SENAN - ELS OMELLS DE NA GAIÀ - VALLBONA DE LES MONGES
Camí Tarragoní de Sant Jaume
 |
| https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=f928c6b06b6aeb63f6024cb4f251cf46&3D=false |
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
Senan (abans conegut com a Senant, grafia oficial fins el 1983), és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà; geogràficament pertany a l'altiplà de la Segarra, però amb la divisió comarcal de 1936 va quedar integrada a la Conca de la Barberà.
Segons Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, el nom Senan podria provenir del nom personal germànic Sisnand, és per això que empren la grafia Senant.
Segons documents de l'any 1139, la població pertanyia al senyor Guerau de Granyera que el va cedir el 1167 al monestir de Montserrat. El monjos van construir allà un església i es va encarregar de repoblar la zona a finals del segle XII. Tanmateix, Senan quedava molt lluny del monestir benedictí el que complicava la seva administració. El 12 de novembre de 1264, l'abat Bertran va vendre el terreny al abat del monestir de Poblet, Arnau de Preixens. El domini de Poblet va finalitzar el 1811 després d'un decret emès per les Corts de Cadis.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, per l'avinguda Diagonal en direcció sud - Tarragona i continuar per la B-23; per aquest connectarem amb l'AP-7; deixarem l'AP-7 i continuarem per l'AP-2 en direcció a Lleida-Saragossa; deixarem l'AP-2 a l'alçada de Montblanc (sortida 9) i continuarem per la carretera N-240 en direcció a l'Espluga de Francolí; continuarem per la N-240 fins a veure la desviació a Senan, per la carretera T-232; haurem de fer 9 Km fins a entrar al poble de Senan.
Des de Tarragona, per la carretera T-11 en direcció a Reus per enllaçar amb la carretera C-14 en direcció a Alcaver i Montblanc; una vegada a Montblanc enllaçar amb la carretera N-240 en direcció a l'Espluga de Francolí i Lleida; continuarem per la N-240 fins a veure la desviació a Senan, per la carretera T-232; haurem de fer 9 Km fins a entrar al poble de Senan.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Etapa fàcil i sense cap problema
DISTÀNCIA DEL RECORREGUT: 8,57 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 18 minuts en total (1 hora i 46 minuts en moviment + 32 minuts aturat); 4,8 Km/h en moviment
POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: Senan (Conca de Barberà - Tarragona), Els Omells de Na Gaià i Vallbona de les Monges (Urgell - Lleida)
PUNT DE SORTIDA: Carrer Major de Senan, davant de l'església de Santa Maria
PUNT D'ARRIBADA: Plaça del Monestir a Vallbona de les Monges
PUNT MÉS ALT: Camí d'Espedrogues, passada la carretera T-232
PUNT MÉS BAIX: Al carrer de la Muralla a Vallbona de la Monges, en creuar la Riera de Maldanell
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats al carrer Major de Senan i davant de les escales que pugen en direcció a l'església parroquial de Santa Maria i davant de la Creu Pedra de la Santa Missió (1949), iniciarem la ruta entre Senan i Vallbona de les Monges.
 |
| Església de Santa Maria |
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE SENAN
Construïda
probablement durant el segle XIII-XV, està documentada des de l'any 1279. Els
drets de patronatge pertanyien al monestir de Santes Creus. Consta d'una única
nau coberta amb volta de canó apuntada. Originalment tenia un absis
semicircular, substituït després per una capçalera carrada. El portal s'obre al
mur de ponent, als peus de la nau, i està format per dues arquivoltes i un
guardapols exterior que acaben en una imposta suportada per dues columnes.
