LA POBLA DE MONTORNÈS
A TARAGONA
GR-92 + GR-172, camí per l'interior
Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
UBICACIÓ:
La Pobla de Montornès és un municipi de la comarca del Tarragonès, dins de la província de Tarragona. L'origen del poble data de l'any 1066. L'església parroquial és dedicada a Santa Maria, construïda cap a l'any 1575, d'estil gòtic decadent.
Com arribar-hi:
Des de Barcelona, cal agafar la carretera B-23 en direcció Tarragona, seguint per l'autovia A-2 i seguir per l'autopista AP-7 fins a la sortida 31 El Vendrell + C-32 peatge; continuar per la N-340 direcció Sant Salvador - Coma-rruga - Roda de Berà; uns quilòmetres més endavant i en arribar a una rotonda seguir en direcció a Torredembarra i Tarragona; agafar la primera sortida en direcció a La Pobla de Montornès per la carretera T-210; en arribar a una nova rotonda veurem el mig d'aquesta un gran rètol amb el nom del poble "La Pobla de Montornès", continuar més endavant fins entrar al nucli antic de La Pobla de Montornès, on hi ha un aparcament de cotxes a l'inici i al final del poble.
Des de Tarragona, agafar la carretera N-340 fins a la sortida Torredembarra-Nord i La Pobla de Montornès per la carretera T-210 i seguir les mateixes instruccions anteriors.
DADES DE LA RUTA:
TIPUS DE LA RUTA: Ruta de senderisme lineal
DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Fàcil. No te cap problema més enllà de la distància que cal recorre. Trobarem alguna pujada, però aquestes són curtes i sense cap dificultat
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 23,39 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 6 hores i 5 minuts en total (4 hores i 49 minuts en moviment + 1 hora i 16 minuts aturat); 5,0 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: Abans de començar la caminada, tenir clar quina mena de ruta és farà i que s'ajusti al nostre nivell i no sobreestimar les nostres capacitats; aquesta és una ruta fàcil, però cal tenir-ne alguna referència i com estem físicament per a dur-la a terme; assegurar-se de portar el material indispensable i necessari per a realitzar la ruta i si pot ser una mapa, una brúixola i un GPS amb el track marcat que ens facilitarà el recorregut; menjar i aigua en quantitat suficient; protector solar i roba per protegir-nos del sol i de les inclemències del temps; el dia abans cal informar-se de la predicció meteorològica; començar la ruta de bon matí, quan la fresca del dia és més agradable i sempre acompanyats de la llum del dia; durant la ruta, cal calcular els temps que puguem estar per fer-la en la seva totalitat, en funció de les nostres pròpies possibilitats i comptant amb la resta de les persones que ens poden acompanyar (parades per descansar, menjar, fer fotos...); no fer la ruta en solitari si és possible; seguir sempre les senyals de la ruta (en aquest cas blanques i vermelles); emportar-se les deixalles per dipositar-les posteriorment on correspongui; portar telèfon i recàrrega suficient; deixat dit a familiars i/o amics de la ruta que farem
DESTACATS: La Pobla de Montornès, Ermita de la Mare de Déu de Montornès, El Mèdol, zones boscosos i masos i masies, Tarragona
PUNT DE SORTIDA: A la plaça de l'església de La Pobla de Montornès
PUNT D'ARRIBADA: Rambla Nova de Tarragona, a tocar del monument de Roger de Llúria i del Balcó del Mediterrani
PUNT MÉS ALT: A la zona dels Alts de la Bassa Closa on hi han unes antenes, sobre l'urbanització dels Boscos de Tarragona (158 metres)
PUNT MÉS BAIX: Camí del Mas Vell, entre la pedrera de "El Mèdol" i el Mas del Mèdol (0 metres)
ITINERARI:
Situats a la plaça de l'església, davant de l'església de Santa Maria, seguirem pel carrer d'Eusebi Mercader i en arribar a la plaça de la Bassa, cal continuar pel primer carrer a l'esquerra o Camí de l'Ermita.
De seguida veurem un rètol informatiu en direcció al Castell de Montornès; per aquest camí asfaltat i estret i acostumen a passar vehicles, per tant, cal anar alerta.
