CERVERA A TÀRREGA
Camí Català de Sant Jaume
Camí Català per San Juan de la Peña
 |
| https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=f928c6b06b6aeb63f6024cb4f251cf46&3D=false |
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra. La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental, com són el castell (segle XI), l'església de Sant Pere el Gros (segle XI), el recinte emmurallat (segle XVI), la parròquia de Santa Maria (segles XIV-XV), l'edifici de la Paeria (segles XVII-XVIII), la Universitat (segle XVIII), els nucli històric i els castells del nuclis agregats de Castellnou d'Oluges, la Prenyanosa i Malgrat.
El terme de Cervera ja apareix en documents del segle XI. Probablement prové del llatí Cervaria, "terra de cérvols".
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, sortida per l'avinguda Diagonal en direcció Tarragona; B-23 fins a sortida 5B en direcció a Lleida A-2; continuar per aquesta fins a la sortida 523 a l'alçada de Vergós; continuar per carretera N-IIa fins a l'entrada a Cervera
Des de Tarragona, sortida per plaça Imperial Tàrraco per la N-340 fins rotonda i seguir dreta (altres direccions) i seguir fins següent rotonda i continuar girant esquerra (altres direccions); seguir T-11a Reus fins següent rotonda; seguir dreta A-27 totes direccions-Camp de Tarragona; seguir B-27; continuar per la N-240 en direcció a Montblanc fins a rètol a Montblanc direcció dreta per la C-14 a Tàrrega i Andorra; arribar fins a Tàrrega i accedir a la A-2; sortida per la 517 Agramunt-Cervera i continuar per la carretera L-303 fins a Cervera
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Ruta de senderisme fàcil
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 12,13 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 43 minuts en total (2 hores i 14 minuts en moviment + 29 minuts aturat); 5,4 Km/h en moviment
POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: Cervera (Segarra), terme municipal de Granyanella (Segarra), El Talladell (terme municipal de Tàrrega) i Tàrrega (Urgell)
PUNT DE SORTIDA: Plaça Major de Cervera, davant de l'edifici de la Paeria
PUNT D'ARRIBADA: Plaça Major de Tàrrega, davant de l'església de Santa Maria de l'Albà
PUNT MÉS ALT: Plaça Major de Cervera
PUNT MÉS BAIX: Plaça Major de Tàrrega
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats a la plaça Major de Cervera, davant de la façana principal de la Paeria (casa consistorial de Cervera), iniciarem la ruta entre Cervera i Tàrrega.
 |
| Plaça Major |
La Plaça Major fou el centre polític i econòmic de Cervera des de la Baixa Edat Mitjana. Aquest emplaçament també era conegut com la Plaça del Blat, perquè, des de 1356, era obligatori descarregar-hi tot el cereal que es portava a la vila per vendre. El mercat i la fira actual també se celebren en aquest punt i en els espais adjacents. Un d'aquests espais era la Sebolleria, que es troba a la part posterior de l'absis de l'església de Santa Maria i deu al seu nom al fer d'ocupar una zona on eren enterrats -"sebollits"- els fidels de l'antiga parròquia. L'edifici de la Paeria (segles XVII-XVIII) presideix la plaça i és la seu del govern municipal. Darrera s'aixeca el cojnut gòtic de Santa Maria, on destaca la figura del campanar, construït a imatge del de la Seu lleidatana (segle XV). Les importants reformes urbanístiques que es produïren al segle XVIII, coincidint en l'erecció de la Universitat, donarem a l'indret l'aspecte actual. La font monumental fou bastida a mitjan segle XIX, amb motiu de la canalització d'aigües des de Vergós Guerrejat.
 |
| La Paeria i font |
MÈNSULES DELS BALCONS DE LA PAERIA DE CERVERA
A la façana principal de l'edifici de la Paeria destaquen les mènsules situades sota de cada un dels tres balcons; cada grup representa les virtuts que tenien que tenir els comerciants en el mercat, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó.