Aquestes no són les originals sinó que van ser incorporades en la restauració
de 1984. Es conserva una petita part de la decoració a la imposta, amb una
figura antropomòrfica, probablement un àngel.
 |
| Creu de Pedra |
Estava situada
originalment al raval de la Creu, al camí de l'Espluga de Francolí. Com tantes
altres creus de terme va ser destruïda l'any 1936 i només se'n va salvar el
capitell. aquest és octogonal i està esculpit amb figures humanes i traceria
gòtica. La creu va ser substituïda després de la guerra per una altra de ferro
forjat, de quatre braços.
Continuarem pel carrer Major en suau baixada i seguint les marques al terra en forma de rajoles amb la petxina típica del Camí de Sant Jaume de Compostela.
 |
| Carrer Major de Senan |
 |
| Carrer del Raval de la Font a Senan |
Aquest barri de Senan està format per un únic carrer del mateix nom i ens portarà a les afores del poble; al igual que el carrer Major, el carrer del Raval de la Font té al terra una línia amb algunes rajoles amb la senyal tradicional del Camí de Sant Jaume de Compostela.
 |
| Carrer del Raval de la Font |
En deixar la darrera casa del Raval, a l'esquerra del camí, veurem el primer rètol informatiu en direcció a Omells de Na Gaià i Vallbona de les Monges; en aquest rètol informatiu també veurem la marca blanca i vermella del GR-3 i que ens serà de gran ajuda al llarg del recorregut, dons coincideix amb l'itinerari fins a Vallbona de la Monges.
El camí ens portarà fins a una primera bifurcació sense senyalització; aquí haurem de girar a la dreta i tot seguit veurem, a l'esquerra del camí, un rètol informatiu.
De la bifurcació al rètol informatiu hi ha uns 16 metres aproximadament; aquí deixarem el camí ample i principal per continuar per un corriol o sender seguint la direcció a Els Omells de Na Gaià (3,4 Km) i Vallbona de les Monges (8,1 Km); en el pal de fusta del rètol informatiu també veurem pintada la marca blanca i vermella del GR.
El corriol o sender, en suau pujada, és estret i passa inicialment entre camps de conreu i més endavant pel mig d'una zona boscosa de pins i ens portarà novament fins a la carretera T-232 (la mateixa que haurem deixat en sortir del poble de Senan).
En arribar a la carretera veurem dos petits pals de fusta en cada vorera amb la marca pintada del GR i la senyal del Camí de Sant Jaume de Compostela.
Haurem de creuar la carretera, en molt de compte, dons no hi ha pas de vianants, i en direcció al pal de fusta del davant que ens orientarà correctament per continuar pel corriol que s'enfila, ara de forma més pronunciada, per la vessant de la Punta Alta, una muntanya de 673 metres situada a la nostra esquerra.
Per la vessant d'aquesta muntanya, una zona boscosa, anirem pujant per un terreny força desgastat i malmès, seguint el tram més fressat del corriol o sender (el tram està malmès degut a que per aquí transiten motos que desgasten i malmeten el terreny 😡).
Al final de la pujada el sender és situa en la zona coneguda com a "pla de la dona morta", una zona planera entre la zona boscosa i algun camp de conreu.
 |
| Sender al Pla de la Dona Morta |
Al final d'aquest corriol o sender ens situarem al Coll de Senan, just a la frontera entre les províncies de Tarragona, que deixarem enrere, per accedir a Lleida.
En aquest coll veurem dues senyals que marquen aquest canvi de províncies: una primera és una fita de pedra amb el nom gravat de "Província de Lleida" i "Província de Tarragona".
 |
| Província de Lleida / Província de Tarragona |
I una segona són els rètols informatius de trànsit que indiquen la comarca de l'Urgell (Lleida) i la comarca de La Conca de Barberà (Tarragona).
Al Coll de Senan hi ha la línia imaginària de divisió entre el terme municipal de Senan, a la comarca de La Conca de Barberà, dins de la província de Tarragona que deixarem enrere, per accedir al terme municipal d'Els Omells de na Gaià, a la comarca de l'Urgell, dins de la província de Lleida.