Arribarem a una primera bifurcació i cal seguir per la nostra dreta, continuant per el camí a tocar d'un gran marge de pedres i paral·lel a la carretera; en aquest punt veurem, al mateix marge, una senyal en direcció a l'ermita de Montornès.
Aquest camí ens portarà fins a una cruïlla i en aquest punt i seguint la direcció del rètol informatiu que veurem, seguirem en direcció al Santuari Mare de Déu de Montornès; de seguida arribarem a l'alçada del Santuari, on veurem un rètol informatiu: l'ermita és situada damunt d'un pujol; una cadena talla el pas als vehicles, però nosaltres hi podrem accedir i fer una petita visita a l'ermita i voltants.
Segons diu un rètol: L'any 1066 el Comte de Barcelona Ramon Berenguer donà el terme i la senyoria de Puig-perdiguers (Montornès) a Ramon de Transunyer, qui vendria les propietats a Ramon de Rajadell. El Castell s'acaba l'any 1099 però es desconeix quin dels dos Ramons aixecà la fortalesa. L Castell s'establiren dues Castlanies que passarem a propietat del Monestir de Santes Creus l'any 1173 quan varem comprar el Castell i posteriorment tot el senyoriu.
Durant segles la senyoria de Montornès seria de l'abadia Cistercenca. A partir del s.XVIII les finques foren cedides o venudes als terratinents pagesos del poble. Amb la guerra napoleònica i les lleis del govern de Mendizábal (1835) el monestir va perdre influència i part de les seves propietats foren subhastades.
Després d'any d'abandó i de les guerres carlines, el Castell quedà derruït al no res. Avui resta de l'antic Castell una torre a ponent i un gran mur de contenció a la placeta circular davant de l'ermita.
L'ermita fou construïda vers l'any 1785 i el Cambril el 1798. La imatge de la Mare de Déu de Montornès és una talla d'alabastre del s. XVII-XVIII, d'estil gòtic. El santuari és de planta rectangular i d'estil neoclàssic.
Després de la visita a l'ermita tornarem al camí per seguir, cap a la nostra dreta, en direcció a la Riera del Gaià GR-92 (tot i que no arribarem a aquest poble). Una primera senyal i una mica més endavant una segona senyal ens ho indiquen.
No deixarem aquest camí asfaltat i seguirem entre marges i vinyes a banda i banda; és possible que les senyals del GR (blanca i vermella) seguint escasses i degut al pas del temps algunes s'hagin esborrat i/o perdut, però per sort encara se'n veu alguna (cal fixar-se be).
El camí cimentat ens acompanyarà un bon tros i en arribar a una bifurcació, on veurem un nou rètol informatiu, a tocar d'aquest una pellissa i sobretot d'un molí de vent per extracció d'aigües d'un pou, s'acaba la part cimentada del camí; seguirem recta, seguint la senyal del rètol informatiu.
Una mica més endavant, i paral·lel a aquest camí, veurem les vies de l'antic ferrocarril que unia Reus i Roda de Berà.
Les antigues vies del ferrocarril entre Reus i Roda de Berà i que unien Barcelona i Madrid, van funcionar entre els anys 1884 i 1992; es pot veure la seva característica especial com n'era l'amplada de la via; fa anys que es parla que fer-hi una via verda, però el projecte encara no s'ha dut a terme.
Just aquest punt cal continuar pel camí de l'esquerra, entre marges de pedra (segons informació que he trobar Camí o Pas del Mariquillo); al final del camí trobarem un nou rètol informatiu en direcció a La Riera del Gaià.
Girarem a la dreta i de seguida deixarem el camí d'asfalt per continuar per un camí terrós, paral·lel a aquest i que ens portarà fins a un nou rètol informatiu.
En arribar al rètol informatiu, veurem que hi ha dos tipus de senyalització, la primera, la tradicional i de color verd i una segona de color groc; de moment les dues senyalen la direcció del GR-92 en direcció a La Riera del Gaià.
