BELL-LLOC D'URGELL A LLEIDA
Camí Català de Sant Jaume
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
Bell-lloc d'Urgell és un municipi situat a la comarca del Pla d'Urgell, dins de la província de Lleida. El poble i el seu terme municipal han estat lloc de pas des de temps immemorials. Els primers rastres humans localitzats són de la primera edat del ferro i arriben fins a l'època romana. El nucli antic es configurà al voltant de l'actual carrer Major, que és on trobem les cases més antigues del poble. La dada històrica més antiga en què apareix per primera vegada el nom de Bell-lloc correspon a l'Ordenació de l'església catedral de Lleida, feta l'any 1168.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, sortida per l'avinguda Diagonal en direcció a Tarragona; B-23 fins a la sortida 5B en direcció a Lleida A-2, continuar per aquesta fins a la sortida 477 Bell-lloc / Bellvís; continuar per la carretera LV-3311 en direcció a Bell-lloc i passats uns 1500 metres entrarem al poble de Bell-lloc d'Urgell.
Des de Tarragona, sortida per la plaça Imperial Tàrraco per la N-340 fins rotonda seguir dreta (altres direccions); seguir T-11 a Reus fins a la següent rotonda; seguir dreta A-27 totes direccions-Camp de Tarragona; seguir per la B-27; continuar per la N-240 en direcció a Montblanc fins a rètol a Montblanc direcció dreta per la C-14 a Tàrrega i Andorra; passat Tàrrega entrar a l'A-2 en direcció a Mollerussa i Lleida; continuar per l'A-2 fins a la sortida 477/ Bell-lloc / Bellvís; continuar per la carretera LV-3311 en direcció a Bell-lloc i passats uns 1500 metres entrarem al poble de Bell-lloc d'Urgell.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DE LA RUTA: Fàcil. No té cap dificultat
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 15,03 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 2 hores i 47 minuts en total (2 hores i 34 minuts en moviment + 13 minuts aturat); 5,9 Km/h en moviment
POBLACIONS I COMARQUES DE PAS: Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), Alcoletge i Lleida (Segrià)
PUNT DE SORTIDA: Plaça de Catalunya a Bell-lloc d'Urgell
PUNT D'ARRIBADA: Plaça de Sant Joan, davant de l'església de Sant Joan Baptista de Lleida
PUNT MÉS ALT: Carrerada d'Alcoletge després de passar el pont sobre l'autovia A-2 i abans d'entrar al polígon industrial del Segre
PUNT MÉS BAIX: A la partida Fontanet, a tocar del riu Segre, en entrar a Lleida
RECOMANACIONS:
ITINERARI:
Situats a la plaça de Catalunya de Bell-lloc d'Urgell i en direcció al carrer d'Urgell, iniciarem la ruta.
 |
| Plaça de Catalunya |
Continuarem pel centre del poble pel carrer Pau Casals + (e) carrer de la Milà fins arribar a una rotonda o Plaça Lluis Companys + carrer de la Via Fèrria; aquí creuarem les vies del tren (Barcelona - Lleida per Manresa) + (e) continuar pel carrer de la Via Fèrria; en arribar al primer carrer a la (d) girarem per continuar pel carrer Vilanova de la Barca + (e) carrer del Rosers + Camí d'Alcoletge; en arribar a la primera bifurcació, ja a les afores del poble, continuarem per l'esquerra, Camí de Bell-lloc d'Urgell a Alcoletge; en aquest punt veurem un rètol informatiu amb la senyal en direcció a Lleida.
 |
| Camí de Bell-lloc d'Urgell a Alcoletge |
Aquest camí, més endavant, ens portarà fins el pont que creua sobre l'autovia A-2; en creuar el pont, a la dreta de l'autovia, veurem el Pantà del Gimferrer que és utilitzat per regar els camps del voltant.
Passat el pont i situat a la nostra esquerra veurem un rètol informatiu en direcció a Lleida.
Una mica més endavant i situat a l'esquerra del camí i a la zona de "lo secanet", veurem un altre Pantà utilitzat pel regadiu de la zona.
Tot seguit el camí arriba a una bifurcació i aquí haurem de continuar pel camí de l'esquerra, indicat per alguna senyal groga del Camí de Sant Jaume i per un rètol informatiu en direcció a Lleida.
 |
| Dreta Camí de Bell-lloc d'Urgell a Alcoletge Esquerra Camí del Secanet |
En la bifurcació deixarem el Camí de Bell-lloc d'Urgell a Alcoletge que segueix per la dreta i continuarem pel camí de l'esquerra, Camí del Secanet.
