per seguidament pujar-lo.
Camí entre la Riera de Claret i el Torrent de Can Peret |
Baixada i pujada del Torrent de Can Peret |
Finalitzada la pujada des del Torrent de Can Peret arribarem a un nou camí i veurem noves marques pintades i la Masia de Can Peret de la Serra.
Camí al costat de Can Peret de la Serra |
Passarem per davant de la Masia de Can Peret de la Serra, però de seguida veurem un corriol a l'esquerra, paral·lel al mur de la masia, i que novament baixa cap un altre "torrent" (no en se el nom) i al igual que altres baixarem i tornarem a pujar-lo.
Baixada i pujada del torrent |
Al final de la pujada del torrent arribarem a un nou camí que travessarem i seguirem recta, seguint les marques blanques i vermelles i en direcció, novament en baixada, cap al "torrent de l'Home Mort".
Tram pel torrent de l'home mort |
Al final de la pujada del torrent de l'Home Mort arribarem a la carretera B-231 i que travessarem en direcció a Pierola.
Pas per la carretera B-231 en direcció Pierola |
En aquest punt tenim una bonica vista i/o imatge de la muntanya de Montserrat.
Un cop travessada la carretera, continuarem en direcció a Pierola per un camí asfaltat; per aquest camí i passats uns 300 metres veurem com les marques blanca i vermella deixen l'asfalt i giren cap a la dreta i entren en un petit i curt corriol que ens estalvia un tram d'asfalt.
Corriol seguint el GR |
Aquest corriol ens portarà novament al mateix camí asfaltat i de seguida tornarem a deixar-lo tot seguint les senyals del GR fent un gir a l'esquerra per agafar un corriol que ens estalviarà un tram d'asfalt.
Corriol seguint el GR |
El corriol ens portarà novament al camí asfaltat; aquest ens portarà a passar el costat del petit nucli de masies de Pierola (dins del terme municipal dels Hostalets de Pierola).
Can Ponç i Can Ponç Vell a Pierola |
Deixarem enrere Can Ponç i de seguida entrarem a la Riera de Pierola, girant cap l'esquerra i en direcció a un altre petit nucli de masies de Pierola.
Cal Xic, Cal Peret de la Torre i Torre de Pierola |
En passar aquestes masies, deixarem la riera de Pierola i continuarem per un camí, a la dreta, que envolta la Torre de Pierola.
Riera de Pierola |
Aquest camí es conegut com a "camí de Pierola a Montserrat"; en envoltà la masia de la Torre de Pierola (masia recentment restaurada), comença una llarga i en alguns trams forta pujada.
Tram inicial de pujada del Camí de Pierola a Montserrat |
El començament d'aquesta pujada és un tram llarg i força pronunciat, per tant, cal anar pas a pas i fer petits descansos per agafar aire. Posteriorment el camí te algun tram pla i d'altres trams de pujada més curts i menys pronunciats.
Quan falta poc per arribar al final de la pujada (Serra Alta) encara és poden veure, a la dreta del camí i entre la vegetació que la cobreix, les restes de l'antiga ermita de Sant Cristòfol, avui en dia en un estat ruïnós.
Restes de l'ermita de Sant Cristòfol |
Passat Sant Cristòfol de seguida arribarem a la Serra Alta i final d'aquesta llarga pujada; davant nostra veurem la bonica estampa de tota la silueta de la muntanya de Montserrat.
A l'esquerra continua el camí de Pierola a Montserrat A la dreta cap al petit mirador de Montserrat |
El camí continua, ara en baixada, en direcció a l'urbanització de Can Dalmases (Brucs); seguint un corriol i les marques blanques i vermelles del GR-172, ens endinsarem pel mig del bosc fins a travessar un camí ample i just davant nostra veurem noves marques del GR pintades a les soques d'arbres i un corriol que continua baixant.
Corriol i marques del GR |
GR-172 |
En sortir de la zona boscosa i després d'una baixada, haurem d'anar girant cap a la nostra dreta, seguint un camí una mica més ample, per anar a trobar un camí o carrer asfaltat.
Camí asfaltat en direcció a l'urbanització Can Dalmases |
Continuarem per la carretera avall fins a entrar a la avinguda de Pierola, dins de l'urbanització Can Dalmases; seguirem per aquesta avinguda fins a arribar a una rotonda i continuarem per l'esquerra pel carrer Monestir i en direcció a un túnel que travessa per sota de l'autovia A-2; veurem algunes marques blanques i vermelles del GR.
Túnel sota l'autovia A-2 |
Travessarem pel túnel i un cop passat aquest creuarem al carrer per anar a buscar el carrer Girona.