Seguint la senyal haurem de creuar la carretera T-214, però cal anar en compte dons no hi ha pas de vianants i la carretera és molt transitada; un cop travessada la carretera continuarem per un camí terrós, on novament veurem un rètol informatiu.
Aquest camí, a l'esquerra va paral·lel a l'autopista AP-7 - E-15 i a la dreta a la zona de conreus de "la casera"; una mica més endavant, passarem a tocar del Mas de la Casera.
 |
| Mas de la Casera |
Passat el Mas de la Casera el camí continua paral·lel a l'autopista; arribarem a una cruïlla on veurem un nou rètol informatiu amb els dos tipus de senyals.
En arribar a aquesta cruïlla seguirem recta en direcció al poble de Ferran i El Mèdol; a partir d'aquest punt ens anirem fixant en els rètols de color groc.
Continuarem pel camí i una mica més endavant girarem a la dreta, per allunyar-nos de l'autopista; el camí ens portarà a una nova cruïlla i en aquesta continuarem per la nostra esquerra, pel camí conegut com a "Camí del Moliner".
Seguirem per aquest Camí del Moliner, que més endavant el seu terra és cimentat, fins arribar a una bifurcació, on cal girar a l'esquerra seguint la direcció que ens marca el rètol informatiu que veurem i seguint cap a Ferran i El Mèdol.
De seguida arribarem a una nova bifurcació, en un emplaçament cimentat tant al seu terra com les parets; aquí veurem un nou rètol informatiu i que ens orientarà cap a Tarragona; continuarem per l'esquerra i seguirem, en un curt tram, per aquest tram cimentat.
Uns 100 metres més endavant un nou rètol informatiu en orienta cap a la dreta i ens dirigeix cap a la llera del riu Gaià.
En entrar a la llera del riu, que acostuma a estar sec, dons el riu Gaià queda aturat al Pantà del Gaià, un tram més amunt, seguirem per la nostra dreta, seguint un corriol; unes poques passes més endavant, en arribar a una bifurcació d'aquest corriol, cal continuar per l'esquerra i aquest ens portarà fins a la carretera T-202 i davant de l'urbanització de "El Castellot", dins del terme municipal de La Riera del Gaià.
 |
| Llera del riu Gaià |
 |
| Llera del riu Gaià |
En arribar a la carretera T-202, veurem un rètol informatiu (de color groc) i en aquest punt tenim fins a tres opcions a escollir per continuar la ruta del GR-92:
- Seguint les indicacions del rètol informatiu, per anar cap a Tarragona, cal girar a l'esquerra i continuar per la carretera (en molt de compte dons no hi ha voral) i a uns 100 metres veurem un nou rètol informatiu; cal deixar la carretera i entrar a l'urbanització "El Castellot" pel carrer Via de Tàrraco i seguir per aquest carrer fins al seu final; continuarem per un carreró amb la pista cimentada i que surt a les afores de l'urbanització on veurem un nou rètol informatiu (ara de color verd) i que ens fa girar cap a l'esquerra, en direcció a Tarragona i el Castell de Santa Margarida.
- Cal travessar la carretera T-202 i continuar per un camí terrós que hi ha just al davant; per aquest camí, passats uns 80 metres, veurem una senyal blanca i vermella pintada en una de les parets d'una casa i deixarem el camí per continuar per un corriol, a l'esquerra, que s'enfila cap a l'urbanització de El Castellot; entrarem pel carrer de La Riera; un cop en aquest carrer i seguint per la dreta seguirem per aquest carrer fins al final, on s'ajunta amb al carrer Via de Tàrraco i un cop aquí, seguir les mateixes indicacions del punt 1.