Seguirem per aquest camí, planer i còmode, que ens portarà fins a un nou Pantà, aquest cop situat a la dreta del camí i a la zona del Pla del Sastre.
 |
| Camí del Secanet i Pantà a la zona del Pla del Sastre |
De seguida el camí ens situarà a una cruïlla i haurem de continuar en línia recta pel propi Camí del Secanet; un rètol informatiu a l'esquerra ens orientarà en direcció a Lleida.
En creuar aquesta cruïlla deixarem enrere el terme municipal de Bell-lloc d'Urgell i accedirem al terme municipal de Lleida (Segrià).
Més endavant el camí ens portarà fins a una nova bifurcació, ben senyalitzada amb una rètol informatiu; aquí haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra en direcció a Lleida.
En girar a l'esquerra comença el Camí de les Roquetes; no gaire més endavant ens situarem en un altre bifurcació; haurem de continuar pel camí de la dreta, seguint la fletxa groga que veurem pintada al peu d'un rètol informatiu, però que no té cap informació.
 |
| Camí de les Roquetes |
Un curt tram més endavant el Camí de les Roquetes ens portarà a un altre bifurcació i aquí haurem de continuar pel camí que gira a l'esquerra, Camí de Lleida a Bellvís.
En aquesta darrera bifurcació també veurem un rètol informatiu i el seguirem, tal i com s'ha esmentat, pel camí de l'esquerra en direcció a Lleida.
Aquest mateix rètol informatiu té una informació addicional referent a l'Albert del Pelegrí del Camí de Sant Jaume situat al poble d'Alcoletge; per anar-hi haurem de continuar per la dreta, seguint el Camí de Les Roquetes.
El Camí de Lleida a Bellvís ens portarà a creuar el Camí dels Alamús, un camí asfaltat, i seguidament accedirem a la urbanització de Miralbó - les Roquetes.
En deixar les darreres cases de la urbanització haurem de creuar el Camí d'Artesa, camí asfaltat, i continuar en línia recta, seguint la direcció del rètol informatiu que veurem a l'altre banda de la carretera i al costat del Camí de Lleida a Bellvís.
 |
| Camí de Lleida a Bellvís |
El camí ens portarà fins a una bifurcació on haurem de girar suaument a la dreta; continuarem per aquest camí, paral·lel a l'autovia A-2, que tindrem a la nostra esquerra.
Una mica més endavant el camí puja molt suaument i en la següent bifurcació, senyalitzada amb un rètol informatiu, girarem, gairebé uns 180º a l'esquerra, en direcció a creuar per un pont sobre l'autovia A-2.
Passat sobre el pont el camí baixa suaument fins a situar-se en una altre bifurcació, ben senyalitzada amb un rètol informatiu; aquí girarem novament uns 180º a l'esquerra i continuarem endavant, paral·lelament a l'autovia A-2, que ara tindrem a la nostra dreta.
Passarem per sota del pont i seguidament, a la bifurcació, girarem a l'esquerra, seguint la direcció del rètol informatiu cap a Lleida i també de les diferents fletxes grogues pintades del Camí de Sant Jaume.
En girar a la l'esquerra comença la Carrerada d'Alcoletge; aquí iniciarem una pujada, d'uns 700 metres aproximadament i possiblement l'única amb un cert desnivell positiu de tota l'etapa, però sense cap dificultat.
 |
| Carrerada d'Alcoletge |
Al final de la pujada comença una zona planera i mica en mica i de forma molt suau anirà baixant en direcció a la capital de Lleida.
En arribar a l'alçada d'un rètol informatiu, situat a l'esquerra del camí, veurem con s'incorpora, per la dreta, el Camí de Miralbó, i ambdós conjuntament entren al polígon industrial del Segre, però amb el nom del Pla del Segre.
 |
| Carrerada d'Alcoletge o Camí del Pla del Segre |
Entrarem al polígon industrial del Segre pel carrer de l'Enginyer Mies que ens portarà a un rotonda i per aquesta i per l'esquerra continuarem per l'avinguda de la Indústria; seguirem per aquesta fins a la primera cruïlla i aquí girarem a la dreta per continuar pel carrer de l'Enginyer Pau Agustí; no cal dir que durant tot el recorregut per aquest polígon industrial, haurem d'anar en molt de compte, dons el volum de transit és molt alt i hi ha molt camions de gran tonatge; cal passar, sempre que es pugui per les voreres i creuar pels passos de vianants.
 |
| Carrer del polígon industrial del Segre |
Anirem deixant el polígon industrial per la vorera dreta del carrer que baixa suaument en direcció al riu Segre i al Parc de la Mitjana; passarem pel costat de les restes de l'antic Molí de Cervià, situat a la dreta.