Continuarem pel carrer Girona fins al final i seguirem per la dreta cap al carrer Lleida i seguidament el primer a l'esquerra pel carrer Tarragona fins arribar a una rotonda pel passeig de Ronda; per aquest continuarem fins a trobar un camí terrós a l'esquerra en direcció a Collbató (Sant Miquel - Monestir de Montserrat).
Camí a Collbató |
Pel "camí de Pierola" ens trobarem amb una gran alzina, segurament centenària, i que resta ben a prop de l'entrada al nucli antic de Collbató.
Alzina Grossa |
Pel camí de Pierola entrarem a Collbató; davant nostra veurem un rètol informatiu de diferents rutes alternatives per arribar al Monestir de Montserrat.
El GR-172 que ens ha portat fins aquí, en aquest punt deixarem de seguir-lo; ara seguirem una ruta alternativa que ens portarà cap a la "drecera de Fra Garí" i "camí de les bateries".
Aquest rètol informatiu està ubicat en el carrer de Pau Bertran i podem fer dues coses:
1) Al carrer Pau Bertran, davant del rètol informatiu, seguir la direcció del rètol, és a dir, cap a l'esquerra i girar pel primer carrer que trobarem, carrer Drecera i seguir per aquest fins a sortir de Collbató (NO marcat en el track del GPS), o be...
2) Al carrer Pau Bertran, davant del rètol informatiu, seguir per la dreta i seguidament i per unes escales pujar cap al carrer del Pujolet i seguint pujant per aquest fins a enllaçar amb el carrer Drecera i seguir per aquest fins a sortir de Collbató (SI marcat en el track del GPS).
Escales a Collbató |
Al final del carrer Drecera comença un camí pedregós en direcció a la Drecera de Fra Garí; a partir d'aquest punt les senyals que haurem de seguir seran les pintades en color blanc i groc (PR - Petit Recorregut).
Camí en direcció a la Drecera de Fra Garí |
Inicialment en aquest tram de camí pedregós veurem tant marques blanques i vermelles (GR) com marques blanques i grogues (PR); això es degut a que la senyal del GR fa una volta més gran però més suau cap al camí de les bateries, en canvi la senyal del PR va en direcció a la drecera de Fra Garí, que és una via més curta però a la vegada la seva pendent es força pronunciada; aquesta via no presenta cap dificultat tècnica, però en algun tram pot ser necessari ajudar-se de les mans per anar avançant; les vistes són espectaculars.
Marques del PR cap a la Drecera de Fra Garí |
Les marques blanques i grogues del PR en direcció a la Drecera de Fra Garí, en aquest punt, es desvien cap a la dreta i les seguirem fins arribar al camí de les Bateries.
Trams de la Drecera de Fra Garí |
Panoràmica |
De tant en tant podem fer una mirada enrere i veure boniques vistes; en la fotografia anterior i en dies molt clars es pot veure el Montmell i això fa que puguem tenir una idea des d'on venim.
Ermita de la Salut de Collbató |
Trams de la Drecera de Fra Garí Darrers passos entre la Drecera de Fra Garí i el Camí de les Bateries |
La Drecera de Fra Garí s'acaba i el corriol s'uneix al Camí de les Bateries o camí vell de Collbató a Montserrat; aquest és una mica més ample i sobretot molt més suau, amb trams de pujada o baixada, però molt agradables i senzills.
Camí de les Bateries o camí vell de Collbató a Montserrat |
Camí de les Bateries: A principis del segle XIX, quan la Guerra del Francès, per aquesta zona van ser instal·lats canons per part de les tropes Napoleòniques, en llocs estratègics del seu recorregut.
Una vegada acabada la Drecera de Fra Garí i incorporats al camí de les Bateries o camí vell de Collbató a Montserrat, aquest transita a mitja muntanya i va seguint el seu relleu, travessant alguns torrents.
Situats al camí de les Bateries, aquest te una continuada i lleugera ascensió i ens portarà a passar i travessar el Torrent de Santa Caterina o de la Font Seca.
Just al moment que hem travessat el Torrent de Santa Caterina, ens trobarem una bifurcació i un rètol informatiu.
Bifurcació a ermita de Sant Joan / Monestir Montserrat |
A l'esquerra el camí de la Font Seca ens portaria fins a la zona de Sant Joan i seguint recte (o a la dreta) continuarem pel camí vell de Collbató a Montserrat en direcció al Monestir; seguirem per aquest en direcció a Sant Miquel i Monestir.