- Seguir les mateixes indicacions que el punt 2. fins arribar al carrer La Riera; en aquest punt seguir per un pas entra les cases, en pujada i superant algunes escales a l'inici, per arribar fins al darrer carrer de l'urbanització, carrer del Mar; un cop aquí girar a la dreta i en baixada arribar fins on s'ajunten els carrers La Riera, Via de Tàrraco i aquest propi carrer del Mar; un cop aquí, seguir les mateixes indicacions del punt 1. (aquesta és la ruta que està marcada en el track del GPS que s'adjunta)
 |
| Carrers de l'urbanització El Castellot (ruta del track del GPS) |
Independentment de l'opció que haguem triat, ens situarem a les afores de l'urbanització de El Castellot, just al costat del rètol informatiu en direcció a Tarragona i Castell de Santa Margarida.
 |
| Dipòsit d'aigua a El Castellot |
Continuarem per un corriol, per darrera de les cases i passarem pel costat d'un dipòsit d'aigua; seguint el corriol arribarem a una bifurcació; a l'esquerra el camí ens portarà fins a les runes del Castell de Santa Margarida; a la dreta o recta, seguim el ruta del GR-92.
 |
| Vista en direcció a la pedrera i dipòsit de runes |
Si es vol pujar fins a les runes del Castell de Santa Margarida hi han bones vistes, però les restes i runes no tenen gaire interès.
Continuarem pel corriol i passarem a tocar d'una torre d'alta tensió; en aquest punt començarem a baixar, per un terreny força irregular i pedregós (cal anar en compte).
Per aquest corriol veurem algunes senyals blanques i vermelles pintades i que ens orientaran correctament; el corriol ens portarà fins una pista de servei, paral·lela a l'autopista.
En arribar la pista de servei i paral·lel a l'autopista, també veurem un corriol que segueix la canalització de gas i que segueix el mateix itinerari (no se com està de practicable aquest tram).
Seguirem per la pista de servei paral·lel a l'autopista; al camí està força be, excepte un punt, on està una mica brut d'herbes i matolls i que cal superar per un pas a l'esquerra.
Superat aquest pas el camí és força còmode i arriba fins a una pedrera i dipòsit de runes que haurem de passar a tocar d'aquesta; en aquest punt i el tram posterior pel que avançarem, que continua paral·lel a l'autopista, per un tram de pista cimentada, haurem d'anar en compte dons hi ha transit de camions i cotxes.
 |
| Pas per la pedrera |
En deixar la pedrera i continuar per la pista veurem, a la nostra dreta, el cementeri del poble de Ferran; continuarem per la pista principal cimentada i paral·lela a l'autopista (a la nostra esquerra hi ha tanca de l'autopista); és possible que veiem alguna senyal del GR pintada (blanca i vermella) i que ens indiqui que cal agafar un corriol paral·lel a la pista cimentada, però aconsello no passar-hi, dons acostuma a estar molt bruta d'escombreries, herbes...més endavant aquest torna a entrar a la pista cimentada i ja se sap que "el bon camí fa drecera".
Per la pista cimentada anirem transitant durant 1 km fins arribar a un doble gir a dreta i a l'esquerra; veurem un nou rètol informatiu (de color verd) en direcció a la Pedrera del Mèdol i Tarragona; en aquest punt i just a la nostra esquerra hi ha un altre camí que no agafarem, dons ens portaria a la zona de descans de l'autopista.
Una mica més endavant i quan el camí fa un gir a l'esquerra i continua per un pont que travessa sobre l'autopista AP-7, veurem un rètol (de color groc) al costat d'un corriol que ens dirigeix cap a la pedrera de El Mèdol.
Continuarem en direcció a El Mèdol pel corriol que més endavant arriba davant d'una porta giratòria que tanca el recinte de l'autopista; accedirem per aquest porta giratòria i seguirem recta per una avinguda entre xiprers que ens portarà fins a la pedrera de "El Mèdol".
Pedrera Romana El Mèdol: aquesta és una de les pedreres de l'antiguitat més ben conservades. Aquest monument forma part de la declaració de patrimoni mundial de la ciutat de Tarragona per la Unesco des de l'any 2000.
La pedra és i ha estat, al llarg de la història, un material fonamental en moltes civilitzacions. Del gran llegat de Roma, destaquen la seva extensa xarxa de comunicacions, les majestuoses ciutats, els grans edificis, les luxoses vil·les i aqüeductes que van transformar de manera significativa el paisatge dels territoris incorporats als seu imperi.