Deixarem la carretera T-232 i el Coll de Senan per continuar pel Camí d'Espedrogues seguint la direcció del rètol informatiu que veurem aquí, a Els Omells de na Gaià (2,6 Km ) i Vallbona de les Monges (7,3 Km).
 |
| Camí d'Espedrogues |
Per aquest Camí d'Espedrogues haurem de fer aproximadament uns 900 metres fins a arribar a una bifurcació; en aquesta bifurcació no hi ha cap rètol informatiu.
En la bifurcació haurem de continuar pel Camí d'Espedrogues que gira a la dreta, en baixada; en girar a la dreta, l'única senyal que veurem és una pintada, a la paret de la pedra del camí, amb la marca blanca i vermella del GR-3.
 |
| Camí d'Espedrogues |
Baixarem un tram per aquest camí i tot seguit ens situarem en una nova bifurcació on, a l'esquerra, veurem un rètol informatiu en direcció a Els Omells de na Gaià (1,3 Km) i Vallbona de les Monges (6 Km).
Seguirem la direcció del rètol, per la dreta en suau baixada; passats pocs més de 300 metres aproximadament, a la dreta del camí, veurem una marca pintada de blanc i vermell en la soca d'un pi; en aquest punt deixarem el Camí d'Espedrogues i continuarem per un corriol o sender que baixa pel mig del propi bosc d'Espedrogues; aquest tram de corriol té poc més de 200 metres aproximadament per un terreny força irregular.
 |
| Corriol al bosc d'Espedrogues |
Passats aquests 200 metres el corriol connecta amb un camí més ample, just on hi ha un petit pal de fusta amb la senyal del Camí de Sant Jaume i la marca pintada del GR-3.
Seguirem baixant per aquest camí, entre trams de bosc i de camps de conreu, que ens portarà a l'entrada del poble d'Els Omells de na Gaià.
 |
| Camí |
 |
| Els Omells de na Gaià |
Al final de la baixada i del camí de terra accedirem a un camí asfaltat que ens portarà a l'entrada del poble; a l'entrada del poble i situat a l'esquerra del camí hi ha un rètol informatiu, però actualment aquest està malmès i gairebé tirat al terra de la vorera.
Aquí girarem a la dreta, seguint la direcció del rètol informatiu, i accedirem al poble passant entre unes granges que precedeixen al carrer de la Font, el primer carrer del poble en suau pujada, gairebé com la majoria del carrers d'aquest poble (pujada o baixada). Al final del carrer de la Font girarem a la dreta per continuar pel carrer dels Germans Salla que ens portarà al carrer Major on també hi ha ubicada la plaça Major, seu de l'Ajuntament d'Els Omells de na Gaià.
 |
| Ajuntament a la Plaça Major + Campanar d'Església de Santa Maria |
Per sobre de l'edifici de l'ajuntament i situat al carrer major hi ha l'Església Parroquial de Santa Maria d'Els Omells de na Gaià.
 |
| Església de Santa Maria |
L'actual església
de Santa Maria està situada enmig del nucli urbà i va ser construïda al segle
XVIII per substituir l'antiga església gòtica, la qual al seu moment va
substituir la primitiva capella romànica, documentada des del segle XIII i que
devia estar emplaçada al cim del turó, prop del castell.
L'edifici actual es va iniciar l'any 1777 i es va enllestir l'any 1784 i sembla
que en la seva construcció es van utilitzar les pedres del castell, que ja es
trobaria en molt mal estat. Té una nau coberta amb volta de llunetes suportades
per cinc arcs torals i capelles laterals que està capçada amb un presbiteri
poligonal. La façana principal està construïda amb carreus ben escairats i
enfilats, mentre que les laterals són de maçoneria. El campanar és de planta
quadrada fins a l'alçada de la nau i vuitavat al tram superior. Pel que fa a la
portada, de tipologia clàssica, té una obertura d'arc rebaixat flanquejada amb
pilastres que sostenen un entaulament amb un fris de tríglifs i mètopes i un
frontó triangular amb una fornícula al centre del timpà.