El Balcó de la dreta de la façana representa al propi mercat
- El primer personatge està mirant les mercaderies
- El segon personatge ensenya la llegua
- El tercer personatge simbolitza el mal de cap que representa ser un bon comerciant
- El quart personatge ensenya les dents i simbolitza la possibilitat de perdre'ls quan es tracta de fer negocis
- El cinquè personatge és un camàlic o bastaix, persona que té per ofici transportar coses de pes al coll
El Balcó central representen els cinc sentits corporals
- Un personatge s'aguanta les seves olleres, representant la vista per a no perdre el mínim detall dels intercanvis
- Un altre personatge es toca l'orella per no perdre cap noticia que li pugui representar un guany
- La figura del mig representa el gust, de manera poc representativa
- L'olfacte es representa amb un home que es toca el nas, ja que és la intuïció per veure on hi ha guanys
- També apareix el tacte, amb l'home que s'estira la barba i s'ho pensa bé
El Balcó de l'esquerra de la façana és dedicat a la presó
- Atès que l'ampliació de la façana va ser feta per allotjat instal·lacions de presó, hi està representada una víctima, amb bossa buida mentre crida
- També surt el carceller, que porta les claus de la presó
- Veiem un lladre, que ha estat emmanillat
- També veiem un delinqüent, que és transportar a la presó amb els braços lligats darrere
- El cinquè personatge, apareix amb el dits a la boca, és el que ha advertit d'un robatori xiulant
Deixarem la plaça Major i continuarem pel carrer de Sant Domènec (mirant la façana de la Paeria, el carrer de la nostra dreta), en direcció a l'església de Santa Maria; al terra d'aquest carrer començarem a veure algunes petxines clavades al terra que ens orientaran en la sortida de Cervera.
 |
| Lateral de l'Església de Santa Maria |
 |
| Església de Santa Maria |
És una església gòtica amb elements romànics. Consta de tres naus, amb capelles laterals entre els contraforts. La nau central és formada per tres trams quadrats, i les laterals, més baixa, per trams de mig quadrat. L'absis es poligonal i disposa d'un deambulatori amb vuit capelles radials. Les naus estan separades per pilars de secció octogonal, amb columnes adossades, que sostenen la volta de creuaria. El 1588 es va construir una cripta sota de l'altar major. El 1821 es va fer una reforma molt important, quan es va enderrocà la façana i se'n construí una de neogòtica en una posició més avançada, la qual cosa permeté l'allargament de les naus en dos trams més a la construcció de noves capelles i del cor elevat. El campanar, situat entre l'extrem del braç esquerra del creuer i la part posterior de la casa de la ciutat (Paeria), és una construcció de planta octogonal amb amplis finestrals gòtics amb decoració calada al darrer pis, que és rematat per un fris d'aquestes tribulacions. Al damunt hi ha un petit cos cobert amb una cúpula, que allotja les campanes. Al final del segle XV s'hi instal·là el primer rellotge mecànic.
Continuarem pel carrer de Sant Domènec, en suau baixada, que ens portarà a la plaça de Sant Domènec, on haurem d'anar girant a la dreta, gairebé 180º, per continuar pel carrer de Sant Magí; alguna senyal groga pintada ens pot orientar. Al carrer Sant Magí ens portarà a passar pel costat de la capella de Sant Magí, situada a la plaça de Sant Magí.
 |
| Capella de Sant Magí |
La Capella de Sant Magí de Cervera és un temple de petites dimensions i força modest pel que fa a la seva concepció. És una senzilla construcció del segle XVIII d'una sola nau coberta amb tres trams de volta de canó amb llunetes i amb cambril a la part posterior de l'altar major, d'acord amb el caràcter devocional que ha generat i genera encara la imatge del sant de la Brufaganya que es venera en aquesta església des de l'any 1790. La construcció del temple sembla obeir, d'aquesta manera, a la voluntat de tot un barri, però hem de pensar que també aniria lligada de forma intrínseca a la presencia dominicana de Cervera i a les grans reformes que es realitzaren durant el segle XVIII al convent dels dominics.
Deixarem la plaça de Sant Magí i continuarem pel mateix carrer que, de seguida, ens portarà a la carretera L-214 o avinguda de Vallfogona; en arribar a la carretera girarem gairebé 180º a l'esquerra i continuarem pel voral esquerra de la carretera; cal anar en molt de compte, dons aquest voral es molt estret i para aquí passen vehicles a motor. Per aquesta carretera haurem de fer un tram d'uns 700 metres aproximadament.
Passats el primers 250 metres aproximadament veurem, a l'esquerra de la carretera, un primer rètol informatiu en direcció a Tàrrega (12 Km).
 |
| Carretera L-214 |
Seguirem per la carretera i passarem pel costat del rètol que indica que estem deixant el nucli de Cervera.
Més endavant la carretera ens conduirà fins a situar-nos al costat de les restes i runes de l'ermita de Santa Magdalena, que veurem situada a la dreta de la carretera.