La "Colonia Iulia Triumphalis Tarraco" (Tarragona) n'és un bon exemple. El seu estatus de colònia romana, concedit per Juli Cèsar, i de capital de província de la "Hispania Citerior" primer i la "Tarraconesis" després, implicava una monumentalitat i unes infraestructures d'acord amb la seva categoria. Des de la muralla (segles III - II aC) fins als grans edificis monumentals com ara el teatre (segle i aC), el circ i el fòrum provincial (segle I dC) i l'amfiteatre (segle II dC), passant pels temples, els mercats, els carrers, les cases, les termes urbanes, etc..., la seva construcció va exigir una gran quantitat de recursos "lapidis", la major part del quals van sortir del seu territori més immediat.
La principal pedra amb què es va edificar la "Tarraco Romana" és la "lumaquel·la miocènica" anomenada pedra del Mèdol perquè aquesta pedrera era la més gran i excepcional de totes les explotacions que es va obrir al voltant de la ciutat. Avui se sap que el segle I aC ja estava en explotació.
Situada a uns 10 km a l'est de la ciutat de Tarragona, destaca per la seves dimensions (se'n van treure més de 150.000 m3 de pedra) i per excepcional configuració del seu Clot, el més gran dels diversos sectors d'explotació que des de l'època antiga fins a èpoques més recents es van anar obrint en aquest indret. Al centre del Clot hi ha una agulla de pedra d'uns 16 metres d'alçada.
Actualment la pedrera de El Mèdol consta d'una sèrie de miradors, al seu voltant, amb informació de les diferents zones d'extracció.
 |
| Mirador-1 |
 |
| Mirador-2 |
 |
| Mirador-3 |
Passada l'avinguda de xiprers entrarem a la zona de El Mèdol; unes escales ens portaran en direcció a la pedrera o Clot, on, per accedir-hi, haurem de passar novament per una porta giratòria.
Una vegada dins de la zona de la pedrera, podem fer un petit recorregut al seu voltant, seguint el seu itinerari a través de diferents miradors que ens apropen al Clot; en cada mirador trobarem informació valuosa i interessant de les diferents parts de la pedrera i de les extraccions que si van realitzar.
Un cop passada la porta giratòria girarem a la dreta, en suau pujada, i anirem fins el primer mirador; en deixar aquest continuarem pel corriol que fa un gran gir cap a l'esquerra i passa entre unes baranes protectores (pals de fusta i corda) que ens portarà fins a un altre mirador; en deixar aquest anirem fins a un altre mirador, al costat mateix i a tocar d'unes escales; continuarem escales amunt fins al mirador més elevat de la pedrera; deixarem aquest darrer mirador i seguirem el corriol que va envoltant el Clot (veurem alguna marca pintada de la senyal del GR blanca i vermella); el corriol, ara en baixada, ens portarà fins a una bifurcació, just el costat d'una paret, a la nostra esquerra, que protegeix el Clot.
 |
| Senyal del GR-92 |
En arribar a aquest punt seguirem el corriol, en baixada, per la dreta i allunyant-nos de la zona de El Mèdol; veurem alguna senyal pintada en el tronc d'algun arbre.
El corriol ens portarà fins a un camí que en entrar-hi continuarem per aquest a la nostra dreta i en direcció a una cruïlla que hi ha més endavant, on hi han un parell de rètol informatius (de color groc i verd).
 |
| Hivern / primavera |
 |
| Cruïlla |
En arribar a la cruïlla, seguirem a l'esquerra, seguint el camí en la direcció dels dos rètols informatius cap a Tarragona.
El camí ens portarà a passar pel pont sobre l'autopista AP-7 E-15 i només passar-lo continuarem pel camí a tocar d'una torre elèctrica i davant del Mas del Mèdol (que veurem a la nostra esquerra).
 |
| Mas del Mèdol |
Només passar el Mas del Mèdol arribarem a una bifurcació i en aquest punt tenim dues opcions a seguir:
- Seguir pel camí de la dreta, que és la ruta tradicional del GR-92; aquest camí circula entre l'autopista AP-7 E-15 i l'autovia A-7 / N-340; aquesta ruta tradicional és més curta que l'opció 2. però està envoltada de molt de soroll de trànsit.