El camí segueix pujant suaument en direcció al Pla de les Bateries i un cop passat aquest el camí fa una petit descens fins a creuar el torrent Fondo.
Passat aquest, el camí torna a tenir una lleugera pujada i creua el torrent de la Font dels Escolans.
Roques a la regió de les Magdalenes |
Passat aquest darrer torrent el camí segueix pujant suaument; pel camí trobarem una tanca de fusta, només oberta als senderistes (past tancat als vehicles a motor).
Tanca al camí vell de Collbató a Montserrat |
En arribar a aquesta tanca el camí te un desnivell inapreciable i de seguida arribarem al Pla dels Soldats, on trobarem un bifurcació, a l'esquerra en direcció a Sant Joan per un camí cimentat i de forta pujada i que NO seguirem i un altre, en baixada, seguint la direcció del rètol informació en direcció a Sant Miquel i Monestir.
Pla dels Soldats |
Seguirem camí avall i passarem pel costat de la Bassa de Sant Miquel, al torrent de les Àligues.
Bassa de Sant Miquel |
Més endavant i poc després passarem per l'ermita de Sant Miquel, a l'esquerra del camí i a partir d'aquest punt comença una baixada continuada i en algun tram més pronunciada.
Ermita de Sant Miquel |
En sortir de l'ermita de Sant Miquel el camí, ara ja sempre en baixada, és cimentat i força gravada per evitar possibles relliscades.
Aquest és el camí conegut com a Camí de Sant Miquel i ens portarà en uns deu minuts fins a l'esplanada del Monestir de Montserrat, punt final de la ruta.
Monestir de Montserrat |
Façana de l'església de Santa Maria de Montserrat |
La Moreneta |
Nota: A data d'avui, tota la ruta que s'explica en aquesta entrada és seguint els camins, carreteres, dreceres, passos, llogarets i pobles que és troben al llarg del recorregut i seguint sempre el millor camí, més fàcil i recte possible; podria donar-se que en el pas del temps hi poguessin haver-hi modificacions d'aquesta ruta, tant pels efectes de la pròpia natura o pels efectes de la ma de l'home.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
ANÈCDOTES DEL CAMÍ:
Un any es va fer aquesta tradicional caminada en el mes de Maig, però aquell any devíem estat una mica faltats d'enteniment que es va fer una segona vagada, concretament la descrita anteriorment en el mes de Juliol, "Marededéusenyor" que en vam fer d'imprudents, quina necessitat en teníem, però be la cosa va anar així.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
ANÈCDOTES DEL CAMÍ:
- Diferents rutes al llarg dels temps:
Al llarg dels anys han estat diferents les rutes que ens han portat de La Bisbal a Montserrat. La ruta aquí descrita ha estat la que més vegades s'ha fet i la que en les darreres edicions s'ha establert com la més fàcil, còmode i directa a Montserrat. Des de la primera edició fins a la darrera que es va fer (en la seva totalitat) l'any 2011, és van anar buscant els camins més idonis per tal d'aconseguir d'anar el mes recte possible, dons son molts els passos que cal fer. S'ha passat per vinyes a través, per carreteres, per camins, s'han travessat rases i torrents, pobles i llogarets...tots amb el seu encant i la seva, de vegades, dificultat, alguns agraïts i agradables i altres passats i desagradables. S'ha passat calor i fred, pluja i vent, cansament i butllofes, riures i també alguna que altre penúria.
Hem caminat per camins que ara amb costaria de recordar, d'altres que la petjada i el record fan que no s'oblidin. Com he dit, al llarg del temps la ruta s'ha anat modificant, en part gràcies a persones que hem anat coneixen i que ens han orientat de la millor manera possible en el nostra recerca...allò de que "preguntant es va a Roma", dons es veritat. No puc ni sabria descriure tots els llocs pels que hem passat, però en faré cinc cèntims: Des de que vaig fer la primera caminada i durant alguns anys, en sortir de La Bisbal passàvem pel camí ral i es travessava el torrent Mal i el Trancacantirs, cosa que avui es quasi be del tot impossible; també havíem dirigit les nostres passar per sobre de Guardiola de Font-rubí de camí cap a Sant Quintí de Mediona; per aquest tram del camí i més a prop de Guardiola, passàvem per una masia on la mestressa de la casa, una dona molt eixerida i de bon veure ens convidava any rere any (van ser 2 o 3 anys) a aigua fresca i fins i tot a alguna cosa una mica més forta; també aquesta mestressa ens va ensenyar un àlbum de fotografies seves (com en diuen avui un "book") on es mostrava prou coqueta i atractiva, amb alguna que altre transparència...ben animats continuàvem el camí; aquest camí ens portava fins a Sant Quintí de Mediona i aprofitàvem al passar per aquí per arribar-nos fins al Parc d'Oci i Natura de les Deus, on podíem fer un bany a les seves fonts i/o directament a la riera de Mediona, fent un bon dinar de restaurant i una migdiada ben agraïda; el camí ens portava fins a Canaletes i des d'aquí ja en el camí ja descrit; un dels darrers trams que varem incorporar va ser el que a continuació us explicaré.