En aquest punt haurem de creuar la carretera, en molt de compte, i continuar pel Camí Ral, camí de terra que passa per davant de l'ermita de Santa Magdalena; en l'inici d'aquest camí, a la nostra esquerra, veurem un rètol informatiu en direcció al Talladell i Tàrrega.
 |
| Ermita de Santa Magdalena |
L'església de Santa Magdalena de Cervera és una obra gòtica de finals del segle XIV, de la qual avui en dia només en queda la part exterior, força malmesa, i un tros de cúpula de l'interior. Actualment amenaça ruïnes. L'església era d'una sola nau de tres trams i un absis poligonal amb contraforts. L'accés sota un doble arc apuntalat amb timpà, que contenia, amb peanya i dosser, la imatge desapareguda de Santa Magdalena. L'única coberta que es conserva actualment és la de l'absis, en volta de creuaria, del mateix tipus que devia de tenir la nau.
 |
| Rètol informatiu a l'inici del Camí Ral |
Seguirem pel Camí Ral per un tram de camí força planer i molt còmode per avançar; a l'esquerra del camí veurem la planta depuradora municipal de Cervera; de seguida el camí ens portarà a una primera bifurcació, on haurem de continuar pel camí de l'esquerra; en la intersecció dels dos camins veurem una senyal groga pintada que indica la direcció a seguir.
 |
| Camí Ral |
Un mica més endavant el camí passa pel costat de la Masia del Trilla, situada a l'esquerra del camí i que queda mig amaga per arbres i vegetació.
La major part del recorregut transita entre camp de sembrats a banda i banda; la majoria de camps de l'esquerra del camí són coneguts com a "les planes" i entre aquestes planes transita serpentejant el Riu d'Ondara, que no veurem, dons queda amagat entre els camps de correu.
Per aquest riu antigament hi havia una sèrie de molins que utilitzaven la força de l'aigua per fer rodar la seva roda i produir farina; a la nostra esquerra anirem veien algunes construccions, com ara, el Molinet de Cervera, el Molinet de Granyella, el Molí de Fosses, Molí de Sant Per, Molí de la Torre, Molí de Fonolleres, Molí de vent de Cal Gassol, Molí Panós....
A l'alçada de les restes del Molinet de Granyera, enmig d'un camp a la nostra esquerra, (com a punt de referència hi ha un camí a l'esquerra), ens situarem a la divisió territorial entre el terme municipal de Cervera, que deixarem enrere i el terme municipal de Granyanella pel que començarem a transitar.
 |
| Esquerra Molí de Granyena |
 |
| Camí Ral |
Més endavant haurem de creuar una cruïlla d'un tram de camí asfaltat que uneix el nuclis de població de Granyanella, que dona nom al terme municipal i la Curullada, capital del municipi; aquest terme també inclou el nuclis de Fonolleres, La Mora i Tordera. En creuar la carretera, a la dreta, veurem un rètol informatiu en direcció a Fonolleres i Tàrrega.
Passats uns 1250 metres aproximadament ens situarem a una nova bifurcació, on, a l'esquerra del camí, hi ha un nou rètol informatiu en direcció al Talladell i Tàrrega; en aquest punt haurem de continuar pel camí central, en línia recta, seguint la indicació del rètol informatiu.
El camí de l'esquerra ens portaria al Molí de la Torre o Torre de Saportella, un dels molins que es poden veure al llarg del camí.
Passats aquest punt, de seguida, passarem per una cruïlla i haurem de continuar el línia recta, seguint el mateix camí Ral; el camí de la dreta ens portaria al poble de Fonollosa que ja tindrem davant nostre.
Aproximadament uns 350 metres més endavant ens situarem en una nova bifurcació, on hi ha un pal de fusta amb la senyal groga del camí de Sant Jaume; a la dreta, i sobre un petit turó, queda el poble de Fonolleres, al que no accedirem, si no és del tot necessari.
 |
| Camí Ral al pas pel poble de Fonolleres |
Fonolleres és un poble del municipi de Granyanella (La Segarra). Està situat en un tossal, a la dreta del riu d'Ondara, dominat pel Castell de Fonolleres. La seva església parroquial, Santa Maria de Fonolleres, és esmentada ja el 1118, i és sufragània de la de Sant Pere de la Curullada.
El camí de terra ens portarà fins a trobar el camí asfaltat, just davant de l'entrada que accedeix al poble de Fonolleres; en aquest punt i situat a l'esquerra del camí hi ha un rètol informatiu; també a l'esquerra del camí hi ha el Molí de Fonolleres.