- Seguir pel camí de l'esquerra que ens portarà a passar pel pont sobre l'autovia A-7; aquesta ruta és una mica més llarga que l'opció 1. però el recorregut és més agradable i te un recorregut entre boscos de pi. La meva opció personal és aquesta i és la del track del GPS que s'adjunta.
Creuarem el pont sobre l'autovia A-7 - N-340 i al final d'aquest cal girar a la dreta i seguir fins a un rètol informatiu (de color groc) que ens encamina cap a Tarragona (Via Augusta); en aquest punt cal deixar el camí i seguir per un corriol en direcció a l'interior del bosc.
El passeig per aquest bosc és molt agradable i hi transita per aquest durant uns 2 km; cal anar en compte dons les senyals blanca i vermella són molt escasses, per tant, cal mirar be ens les bifurcacions i cruïlles. Si es fa la ruta amb el track del GPS que s'adjunta no tindrà problema i si no és així fixar-se be.
 |
| Diferents parts del camí pel bosc |
El camí per l'interior del bosc ens portarà fins a tocar de les cases de l'urbanització Entrepins, tot i que no hi accedirem i de seguida ens allunyarem; continuarem caminant pel bosc i en direcció a l'urbanització Els Monnars.
El camí pel bosc ens portarà a les portes de l'urbanització Els Monnars, al que hi accedirem pel carrer Major.
 |
| Camí pel bosc a l'entrada a l'urbanització Els Monnars |
Al entrar al carrer Major seguirem per la nostra dreta i continuarem per aquest carrer en direcció a les afores de l'urbanització; abans de deixar-la passarem entre la masia de Cal Madró de Monnars i l'església de Sant Cosme i Sant Damià.
 |
| Creuar carretera TP-2039 |
A la sortida de l'urbanització de Els Monnars, pel carrer Major, haurem de creuar la carretera TP-2039 i seguir pel camí terròs que veurem davant, on hi ha un rètol informatiu.
Seguirem per aquest camí en direcció als Boscos de Tarragona i Tarragona (Via Augusta); uns passos més endavant ens situarem davant d'una bifurcació i cal continuar pel camí que segueix recta (a la nostra dreta); aquest camí ens portarà fins a una nova bifurcació i seguirem pel camí de la dreta, on veurem alguna senyal blanca i vermella del GR.
Seguirem al camí que s'endinsa novament cap al bosc; una primera part del recorregut pel bosc és fa sobre un empedrat, (semblant a una catifa de roca); el camí és molt còmode i al igual que anteriorment, haurem d'anar en compte de seguir les senyals blanca i vermella del GR.
Arribarem fins a una zona a tocar d'un camp de cultiu (oliveres - a la dreta) i un camí ample (a l'esquerra); en aquest punt seguirem recta, endinsant-nos novament cap al bosc i tot passant pel costat d'un gran pi (cal buscar les senyals blanca vermella).
El camí o corriol segueix pel mig del bosc i comença a guanyar altura, encara molt suaument; en un punt determinat, arribarem a una bifurcació on veurem clarament una creu blanca i vermella pintada en un arbre, senyal que barra els pas del GR i continuarem pel corriol que hi ha a la nostra esquerra.
 |
| Bifurcació |
- Venint en direcció contrària, es a dir, si vinguéssim pel corriol, on hi ha la creu blanca i vermella, estaríem fent el recorregut original del GR-92 i en aquest punt caldria girar a la nostra dreta i seguir el camí indicat a la fotografia, per tant, en aquest punt novament ens situem en el traçat del GR-92.
En el nostra cas agafant el corriol per l'esquerra, comença una llarga i forta pujada en direcció a l'urbanització Els Boscos de Tarragona.
 |
| Corriol a l'urbanització Els Boscos de Tarragona |
En aquest punt hi ha dues opcions a seguir:
- Seguir la línea que marca el rètol informatiu en direcció a Tarragona (Via Augusta); no assenyalada amb la ruta del track del GPS que s'adjunta.
- Seguir la línea que marca el rètol informatiu en direcció A El Gurugú, tot travessant el pont; aquesta ruta és la que marca el track del GPS que s'adjunta.