Deixarem l'església de Santa Maria i continuarem pel carrer Major + esquerra carrer Vallbona que ens portarà a la part alta del poble i fins a la carretera L-220; un cop a la carretera, a l'esquerra, veurem un rètol informatiu en direcció a Vallbona de la Monges (4 Km).
 |
| Rètol a la carretera L-220 |
Seguirem pel voral de la carretera, amb precaució dons és molt estret i no té marge de protecció pels vianants, i haurem de fer uns 70 metres aproximadament fins a situar-nos a l'alçada d'un camí a la dreta de la carretera.
A l'inici d'aquest camí cimentat veurem una marca pintada de blanc i vermell del GR en el marge de pedra de la dreta i un pal de fusta amb la senyal del Camí de Sant Jaume a l'esquerra.
Aquest camí ens portarà tot seguit fins al cementiri d'Els Omells de na Gaià, al qual haurem d'envoltar per la seva dreta i continuar cap al seu darrera per un camí asfaltat que de seguida ens portarà a una cruïlla ben senyalitzada amb un rètol informatiu.
En aquesta cruïlla continuarem per la nostra dreta seguint la direcció del rètol informatiu a Vallbona de les Monges (3,7 Km) i seguint les marques pintades de blanc i vermell del GR-3.
Passats pocs més de 400 metres el Camí de les Planotes ens portarà a una nova bifurcació, també ben senyalitzada amb un rètol informatiu.
 |
| Camí de les Planotes |
En aquesta bifurcació girarem a l'esquerra, seguint la direcció del rètol informatiu a Vallbona de les Monges (3,2 Km) continuant per un camí de terra; aquí deixarem el Camí de les Planotes, camí asfaltat.
Aquest camí de terra, inicialment entre camps de conreu i més endavant entre trams de boscos de pins, després d'un llarg passeig, en final suau baixada, ens portarà fins a una bifurcació.
Uns 200 metres abans d'arribar a aquesta darrera bifurcació ens situarem a la línia de divisió entre el terme municipal d'Els Omells de na Gaià, que deixarem enrere, per entrar al terme municipal de Vallbona de les Monges.
En la bifurcació accedirem a un camí asfaltat, "Camí de les Borges Blanques" (segons mapa del ICGC), i en aquest punt no hi ha cap marca o senyal que ens orientí, però haurem de continuar per la nostra dreta seguint el tram asfaltat; pel Camí de les Borges Blanques només farem 100 metres fins a situar-nos davant d'un camí, a la nostra esquerra, ben senyalitzat amb un rètol informatiu i amb algunes pintades blanca i vermella del GR, així com la senyal vermella de la Ruta del Cister.
Deixarem el camí asfaltat per continuar per un camí de terra en direcció a Vallbona de les Monges (2,1 Km); aquest camí va passant entre camps de conreu, d'oliveres, de vinya i també entre petits boscos de pins.
Després d'un llarg passeig per aquest camí, aquest arriba a un punt on haurem de deixar-lo per continuar per una drecera, a la dreta del camí, senyalitzada amb un petit pal de fusta, marcat amb una pintada blanca i vermella del GR i de la senyal del Camí de Sant Jaume.
Per aquesta drecera només haurem de fer uns 30 metres aproximadament per accedir a un altre camí més ample i després de fer uns altres 30 metres aproximadament per aquest altre camí ens situarem en una bifurcació, aquesta vegada molt ben senyalitzada, amb un rètol informatiu, amb la marca blanca i vermella del GR pintada en una petit pal de fusta i unes pintades a unes roques amb típica fletxa groga del Camí de Sant Jaume i la marca vermella de la Rita del Cister.