El Molí de Cervià és un antic conjunt de molins situat a la partida de Grenyera. És un dels conjunts preindustrials més importants de Lleida, actiu des d’època medieval. L’origen del molí és al voltant de l’any 1200, quan Ramon de Cervià construeix el molí aprofitant el salt de 4 metres de la sèquia de Fontanet. Passa per diverses mans privades fins que l’any 1346 l’adquireix la Paeria. La Paeria el lloga a arrendataris, que són els que el fan servir. A partir de 1565, amb la compra del Molí de Vilanoveta o de Sant Anastasi, els dos molins s’arrenden conjuntament. L’ús principal va ser la molta de farina, tot i que també va tenir altres usos puntualment; molí d’oli, fàbrica de pols mineral per als vernissos ceràmics, de pólvora i de talla de pedra. L’any 1855 es produeix la desamortització de béns comunals, que obliga l’Ajuntament a vendre el molí. La finca a passar per diverses mans i una de les darreres reformes va ser una instal·lació hidroelèctrica per aprofitar el salt d’aigua, que no s’arriba a posar en funcionament. L’any 2019 l’Ajuntament de Lleida n’ha recuperat la propietat.
Tot seguit haurem de creuar les vies del tren de Lleida a La Pobla de Segur; aquest pas està senyalitzat amb barreres i llums, però cal mirar be a dreta i esquerra a l'hora de creuar les vies.
 |
| Línia ferroviària de Lleida a La Pobla de Segur |
Un cop passades les vies del tren ens situarem en una bifurcació i haurem de continuar per l'esquerra, seguint el Camí de Granyera.
 |
| Camí de la Granyera |
El camí de la Granyera no té voral de protecció per a vianants, per tant, caldrà anar en molt de compte en avançar per aquí.
A la dreta d'aquest camí o carretera queda el Parc de la Mitjana i el riu Segre.
Després d'un llarg passeig per aquest tram de camí asfaltat arribarem a una altre bifurcació; haurem de continuar per la dreta i creuar un pont sobre el Canal de Serós (Riu Segre).
 |
| Canal de Seròs |
Seguint aquest tram asfaltat, de seguida arribarem al passeig paral·lel al riu Segre; aquí girarem a l'esquerra i continuarem per un tram de camí protegit amb tanques metàl·liques.
En l'inici d'aquest tram hi ha un rètol informatiu en direcció a Lleida; indica que a Lleida falten 1,7 Km, però això depèn del lloc on vulguem acabar l'etapa, perquè de fet Lleida ja ens queda a tocar.
Al final d'aquest tram, paral·lel al riu, haurem d'accedir a una avinguda i girar a la dreta per creuar pel Pont de Pardinyes sobre el riu Segre.
 |
| Riu Segre al pas sobre el Pont de Pardinyes |
El riu Segre és un riu que neix en el vèrtex septentrional del pic del Segre, al Circ de la Culassa, en el Pirineu francès i en el municipi de Llo. Gira a ponent en la vall de la Cerdanya i entra a Espanya per la província de Girona. Passa per Llívia, la Seu d'Urgell, Pons, Balaguer i Lleida, raó per la qual és coneguda la comarca del Segrià. Poc després desemboca al riu Ebre, a la població de Mequinensa, dins de la comunitat d'Aragó. Té una llargària de 265 Km. Els seus afluents més importats són, el Valira, el riu de la Llosa, el Noguera Pallaresa, el Noguera Ribagorçana i el Cinca.
Passat el pont de Pardinyes, girarem a l'esquerra per continuar per l'avinguda de Tortosa; passarem pel costat del Teatre de la Llotja, a l'esquerra de l'avinguda; més endavant passarem sota del pont de les línies ferroviàries, on comença l'avinguda del Segre.
 |
| Avinguda e Tortosa |
Seguirem per l'avinguda del Segre, un passeig paral·lel al riu Segre i que ens portarà fins al Plaça de la Pau.
A l'alçada de la Plaça de la Pau i abans d'arribar el Pont Vell de Lleida, girarem a la dreta per creuar la Rambla de Ferran i continuar pel carrer de Saragossa i entrar a la Plaça de Sant Joan.
 |
| Plaça de Sant Joan i Església de Sant Joan |
En aquesta plaça i davant de l'església de Sant Joan, donarem per acabada la ruta entre Bell-lloc d'Urgell i Lleida.
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