Creuarem sobre el pont de l'autopista AP-7 i just passar aquest pont haurem de seguir pel tallafoc que gira cap a l'esquerra i en pujada, passant pel costat de les torres elèctriques d'alta tensió.
Nota de l'autor: Just passar el pont veurem una marca blanca i vermella a l'esquerra i que s'endinsa cap al bosc seguir la tanca metàl·lica que hi ha. Jo vaig seguir tant aquesta marca com la ruta del GPS que portava i cal dir que aquest tram del camí s'ha perdut totalment, per tant, la millor opció és no seguir la marca del GR i tampoc el track que adjunto aquí; el millor és seguir les indicacions que dono, passant pel tallafoc; una mica més endavant tornarem a retrobar la ruta del track que adjunto.
El tallafoc ens portarà, després de fer uns 190 metres de pujada, a una cruïlla de camins, on hi ha una senyal geodèsica; aquest lloc és conegut com Els Alts de la Bassa Closa; en arribar a la cruïlla seguirem pel camí de la nostra esquerra que ens portarà, una mica més endavant, fins a una bifurcació; en aquest punt seguirem pel camí de l'esquerra, passant a tocar d'un xalet (a l'esquerra) i una gran antena (a la dreta - situat a l'altre camí).
Aquest camí ens portarà, de seguida, a un tram de carretera, que passa pel costat de l'urbanització El Mas de Panxer; per aquest tram de carretera (paral·lel a l'autopista AP-7) anirem pel seu marge esquerra, anant en molt de compte dons no hi ha voral per a vianants.
Després de recórrer un tram per la carretera, la creuarem i accedirem a una de pista, on veurem un rètol informatiu i continuarem en direcció a Tarragona (GR-172) i Tarragona (cementiri).
La pista arriba fins la rotonda de la carretera TP-2031, on veurem un nou rètol informatiu; creuarem cap a l'esquerra pel pas de vianants i seguidament, creuarem la carretera, per un altre pas de vianants i ens situarem al voral dret de la carretera, just a l'inici del pont que creua sobre l'autopista AP-7.
Creuarem el pont i just passar-lo veurem un nou rètol informatiu; el seguirem en direcció a Tarragona (cementiri - en endavant Tarragona); a la dreta, seguint la indicació del rètol, farem un curt tram d'asfalt fins a trobar novament un rètol informatiu, a l'esquerra.
En girar a l'esquerra accedirem a un corriol que entra en un petit bosc conegut con "El Pi Gros"; anirem molt suaument baixant per aquest corriol que passa a tocar de una xarxa metàl·lica; en aquest tram haurem de fixar-nos en les senyals pintades de blanc i vermell del GR-172 (que és el GR pel que ara anirem circulant i que una mica més endavant enllaça amb el GR-92).
El corriol ens portarà fins a un túnel que travessa sota la carretera TP-2031; sobre l'ull del túnel hi ha una senyal del GR-7.2, que aquest ja no passa per aquí, ara és el GR-172.
Passat el túnel arribarem a una primera bifurcació on haurem de seguir pel camí de l'esquerra, tot seguint la direcció cap a Tarragona que veurem indicada en un rètol informatiu.
Seguidament veurem una segona bifurcació on haurem de seguir pel camí de la dreta, tot seguint la direcció cap a Tarragona que veurem indicada en un rètol informatiu.
El camí que seguirem és conegut com a "Camí de les Coves del Llorito" i passa a tocar a les cases de l'urbanització de Les Coves del Llorito.
Per aquest camí, a la nostra esquerra, es pot veure sobre un turó, el campanar de l'ermita de la Mare de Déu del Llorito.
 |
| Santuari de la Mare de Déu del Llorito |
Un cop haguem deixar les darreres cases de l'urbanització de Les Coves del Llorito, arribarem a una bifurcació, on continuarem pel camí de la dreta seguint la direcció cap a Tarragona; just en aquesta bifurcació enllacem novament amb el GR-92. El camí és ara conegut com a "Camí del Llorito" i ens portarà fins a l'entrada a Tarragona. Passarem a tocar del cementiri municipal de Tarragona on hi ha una rotonda.