En aqueta bifurcació girarem a la dreta passant entre un petit bosc de pins a la dreta i una parada de ceps a l'esquerra; aquest camí comença a baixar en direcció a la zona coneguda com a "Obaga del Bosquets".
De seguida arribarem a una bifurcació senyalitzada amb un rètol informatiu i el seguirem girant a l'esquerra i en direcció a Vallbona de les Monges (0,9 Km).
 |
| Camí dels Bosquets |
En aquesta bifurcació coincideixen el Camí Tarragoní de Sant Jaume, ruta que estem fent actualment i el Camí Cistercenc de Sant Jaume, que ve de Poblet, L'Espluga de Francolí i Montblanquet. Amb dues rutes arriben conjuntament fins a Vallbona de les Monges.
A partir d'aquesta bifurcació seguirem el Camí del Bosquet, un camí en suau i gairebé constant baixada i que ens portarà fins a la Creu del Calvari, una creu de pedra datada l'any 1950.
 |
| Creu de Pedra |
Que són o eren les Creus de la Santa Missió?
La Santa Missió era un conjunt de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que eren fetes amb una durada aproximada de deu o quinze dies, en una parròquia o localitat per un o varis sacerdots, anomenats missioners, per tal d'adoctrinar els fidels en el decurs d'unes jornades.
Aquesta Creu de Pedra està situada a la zona de la Obaga dels Bosquets i a tocar de la població de Vallbona de les Monges.
En aquesta ubicació podrem veure una bonica estampa del poble de Vallbona de les Monges i del seu Monestir Cirstercenc.
 |
| Vallbona de les Monges |
Deixarem aquest indret per continuar baixant fins que el Camí dels Bosquets ens portarà al seu final, just a tocar d'una primera casa aïllada del nucli de població de Vallbona de les Monges; en aquest punt deixarem el camí de terra per continuar per un camí asfaltat; aquí també veurem, a la nostra esquerra, un nou rètol informatiu en direcció a Vallbona de les Monges (0,5 Km).
Seguirem el camí asfaltat i aquest ens portarà a les portes d'entrada a Vallbona de les Monges; abans d'entrar-hi el camí creu la Riera de Maldanell, una riera que travessa el nucli de població i que acostuma a estar sec.
Accedirem a Vallbona de les Monges seguint un darrer grups de rètols informatius situats a l'esquerra del camí i pel carrer de la Muralla.
Seguirem pel carrer Major, on en l'inici d'aquest carrer podrem veure una rajola clavada al terra amb la marca de la Ruta del Cister.
 |
| Ruta del Cister |
Seguint el carrer Major passarem per davant de la porta principal d'entrada al monestir, que s'hi accedeix a traves una doble escala.
Al carrer Major també podrem veure les restes de les antigues arcades que conformaven el monestir.
 |
| Carrer Major |
Vista de les arcades
gòtiques que conformaven la part del complex del monestir de Santa Maria de
Vallbona. Degut al Concili de Trento, entre els anys 1545 i 1563, les monges del
monestir van cedir una sèrie d’espais i estances per a allotjar els habitants
del dissortat poble de Montesquiu. Per aquest motiu, la vila de Vallbona de les
Monges acabà configurant-se en l’entorn estructural de les instal·lacions del
gran monestir.
Continuarem pel carrer Major fins a trobar una escales, a la dreta, i que pugen fins a la Plaça del Monestir.
 |
| Exterior de l'Església de Santa Maria Plaça del Monestir |
Façana principal
de l’església major del Monestir de Santa Maria. Hi destaca la portada d’accés
a l’església romànica, amb un notable timpà, ricament esculpit. Destaquen gran finestrals
gòtics - segle XIV – de la nau principal
de l’església, i també alguns sarcòfags monumentals, que contenen alguns
senyals heràldics de notable antiguitat i interès dins el conjunt de l’heràldica
catalana medieval.
A la Plaça del Monestir donarem per acabada la ruta entre Senan i Vallbona de les Monges.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