(es tracta d'un antic molí fariner que rebia l'aigua del riu d'Ondara. Actualment s'ha adaptat com a habitatge sense conservar l'estructura o peces de l'antic molí).
Deixarem enrere Fonolleres i seguint el Camí Ral, ara asfaltat, aquest ens portarà fins a una doble bifurcació; la primera, seguirem recta, deixant a l'esquerra el Camí d'accés al petit nucli de població de La Mora.
 |
| La Mora |
Passat aquest camí a La Mora i també a l'esquerra del camí veurem un rètol informatiu en direcció a Talladell i Tàrrega.
Unes passes més endavant, però en el costat dret, hi ha situada una bàscula industrial, coneguda com la "bàscula del quatre camins". En passar aquesta bàscula estarem davant de la segona bifurcació i haurem de continuar en línia recta, seguint el Camí Ral.
Aquesta bifurcació fa de línia imaginària de divisió entre termes municipals, per tant, aquí deixarem enrere el terme municipal de Granyanella i entrarem al terme municipal de Tàrrega.
Continuarem pel Camí Ral asfaltat, sense deixar-lo en cap moment, i després de caminar uns 1000 metres aproximadament arribarem a l'alçada del pont que travessa sobre el Canal Segarra-Garrigues.
 |
| Canal Segarra-Garrigues |
 |
| Avançant pel Camí Ral |
Quan encara haguem fet 200 metres aproximadament després de deixar el canal, ens situarem en una cruïlla, on a la dreta del camí veurem un rètol informatiu en direcció a Tàrrega (2,5 Km).
Seguidament el camí passa pel costat, primer d'una granja, que veurem a la nostra esquerra i unes poques passes més endavant i a la dreta del camí el cementiri del Talladell.
Continuant pel Camí Ral asfaltat, passats uns 450 metres aproximadament entrarem al poble del Talladell, situat dins del terme municipal de Tàrrega.
 |
| El Talladell (Urgell) |
Entrarem a El Talladell pel carrer del Forn que ens portarà fins a la plaça del Freginal; aquí veurem un rètol i el seguirem, per l'esquerra, en direcció a l'església; accedirem a la plaça de Gassol i seguidament continuarem pel carrer Major.
 |
| Carrer Major |
El carrer Major ens portarà fins a la plaça Major, on resta ubicada l'església parroquial de Sant Pere.
 |
| Església de Sant Pere |
El 1684 es daten l'inici de les obres de construcció d'aquesta església. És una església de planta basilical de creu llatina amb capelles laterals. La capella lateral del costat esquerra és dedicada a l'advocació de la Mare de Déu del Roser i coronada per un esvelt cimbori. L'absis de l'església és recte i tota la nau central es troba coberta per una senzilla volta de canó. La façana principal i el campanar són de pedra tallada, presentant gran simplicitat en les seves formes mancades d'elements decoratius. El campanar és de planta quadrada, de dos cossos d'alçada i a l'últim cos, a banda i banda, s'obre un gran finestral longitudinal d'arc de mig punt on se situen les diferents campanes.
Deixarem la plaça Major i continuarem pel carrer Major que ens portarà a les afores del poble; el carrer Major s'acaba al final de la darrera casa del poble, on ens situarem en una bifurcació i on veurem un rètol informatiu situat a la dreta del camí.
 |
Continuarem en línia recta pel Camí de Tàrrega a El Talladell, seguint la direcció del rètol informatiu a Tàrrega (2,5 Km); aquest tram de carretera o camí té, al seu voral dret, una zona de protecció per a vianants i que ens portarà fins a l'entrada de Tàrrega.
Uns 500 metres més endavant i situada a la dreta del camí, veurem l'ermita de la Mare de Déu del Pedregal i una creu de pedra.
En aquest indret hi havia a l'edat mitjana un monestir cistercenc, fundat l'any 1176. Va gaudir de gran prosperitat, gràcies a les nombroses donacions, durant el segle XIII. Posteriorment va inicià una lenta decadència fins que es va extingir l'any 1604. L'ermita actual es va construir l'any 1875 aprofitant les restes romàniques i gòtiques de l'antic cenobi que s'havien salvat de l'espoli i de una riada esdevinguda l'any anterior.