Passarem la rotonda per la dreta on hi ha un pas de vianants; continuarem per la vorera dreta de la carretera del Cementeri i passarem per sota del pont de l'autovia de circumval·lació A-7; passarem una segona rotonda i continuarem recta fins arribar a la cruïlla; aquesta cruïlla la formen la plaça del Mossèn P. Cabré, a l'esquerra el Passeig de Torroja i a la dreta el carrer de la Reina Maria Cristina.
En aquesta plaça girarem a la dreta i creuarem un pas de vianants; creuarem un segon pas de vianants del carrer de la Reina Maria Cristina i pujarem per un parell de trams de escales per entrar al Parc del Camp de Mart; travessarem tot el parc i accedirem a l'avinguda de Catalunya, davant del Portal del Roser.
 |
| Jardins del Parc del Camp de Mart |
Tarragona: El 13 d'octubre de 1705, els representants de la ciutat de Tarragona van donar l'obediència a Carles d'Àustria, l'arxiduc. La ciutat, així com el conjunt de Catalunya, va reconèixer el nou monarca com a Carles III. Durant tota la Guerra de Successió, Tarragona va ser l'única capital del territori que no va patir cap setge formal i va esdevenir un indret per aquarterar-hi tropes i aconseguir-hi recursos. Des del 1708, l'exèrcit anglès va fer de Tarragona la seva principal plaça forta, amb la qual va establir connexió permanent amb l'illa de Menorca. Així, va impulsar un procés de fortificació que va actualitzar bona part de les defenses tarragonines, a més de reformar-ne el port.
Amb el Conveni de l'Hospitalet (22 de juny de 1713), en què els exèrcits imperial i borbònic acorden l'entrega de les places militars i l'evacuació de les tropes aliades, Tarragona va passar a mans de les noves autoritats borbòniques el 14 de Juliol de 1713.
L'any 1700 va morir sense descendència Carles II, fet que va desencadenar un gran conflicte internacional. Les potències europees es disputaven el control de l'imperi hispànic. La confrontació va tenir un reflex en el si dels regnes peninsulars, en què els catalans i els altres estats de la Corona d'Aragó van donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria, mentre de Castella, amb l'ajuda de França, es va inclinar pel duc Felip d'Anjou. Catalunya va estar en guerra durant 10 anys, fins que, l'11 de Setembre de 1714, Barcelona va caure definitivament. Al cap d'una setmana, la fortalesa de Cardona va capitular. La victòria de Felip V va suposar la supressió dels òrgans de govern i de les llibertats catalanes.
Accedirem a la part vella de Tarragona pel Portal del Roser, obert a la muralla en època medieval (s. XIII-XV) per donar accés a la ciutat des de l'oest.
 |
| Portal del Roser |
Passat el Portal del Roser, continuarem per la Plaça del Pallol + carrers dels Cavallers.
 |
| Carrer dels Cavallers |
Al final del carrer dels Cavallers, girar a la dreta i continuar pel carrer Major + Baixada de la Misericòrdia; aquesta ens portarà fins a la plaça de la Font, on resta ubicat l'edifici de l'Ajuntament de Tarragona.
 |
| Plaça de la Font |
Seguirem pel carrer del Portalet i per un pas de vianants creuarem la Rambla Vella per continuar pel carrer de Sant Agustí i accedir a la Rambla Nova; ens situarem al tram central de la Rambla Nova i girarem a l'esquerra en direcció a l'estàtua de Roger de Llúria i al Balcó del Mediterrani.
Arribarem fins a l'alçada de l'estàtua, just davant del Balcó del Mediterrani; protegit per una barana de ferro, el penya-segat de 23 metres sobre la platja del Miracle; un punt on es pot gaudir d'una magnífica vista sobre el mar i bona part de la ciutat. Els tarragonins que passegen per la Rambla Nova, diuen que van "a tocar ferro" al Balcó.
 |
| Monument a Roger de Llúria |
 |
| El Balcó del Mediterrani |
En aquest punt finalitza aquesta etapa i serà punt de començament de la propera etapa del GR-92 entre (Tarragona a Cambrils).
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra
;-)
ResponElimina