- Toll del pel a pel:
És el nom que li vam donar a un indret que vam descobrir seguint les indicacions de gent que ens trobàvem i ens orientava i ajudava de la millor manera; el seu nom real es el "Salt de la Mala Dona", ja descrit en la ruta. Quan per primera vegada i varem passar no ens hi vam quedar, dons quedava una mica lluny i se'ns feia massa tard, però darrerament, sobretot quan es feia la ruta en èpoques estivals, fèiem parada aquí i baixàvem cap al toll d'aigua, per a fer-hi un bany... i tal com diu la cançó del Pets "pantalons curts i genolls palats", "després a la bassa tots nuets...", nosaltres també nuets (o quasi) de pel a pel ens trèiem la suor i el cansament amb un bon bany d'aigua fresca o més aviat a freda i a l'ombra i a la fresca dinàvem i fèiem la migdiada.
- Dos anys seguits amb pluja a Piera:
En dues edicions consecutives és va fer aquesta sortida i sense més incidència arribàvem a Piera, després d'una llarga caminada a passar la nit (normalment ho fèiem a una casa de colònies al costat de l'església de Santa Maria i que era regentada per monges); després d'una bona dutxa i d'un més que deliciós i copiós sopar, tocava el merescut descans i entre alguns roncs i grinyols de somiers dormien profundament, gairebé sense adornar-nos que aquella nit plovia i continuava fent-ho quan ens llevàvem de bon matí (sobre les 05:30, per esmorzar i a les 06:00 en punt començar la caminada fins a Montserrat); en aquesta situació i després d'una ràpida assemblea general decidirem deixar-ho corre i tornar cap a casa (Ferrocarrils Catalans de Piera a Martorell i d'aquí en tren cap a l'Arboç i cotxe fins a casa).
- Una edició caminant fins a Piera i tornar a casa a dormir:
La casa de colònies que regentaven les monges va tancar per obres i allò va suposar un problema difícil de resoldre, dons a Piera, no hi havia altre hostatgeria (antigament hi havia la Fonda La Cantina, però aquesta va tancar les portes i això ens va portar fins a la casa de colònies); així dons un any es va fer aquesta caminada anant fins a Piera el primer dia, un cop allí van tornar a casa (en cotxe) a dormir i l'endemà de bon matí, novament en cotxe fins a Piera, per continuar la caminada fins a Montserrat; evidentment això no podia ser la solució i en altres, de fet les darreres vegades, es va optar per a fer la caminada de La Bisbal a Sant Pere de Riudebitlles el 1er dia per a dormir i de Sant Pere a Montserrat el 2on dia; les dues darreres vegades es va fer la tradicional caminada de La Bisbal a Piera (de Piera a La Pobla de Claramunt amb els FFCC on hi ha hostatgeria i l'endemà al matí tornar a Piera amb els FFCC) i continuar fins a Montserrat; però, tampoc era la millor solució; de fet es va buscar una ruta alternativa i que anés de La Bisbal a La Pobla de Claramunt el 1er dia i el 2on dia d'aquí fins a Montserrat, però el problema era aquest 2on dia que el camí era massa llarg i a més es tenia que triar entre passar per la carretera del Brucs, tot envoltant la muntanya o be fer-ho pels camins i corriols de la muntanya, tot travessant-la però per trams difícils i sinuosos.
- Diferents èpoques fent el camí:
Han estat diferents les èpoques en que s'ha fet aquesta caminada; darrerament es va fer a la tardor, pels voltants de Novembre, per allò de no passar calor, però en els diferents anys va anar variant de dates; s'ha en les 4 estacions de l'any, principalment en la primavera i la tardor, però també s'ha fet alguna edició a l'hivern i que jo recordi només una a l'estiu, concretament en el mes de Juliol i no vulgueu saber la calor que van passar, tant que no el dinar ens va fer profit i l'aigua era un be de Déu, això si, calenta calenta.
- Dos cops en un any:
Una gran feina molt ben feta...que tothom qui vulgui fer-la tingui un bon camí
ResponElimina