De seguida aquest tram de camí ens portarà a l'entrada de Tàrrega; entrarem al nucli de població per l'avinguda de la Generalitat una llarga avinguda que ens portarà fins a una glorieta on divideix aquesta avinguda en dos carrers i aquí tenim dues opcions:
- Seguir per la dreta continuant pel carrer de Comabruna
- Seguir pel carrer de l'esquerra, carrer de Jacint Verdaguer; aquesta opció és la que marca un petit rètol amb la fletxa groga del Camí de Sant Jaume, que és situada en l'inici de la glorieta
 |
| Avinguda de la Generalitat |
Ambdues opcions són vàlides per continuar en direcció al centre de Tàrrega; en el mostra cas escollirem la primera opció, per tant, seguir pel carrer de Comabruna que de seguida ens situarà a la plaça del Carme; al final d'aquest carrer i situat a la seva esquerra i fent cantonada a la plaça hi ha ubicat el Convent del Carme.
 |
| Convent del Carme |
Els Carmelites, provinents del convent de Manresa, arribaren a Tàrrega l'any 1364, quan es fundà el primer convent targarí o posteriorment l'església, dedicada a la Mare de Déu del Carme. Tant l'església com el convent han estat reconstruïts després de les devastacions de la guerra civil catalana (1462-1470), la guerra del francès (1808-1814), l'abandó durant el Trienni Laboral (1820-1823) i la persecució religiosa de 1936 a 1939. La darrera restauració del convent es dugué a terme l'any 1964 i la de l'església, l'any 1907. L'església té com a titular la Mare de Déu del Carme i, des de l'any, 2007, també els Beats Màrtirs Carmelites, els dotze religiosos de la comunitat targarina víctimes de la persecució religiosa del anys 1936-1939, que foren beatificats a Roma, el 28 d'octubre de 2007. Ara, el convent, és una residència geriàtrica per a la gent gran.
Al final de carrer de Comabona girarem a l'esquerra i passarem per davant del Convent del Carme i continuarem fins al primer pas de vianants que ens permetrà creuar la carretera o carrer de Joan Maragall.
 |
| Carrer Joan Maragall + plaça del Carme + plaça Anselm Clavé |
Creuarem pel pas de vianants i en situar-nos a l'altre vorera podem continuar tant per l'esquerra com per la dreta; a l'esquerra farem uns pocs passos i girarem a la dreta per pujar unes escales que ens portaran a la plaça Anselm Clavé; per la dreta farem uns pocs passos i girarem a la dreta per situar-nos també a la plaça Anselm Clavé.
Deixarem aquesta darrera plaça i continuarem pel carrer d'Agoders; en l'inici d'aquest carrer podrem tornar a veure les senyals grogues del Camí de Sant Jaume. Aquest carrer ens portarà fins a la plaça Major de Tàrrega on resta ubicada l'església de Santa Maria de l'Alba i la seu de l'Ajuntament.
 |
| Plaça Major |
Plaça medieval del
segle XVIII. És una plaça irregular, però tendint cap a una estructura trapezoidal. Destaquen la seu de l’Ajuntament, també l’església de Santa Maria de l’Alba i
una Creu de Pedra o Creu de terme del Pati.
 |
| Església de Santa Maria de l'Alba |
Del segle XII, va
ser objecte d’importants reformes durant els segles XIII i XIV, com ara un
cloquer i d’una portalada gòtica, amb les figures dels 12 apòstols esculpits
als brancals. L’any 1672 la caiguda del campanar damunt del temple va obligar a
construir una nova església. Consta de nau central amb capelles laterals,
cúpula i cimbori, decorada amb frescos. El campanar de planta quadrada i torre
vuitavada és de gran alçada i acull un important nombre de campanes. La façana
es va concloure a principals del segle XX, amb la instal·lació a la portada
d’un conjunt decoratiu barroc.
 |
| Creu de terme del Pati |
La part del nus de la creu és l’únic que es conserva de la creu original (fou abatuda el 20 de març de 1862 per un forta tramuntana. Està sostinguda damunt un sòcol vuitavat on s’aixeca un llarg fust que sosté una corona de gran elegància, formada per vuit costats, en els que es pot observar vuit personatges identificats com a sants. Totes les figures del nus estan sostingudes per una cornisa, sota de la qual hi ha esculpits quatre escuts entre motius florals. Aquests escuts representant el trigrama de Crist, un animal, una cabaneta i una serra. De les figures s’identifiquen les de Sant Pau, Sant Miquel, Santa Llúcia i Santa Bàrbara. Cal destacar la figura de Sant Miquel, que sembla el protagonista del motiu iconogràfic, ja que és representant com a cavaller matant un drac.
A la plaça Major i davant de la façana principal de l'església de Santa Maria de l'Alba donarem per acaba la ruta entre Cervera i Tàrrega.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
